Sent que es tanca una etapa important en la seva vida?
Sí, sense cap dubte. Al final he estat sis temporades aquí, pràcticament podria ser un terç o la meitat d'una carrera futbolística. La veritat és que després de tota l'evolució que hi ha hagut, de Primera Catalana fins al futbol professional, doncs fa que sigui una etapa immillorable.
Es fa de la manera menys desitjada?
És difícil marxar així, perquè un descens embruta una mica tota aquesta trajectòria, tots aquests anys tan macos. Però també li hem donat molt al club, han sigut tot alegries i és molt complicat que en el futbol mai hi hagi una decepció. Ha hagut d’arribar ara i toca assumir-ho.
Individualment, què hauria canviat del curs passat?
Bé, crec que hem d'analitzar-ho a nivell grupal i crec que ha sigut culpa tant de jugadors, de staff tècnic i de la direcció. Tots en som responsables i hem d’assumir els errors perquè no hem estat bé, sobretot a partir de la segona volta. Ningú s'esperava aquest final, però tal com va començar el gener ja pintava malament.
El punt d'inflexió va ser perdre l'eliminatòria de Copa del Rei?
Podria ser, però quan marxem de vacances de Nadal encara no havíem entrat en descens i tampoc es veia tant aquell risc, però sí que al mes de gener que encaixem tres derrotes seguides quan es reprèn la Lliga s’ensuma una mica tot.
Com valora la feina feta per l'Eder Sarabia durant tots aquests anys?
Per l'Eder només puc tenir paraules bones. Ell va arribar fa tres anys i va aconseguir un ascens a la Primera RFEF. Primer vam perdre un play-off injustament per pujar a Segona A, però després va assolir l'ascens a Segona i una setena posició a LaLiga Hypermotion. Només puc parlar bé d’ell i el seu staff, perquè ens han fet créixer molt a tots els jugadors, i ens han donat tres anys molt macos.
Aquella setena posició va deixar-los a tocar de la culminació del projecte...
Sí, ningú s'ho esperava. Va ser un any en què jo sempre dic que ens tornem a ajuntar, ja amb l'experiència d'haver estat un any a Segona, i amb aquella plantilla fem play-off segur. Perquè la veritat és que érem un equipàs en totes les línies, fèiem un futbol fantàstic i, sobretot, el que més em queda, és que els rivals ens venien després dels partits i ens felicitaven. “És un espectacle” comentaven, “ens doneu una enveja”, i això la veritat és que aquest any no ho he notat dels rivals.
Marxen diversos jugadors importants del club. Senten que toca donar pas a les noves generacions?
Això crec que també ha sigut una decisió meditada entre jugadors i l’FC Andorra. Després d’haver passat un any tan dolent, el club també volia una mica de cares noves, il·lusions renovades, gent que volgués tornar a viure un ascens de Primera RFEF a Segona, i per això han preferit tornar a començar de zero i firmar nous jugadors.
Per tant, no és una decisió pròpia sinó que us comuniquen que no compten amb vosaltres...
No sé quin és el cas de cadascú. Particularment, en el meu cas ha estat una decisió consensuada entre el Jaume i jo. Ell entenia que potser tocava tancar un cicle, però també és probable que l'entrenador prefereixi un altre estil de centrals i no s'identifiqui en mi. Ha estat una decisió compartida per les dues bandes.
Com ha viscut els darrers mesos amb Ferran Costa? El veu capacitat per engegar la campanya de retorn a Segona?
Si alguna cosa té el Ferran és molt bon do de paraula, sap motivar els jugadors i tenir-los connectats. Mai se sap el que pot passar en una temporada, però si alguna cosa té és que sap tenir la plantilla enganxada.
Quin record guardarà de tots aquests anys amb l'FC Andorra?
L'any de Primera Catalana el tinc guardat amb molt d’afecte. Diria que és un dels anys més feliços de la meva vida. Per l'harmonia que vam tenir amb el cos tècnic i els jugadors i, sobretot per mi, perquè potser la gent no entenia que baixés tantes categories. Doncs el fet d'haver donat un pas enrere a la meva carrera em va fer després donar-ne dos endavant, i repetiria aquesta decisió tota la vida. La veritat és que, si no és la millor, és una de les millors decisions que he pres a la meva vida.
Al comunicat va posar que el van ajudar molt a sentir-se com a casa. Imagino que en les seves circumstàncies no va ser fàcil...
No, la meva última temporada al Barça va ser complicada. Després vaig estar a l’Hèrcules, tampoc va ser fàcil per mi, i va haver-hi un moment de la meva vida que ja no creia en el futbol. Vaig pensar fins i tot en deixar-ho, la veritat, i per això li estaré agraït a l'Andorra i al Jaume, perquè gràcies a ells, i al fet de començar des de zero, vaig tornar a recuperar la il·lusió.
Creu que al Tito li hauria agradat veure al seu fill jugant a l’FC Andorra de Piqué?
Mai ho sabrem. El que vol un pare pel seu fill, sobretot, és que sigui feliç, no? I jo, en aquest cas, puc dir que a l'Andorra he estat molt feliç i em quedo amb això.
Venia sovint al Principat amb la família o ha estat nou el fet de relacionar-se tant amb el país?
La veritat és que a Andorra només hi havia estat un parell de cops: un cop al centre i un altre a Grau Roig. No hi havia estat gaire abans de firmar.
D'aquí a uns anys, quan l'FC Andorra estigui més consolidat, el satisfaria que es recordi a Adri Vilanova com el primer gran central?
Això m’enorgulleix. Jo guardaré amb molta, molta, molta estima tota l'etapa que he viscut aquí perquè al final, hòstia, és molt maco, no? Ha sigut una bonica història d'amor que al final només li ha faltat l'últim passet. Sempre em quedaré amb aquesta espina, perquè jo vaig dir que venia aquí per fer tota la trajectòria de Primera Catalana a Primera i no ha pogut ser, però guardaré molt bon record de tota aquesta etapa.
Quins plans té ara? Creu que allargarà gaire la seva trajectòria o té altres projectes en ment?
Ara em veig físicament bé i en principi, doncs, fins que el meu cos aguanti o jo no em vegi que puc donar el nivell, continuaré jugant. I ja en un futur, quan acabi la carrera futbolística, m'agradaria dedicar-me a alguna cosa relacionada amb el món del futbol o amb el món de l'esport, òbviament.
Li agradaria formar part del Barça en un futur o, per exemple, de l'FC Andorra?
Sí, m'agradaria estar relacionat amb alguna cosa del món del futbol, 100%.
Ara que es troba amb la casualitat de buscar un nou destí, què busca o a què li dona més importància a l'hora d'escollir?
S’ha d’escollir un lloc on et facin ser important i que tu vagis amb la convicció i motivació que pots fer coses grans allà, no anar a un lloc per anar i passar-hi l'any. Jo crec que no s’ha de donar tanta importància al tema econòmic i tenir motivacions personals per anar a un lloc on de veritat es pugui gaudir i viure grans coses.
Comentaris