Com van els primers dies per Andorra?
M’agrada molt estar aquí. Estic a prop de Barcelona, almenys molt més que a Rússia. La meva família viu allà. L’any passat vaig marxar sol, però ells es van quedar perquè és casa nostra, i ara torno a ser aquí molt content amb els nois, que són un bon equip.
De moment l’estem veient pocs minuts… com està de les seves molèsties al peu?
Tinc una lesió que arrossego des de finals de la temporada passada, però estic treballant en la recuperació. Necessito temps, però a poc a poc, cada dia em noto millor.
Per què va triar aquest projecte?
Com deia abans, estic a prop de casa, tinc un contracte llarg i m’agrada aquesta organització que tenim. És un club una mica diferent del que estic acostumat, però tinc moltes ganes de ser aquí.
Com va anar la seva anterior etapa a Sant Petersburg?
Ha estat un any molt difícil per a mi. La meva família no estava al meu costat, estava sol a Rússia, on fa molt fred, i amb la guerra era tot més complicat. El nostre dia a dia el vivíem amb normalitat, però evidentment hi havia una guerra ben a prop. Per un any va estar bé, però era difícil que m’hi quedés una altra temporada.
El fet de no competir a Europa va ser un dels motius per buscar altres opcions?
Tothom sap que si marxes a Rússia és per alguna cosa... Però que no hi hagi competició europea ho fa molt diferent, perquè normalment tenen tres equips molt bons d’Eurolliga -CSKA Moscú, Zenit i Unics Kazan- que no poden jugar-hi. La lliga d’allà està millorant, però encara falten algunes coses perquè s’apropi a l’ACB.
Abans d'emprendre aquesta aventura, va estar gairebé dotze anys a Espanya… tenia ganes de tornar?
Conec molt bé aquesta lliga. El meu agent està aquí, a la meva família també li agrada molt el país, i jo gairebé soc més espanyol que americà en aquest cas [riures].
Llegia en una entrevista seva a El Periódico que, després d'extirpar el seu tumor cerebral, havia fet una llista amb les coses que volia fer en la vida. Com va aquesta llista?
De moment va molt lenta [riures]. Aquest estiu passat vam fer un ‘check’ més, perquè vam marxar a Bali (Indonèsia) en un viatge de deu dies i va ser increïble. M’agradaria tornar-hi aviat, i si no en algun lloc d’allà a prop.
Quines coses li falten per complir o té pendents?
N’hi ha moltes. Però la gran majoria no es poden fer mentre estigui jugant. Algunes són relacionades amb els cotxes i altres amb l’adrenalina. Quan em retiri segur que en podré ratllar moltes més.
Ara no estarà a primera fila com amb el Barça, però li toca agafar un paper clau en el ‘roster’ de l’Andorra…
És veritat que no tenim els mateixos objectius a la lliga que els del Barça, però jo soc un competidor i busco sempre la victòria. No vull fixar-me metes com per exemple quedar en 10a o 13a posició... Vull guanyar tots els partits possibles. Hem d’anar pas a pas, però per a nosaltres tenim el millor equip possible.
És una pressió afegida o un alliberament de deixar de competir per tots els títols?
Fins al moment estic gaudint de jugar en equip. No tot és anotar punts, sinó que també hem de passar-ho bé, guanyem o perdem, per poder millorar. En aquest sentit, estic aquí per anotar triples i aquestes coses, però també per ajudar als altres jugadors.
Quin és el secret per tenir percentatges tan alts des de la línia de tres, quins pensaments té a l’hora de llançar?
No penso gaire, la veritat. Tinc una bona mecànica de tir, i després de moltes repeticions ja és tot instintiu. No li dono moltes voltes.
Com és Natxo Lezkano amb els nous fitxatges?
El seu missatge és que hem de jugar bé. No hem de ser egoistes ni individualistes, sinó que jugar bé vol dir jugar en equip. Els partits són molt llargs, la temporada també i, en el meu cas, sap que tindré les meves opcions de tir, però si tinc un company que està obert vol que fem aquesta passada extra. La idea és de conjunt.
Quin objectiu es marquen aquest curs?
És una mica aviat per fixar-nos objectius. Personalment, encara no conec a fons tots els jugadors i hem d’anar a poc a poc per poder establir els rols de cadascú: l’anotador, el passador, el defensor... Però pel que hem vist tothom pot fer de tot: Chumi pot tirar i treballa molt bé, Shannon és molt ràpid, Jerrick també té molts punts... La qüestió és ser un equip.
I en l’àmbit individual, quanta corda li queda a Kyle Kuric? On es veu en un futur?
No ho sé. De moment tinc un contracte aquí de dos anys més un altre d’opcional, i el vull complir. Després no sé com tindré el cos, què em passarà pel cap, ho hauré de valorar amb la família... Estic treballant aquí en alguns negocis i veurem què surt.
Comentaris