Ha estat cònsol menor aquest mandat. El més natural era fer el pas per intentar ser cònsol major?
No estava dins de les meves previsions. Jo comptava que l’Olga Molné pogués repetir, però per qüestions personals no ha estat possible. El partit em va proposar liderar aquesta candidatura i, al final, ho vaig acceptar.
Ciutadans Compromesos porta 12 anys manant a la Massana. Quin creu que ha estat l’èxit?
Nosaltres som persones que assolim els compromisos. El que diem ho acabem fent. Cada final de mandat fem balanç del programa electoral i, com a mínim, l’hem acomplert un 96%.
Es veuen favorits?
No ho vull veure així. Som dues llistes i és respectable. Tots hem de treballar per defendre les nostres idees i el programa. Ningú és favorit. Els electors tenen la paraula el 17 de desembre.
Què en pensa que Guillem Forné hagi passat d’estar amb vostès aquest mandat i ara es presenti en una altra llista?
Em fa molta pena. Hem tirat molts projectes endavant junts. La Junta de Govern és un lloc participatiu i no hi ha hagut confrontació.
“Reconec que amb la qüestió de l’aigua vaig passar uns dies dolents i, fins i tot et diré que no he pogut dormir. Ens n’hem sortit perquè hem estat previsors”
La sequera va provocar que a l’octubre apliquessin restriccions d’aigua en alguns supòsits. Ha estat el moment més complicat del mandat?
En aquest mandat hi ha hagut moments complicats. Tres mesos després de jurar el càrrec ens vam trobar amb la Covid-19. La situació econòmica de l’estació d’esquí es va agreujar moltíssim. Durant aquests quatre anys hem hagut de fer un màster i hem pogut superar els reptes. Reconec que amb la qüestió de l’aigua vaig passar uns dies dolents i, fins i tot et diré que no he pogut dormir. Ens n’hem sortit perquè hem estat previsors. Durant el segon any de mandat ja vam començar fer accions serioses en l’àmbit de la xarxa d’aigua. Vam contractar una empresa que ens va marcar unes directrius amb unes fases que s’han de complir. N’hem acomplert una i si sortim guanyadors ens comprometem a tirar la resta endavant.
Quines mesures proposen perquè aquest problema no torni a succeir?
Durant aquests anys hem treballat en la recerca de fuites i això és molt important perquè les que hem reparat representen a finals de mes 1,2 milions de litres d’aigua que deixem de perdre. Compta en el dipòsit de Grau Roig n’hi caben dos milions. En total, hem invertit 3,8 milions d’euros. El que volem fer és sectoritzar la xarxa perquè quan hi ha una fuita ens costa molt trobar-la. També hem instal·lat reductors de pressió i treballarem per portar la telegestió a tots els dipòsits de la parròquia. Això ja s’ha fet al de Grau Roig i sabem en quin estat està en cada moment. En el pròxim mandat cal buscar noves captacions, construir nous dipòsits i estudiar si es pot fer una presa al Pla de l’Estany. Són accions costoses i ho veus quan tens una sequera. Aquest ha estat un episodi molt puntual, els dipòsits estan al 100% i durant la Puríssima hem tingut molta gent.
“En el pròxim mandat cal buscar noves captacions, construir nous dipòsits i estudiar si es pot fer una presa al Pla de l’Estany. Són accions costoses i ho veus quan tens una sequera. Aquest ha estat un episodi molt puntual, els dipòsits estan al 100%”
Embrancar la xarxa d’aigua amb Ordino seria una altra solució?
Sí. Ho vam parlar amb el conseller que s’encarrega d’aquest tema per poder-ho tirar endavant. Ara cal veure quina formació guanya les eleccions comunals i si vol continuar amb aquesta opció. Embrancar les xarxes seria l’ideal perquè s’optimitzaria millor l’aigua i el servei. Ara bé, cadascú ha de fer les seves inversions i no ens hem de recolzar sobre la xarxa d’Ordino.
Han hagut de tocar el crostó a hotels amb piscines o spa perquè moderessin el consum?
Cal ser conscient que hi ha diferents tipologies d’hotels. Els que tenen piscina i els que no. És obvi que si tens una piscina gastes més aigua. Nosaltres vam passar el missatge de conscienciació a tots els establiments, tenint en compte que era un cap de setmana amb molta afluència de turistes.
Si no s’hagués permès un creixement urbanístic tan desmesurat aquests darrers any, les restriccions d’enguany s’haurien pogut evitar?
La construcció no té res a veure amb la sequera que hem tingut. El consum d’aigua l’any 2015 era més elevat que el del 2021. No podem donar-li la culpa a la construcció de la sequera que hem tingut. Si ara tinguéssim els dipòsits en un 20% o un 30% et diria que hi ha una correlació, però no és així. És molt fàcil donar-li la culpa de la construcció a la sequera.
La darrera revisió del pla d’urbanisme data del 2016. Per a vostès serà un dels dossiers prioritaris si guanyen?
Evidentment. És una assignatura pendent i és una obligació revisar el POUP. Això no es pot fer sense tenir uns criteris que et diguin fins a on pots augmentar el creixement urbanístic de la parròquia. Per això, hem encarregat juntament amb una sèrie de comuns uns estudis de càrrega i els hauríem de tenir al març. Un cop els tinguem començarem la revisió.
Com hauria de ser aquesta revisió?
És obvi que s’ha de canviar la cessió del 5% al 15%. Pensa que el 2016 era un moment de crisi en el qual no es construïa gairebé res. En aquell moment, el comú va decidir rebaixar el percentatge de cessió per reactivar el sector. Ara ja no té sentit.
Els estudis de càrrega arriben tard?
No ho crec. Penso que hi ha hagut cúmul d’esdeveniments. El primer, la pandèmia. El 2020 no hi va haver molta construcció. S’ha accelerat, sobretot, els anys 2021 i el 2022. És cert que l’any passat hauríem pogut revisar el pla d’urbanisme. En aquell moment no ho vam reactivar perquè sabíem que el Govern treballava amb la moratòria i ens demanaria aquests estudis de càrrega.
Amb el creixement de les Valls del Nord, la desviació és més necessària que mai?
Sí. Quan vam solucionar el tema de l’estació d’esquí vam proposar una alternativa de desviament al Govern. Sortosament, l’hem aconseguit desbloquejar amb una solució més econòmica. El 14 de desembre tenim una sessió de consell de comú on s’adjudicaran les obres del vial i, si tot va bé, al gener començaran. Confiem que en tres o quatre anys estiguin acabades.
Temen que el teixit comercial se’n ressenti?
Que hi hagi el telecabina al centre del poble és un punt molt positiu. Hem de buscar noves zones d’aparcament perquè les persones que vulguin venir a consumir-hi puguin accedir-hi fàcilment. Tinc queixes de gent que no ve a comprar a la parròquia perquè quan arriben hi ha moltes cues i compra a Andorra la Vella. Per aquest motiu, hi ha d’haver un abans i un després del desviament i volem redissenyar la Massana amb zones de convivència i amb algun espai verd. Ara hi ha un volum molt elevat de vehicles i en el seu moment es va fer un estudi que remarcava que la zona del telecabina era on hi havia més contaminació.
“Cap comú va proposar un terreny per ubicar l’heliport nacional i creiem que és una infraestructura necessària, sobretot en l’àmbit sanitari”
Estan encantats de tenir l’heliport a la Caubella?
Jo no diria que estem encantats. El que s’ha volgut és treure l’heliport del centre de la Massana. Quan va començar el mandat no paràvem de rebre queixes. Les persones que viuen al voltant de la infraestructura actual els hi genera molèsties i creuen que hi ha una part de seguretat que no s’acaba de complir. El soroll dels helicòpters també afecta els veïns de l’Aldosa. Cap comú va proposar un terreny per ubicar l’heliport nacional i creiem que és una infraestructura necessària, sobretot en l’àmbit sanitari. Vam oferir dos terrenys, un dels quals a Beixalís, que es va descartar i el de la Caubella, que té els serveis al costat.
Que els hi dirien als qui el volen aturar?
L’heliport és necessari en l’àmbit sanitari i espero que mai els hi passi res. El lloc és l’idoni, malgrat que no quedi al centre, però nosaltres l’hem volgut treure d’aquesta zona.
“Són tres milions que deixàvem d’invertir a la parròquia i des de fa dos anys ja no hem hagut de fer aquesta injecció de diners”
La creació de la societat SETAP365 ha permès l’entrada de capital privat a l’estació de Pal Arinsal. Això permetrà fer inversions per la parròquia que si no hagués passat no es podrien fer?
Des de feia anys aportàvem 1,5 milions d’euros, a banda d’un altre milió i mig de les preferents. Són tres milions que deixàvem d’invertir a la parròquia i des de fa dos anys ja no hem hagut de fer aquesta injecció de diners. La darrera va ser per la Covi-19 i vam patir a nivell de tresoreria perquè la quantitat ascendia a 3,5 milions d’euros. Des de llavors hem pogut fer moltes coses.
A banda de millorar la xarxa d’aigua potable, quines seran les inversions que volen dur a terme?
Redissenyar el nucli urbà de la Massana o unir els pobles amb voreres. Sabem que la que ha d’anar entre la Massana i Arinsal s’hi farà una inversió de 660.000 euros per part de Govern per enllaçar dos trams.
Per què la Massana és l’única parròquia sense un Centre Esportiu?
No tenim un terreny públic per poder-lo fer i sabem el que representa en l’àmbit financer. És una inversió estratosfèrica i sovint aporta un dèficit al comú. Si algun dia es fa, s’haurà de fer en un terreny del comú per no haver de pagar el lloguer.
Es poden mancomunar més serveis amb Ordino?
Segurament. Fa temps que tenim mancomunada la deixalleria, La Capsa i l’escola de música. En un futur podríem fer-ho amb la gestió dels residus.
Comentaris (20)