Has estat escollida fallaire major de les Valls d’Andorra, t’ho esperaves?
Esperat, esperat no seria potser la millor expressió, lluitat. L’any passat ja m’hi vaig presentar i no vaig poder guanyar perquè són jocs de pistes i has de trobar l’argolla. L’any passat, malauradament no la vaig aconseguir, en canvi, aquest, gràcies al meu equip, sí.
Què representa per tu ser fallaire major?
Estic molt contenta. Per mi és un orgull de ser-ho. Quan ets fallaire és una cosa que et queda pendent i aquest any ho he aconseguit. A més, per mi, és bastant important perquè el 24 de juny és el meu aniversari i ho celebrem moltíssim i, a més, aquest en faig quaranta. No hi pot haver millor regal que ser fallaire major l'any que en faig 40.
Com viuràs aquest 23 de juny quan et facin el traspàs de poder amb la capa?
Amb molta emoció perquè la veritat és que estic molt contenta. Motivada, però alhora nerviosa, perquè és una cosa amb la qual havia somiat i que ara es farà realitat.
Ser fallaire ho portes a la sang?
El meu padrí ja cremava i jo, des de ben petita, ho he viscut molt les falles; de fet, vaig començar a rodar falles el 2009. A més, com ja he dit, és una festa que celebrem moltíssim perquè al més vaig néixer el dia de Sant Joan i a casa nostra sempre ha sigut un dia de festivitat molt important.
Aleshores això de les falles és herència?
Imagino que sí i que duri.
Fa respecte al foc?
Sí que fa respecte, perquè com sempre diuen, no juguis amb foc que et cremaràs. La veritat és una cosa on has de vigilar perquè és veritat que tens el foc molt a prop, però si vigiles no té per què passar res.
Com ho viu un fallaire això d’estar envoltat de foc?
És una mica inexplicable perquè fins que no cremes una falla és molt difícil explicar-ho. Cremar una falla et fa pujar molt l'adrenalina i sentir el foc a prop teu és una cosa que et fa posar la pell de gallina. El fet de sentir la calor i el soroll que fa quan rodes la falla al teu costat és molt bonic. Com a mínim, diria jo, pels qui estem a dins d'aquest món.
“Cremar una falla et fa pujar molt l'adrenalina i sentir el foc a prop teu és una cosa que et fa posar la pell de gallina”
És una tradició que està arrelada al país o encara hi ha possibilitat que es pugui perdre?
Ara per ara, jo no crec que es perdi. Forma part del patrimoni de la Unesco, s'ha recuperat a totes les parròquies les falles -aquest any a la Massana que era l'última que quedava per recuperar- i cada vegada som més fallaires. Aquesta tradició anirà creixent, n'estic convençuda.
Quina relació hi ha amb les altres colles dels Pirineus?
A cada lloc tenen la seva forma particular de cremar les falles, però, personalment, mai les he vist perquè just per Sant Joan sempre estic a Andorra. A vegades membres han assistit a reunions per ficar coses en comú. És una cosa que em queda pendent; quan pugui sí que vull anar a veure la seva manera de cremar les falles.
En aquest any de mandat, quines són les propostes que vols impulsar o fites que t'agradaria assolir?
Com a fallaire major no he de complir amb cap fita, em conformo en continuar potenciant aquesta tradició. Com a més destacat, el dia de les falles vaig al capdavant de la colla i després, durant l'any, representaré és fallaires d'Andorra a les taules rodones, però realment qui porta el pes de l'entitat és la junta. De cara a l'any vinent, prepararé la recerca de l'argolla per designar el nou fallaire major.
Quin missatge els hi envies a la gent que vulgui ser fallaire, però no ho té clar?
Els animo que ens vinguin a veure, que és un espectacle molt maco i qui tingui ganes de provar-ho que contacti amb alguna associació, sigui de la parròquia on viuen o de la que vulguin, i ho provin que no quedaran decebuts.
Comentaris