Com s’afronta un repte tan apassionant però alhora tan exigent?
L’afronto amb molta il·lusió. Soc una persona que ha viscut per la vida associativa, ho porto al meu ADN, i crec que amb l’experiència que tinc, les meves vivències, i tot el que he fet, m’ha semblat oportú. Em van demanar ostentar aquest càrrec de president i m’ha semblat que podia ser un home de consens suficient per poder fer una bona transició entre el Comitè Olímpic passat i el que arribarà ara, que ha de fer una evolució amb molta gent nova, noves idees, maneres de fer... Nosaltres trencarem molts motlles del sistema anterior. Evidentment els essencials, els més importants i els que no es poden tocar, continuaran, perquè això forma part de l’estructura i estabilitat del comitè, però hi haurà molts canvis.
“La meva idea és integrar totes les federacions, totes tindran molta informació, interactuarem amb elles tant com vulguin, i ens beneficiarem de la feina mútua que farem”
Tindrà tots els ulls a sobre durant l’inici d’aquesta nova etapa...
La meva idea és integrar totes les federacions, totes tindran molta informació, interactuarem amb elles tant com vulguin, i ens beneficiarem de la feina mútua que farem. Des del COA coneixerem realment els problemes que tenen a nivell federatiu, mirarem on podem incidir per ajudar-les. Tenim molt bona relació amb el secretariat d’Estat. De manera indefectible, Govern, des del seu ministeri, el Comitè Olímpic, des del que representa, i les federacions hem de ser capaços de treballar i impulsar totes les millores necessàries perquè cada dia els nostres atletes puguin entrenar, treballar i progressar en les millors condicions possibles.
Està satisfet amb la candidatura que presenta?
La candidatura ideal o somiada és impossible de construir. Hi ha sis federacions olímpiques que m’han donat suport, i que m’envien els seus propis representants, però tinc la sort que els conec, sé qui son, i els hagués pogut escollir perfectament. Estic encantat amb aquesta llista, és suficientment madura per un costat, jove, amb un aspecte femení molt important, ja que hem assolit el 50% i a vegades no és tan fàcil com sembla. L’element femení dins la nostra junta ens aportarà un complement indispensable, com a la vida, perquè el masculí funcioni adequadament.
La natació ha impugnat la presència de Toni Guerra. Per quins motius i què en pensa?
Ells ens han presentat una carta d’impugnació entenent que la seva presència a la candidatura sobrepassa el límit de quatre mandats que estipulen els estatuts del COA arran de la recomanació rebuda per part del Sr. Jérome Poivey, Director Associat de Relacions Institucionals i Governança del NOC (Comitè Nacional Olímpic), en la penúltima assemblea general. Nosaltres ens hem posat en contacte amb els nostres assessors jurídics, dos advocats de renom com Xavier Jordana i Irina Monroy, i ens han elaborat una nota legal indicant que les modificacions que s’han inclòs en relació amb el límit de mandats i a la limitació d’edat per als membres de la junta permanent no són retroactives, i així els ho hem fet saber a la natació. El Toni és un home seriós i estricte, però és la persona que treballa més del COA. Ell ja volia marxar, però li hem demanat que es quedi a la junta perquè ens ajudi a formar un nou secretari general, ja que és una persona que sap molt bé com funcionen les coses.
“Tota la junta anterior estàvem al costat del president. Entenc que si no pots fer-ho, has de marxar de la junta. Estar al seu costat no vol dir estar d’acord amb tot el que es faci, també hem estat allà per donar-li la nostra opinió”
Quina valoració fa de l’anterior mandat, vostè que ha estat proper a la junta de Jaume Martí?
Això és una opinió que té una part de la premsa. Vostè s’imagina que, si formo part d’una junta, no he d’estar al costat del president? Tota la junta anterior estàvem al costat del president. Entenc que si no pots fer-ho, has de marxar de la junta. Estar al seu costat no vol dir estar d’acord amb tot el que es faci, també hem estat allà per donar-li la nostra opinió, bons consells... Però evidentment si estàs en una junta has d’estar a prop de la presidència.
En què es diferenciarà? Quins seran aquests canvis que proclama?
Entenc que el Comitè Olímpic és un excel·lent ambaixador del nostre país. Amb tots els respectes pels serveis del nostre Estat, vull tractar la part externa de representació del COA com els nostres serveis diplomàtics. Quan sortim d’Andorra hem de presentar-nos de manera impecable. Sempre preparats per defensar els nostres interessos de petit país que som. I com a tal, cuidar, preparar i treballar molt bé aquesta representació. Aquest és l’aspecte més important a nivell exterior que voldria afinar.
I de portes endins?
Després, sens dubte, com passa en molts organismes, a vegades comuniquem poc. Sobretot a l’interior de casa. Ens coneixem tots, tothom ho sap tot... Però al final ningú sap res. Un dels meus compromisos amb els presidents de les federacions és intentar comunicar-nos molt més entre nosaltres. Hem de conèixer les interioritats de cada federació. I les federacions han de conèixer les nostres, perquè en el fons la junta només som una part. El COA son les 32 federacions, que son l’ànima de l’organisme, els que gestionen realment. És la nostra assemblea general la que decideix moltes coses. Aquesta interconnexió d’idees, pensaments i projectes ens farà créixer a tots.
Hi ha qui reclama més presència a les xarxes socials...
També hem de modernitzar el COA pel que fa a informar a l’exterior d’una manera més adequada i posarem en marxa les nostres xarxes socials. Durant els Jocs les crearem i perduraran. Però és indispensable tenir una pàgina web al dia que informi constantment del que es vol fer, i xarxes com Instagram, X, WhatsApp etc. son indispensables avui en dia. Encara que hi hagi gent que creu que no, molta gent es comunica a través d’aquestes xarxes. Aquí hem de fer un esforç, fer un canvi, i que realment les xarxes siguin d’utilitat.
“El Toni (Guerra) és un home seriós i estricte, però és la persona que treballa més del COA. Ell ja volia marxar, però li hem demanat que es quedi a la junta perquè ens ajudi a formar un nou secretari general”
Una de les tasques més importants serà posar-se d’acord amb les federacions. Ja ha pensat com s’establiran les mínimes?
Sempre hi haurà mínimes. No s’entén que es pugui anar a una competició sense unes marques mínimes, és part de l’essència de l’esport. Quan vas a un tipus de competició determinat, has d’anar-hi amb unes mínimes. No és el mateix un campionat d’Andorra que un campionat d’Europa, o del Món. A tot arreu hi ha unes mínimes que sempre existiran.
I no són vostès els qui fixen aquesta marca.
Hi ha una cosa que ha de quedar clara: mai les ha posat el COA, sinó les federacions internacionals i el COI (Comitè Olímpic Internacional). Nosaltres ja tenim un president del comitè tècnic, que quedarà nomenat en la primera junta permanent, i que treballarà conjuntament amb els serveis de la secretaria d’Estat, que és l’organisme que compta amb l’arxiu històric de tots els esportistes.
Llavors, com ho faran en el cas que un esportista no pugui classificar-se?
El procediment serà el següent: tres organismes fonamentals com el nostre comitè tècnic, la secretaria d’Estat i la federació implicada s’hauran de posar d’acord. Quan ho hagin fet, les decisions passaran per la junta permanent, que és qui tindrà l’última decisió. Si hi hagués algun dubte molt important, evidentment es convocarà una assemblea general. Tingui en compte que l’assemblea general és l’òrgan rector, que mana i disposa les decisions del COA. Nosaltres a la permanent som els servidors d’aquestes 32 federacions.
Tenen pensat abaixar les exigències actuals de París o mantenir-les?
El meu rol implica escoltar als tècnics. Tot i entendre d’alguns esports, s’ha de tenir molt respecte per les persones que hi entenen més que nosaltres. Aquesta ‘tripleta’ tècnica (federació, comitè tècnic i secretaria d’Estat), independents els uns dels altres, i amb capacitat i competència per aportar llum al sistema, són indispensables i ens donaran una opinió molt objectiva des del punt de vista esportiu. Després, evidentment, la decisió és com una empresa, els que hi entenen proposen i la junta pren la decisió.
Quina opinió li mereixen alguns privilegis que han transcendit de la junta actual als Jocs de París?
Davant tot l’enrenou que hi ha hagut amb l’anterior cita a París, referent a tots aquests viatges i gent que s’ha desplaçat, estic convençut que no han costat diners al COA. No han representat cap despesa.
“No son les mateixes despeses si hi van tres o trenta-tres atletes. I evidentment el Govern, que ho farà segur, prendrà cura de valorar quins atletes enviem, amb quin nivell, i fins on es gasten els diners”
Serà també una de les qüestions que implicaran canvis? El Partit Socialdemòcrata, per exemple, demana a Govern els comptes i les subvencions que han rebut des del 2019...
Legítimament, el PS demana la informació que creu convenient. Estic convençut que hi té dret i ho ha de fer, és la seva feina. El Govern només paga les despeses que representa portar un atleta andorrà a competir a nivell internacional, pel que fa a l’apartat olímpic. Si vostè s’hi ha fixat, els nostres atletes quan competeixen porten el nom d’Andorra, cap més propaganda. Andorra és qui els envia a competir, i paga les despeses d’anada i tornada. És per això que, en el moment que es fan les llistes de qui hi anirà i qui no, un element molt important també serà l’opinió de Govern, ja que costa uns diners enviar aquests atletes. Llavors, fins a quin nivell el Govern també estarà disposat a pagar?
Per tant, les institucions també jugaran un paper important a l’hora de decidir.
Nosaltres donarem la nostra opinió, però la més vàlida és la de qui paga. No son les mateixes despeses si hi van tres o trenta-tres atletes. I evidentment el Govern, que ho farà segur, prendrà cura de valorar quins atletes enviem, amb quin nivell, i fins on es gasten els diners. Per la part del COA, les despeses estan íntegrament pagades pel COI. L’organisme internacional paga les estades dels nostres dirigents, normalment sempre és per al president i el secretari general, juntament amb els dos acompanyants. Aquest és el sistema. I tots els països hi van amb els seus acompanyants, i es veuen gratificats pel COI. És una invitació que ofereix a tots els dirigents dels comitès olímpics d’arreu del món. A nivell econòmic, el COA no costa ni un euro a les arques de l’Estat.
Darrerament també s’ha fet referència al famós fons de reserva. Podria aclarir per què serveix i què hi ha en aquest compte?
Històricament, l’antic president del COI, Juan Antonio Samaranch, va oferir unes quantitats de diners a una sèrie de comitès olímpics perquè tinguessin una reserva en casos excepcionals, suposant que un país no tingués diners, o hi hagués algun problema per enviar els seus atletes. Gràcies a aquesta reserva poden fer-ho igualment, però sota la bandera olímpica. Això va començar així, i el COA sempre ha tingut cura d’estalvi, perquè aquí (a Andorra) sempre estalviem. Després també a finals d’any, quan ja estan fora de pressupost, el COI ens envia una quantitat en forma de ‘royalties’, entre 10 i 30 mil dòlars, que no ens expliquen d’on venen ni com els calculen, que els posem en aquest fons de reserva.
Tots els nostres comptes estan comptabilitzats per un servei que tenim, i després auditats any rere any. Aquests comptes es dipositen al ministeri de Finances íntegrament. Cada quatre anys, el COI ens fa una auditoria molt seriosa i estricta de totes les despeses que tenim vis a vis. Tenim aquest control addicional. I evidentment, cada any, puntualment, amb la secretaria d’Esports revisem totes les despeses dels nostres atletes fins a l’últim cèntim. No tindria sentit fer-ho de cap altra manera. Trobo molt normal que el ministeri ens exigeixi comptes dels diners que ells gasten quan enviem els nostres atletes.
“Quan es diu que la comptabilitat és opaca, crec que el COA tampoc té perquè publicar els comptes a tot el país. Quan trenta-dos federacions, que són les interessades, tenen accés als comptes, se’ls poden mirar i remirar, i portar els seus assessors per revisar-ho, vol dir que ja no som tan opacs”
Algunes federacions exigeixen encara més transparència pel que fa als moviments dins aquest compte...
Cada any, a l’assemblea general de passament de comptes, venen els auditors, amb els comptes auditats, i els presenten. La gent pot mirar-se’ls, demanar, i fins i tot poden venir les federacions amb el seu comptable i revisar-los. Quan es diu que la comptabilitat és opaca, crec que el COA tampoc té perquè publicar els comptes a tot el país. Quan trenta-dos federacions, que són les interessades, tenen accés als comptes, se’ls poden mirar i remirar, i portar els seus assessors per revisar-ho, vol dir que ja no som tan opacs. ´
Diu, doncs, que estan a la disposició de tothom?
Estan a la disposició permanent de les trenta-dos federacions que integren el COA, i no solament els comptes sinó tot el que està passant al nostre voltant. La vida del comitè està a la disposició de les federacions, una altra cosa és que ells vulguin acabar de mirar-ho bé. Però els fons de reserva son de tots. Quan alguns parlen del comitè olímpic fan referència al president i a la nostra junta, però no és veritat. Nosaltres fem un pressupost, i quan s’ha de variar alguna despesa fora del pressupost, ja no és ni la junta, és l’assemblea general que decideix. No es pot tocar un euro del fons de reserva que no estigui aprovat per l’assemblea general, que ho trobo legítim, just i correcte.
Durant la pandèmia ens vam gastar 200.000 euros més o menys. Si no haguéssim tingut les reserves, ningú hagués tingut aquest privilegi. I ara pels Jocs dels Petits Estats ens gastarem 300.000 euros més que deixaran un llegat. Seran per arreglar una mica el comitè olímpic, ja que si treballem hores i hores aquí dins, també és maco que el puguem arreglar una mica, que fa 25 anys que no s’hi fan obres. I deixaran aquest llegat per les federacions i els seus esports, compra de material, tir al plat, la pista d’atletisme... Queden moltes coses, i posar 300.000 euros és molt per un comitè olímpic, però també es genera molt.
“Vull que el meu comitè olímpic es presenti a l’exterior amb excel·lència, hem d’estar impecables. Per la nostra humilitat i la nostra petita dimensió, hem de saber forjar les nostres aliances, que ja en tenim”
Vista la seva experiència prèvia, el seu paper pot ajudar a Andorra a posicionar-se millor a nivell internacional?
Com que he tingut l’honor de representar a Andorra a l’exterior com a ministre d’Afers Exteriors, m’he pogut fixar en molts detalls. Sé com ens presentem a l’exterior: amb humilitat, però amb molta dignitat. I això és el que hem de fer nosaltres. Hem d’agafar per model els països que estiguin ben representats. Potser per la meva experiència em fixo en detalls que algú altre no ho fa. Vull que el meu comitè olímpic es presenti a l’exterior amb excel·lència, hem d’estar impecables. Per la nostra humilitat i la nostra petita dimensió, hem de saber forjar les nostres aliances, que ja en tenim. Els que hem passat abans ja hem fet feina. Però és veritat que soc bastant especialista en aquest tema, i sempre veus més detalls. Els andorrans no inventem la pólvora, jo no pretenc inventar res, però sé fixar-me amb els que ho fan molt bé i intentar imitar-los.
Tota aquesta feina l’haurà de combinar amb els Jocs dels Petits Estats, dels quals vostè també serà el president.
Dels últims Jocs que es van preparar hi haurà un canvi substancial. Hi havia una part pressupostària molt important en sous i salaris, ja que el personal que organitzava els Jocs rebia uns emoluments econòmics. Nosaltres hem decidit estalviar tots aquests diners a l’Estat i que la gent del COA se n’ocupi. Això vol dir que des de fa un any i mig estem treballant en això. Hi ha gent que hi està de nou del matí a nou de la nit, dissabtes i diumenges inclosos a vegades. Hi estan posant molt d’esforç, sacrifici i il·lusió només per la fe i la voluntat d’organitzar uns Jocs impecables. És lloable per tota la gent que m’acompanya, i els he d’agrair aquest enorme sacrifici que fan.
Com es troben, a falta de menys de nou mesos per a la inauguració? Amb quin pressupost es compta?
El pressupost variarà entre tres i mig i quatre milions d’euros. La diferència d’aquest mig milió s’explica molt fàcilment. Encara no sabem exactament qui vindrà, però tenim una ’long list’ on ja hem intentat calcular el total, amb prudència i rebaixant una mica els números que ens han donat, ja que fins a tres mesos dels Jocs no sabrem exactament la gent que vindrà. El fet que vinguin 300 o 400 persones més, o 300 o 400 menys, a participar en els Jocs ens fa una variació pressupostària tant amb les entrades com en les sortides, que són fàcilment de 500.000 euros. És molt difícil donar un pressupost exacte dels costos, però tenim clar que lluitem cada dia perquè tots els serveis que estem utilitzant o volem posar en funcionament siguin els menys costosos possibles.
S’han de fer inversions en diferents infraestructures, principalment a l’estadi Comunal. Ajudaran al comú d’Andorra la Vella perquè estiguin llestes en el termini establert?
Ja tenim pressupostades unes quantitats que les podrem afinar a l’últim moment, ara falta saber quina és la part on Govern entra per ajudar a la federació. Com que això son vasos comunicants, hi ha unes quantitats assignades i és molt difícil saber com ens repartirem. En funció de les necessitats de cada federació prioritzarem. No només al Comunal, sinó que també hem participat en la remodelació del camp de tir de la Massana, on la federació de tir i especialment el comú hi han destinat un gran esforç per deixar un llegat important.
Se sap amb exactitud el nombre d’esports en els quals es podrà participar?
Hi haurà un total de dotze esports. Atletisme, basquetbol (3x3 i 5x5), ciclisme (ruta, contrarellotge i BTT), gimnàstica (artística i rítmica), judo, karate, natació, natació artística, rugbi 7, tenis, tenis taula, tir (al plat i de precisió), voleibol i vòlei platja. En el cas de la gimnàstica, també deixarem un llegat important a través del president de la federació internacional, el senyor Morinari Watanabe, ja que hem trobat un espònsor xinès que ens regalaria material per un valor de 300-400 mil euros. Després dels nostres Jocs, podrem tenir el material suficient instal·lat, sobretot per la gimnàstica artística, ja que els aparells son molt cars i ara ens podrem modernitzar.
I quines instal·lacions s’utilitzaran?
No hi hauria d’haver canvis, però si les necessitats ho requereixen, els farem. Està previst que s’utilitzin l’estadi Comunal d’Andorra la Vella (atletisme), els Serradells (natació, natació artística, tir de precisió, gimnàstica rítmica i gimnàstica artística), el Pavelló de Govern (bàsquet 5x5), Prat del Roure (bàsquet 3x3), Poliesportiu Prat Gran (judo), Princiesport (tenis), Edifici Perecaus (tenis taula), camp de tir del Pla de Borràs (tir al plat), Complex Esportiu d’Encamp (voleibol), Parc Central (vòlei platja), LAUesport (karate), Bike Park de Vallnord (BTT), El Serrat (ciclisme contrarellotge), Andorra la Vella (ciclisme en ruta) i Prada de Moles (rugbi 7).
Els països seran també els habituals? Algun d’ells ha mostrat preocupació per no assolir la representació mínima?
Comptem amb Montenegro, Islàndia, Mònaco, Malta, Luxemburg, Liechtenstein, Xipre, San Marino i Andorra. Hi ha països que no participen en tot, però sempre arribem a una entesa perquè, com a mínim, ha d’haver-hi sis països representats en cadascun dels esports. A la gimnàstica, per exemple, hem pogut jugar entre l’artística i la rítmica per fer-ne sis. Els Petits Estats tenim una reglamentació particular, i també ens hi agafem una mica en funció de les nostres conveniències. Tots els que configurem aquests Jocs no tenim les capacitats per ser a tot arreu i en tots els esports. Però durant l’any en què un país li toca organitzar, tenim molt en compte quines son les seves capacitats i quines son les seves necessitats.
És complicat, doncs, organitzar uns Jocs dels Petits Estats?
Som una comunitat petita, hem de ser humils i fer més esforços. Aquest any també hem començat a funcionar de manera diferent. Quan vam començar a planejar-ho amb el comitè organitzador, vam pensar de treballar junts. Hem ideat un sistema en què el secretari general dels Petits Estats, que també ho és de Mònaco, la seu dels pròxims Jocs, està integrat i molt informat del que s’està fent als nostres Jocs. Ell està al corrent del material que nosaltres estem produint i que és utilitzable per uns altres Jocs. A partir d’aquí treballem conjuntament, fent moltes feines en què nosaltres hi gastem la nostra energia, però de les quals Mònaco se’n beneficiarà. Quan li toqui a Mònaco, el mateix passarà amb Luxemburg, que serà el pròxim país que treballarà de la mà dels organitzadors. Anem afinant el bon funcionament d’aquestes coses i això és una idea excel·lent. Saben el que costa l’empresa tecnològica que hem contractat, el que fa, fins a on ho fa, com... El que nosaltres aprenem organitzant els Jocs ha de servir. És el llegat que transmetem al país.
S’han fet ja algunes previsions d’impacte a nivell econòmic? Quanta gent podran allotjar?
Nosaltres no som especialistes en aquests estudis. Pel que fa a impacte a nivell particular, sabem que molta gent dels Petits Estats ja ens han visitat, perquè han vingut per l’assemblea general que vam fer aquí i d’altres que s’han interessat per venir a veure com estarà tot. Això crea un impacte, encara que no sigui molt important. El que sí és veritat, un impacte real, és que emplenarem dotze hotels d’Andorra durant una setmana. També estem preparant els nostres serveis de restauració, amb un menjador únic al Prat del Roure que funcionarà com a petit village. Allà es donaran 22.000 àpats i ho farà una associació de cuiners i empreses d’aquí que s’han unit per a poder fer-ho.
“Espero que fem moltes medalles, són els nostres Jocs dels Petits Estats, al nostre nivell, i aquí hem de ser competitius. Ser competitius a París és molt difícil, i el fet d’anar-hi amb dos atletes classificats ja és molt honrós. Ara, evidentment, aquí hem de ser competitius en tots els esports”
En l’àmbit més esportiu, es treballa per tenir-hi una representació digna?
Tenim molt bones relacions amb el ministeri d’Esports, no pot ser d’una altra manera. Hem treballat conjuntament els temes, els hem reflexionat, i a mi em consta que el secretari d’Estat i el Govern han gratificat les federacions de manera substancial perquè tinguin diners per poder preparar els seus atletes en les millors condicions pels Jocs. L’Estat andorrà ha fet un gran esforç.
Quins objectius s’han fixat en aquest sentit?
És molt difícil calcular-ho perquè només sabem a quin nivell estan els nostres atletes, però no els altres, i tothom millora. Espero que fem moltes medalles, són els nostres Jocs, al nostre nivell, i aquí hem de ser competitius. Ser competitius a París és molt difícil, i el fet d’anar-hi amb dos atletes classificats ja és molt honrós. Ara, evidentment, els Jocs dels Petits Estats són els nostres i aquí hem de ser competitius en tots els esports.
La inauguració serà a l’Estadi Nacional i podria coincidir amb algun partit de l’FC Andorra. Han parlat amb ells o ja en són conscients?
La previsió és que la inauguració es faci a l’Estadi Nacional. No es preveu res més que la inauguració i la clausura en aquell estadi, que quedarà a la disposició d’aquestes dues celebracions. Per això el rugbi ha hagut d’anar a Encamp i els agraïm la seva predisposició. El fet que sigui la inauguració i la clausura, tot al mateix lloc, sense desmuntar res, ens representa un estalvi molt important.
Per tant, des de la inauguració fins la clausura, el Nacional quedarà reservat al COA?
Sí, quedarà a la disposició dels Jocs dels Petits Estats.
L’FC Andorra no té pla B de moment. Haurà d’ajornar o permutar el seu partit en el cas de disputar el play-off...
Per uns Jocs dels Petits Estats cada vint anys, qualsevol equip pot ajornar un partit. Només faltaria. A vegades m’han fet alguna pregunta: què els diré als meus ciutadans, que tinc un pavelló tancat? Jo els dic que és molt fàcil, no hi ha res de complicat. Els dius que hi ha els Jocs dels Petits Estats, que es fan cada vint anys. Motiu suficient.
Comentaris (16)