Ocupa el càrrec des del passat gener, després de guanyar les comunals liderant la llista de Ciutadans Compromesos. I ho fa després d’un primer mandat com a consellera i un altre com a escudera d’Olga Molné, que va optar per no presentar-se a la reelecció. Va assumir el repte i, ara, fa balanç dels primers sis mesos on, aigua a banda, també s’ha optat per mesures contundents per buscar la forma de limitar el creixement excessiu que, a l’entendre tant de majoria com, en aquest cas, de minoria, estava tenint la parròquia.
Més enllà d’això, la consola major massanenca també és conscient que venen moments clau per saber si es podrà desllorigar un altre projecte molt important: la unió esquiable de Pal i Arinsal, els dos dominis esquiables de la parròquia. Té clar Sansa que és gairebé un tot o res. Que cal tirar-ho endavant i que, ara mateix, el que cal és analitzar com fer-ho de forma sostenible mediambientalment parlant.
Quin balanç fa del primer tram del mandat?
No m’hauria imaginat mai que haguéssim fet tantes coses amb tan poc temps, però crec que és en positiu. Hem fet quelcom que era necessari. Ens hi vam comprometre durant la campanya que, un cop tinguéssim els estudis de càrrega, encetaríem la revisió del pla d’urbanisme i ho hem fet. De seguida que els vam tenir, va decretar la suspensió de llicències i no ens vam parar aquí, vam anar més enllà amb el sistema que quotes que, com sabeu, limita una mica la construcció a nivell de la parròquia. Per tant, les llicències que estan atorgades tiren endavant i no hi podem fer res, però totes les noves s’han de cenyir a aquest sistema mentre que pels plans parcials ja es paren amb la suspensió.
Com ha dit, la decisió es pren seguin l’estudi de càrrega. En resum, què diu? La Massana s’ha de preocupar?
Sí, però no de forma enorme perquè hi ha mecanismes per poder solucionar els problemes que tenim actualment. Vam seguir els paràmetres de Govern (residus, energia, mobilitat, recursos hídrics i aigües residuals). Ja ho vèiem a venir amb l’episodi de sequera de l’any passat i era evident que d'alguna manera el treball ens ho havia d’acabar de confirmar. Necessitàvem aquesta eina per prendre accions. Ara, sabem que tenim aquestes limitacions a nivell de recursos hídrics, però també tot un full de ruta que ja vam començar el darrer mandat. Ja vam invertir llavors prop de quatre milions d’euros en la xarxa i ara hi posarem vuit més. Estem seguint el full de ruta, però hem de ser conscients que tot el que facis necessita el seu procés, que és lent. Pel fet que jo faci una obra avui, no tindré demà la xarxa actualitzada i com cal. I això no és un problema només de la Massana. Tota aquella xarxa que no hagin tingut una intervenció des de fa anys, teòricament, són eficients al 55%, només. Amb les intervencions que estem fent, podem arribar al 80%. Esperem tenir-ho tot solucionat a finals de mandat.
“Sabem que tenim aquestes limitacions amb els recursos hídrics, però també tot un full de ruta que ja vam començar el darrer mandat; vam invertir llavors prop de quatre milions d’euros en la xarxa i ara hi posarem vuit més. L’estem seguint, però tot necessita el seu procés, que és lent”
És un problema de les pèrdues que pot tenir la xarxa o de falta d’aigua?
El problema és que hi ha unes captacions que es van deixar en desús perquè no hi havia necessitat i que ara s’han de tornar a ficar en solfa un altre cop, posar-les en actiu. Després tens el tema d’emmagatzematge. Si plou i no tenim un sistema per guardar l’aigua marxa. L’aigua hi és, perquè ploure, plou. Cau la mateixa quantitat que abans, però els episodis han canviat; abans plovia menys però més sovint i, ara, tens torrentades de cop, en moments més concentrats, com va passar el 2 d’agost. Per tant, hem de tenir també un lloc d’emmagatzematge important i això també s’està treballant. A banda, a finals d’agost, hi haurà la recerca d’aigua al freàtic amb un sondeig just davant de la zona de bombers. I, per últim, també hi ha tot el tema de telegestió. Estem portant llum a gairebé tots els dipòsits perquè els operaris es puguin anticipar si veuen que en algun hi ha una pèrdua anormal i actuar ràpidament. Fins ara, no ho teníem.
Fins ara no existia aquest sistema...
Ara ja saben exactament quin és el nivell del dipòsit i si comença a baixar ràpid i no és per consum, es podrà actuar ràpidament. Després hi ha tot el tema de sectoritzar la xarxa, que és laboriós i necessita el seu procés. Ara continuarem el que ja vam fer el mandat passat. Si ara hi ha una fuita, els operaris no saben si és aquí o a Arinsal i han de començar a buscar. Quan tens aquesta sectorització, de seguida pots anar a actuar.
També es parlava de noves captacions. Tenen clar quines?
Dos. Una a la Corutbilla i una altra a Escàs. I, després, hi ha un altre projecte engrescador, molt embrionari, però del qual no puc donar detalls. Crec que, si surt bé, seria el que realment garantiria l’abastiment d’aigua a la Massana.
L’estudi de càrrega els diu fins a quan pot créixer la població?
No, però sabem que, tal com estava la xarxa inicialment, podíem créixer com a molt 3.000 persones més, però això cal agafar-ho amb pinces. Ara s’han fet ja actuacions i caldrà fer un estudi nou quan tanquem tot el que volem fer. Sobretot, ens ha de permetre tenir més volum d’aigua. Aquesta és la mare dels ous. I, després, optimitzar la xarxa per no malbaratar. I un cop fet aquest global, sabrem fins a on podem créixer. Vuit milions d’euros en aquest mandat. Segurament, no ens podrem lluir fent grans obres, però aquestes inversions són essencials. El que no podem fer és obviar aquest problema que tenim i que arrosseguem des de fa anys. Invertir a la xarxa requereix molts diners i nosaltres som un comú petit i això fa molt dins del nostre pressupost.
L’aigua és l’únic problema que marca l’estudi de càrrega?
No. Després hi ha també el problema a nivell de les residuals. No es tracta de la capacitat de la depuradora en si, sinó del col·lector. S'ha de canviar el col·lector general, un tros, perquè fa com un coll d’ampolla i hi ha el risc que es desbordi. Això depèn del Govern. Hem parlat i sé que tenen previst incloure-ho al pressupost de l’any vinent.
“Al futur POUP, no tenim previst passar res que sigui urbanitzable a no urbanitzable, però estem en un procés de treball i tenim clar que s'haurà de restringir; hem d’estudiar-ho i trobar mesures entre tots que ens ajudin a créixer de manera més moderada”
Així doncs, teniu el compromís de l’executiu...
Sí. Fiquem fil a l'agulla i tenim aquesta tranquil·litat també que ells faran l’actuació que calgui, que és de la seva competència.
La feina grossa que ve després de l'estudi de càrrega és la revisió del pla d’urbanisme. S’ha començat a treballar?
De moment, internament. Hem traslladat el cadastre a qui farà la revisió i ja s’està treballant. A principis d’octubre començarem reunions on hi haurà tota una part de participació ciutadana. Es crearà una comissió de treball amb un membre de cada quart, representants de l’Acoda, del Col·legi d’Arquitectes, els propietaris de terres, també algú de la Visura Ciuadana. En general, volem consensuar una revisió entre diferents actors que són importants, tenint present que tot el que és urbanitzable ho ha de continuar sent, però caldrà canviar una mica les regles del joc, perquè, actualment, si es construís tot el que és urbanitzable, aquí a la Massana podríem arribar a 120.000 habitants i això no pot ser.
Per tant, veurem un POUP rebaixat a nivell d’edificabilitat...
És que és necessari, perquè, al final, no tindrem recursos per arribar a 120.000 habitants. És impossible. Hem de ser conscients d'això i que no s’aguanta. Al cap no tenim passar res que sigui urbanitzable a no urbanitzable, però ara estem en un procés de treball i tenim clar que s'haurà de restringir. Hem d’estudiar-ho i trobar mesures entre tots que ens ajudin a créixer de manera més moderada.
Algun propietari pot emprenyar-se...
Ja portem diverses reunions amb propietaris de diferents i, de moment, tots els de tota la vida d’Andorra coincideixen que hem de créixer més a poc a poc i que no podem construir-ho tot. Si ells mateixos ja ho creuen així i ho veuen... Per començar, hi ha una bona predisposició i són la part més implicada. S’adonen’ que no és factible arribar a construir tot el que és urbanitzable. Per això, hem de mirar d'entre tots de consensuar i trobar un equilibri pel futur dels nostres fills i de la parròquia.
A alguna altra parròquia, com ara Ordino, es van trobar amb una oposició que els va obligar a fer marxa enrere amb el que havien aprovat...
Cadascú té la seva casuística. A mi en toca centrar-me sobretot a la Massana. Potser sí que seuré amb els cònsols d’Ordino en algun moment per veure com ho han treballat ells o també em fixaré en Canillo que, pels ecos que rebo, les modificacions que han fet han estat molt positives. Ja li dic, hem de mirar entre tots de fer una cosa que sigui harmoniosa, que puguem créixer de forma moderada, a poc a poc, i creure en una Massana sostenible.
Ja que han parlat amb els propietaris, com han rebut el sistema de quotes de construcció?
Fins ara, amb tots els que hem rebut, de diversos quarts, la veritat és que ho veuen com a una bona mesura perquè també volen un creixement equilibrat i moderat de la parròquia. I fins i tot puc dir que algun constructor que ens ha vingut a veure també ens ha dit que ho fem molt bé perquè així vas creixent d’una forma lineal i t’assegures la feina durant uns quants anys. L’any passat, vam autoritzar uns 45.000 metres quadrats; fa dos, 65.000... La gent és conscient que s’ha de créixer a poquet a poquet; tampoc podem parar perquè seria també un error ja que moltes famílies viuen d’això. És essencial anar creixent a poc a poc i la rebuda ha estat bona. Puc entendre que el promotor no ho vegi amb bons ulls, però era necessari canviar les regles de joc, en un moment delicat, amb els recursos hídrics que tenim i ens falta un any i mig per recuperar-nos.
“Amb l’habitatge podem ajudar en el que sigui, però és una competència de Govern; tenim la mà estesa però cal tenir en compte que no som un comú amb molts recursos”
En quin estat es troba la possible cessió d’un terreny a Govern per fer pisos socials?
S’hi està treballant. Ens vam posar en contacte per mirar de participar en la solució a aquesta problemàtica. Volem cedir un tros de terreny i els vam demanar quines necessitats tenien. Ens van dir que calien entre 700 i 800 metres quadrats. Nosaltres tenim la parcel·la davant de bombers, que en total fa 3.000. Ara estem mirant plànols per saber quina part voldrien ocupar. Un cop ho tinguem més concretament, se signarà. Nosaltres farem la cessió i Govern serà qui ho pilotarà. Em penso que volen alguna cosa en col·laboració amb un privat i un cop construït ho gestionarà l’Institut de l’Habitatge. Tot és ara, però, una cosa embrionària.
Per què ara se cedeix i els edificis de Ribasol es van vendre?
Aquell terreny ja estava construït. En aquest no hi ha res. Allà hi havia hagut una inversió inicial. Aquesta és la diferència.
Preveieu des del comú altres accions per a l'habitatge?
Crec que podem ajudar en el que sigui, però és una competència de Govern. Tindrem la mà estesa, però no som un comú amb molts recursos. L’habitatge em preocupa molt, però encara més la xarxa d’aigua i, aquí, cadascú té les seves competències i nosaltres tenim una sèrie d’inversions a tirar endavant que són molt necessàries i que hem de prioritzar perquè cal una actuació potent a la xarxa d’aigua.
La moratòria i les quotes implicarà una disminució dels ingressos provinents de la construcció, teniu por que sigui un impacte fort?
Ara tot just acabem d'obrir el procés d’elaboració; els caps ja poden començar a entrar les previsions i, un cop ho tinguem tot allà, hem de veure fins a quin punt afecta i què és el que hem de deixar de fer. Potser tocarà deixar algunes coses, però som conscients que s'havia d’actuar d'alguna manera i, també, que alguna repercussió tindria.
Quines seran les línies mestres dels comptes pel 2025?
L’aigua és la primordial. I, després, els aparcaments per a nosaltres també són important perquè, justament, fa temps que ens ho reclamen els ciutadans dels pobles. A principis d’octubre podrem adjudicar el del costat de Sant Cristòfol d’Anyós. I, després, a l’Aldosa tenim la idea de fer un edifici de serveis per encabir material, sobretot de treta de neu, i un pàrquing cobert i una plaça. Creiem que s’ha d’aprofitar al màxim el terreny. A mi no em sap greu invertir en terreny públic; al final, quedarà per al comú.
“Al pressupost de l’any vinent, l’aigua és primordial. I, després, els aparcaments per a nosaltres també són important perquè, justament, fa temps que ens ho reclamen els ciutadans dels pobles”
És vostre...
Exacte. Quan les has de fer a terreny privat és més complicat, perquè sempre et pot dir, un cop acaba el contracte, o bé que vol negociar el preu o que ell ja vol construir i hem de deixar la zona, cosa que ens ha passat en algun cas i és una mica traumàtic perquè fan falta. Per exemple, a Arinsal, el terreny que es va comprar va venir arran d’això perquè el que teníem llogat ens van avançar que potser no ens renovarien el contracte i, llavors, van pensar que alguna cosa havíem de fer, vam buscar per la zona i vam comprar-lo. I potser al futur es pot fer un aparcament de plantes. És important tenir terreny públic per fer equipaments.
Teniu també el projecte per remodelar els nuclis antics dels pobles. Com anirà?
Primer, ens hem reunit amb tots els quarts i hem delimitat amb cadascun d’ells quina és la zona total de casc antic que tenen. A partir d’aquí, les hem dividit i els hem deixat escollir quina voldrien que nosaltres renovéssim. Hem fet aquest exercici amb tots, tenim resposta i a poc a poc anirem traient a licitació la reforma. De moment, hi haurà el projecte, que s’ha de presentar algú per fer-lo. Un cop el tinguem enllestit, mirarem de treure per trams.
Hi ha algun càlcul de quant pot costar globalment tot?
Fins que no tinguem el projecte és complicat. Serà això el que ens doni una estimació del preu.
La idea és fer-ho tot aquest mandat?
Estaria bé. O, almenys, fer un tram a cada quart.
Quin balanç es pot fer dels primers anys de vida de SETAP 365?
Crec que haver-nos ajuntat amb Ensisa i que sigui una estació de país és positiu. Nosaltres inicialment havíem buscat altres opcions i havíem anunciat ja durant el darrer mandat que volíem inversió privada. Com a model és el que realment calia i que no vingués algú de fora. Ara, tot queda dins de casa, del país. Hi ha privats d’Andorra i continuarem tenint més del 50% de participació en mans públiques entre Canillo i la Massana. És important que ens unim. Balanç? Bé, cal tenir en compte que la passada temporada hi va haver una falta de neu important i que també manquen alguns engranatges que cal acabar de treballar bé i s’han d’optimitzar moltes més àrees de negoci, però és una feina que no ve d’un any per l’altre sinó que té el seu procés. Hi ha un full de ruta marcat que a poc a poc es va assolint. És tota una feina; és intens.
El resultat de la temporada el teniu tancat?
Es farà al setembre. Amb aquest problema de la manca de neu i no ha sigut molt positiu, però esperem que la temporada vinent es compleixi la dita de “moltes vespes, moltes congestes” i n‘hi hagi molta més.
Hi haurà finalment unió esquiable entre Pal i Arinsal?
S’hi està treballant. Tenim clar que la viabilitat econòmica de l'estació passa per aquesta unió. D’això no n’hi ha cap dubte. És una cosa que fa anys que s’anhela i està dins del pacte de socis. Es va demanar l’estudi a nivell de medi ambient, perquè també ho hem de tenir present, la fauna, la flora, tot el que hi ha al voltant. Com amb l’heliport, has de mirar l’afectació que pot tenir.
“Tenim clar que la viabilitat econòmica de l'estació passa per la unió esquiable; d’això no n’hi ha cap dubte. És una cosa que fa anys que s’anhela i està dins del pacte de socis. Ens agradaria poder-la fer relativament ràpid”
De moment, ja s’ha fet alguna actuació amb el nou telecadira...
Era una primera fase, perquè el que hi havia era molt lent. El dèbit que tenia, un cop tinguessis la unió esquiable, en faria difícil el desenvolupament a nivell de mobilitat dels esquiadors. S’havia de començar per aquí.
Amb quina previsió es treballa?
Dependrà una mica dels permisos de Govern. Un cop es presenti, ens diran si es pot tirar endavant o cal alguna modificació. Ens agradaria fer-ho relativament ràpid.
Es manté l’estimació de cost d’uns 25 milions?
Sí.
Però cal tirar-lo endavant.
Exacte.
Com ha funcionat l’estiu al bike park?
Estem vivint la tendència generalitzada al país i també a tot arreu. Una mica més fluix, però aquí, a l’altra vall o a altres llocs. A tot arreu hi ha menys gent. És una tendència generalitzada.
Aprofito per demanar, com valora la idea de la vinyeta per als visitants? Us preocupa?
Soc sincera. No he reflexionat sobre el tema perquè tinc molta feina al comú. Suposo que, quan calgui, reflexionaré i donaré el meu parer.
“Amb l’heliport, ara es tot una mica traumàtic perquè es veu l’impacte visual amb tots els arbres tallats, però després es replantaran; és una infraestructura necessària i també calia treure l’existent del centre de la Massana”
Com és la relació amb la minoria? Afecta que un dels consellers fos el mandat anterior de la majoria?
El balanç que faig és que tenim el mateix pensament. Ells volien aturar la construcció i, nosaltres, també som conscients del mateix. La finalitat és la mateixa i pensem igual. Ells haurien fet el mateix que nosaltres; potser els ha sabut greu que no els haguem inclòs en les reunions de treball de la majoria, però s’ha d’entendre que hi ha coses que les hem de liderar nosaltres i és legítim. Ell potser també està amb la mentalitat de participació del darrer mandat i hi ha coses que hauria volgut continuar de la mateixa manera i hem de ser conscients que ara ell és minoria i nosaltres majoria. Entenc que, per a ell, és un canvi, però penso que convivim i, quan hi ha alguna cosa, els hi comentem. Fem el que ens toca com a membres de la majoria.
Al·leguen manca d’informació...
Hi ha coses que treballem dins la majoria. Amb el tema quotes vaig intentar parlar-hi, el vaig trucar. Jo el vaig informar però ell volia ficar cullerada amb tot això i ara som els membres de la majoria. Si hagués guanyat les eleccions, hauria fet el mateix.
Pel que fa a l’heliport, hi ha qui es queixa de l’impacte ambiental... Com ho valoreu des del comú?
Jo veia i veig amb bons ulls tenir l’heliport. Ara és traumàtic perquè es veu l’impacte amb tots els arbres tallats, però després es replantaran. És una infraestructura necessària i també calia treure l’existent del centre de la Massana. A més, que estigui a la de l'estació és un plus. I a nivell acústic, vaig estar quan es van fer proves i feia més soroll el camió que passava al costat que no pas l'helicòpter. Al final, donarà un servei a nivell nacional que es necessitava i és important per al país.
Comentaris