Per fer balanç d’aquest període i valorar l’avenç en els diferents punts cabdals que s’havien apuntat, parlem amb el president del grup parlamentari de Demòcrates, Jordi Jordana, que defensa que s’hagi actuat per revertir la principal problemàtica de la ciutadania i es mostra convençut que l’acord d’associació assolit serà positiu per al Principat.
Quin balanç fa d’aquest primer any de legislatura?
El primer any encara és curt per fer un balanç de la legislatura, però no hi ha dubte que ha estat marcat pel tema habitatge. Però l’habitatge no és només l’habitatge, sinó que l’habitatge està relacionat amb una serie d’aspectes i temes del país que tots aboquen al creixement. Un creixement que hi ha de ser però que ha de ser controlat i a vegades costa controlar com ha de créixer el país i en quins àmbits s’ha de limitar o regular més o menys i això és en el que hem estat aquest any, essencialment en tema d’inversió estrangera, també en tema turístic i immigració, i altres aspectes que van connectats a tot això i que en definitiva conformen l’estructura econòmica del país.
La pandèmia va marcar com un punt d’inflexió.
La veritat és que després de la pandèmia es va accelerar tot molt i hi va haver un rebot important. Això ha tingut els seus efectes positius, però de l’altre costat no hi ha dubte que ha tingut també els seus efectes negatius que encara els estem notant. Jo diria que això és el que ha marcat en l’àmbit intern.
“Les línies vermelles que es van marcar i que identificaven la nostra idiosincràsia, crec que s’han respectat acceptablement”
I externament?
Més de cara a la relació internacional, jo diria essencialment el tema de l’acord amb la Unió Europea. Finalment va sortir publicat l’altre dia en anglès i esperem que a mitjans o finals de juny tinguem el text en català. Cal continuar avançant en aquest tema, donar la informació que sigui necessària per a la gent, explicar i aclarir aquells dubtes que siguin necessaris i a partir d’aquí que la gent es pugui expressar lliurement en relació amb aquest acord, que pel que a mi em correspon, les línies vermelles que es van marcar i que identificaven la nostra idiosincràsia, crec que s’han respectat acceptablement. Però bé, falta encara un procés de divulgació i que la gent l’entengui, faci preguntes, s’aclareixin dubtes i es culmini el procés.
Entrarem després en detalls d’aquests aspectes, però abans li volia demanar per la relació amb els grups de l’oposició.
És molt cordial i molt franca, hi ha bona relació excepte, com és normal, en moments puntuals, sigui al Consell o a vegades en comissió, que hi ha postures que divergeixen i que ben lícitament s’han d’expressar. Però jo crec que és prou bona. En tot cas no és comparable al què veiem en alguns països veïns, el tarannà és molt diferent.
Malgrat la majoria que tenen, hem pogut veure treball conjunt i que s’ha pogut arribar a consensos amplis en alguns textos. Pensa que es podrà repetir en altres temes cabdals?
Jo crec que sí. Per exemple, estem treballant la llei de la CASS, de la sostenibilitat de les pensions, i jo crec que aquí també hi haurà una sèrie de punts de coincidència que estem treballant i crec que sí que serà possible amb aquest i amb altres temes. Per exemple, la llei de mesures per l’habitatge al final també hi va haver un acord perquè el moment requeria que hi hagués un consens de les forces polítiques per donar aquesta estabilitat, almenys uns anys, amb aquest tema que preocupa tant i que és l’habitatge.
L’habitatge ha estat un tema central del debat i de l’activitat parlamentària, però creu que es va tard amb les mesures que s’estan adoptant?
Home, tard... Jo ho he dit moltes vegades, a pilota passada sempre pots tenir la impressió que s’ha fet tard, però tampoc hem d’oblidar que a partir del 2019 i sobretot després de la pandèmia ja es van començar a prendre mesures per aquest tema, amb les pròrrogues del contractes que ha beneficiat a molta gent i ha evitat situacions complicades per a moltes famílies. Per tant, no s’ha fet tard. Però a mesura que avancen els anys i també per efecte de la mateixa economia, de ser un problema conjuntural com pot ser havia estat en altres èpoques, ara sembla que és més estructural. Per tant, una vegada constatada la situació, i essencialment en aquesta legislatura, s’han encarat mesures més estructurals a mitjà o llarg termini per afrontar aquest problema i tornar una mica a la normalitat de mercat preservant certs habitatges a preu assequible que són els que s’han de destinar a les persones que ho necessiten perquè no poden arribar a pagar un lloguer.
“S’ha de reconèixer: que les mesures que s’han pres desincentiven el lloguer perquè se’ns diu que hi ha massa traves”
Però aquesta garantia de disposar d’habitatges a preu assequible, l’ha de donar sempre el Govern o també falta implicació dels privats? Perquè fins ara des de l’àmbit privat no hem vist ningú que aposti per fer habitatge a preu assequible.
Aquí es barreja l’aspecte econòmic de rendibilitat, que tot privat quan vol fer una inversió té dret a tenir un mínim de rendibilitat perquè sinó la gent difícilment apostarà per aquest tema, i també tenim la crítica, i això s’ha de reconèixer: aquestes mesures que s’han pres, en comptes d’incentivar el mercat de lloguer, el desincentiven perquè se’ns diu que hi ha massa traves. D’un costat pot ser possible, perquè l’economia de mercat és la que és, però no intervenir en aquests moments també hagués estat més problemàtic que no pas beneficiós. Dit això, dins de les mesures que l’altre dia es van anunciar també es preveu la concertació públicoprivada i que jo crec que és un tema que s’hauria d’incentivar.
Com?
En aquest cas el privat ha d’intervenir, però hi ha diferents factors que influeixen en la seva decisió com són el cost dels materials, de la construcció i el cost del terreny. I quan té tot això, ha de veure a quin preu oferir els pisos. Aquí jo crec que hi hauria d’haver un acord de país, també amb els comuns, perquè en definitiva són els que tenen els terrenys de cessió obligatòria, que no vull dir que els hagin de cedir tots perquè també s’han de fer serveis i infraestructures, però una part dels terrenys s’haurien de posar a disposició per fer aquests pisos amb una concessió a favor de les empreses. I a partir d’aquí fixar, que això és el més complicat, uns criteris als plecs de bases que siguin prou atractius pel sector privat, promotors i constructors, perquè optin per aquesta fórmula a llarg termini, no només per construir sinó també per explotar-ho. I aquí m’atreviria a dir que el sector financer també hi hauria d’apostar perquè en conjunt, des del punt de vista financer, de terreny, de promoció i d’explotació posterior, hi hagués un gran pacte en aquest sentit.
Facilitar crèdit?
Facilitar crèdit o finançament amb un preu ajustat d’acord amb els criteris que puguin, però amb l’objectiu que hi hagi un acord perquè al final hi hagi un parc d’habitatges que sigui accessible per la gent que viu i treballa a Andorra, que en definitiva és l’objectiu que s’ha de tenir. Això al marge del mercat normal, que ara també hi ha la intenció, amb la gent que ve de fora, de limitar la inversió estrangera. Perquè ha sigut positiva però també sabem que ha tensionat el mercat. Per tant, no es tracta de parar-ho tot, però almenys de limitar-ho perquè aquest problema de l’habitatge deixi de ser un problema, aquesta és la finalitat.
Han començat a treballar els textos de com s’han de materialitzar aquestes mesures?
Serà una llei òmnibus que a nivell parlamentari no l’estem tramitant, s’està tramitant com a projecte de llei des del Govern, però com es va anunciar hi participarem els grups i els grups de l’oposició també podran opinar per fer el millor text possible.
I no els han traslladat res?
De moment no, però suposo que ens ho traslladaran en uns dies perquè s’ha d’acabar de polir.
“Una part dels terrenys de cessió del comuns s’haurien de posar a disposició per fer pisos amb una concessió a favor de les empreses”
Són unes mesures que han generat discrepàncies, també en el mateix grup parlamentari de Demòcrates. Després de la reunió que es va mantenir l’altre dia ha quedat tot aclarit o pot acabar derivant en algun trencament entre els grups que donen suport a la majoria?
S’ha de tenir en compte que aquestes mesures plantegen diferents temes que, s’ha de dir clarament, afecten l’ús d’aquells habitatges que si els propietaris no els posen a lloguer, s’ha previst un procediment coercitiu perquè entrin al mercat. Després també hi ha el tema dels HUTs, que es revocaran les llicències d’una part passat tres anys, a priori, però falta acabar de polir-ho. Comprenc que aquests temes poden incidir en el concepte que es té d’economia de mercat, de llibertat d’empresa, de propietat privada, però això també s’ha de matisar, primer, a través de la llei que és el que farem, sense renunciar als principis essencials. Entenc que sigui una preocupació i que hi hagi crítica, però és que la situació és la que és i també s’ha d’entendre que davant d’aquesta situació s’afectin aquests drets.
Què vol dir?
Pel que respecta als pisos buits tampoc es tracta de posar al mercat de forma indiscriminada qualsevol pis que tingui un mínim consum. Ja es va dir i és el que s’haurà d’acabar de polir, que són els pisos buits que no tenen consum o que no tenen comptador. A priori, quan tu demanes construir un pis, si el construeixes per habitatge ha de servir per habitatge, si no serveix per això i hi ha una necessitat social de manca d’habitatge, que hi és, s’ha de veure que la Constitució diu que s’ha de reconèixer el dret a la propietat privada però també diu que aquest dret està sotmès a una funció social i que l’Estat ha de fer el necessari per proveir la gent d’un habitatge digne. A partir d’aquí, confrontant els dos drets en aquests moments de necessitat, jo no crec que sigui descabellat prendre aquesta mesura, que com s’ha dit, no serà generalitzada i feta de qualsevol manera, sinó que serà en aquells casos que, realment, després d’haver donat l’oportunitat a la gent que tenen aquests pisos buits o sense utilitzar, voluntàriament no els posin al mercat o a la bossa d’habitatge. Al final tampoc és una cosa excessivament problemàtica i que sigui tan greu.
Parlen molt que les mesures s’han d’acabar de polir. Sembla com si es volgués aprofitar la tramitació parlamentària per diluir l’essència del que es va presentar.
Diluir, no. El que es vol fer és modular, modular i polir sense renunciar als principis bàsics que es van anunciar. Aquesta va ser la conclusió que es va adoptar a la reunió que vam fer sobre aquest tema en la qual hi havia el grup parlamentari, l’executiva, els grups parlamentaris que donen suport a la majoria i els cònsols.
Però què vol dir modular?
Per exemple, amb els pisos buits. Si hi ha un mínim consum o una utilització encara que sigui que la persona ve una setmana o dues a esquiar, doncs a aquesta persona tampoc se li pot dir: ‘mira, com que només vens una setmana a esquiar, doncs aquest pis ja passa al mercat de lloguer’. Coses així, però bé, ho dic sota reserva perquè no hi ha res decidit. I és normal que aquestes mesures plantegin debat.
Hi ha risc de trencament a dins de Demòcrates o entre els socis de la majoria arran d’aquestes mesures?
No n’hi ha. No hi ha trencament ni risc. Però també s’ha d’entendre que dins d’un grup parlamentari, que a més som 16, doncs és molt difícil que hi hagi unanimitat de criteri en tots els conceptes. Però això passa a tots els grups. No sempre hi ha criteris únics i uniformes, per això hi ha el debat, es discuteix, es parla i ja està.
“Les mesures es volen modular i polir sense renunciar als principis bàsics que es van anunciar”
En el cas de la inversió estrangera, la limitació d’adquisició d’immobles i l’impost que ja es va aprovar seran suficients per evitar aquest efecte pervers que ha tingut?
Nosaltres pensem que si no suficients, almenys tindran un efecte clar sobre aquesta problemàtica. En tot cas nosaltres ho hem fet amb aquesta intenció i és el que creiem que s’ha de fer. Tot i que sempre es pot anar modulant, si fa falta més o menys en funció de la dinàmica de l’economia. Però limitant a dues unitats immobiliàries i limitant també la promoció d’immobles per part de promotors estrangers crec que són mesures prou importants per evitar aquesta especulació exagerada que ha viscut el país aquests darrers anys. I aquí encara falta un altre element.
Quin?
El què hem parlat seria de cara a l’exterior, però tampoc podem oblidar que interiorment també hi ha un altre aspecte i és com volem controlar el creixement des del punt de vista intern. Està bé dir no volem que vinguin promotors de fora a fer grans promocions -d’aquí uns anys ja veurem si canvia o no canvia- però que a Andorra ho poguem continuar fent. Si tu no vols creixement i ho vols controlar, si hi ha un creixement exagerat tan és que siguin de fora com de dins.
Certament, fins ara hem posat molt el focus en els promotors o inversors de fora, però no sé fins a quin punt l’especulació no ha vingut també des de dins.
Per això ho dic. I aquí hi ha un altre aspecte que és revisar la llei general d’ordenament del territori i veure quines modificacions s’han de fer d’acord amb aquest creixement que volem ordenat. El que passa és que també hi ha les competències del comuns que s’han de respectar i és un tema complex. És una mica el peix que es mossega la cua, perquè si no vols creixement però et falten habitatges, clar, els habitatges o utilitzes els que hi ha o en fas més.
Anem al tema acord d’associació. És optimista de cara al resultat del referèndum?
Sí, jo soc optimista però penso que encara falta que la gent l’acabi de conèixer i aclarir els dubtes que hi hagi, però sí, soc optimista.
“Les limitacions a la inversió estrangera són mesures prou importants per evitar l’especulació exagerada que ha viscut el país”
A la banda del ‘no’ s’està fent una campanya bastant contundent. Creu que s’ha arribat a explicar prou bé el resultat de l’acord per combatre aquest posicionament?
Jo crec que sí que s’ha explicat, el Govern ha fet divulgació, hi ha una pàgina web especialitzada, hi ha la possibilitat de fer preguntes i aclarir dubtes, es va fer una reunió al Centre de Congressos per explicar, es va fer el document de resum de l’acord... Ara, també és un tema complex i quan dius Europa, Europa és molt gran. Jo no diria por, però hi pot haver certes reticències sobre com quedarà aquest tema o l’altre. Però jo crec que amb les grans línies de país que és el que ens interessava conservar, essencialment amb el tema d’immigració, de les quotes i que Andorra no sigui una porta d’entrada indiscriminada d’europeus que vinguin aquí, que llavors això sí que seria inassumible, doncs aquest tema jo crec que està ben resolt. També el tema de FEDA, d’Andorra Telecom, perquè malgrat que hi ha una liberalització hi ha uns terminis suficients i unes condicions per a les empreses de fora, que si es volen instal·lar hauran de complir, que farà que sigui difícil instal·lar-se i per tant la preponderància d’Andorra Telecom encara serà important. Crec que des del punt de vista del que signifiquen aquestes entitats per Andorra, es mantindrà. I pel sector financer, crec que també s’ha arribat a un acord prou satisfactori i les mateixes entitats han mostrat el seu acord favorable.
Veu cert populisme en els arguments del ‘no’?
Jo no diria populisme, respecto totes les opinions però crec que tenen una visió excessivament fatalista. Parlant nostàlgicament, jo vaig començar a treballar fa 40 anys i el país era un altre. Era un país molt tancat amb unes regles que ara són impensables, teníem secret bancari, quan estava a la Batllia certes comissions rogatòries no les podíem tramitar... però la cosa avança. Vam fer l’acord el 1990 i després, no podem fer altra cosa, hem hagut de fer una sèrie d’acords des del punt de vista monetari o d’intercanvi d’informació. En aquest país el que no s’havia fet durant 800 anys ho hem hagut de fer gaire bé en 24 hores.
“Els del ‘no’ a l’acord d’associació crec que tenen una visió excessivament fatalista”
Hi ha hagut episodis delicats.
No vull recordar el tema del contraban, que l’any 1989 després de requerir-nos ens van encerclar les fronteres de policia nacional i es va haver de tipificar el contraban com a delicte. O la crisi de la BPA, que va ser un moment delicat per Andorra. Sempre hem necessitat tenir relacions, però els darrers anys amb la globalització de l’economia i l’obertura i el fet de ser un estat, forçosament necessitem tenir més relacions amb els països veïns i essencialment amb Europa del que teníem fa 50 o 60 anys. Doncs en aquest context crec que hem de fer un pas endavant i per a mi és millor tenir un conveni ampli, que és el que s’ha previst, per tenir una relació estable i consolidada amb Europa que no puntualment ara tenim aquest problema ara aquest altre. En aquest sentit crec que l’acord reforça la sobirania i l’entitat d’Andorra com a Estat, perquè tindrem unes relacions estables sense quedar diluïts dins d’un monstre, que això no seria acceptable i no passa amb l’acord pactat.
De cara al referèndum el Govern ha plantejat regular-ho a través d’un reglament però hi ha estudis jurídics que diuen que s’hauria de modificar la llei del règim electoral i del referèndum. Com ho veu?
Es va quedar que no hi ha la necessitat de fer cap modificació de la llei per poder fer el referèndum. Amb la legislació que tenim ja es contempla i no hi ha cap necessitat ni de fer el reglament ni de tocar la llei. És el que es va quedar en el pacte d’estat i pensem que tampoc seria convenient, ara, fer modificacions en aquest tema.
Del treball discret que en teoria es fa per poder despenalitzar l’avortament, en té algun retorn?
No en tinc massa coneixement, els contactes són discrets. Ho pilota el Govern i el ministre de Relacions Institucionals. Sé que es treballa però amb discreció i només puc dir la posició que es va dir a l’inici. És un tema delicat perquè xoca un dret que tots compartim amb l’estructura institucional que tenim. Nosaltres som de l’opinió que cal respectar l’estructura institucional perquè ha donat garanties de supervivència al que representa Andorra com a país i com a Estat i cal trobar l’encaix. Em remeto a les paraules del cardenal Pietro Parolin, que va deixar una via perquè es pogués arribar a aquest encaix.
“Certes mesures de les que hem pres, en un altre context, tampoc les haguéssim pres”
L’última. Darrerament sembla que hi ha cert moviment de gent de dreta pura o més conservadora per mirar de muntar un partit. Els ha arribat? Pensa que pot afectar o fragmentar Demòcrates?
La democràcia implica que tothom que tingui una opció es pugui presentar i serà benvingut. Sí que m’ha arribat perquè hi ha comentaris, ara, a mi no m’ha arribat que hi hagi una opció clara de constituir partit amb líders i tot això. El que crec que ha passat és que en aquests moments, els Demòcrates, que som de centre, hem pres certes decisions i ens hem trobat que no estan contents ni els d’esquerra ni els de dreta i per tant, més que diferències de partit, és una qüestió de diferents sensibilitats. I a dins de DA, les sensibilitats són diferents, però fins i tot els membres del grup parlamentari, certes mesures de les que hem pres, en un altre context, tampoc les haguéssim pres. No les hem pres perquè sigui la nostra ideologia, sinó perquè hem cregut que en aquest moment, amb els problemes que tenim, essencialment d’habitatge, calia. Sinó és situar-se en una visió de dir com que som una economia de pensament liberal, el mercat ho arregla tot i no cal fer res. Hem pensat que no, que en certes situacions l’Estat ha d’intervenir malgrat que puguis pensar que no obeeix a la teva ideologia, però s’ha de fer el que penses que és millor per arreglar el problema que té el país que en definitiva és pel que estàs aquí fent política. Has d’actuar més enllà d’estratègies polítiques i per l’interès general.