Primer de tot, com encara aquesta nova etapa?
Estic molt bé. Tinc la sensació que vaig entrar ahir, però tinc la sensació també de portar molt de temps, a nivell més aviat de comoditat, d'aquesta sensació com que et trobes a gust, tot i ser un sector molt diferent del que jo he fet fins ara. Però, gràcies al superequip que tinc el plaer de treballar amb ells i de la Junta, m’ho estan fent molt fàcil. Així que estic molt agraïda.
Què suposa a escala personal el seu nou càrrec i quines són les seves motivacions?
Sempre he estat una persona molt vinculada amb missions. De jove vaig fer un intercanvi sociocultural al Marroc. Treballàvem amb nens, nenes i dones, i vaig estar durant anys anant a Tanger. Quan he estat a l’empresa privada, vaig implementar l’hora silenciosa per les persones amb discapacitat auditiva i problemes de sensibilitat. Sempre he tingut aquesta mentalitat i aquesta manera de veure la vida i ara mateix tinc l’oportunitat de connectar la part més estratègica i empresarial que tinc amb la part que connecta més amb la Dàmaris com a persona. I de sobte, com que em dona la sensació que tot el que he fet fins ara té sentit per a mi.
“Tinc l’oportunitat de connectar la part més estratègica i empresarial que vinc amb la part que connecta més amb la Dàmaris com a persona. I de sobte, em dona la sensació que tot el que he fet fins ara té sentit per a mi”
Com va ser el procés d’elecció fins a arribar a ser la nova directora?
Durant el procés vaig estar dos mesos fent moltes proves fins a arribar aquí. I, el que em passava era que quan més llegia i més estudiava, perquè he fet entrevistes no només aquí sinó també a Ginebra, més m’agradava. De fet, crec que amb l’entrevista amb Ginebra els ho vaig comentar que com més m’assabentava més m’agradava.
Quines idees vol implementar i que creu que cal millorar?
Aquest any fem 30 anys de comitè i s’ha fet superbona feina fins ara, però sí que és cert que igual va bé ajustar una mica aquestes cosetes d’hàbits de consum. Jo vinc d’un altre sector i, perquè ens entenguem, ja no comprem com compràvem, ja no anem de rebaixes com anàvem, ja no pensem com pensàvem. Tot això està canviant i hem de ser flexibles i adaptar-nos a la nova realitat. Coses que sí que trobo que sí o sí que em plantejo com a objectius és la nostra presència i la nostra visibilitat. Volem estar, estant realment. Podem fer un munt de coses, però sí que m’agradaria reforçar aquest punt de connexió en país, que entenguin la tasca que fem des d’Unicef i també crear aliances estratègiques. Jo vinc dels negocis, i penso que com a empresa, no és només portar un logo a una samarreta, si no que crec que la petjada que pot deixar una empresa ha de ser molt més profunda. Com a Dàmaris sempre dic que la meva missió al món és deixar això una miqueta millor que com me l’he trobat. I Unicef, com a empresa, tenen la capacitat, tenen l’audiència, i tenen la força per poder, no només fer la seva feina, sinó arribar una miqueta més profund en la missió. També vull continuar treballant i fomentant els plans locals, que per a nosaltres és superimportant. Sí que és veritat que la part econòmica va més cap a fora perquè ho necessiten molt més que nosaltres, però aquí tenim un munt de plans locals que treballem amb el nostre jovent i això és vital que ho continuem fent i que encara ho portem més enllà. I també òbviament reforçar la captació, ja aquesta part és la que dona sentit al qual fem i on sumem.
De quina manera intentarà augmentar aquestes recaptacions?
Això és del que estic començant a pintar. De moment m’estic posant al dia del que estem fent o tot el que s’ha fet fins ara, i ubicant-me per, amb tot aquest contingut, començar a pintar el que volem d’aquest comitè del futur. No et faré cap espòiler perquè estic treballant aquesta part més estratègica, però sí que és cert que una de les principals missions per mi és estar a tots els efectes. És a dir, que la gent se senti part del que som. Aquesta part de connectar amb país, amb les persones, amb el que fem, que és el final que dona sentit al que som avui. No va de convèncer això, eh? No va de donin diners com a tal, sinó d’entendre què fem i realment connectar. No només és el que, per mi també és important el com.
Abans comentava que durant tot aquest temps, s’havia fet molta feina des d’Unicef. Què destacaria de la feina que va fer el teu predecessor?
Arrencar tots aquests plans locals. N’hi ha alguns que ja existien, uns altres que hem millorat. Les parròquies amigues, per exemple, tot el que té més a veure amb els plans locals, és el que em sembla que més feina s’ha fet i em sembla molt valuosa.
Precisament ara que comentava això, a vegades hi ha certs sectors que es pensen que la tasca d’Unicef va més de cara als projectes internacionals, però al país teniu tota una xarxa de sensibilització.
És una part que jo també he après aquí dins. A vegades, i no parlo només d’Unicef, sembla que si no comuniques les coses, no han passat. Això també hem d’anar aprenent, que si no ho expliques no existeix. Tenim des de l’observatori de la infància, on trèiem unes dades molt importants, l’estudi que vam fer a juntament amb Andorra Telecom de les tecnologies, que tens una mà de dades, que si tu mires et tremola el cos per dins; les parròquies d’amigues de la infància, més de 33 tallers que fem en les escoles, el quadern del cost de la criança. Estem fent un munt de coses pel país, que jo crec que no hem sabut encara connectar per poder explicar tot el que fem. Tampoc sé si ja ho sabré jo com fer-ho, però ho intentaré. Hi ha molta feina a fer, tenim molta dada i aquesta dada crec que és només l’inici i el punt de partida per un munt de plans d’accions que hem de fer.
“Estem fent un munt de coses pel país, que jo crec que no hem sabut encara connectar per poder explicar tot el que fem. Tampoc sé si ja ho sabré jo com fer-ho, però ho intentaré”
Com ho fareu per donar més a conèixer aquesta tasca?
Jo puc fer 30 notes de premsa, però potser no és una manera que jo vull comunicar o sento que s’ha de comunicar la missió que fem. Potser sí que és estar en certs espais, potser fer perquè la gent senti que som més propers. No sé de quina manera, encara no sabem com, però que aquesta comunicació sigui efectiva. I si s’han fet certes proves i sentim que no, doncs provem unes altres. Jo no soc una experta en la vida, però soc una experta en prova-error-rectificació. Però sí que és cert que intentarem arribar d’una manera més amigable.
Què ens pot explicar dels projectes internacionals que s’estan duent a terme?
El projecte de Madagascar consisteix en una zona de eco-villages. Dins del nostre compromís amb aquest projecte nosaltres, des d’Andorra, farem sencer un d’aquests petits eco-villages. Allà el que es treballa és una manera sostenible de poder tractar l’aigua aprofitant l’energia solar. Després tenim un projecte que és molt més gran que és el de les nenes afganes, que són espais d’igualtat on es treballen bastants temàtiques des de maternitat de qualitat, higiene, educació... També està la part de les emergències. Aquest any passat han estat a Síria i Turquia. Sempre les campanyes d’emergència com és el primer impacte, la gent sensibilitza molt. Llavors a part d’aquests tres projectes hi ha una part de la donació que va al que anomenem recursos recurrents, que són totes aquestes zones que en moltes ocasions s’obliden i que necessiten també ajuda humanitària.
Durant la presentació de la memòria del 2023 vau fer referència a la importància de la salut mental. Com abordareu aquesta temàtica?
Doncs amb molta cura, amb molt de respecte i sobretot aprofitant les dades que tenim per veure ben bé com baixem això. La feina que es va fer amb Andorra Telecom i amb tots aquests resultats, és que no podem mirar cap a un altre cantó. Ho farem de la millor manera, amb els millors experts, amb les millors eines, mesures des de part de sensibilització, formació, eines reals, amb bones pràctiques, estem mirant de construir com farem aquests plans d’acció que hem de començar a portar des d’ara mateix.
Ja per acabar, acaba d’aterrar al càrrec, però no sé si podria fer una mica de valoració d’aquest primer mes?
Hi ha hagut alguna evolució amb la part més relacional. La part de trucar a les persones, de parlar amb elles, de crear aquesta proximitat. Des d’empreses que m’han trucat, des d’empreses que he trucat per presentar-me, els sents com ganes i contents també de tenir una nova persona a l’equip amb molta empenta i amb moltes ganes. I això crec que també es transmet. I sí que he notat aquest canvi una mica de xip de la gent amb la qual he parlat, que no és ni tanta, però sí que he trobat que la gent està com molt receptiva i amb moltes ganes de fer coses, i crec que aquí tenim l’oportunitat de fer un treball de consciència molt bonic.