“La xarxa viària està optimitzada al 100% i ja no dona per més”

Quin balanç en fa de la seva tasca durant els set anys que ha estat al capdavant de Mobilitat?

El balanç és molt positiu. Han estat set anys molt productius i hem tingut la capacitat de reflotar la mobilitat amb tot l’equip i l’hem deixat en un nivell molt acceptable.

Ha estat 40 anys a Govern, com a canviat la mobilitat durant aquest temps?

Hem tingut un creixement exponencial de població al país i vull recordar que la mobilitat fa quaranta anys era merament anecdòtica. Se circulava sense massa dificultats. Amb el pas del temps hi ha hagut un creixement demogràfic i això va portar una complicació, sobretot en les hores punta, i això ha estat la nota predominant els darrers anys. Hi va haver governs que van invertir en una sèrie d’infraestructures com el túnel de les Dos Valires, el del Pont Pla o els túnels de Ràdio Andorra. Amb les dificultats econòmiques dels darrers anys no s’ha pogut invertir-hi, fet que ha comportat que el creixement de la població no s’ha pogut absorbir en una xarxa viària que no creix. El què s’ha de fer és caminar cap a un model de mobilitat sostenible i s’haurà de revisar el Pla d’Infraestructures Viàries per fer reserves de terrenys a través dels POUPS i definir quines s’han de tirar endavant.

La xarxa viària està optimitzada al 100% i ja no dona per més"

La xarxa viària del país està saturada?

Més que saturada, està optimitzada al 100% i ja no dona per més. La feina que hem fet en els darrers anys ha estat d’optimització, tenint en compte els 4,5 milions de vehicles visitants que tenim cada any, més els 90.000 del parc mòbil del país fan que li generin tensions en diversos moments del dia. A la vall central, entre els 7.15 i les 9.15 hores hi arriben 6.000 cotxes de dilluns a divendres i cal tenir en compte que les obres al carrer Prat de la creu i a la part alta d’Escaldes no ens ajuden.

Què és més necessari fer el vial de la Massana o acabar el de Sant Julià?

Tot és prioritari. El creixement demogràfic ha portat que molta gent visqui a la Vall del Nord, així com el confort del visitant fa que motivi la finalització del de Sant Julià.

Govern sembla que prioritza la desviació de la Massana.

El col·lapse quotidià es genera a la Massana i el tema de Sant Julià està molt optimitzat amb el doble carril que es munta a l’avinguda Francesc Cairat. Penso que la prioritat és mantenir les infraestructures de primer nivell que havíem tingut a tot el territori. A la Vall d’Orient el tram que tenim entre Canillo i Soldeu cal rectificar i eixamplar-lo per donar-li un coeficient de seguretat important. Hi ha certs trams que estan igual que fa cinquanta anys i crec que Grandvalira es mereix unes carreteres en bon estat per poder-hi accedir.

Vostè va dir fa uns mesos que les cues a la Massana eren un efecte psicològic. Ho continua pensant?

Les meves paraules es van treure de context. Jo vaig dir que l’estalvi de temps que suposava passar per Anyós era un tema psicològic que no pas de rellotge. Si comparem el temps que triguem a travessar la Massana i el que triguem passant per Anyós és pràcticament el mateix. Potser, psicològicament és millor passar per Anyós perquè el cotxe no està aturat.

I Sant Julià què s’ha de fer?

Hem de ser valents. Queda un petit túnel i dos trams petits de vial que han de connectar amb l’entorn de la plaça Laurèdia i la zona d’Isidre Valls.

A Canillo, què es pot fer per evitar les cues que hem vist el darrer estiu o ara a l’hivern?

El Pla Sectorial d’Infraestructures Viàries preveu una variant a través d’un túnel que entra a la zona de Sant Joan de Caselles i surt al Perecaus. Penso que s’ha de revisar i s’hauria de fer a l’aire lliure passant per l’obaga de Canillo, que ha de permetre l’eixamplament del poble sense deixar-lo aïllat.

L’estudi que van fer sobre l’entrada en vigor de l’abonament de transport públic gratuït per als residents ha permès treure molts vehicles de les carreteres del país?

Els resultats mostren com dels nous usuaris del transport públic, el 85% dels enquestats abans es movien amb vehicle privat. Hem tingut la capacitat de reduir, no gaire important el nombre de viatges, concretament entre un 2% i un 3%, però sense tenir en compte el creixement que ha tingut el parc mòbil. Això sí, cal dotar de més freqüències al transport públic perquè si no tenim la capacitat de buidar la xarxa viària, difícilment podrà donar més de si. Per aquest motiu, cal treballar en el transport segregat tipus tramvia i que, no necessàriament ja d’anar amb rodes de ferro i catenàries i fer-lo transitar entre la part sud del país i la part alta de la vall central.

En quin estat ha deixat la creació de carrils bici segregats?

Això està recollit dins del Pla director de la mobilitat 2030, és un document que està viu i que en la pròxima legislatura s’haurà de posar fil a l’agulla perquè els dissenys estan fets i caldrà tirar endavant converses amb els comuns.

En el marc de la presentació de l’estudi sobre la mobilitat van posar en relleu la necessitat de tirar endavant un tercer carril reversible a la N-145. S’han iniciat negociacions amb Espanya?

Més que una negociació, això és fruit d’una reunió que vam mantenir amb el secretari general d’Infraestructures del govern espanyol, Xavier Flores, en la qual vam plantejar la necessitat de tenir el tercer carril per fer-lo actuar de manera reversible. Se’ns va dir que s’estudiaria la mesura i el cost econòmic, però això no vol dir iniciar cap negociació. De moment, només s’està en un treball tècnic.

L’ambaixador espanyol a Andorra, Àngel Ros, va dir que la remodelació de la carretera és recent i que no calen canvis. Hi està d’acord?

Les xifres el contradiuen. La nostra xarxa viària treu més de 1.000 vehicles per hora, mentre que la N-145 n’acull força menys. Si disposem d’un doble carril fins a la Seu d’Urgell, arribats en aquell punt el trànsit es disgrega i ens permetria una sortida amb més fluïdesa.

"Les retencions formen part de la nostra vida i les hem de reduir el màxim possible"

És una utopia pensar que algun dia s’acabaran les retencions per entrar o sortir del país?

Les retencions formen part de la nostra vida i les hem de reduir el màxim possible. Si baixem a Barcelona, en funció de l’hora que volem accedir-hi trigarem més. Cal consultar l’estat de les carreteres a l’hora de viatjar com fem amb la previsió meteorològica.

Per on passen les connexions d’Andorra amb l’exterior?

Tenim l’aeroport d’Andorra-La Seu, que està agafant més embranzida. L’estudi de mobilitat preveu el transport segregat des de l’aeroport fins a la Seu i des de la capital de l’Alt Urgell fins a Sant Julià de Lòria. L’aeroport unit amb l’heliport a la Caubella permetrà obrir Andorra al món.

I què fem amb la possibilitat de portar el tren de Barcelona fins a Andorra?

El fet que nosaltres apostem per aquest transport segregat fins a l’aeroport d’Andorra-La Seu fa que si algun dia la Generalitat decideix portar el ferrocarril fins a la Seu d’Urgell permetrà que ens hi puguem connectar.

Andorra és el país amb més radars de velocitat?

Tenim un radi de 7,3 quilòmetres per cada radar de velocitat. No hi ha cap país al món que ho tingui. És molt important educar i fer molta pedagogia per evitar els excessos de velocitat. Tenim 600 accidents anuals amb dues víctimes mortals els darrers anys i s’ha de lluitar per assolir la mortalitat zero.

"Seria cabdal poder tirar endavant un vial paral·lel a l'avinguda d'Enclar"

Quina infraestructura no s’ha fet i per vostè és cabdal tirar-la endavant?

Hi ha un vial paral·lel a l’avinguda d’Enclar que s’inicia a la zona de la caserna dels bombers a Santa Coloma i finalitza a l’entrada d’Escaldes. Això permetria treure trànsit a l’avinguda Tarragona, que registra un pas de 32.000 vehicles diaris. Això és el que han fet les grans ciutats a través dels cinturons i comunicar la vall del sud amb la d’Orient sense passar pel nucli urbà.

Al seu successor quina feina li deixa?

He de dir que hem deixat la mobilitat endreçada i les decisions que prengui seran seves i els estudis de futur estan damunt la taula.

El mòbil ja no li sona tant?

Ara tinc vida. La mobilitat és una passió, però aquesta passió no coneix les nits ni els festius i el telèfon mòbil forma part de les nostres vides. Ara tinc la síndrome del no comunicat i el telèfon el tinc molt avorrit.

Escolti’m a vostè li va la marxa perquè s’ha posat en política i va a la llista nacional de Liberals.

Ara he passat a la velocitat superior. 40 anys a l’administració donen per molt i des del punt de vista funcionarial, les frustracions de no poder tirar endavant alguns projectes ara tindrem l’oportunitat si sortim escollits de tirar-los endavant.