Quina valoració fa d’aquest inici de mandat per part del seu grup?
Doncs estar a l’oposició també necessita un aprenentatge. Són formes totalment diferents de treballar, tens menys accés a la informació, evidentment, i t’has de fer els teus esquemes, diguéssim, per poder incidir una mica en la política comunal. Perquè al final les comissions són purament informatives, no són de treball, i t’has de buscar una mica les eines per poder incidir en la política. Després hi ha els consells de comú, que és l’únic fòrum per poder donar la teva opinió, però és clar, aquests consells es fan un cop cada dos mesos. Per tant, és molt pobra la possibilitat de comunicació des de l’oposició.
No sé si aquesta situació els fa canviar la visió de la política comunal. Fins ara l’oposició es queixava de manca d’informació, ho estan patint vostès o des de la majoria hi ha hagut un canvi en la manera d’actuar?
Jo penso que és un funcionament que és genèric i general a totes les parròquies. Les minories no deixen de ser minories, i al final les decisions es prenen bàsicament a les juntes de govern, i després s’informa a les comissions quan s’informa. Jo he de dir que tant quan està a la majoria com ara, la informació es comparteix, però sí que pots divergir de certes coses i no tens un lloc per fer-ho palès més enllà del consell de comú, perquè a les comissions no hi ha premsa, i el consell de comú, com deia, és un cop cada dos mesos. O sigui, sis cops l’any és poca cosa.
“Des de l’oposició, Sergi González només es dedicava a clavar cops de pal d’una forma teatral i populista i ara adopta postures totalment diferents i ens semblava injust”
Van començar a l’oposició amb un to més aviat agre i amb certa tibantor, una situació que potser s’ha suavitzat. Ha estat conseqüència, també, d’haver paït la derrota?
Jo crec que no era un to agre, el to agre el deixem pel Josep Majoral [riu]. Era bastanta sorpresa de veure que una persona que estava a la oposició i criticava tan fermament determinats projectes, com per exemple la targeta PK, que vull recordar que van recollir 6.000 signatures per aturar-la, o les fonts de la Rotonda. I ara acaba canviant radicalment de parer i les fonts són el més bonic del món i s’han de potenciar i la targeta PK és un projecte excel·lent al qual se li ha de donar més corda. Per tant, amb aquestes coses sí que és veritat que sents una mica d’injustícia perquè a les oposicions estem per felicitar o per fotre un cop de pal. I en aquell moment, doncs, el senyor Sergi González només es dedicava a fer cops de pal, a més a més d’una forma molt teatral i quasi populista. I ara adopta unes postures totalment diferents i això ens va semblar injust, i pensàvem que havíem de fer-ho notori.
Han analitzat els motius de la derrota?
Sí, jo els he analitzat. Soc una persona que camino molt pel carrer i parlo molt amb la gent, i al final t’impregnes de la sensació que et diu la gent. I sí, més o menys ja tenim clar els motius. Bàsicament una aliança forta per part de dos partits, un d’ells que sempre ha estat molt ancorat a la parròquia d’Andorra la Vella que és el Partit Socialdemòcrata, i l’altre que està a l’alça i que és Concòrdia. L’associació aquesta ha sigut un dels motius pels quals vam perdre aquestes eleccions. Però també n’hi ha d’altres.
Quins?
Per exemple abordar qüestions fonamentals com l’habitatge just abans de les eleccions. Això per a mi ha estat una manca de lectura política i del moment i també una estratègia dolenta de comunicació, perquè estic segur que l’objectiu final del primer esborrany de llei era bo, però potser la comunicació no es va fer com calia i això penso que també ens va fer mal de cara a les eleccions comunals. Potser es podia haver congelat un any més i donar-se temps per dialogar amb tots els agents socials per treballar una llei garantista i consensuada. Bàsicament aquests són els dos motius pels quals pensem que hem perdut les eleccions. Després hi ha un tercer motiu, que és el tema de Liberals d’Andorra, és a dir Liberals no va voler sumar-se el nostre projecte i això també són uns quants vots i ho haguéssim pogut, perfectament, girar del nostre costat, i això hauria fet més ajustat el resultat final. No sé si hauríem guanyat, però si més no hauria estat més ajustat.
En algun moment es va plantejar abandonar, deixar la política i no entrar a ocupar el lloc al comú?
No, això no, perquè penso que seria molt associat a un mal perdre, i quan estem en política ja sabem que estem exposats a aquestes situacions. I després perquè et deus a la gent que t’ha votat i que t’ha fet confiança a tu, al teu equip i al projecte, i per tant, com que hi ha un projecte al darrere, et deus d’estar allà per defensar-lo.
Es veu continuant liderant el projecte més enllà d’aquest mandat?
La meva postura és molt clara: és acabar aquest mandat des de la posició que em toca, que és a l’oposició, defensant els interessos d’Andorra la Vella i a ser possible que la majoria actual escolti també la veu de l’experiència, perquè hem estat allà vuit anys i que també ens escoltin i poder incidir en la vida política de la parròquia d’aquesta forma, des de l’experiència, des del viscut, però des de l’oposició.
I més endavant?
Més endavant no m’ho plantejo. La veritat és que ara mateix, si la pregunta és per ara, no em plantejo res més a nivell polític.
Res més vol dir plegar o que ja veurem què passarà?
Quan acabi el mandat, tot i que mai es pot dir que no, però ara mateix, la política d’aquí a tres anys i poc la poso en un calaix i el calaix ben tancat. Perquè són 4 anys de conseller i 4 anys de cònsol (3 com a cònsol menor i un de cònsol major), són suficients anys com per haver participat a la vida política del meu país. Estic molt agraït d’aquesta experiència i content d’haver aportat el meu gra de sorra amb el que hagi pogut sortir bé. I ja està. I ara toca als altres.
Quin moment viu el comitè parroquial de Demòcrates a Andorra a la Vella?
Ara mateix estem una mica desconnectats, però perquè ha passat l’estiu, lògicament. Però ara tornem a reprendre les reunions i bé, al comitè de Andorra a la Vella s’han continuat celebrant les reunions, s’ha informat de tota aquella informació de què disposàvem i per tant, continua l’activitat amb normalitat.
Preveuen relleus o canvis?
Ara és massa d’hora per parlar de canvis i relleus.
I la seva relació amb el partit, com és? Ho dic també veient els motius que exposa sobre la derrota.
La meva relació amb el partit és bona i cordial. I a més a més, jo també entenc que, retornant a la qüestió de l’habitatge, hi havia un programa polític amb què es va guanyar les eleccions, i em refereixo al Consell General, on també es parlava d’abordar temes d’habitatge. Per tant, el partit penso que havia d’afrontar aquest tema amb la màxima celeritat, perquè era una qüestió que preocupava i ho vam veure amb les manifestacions. Entenc doncs que volguessin treballar això, el que no entenc és el moment en què es va fer. Això és veritat que potser hi ha hagut una falta de comunicació a dins del partit. A pilota passada és fàcil dir-ho, però sí que és veritat que potser hem pecat d’això. I la meva relació és bona, és com la que hi havia abans. Soc menys actiu perquè el meu rol en l’oposició és el que és.
“Abordar qüestions fonamentals com l’habitatge abans de les eleccions per a mi va ser una manca de lectura política i del moment”
Quina valoració fan de l’actuació de la majoria?
Una valoració de viure molt del passat, de projectes que estaven engegats en el passat, i poca cosa més. De fet, es va carregar tres esdeveniments que per a nosaltres eren bastant importants a nivell de reactivació econòmica i de cohesió social com eren el Xocofest, la Festa de la Primavera i l’Andorra la Vella en Flor i penso que és una errada. Després han engegat molt poques coses, em penso que de projectes només el programa Reviu, que van dir que el tindrien abans de l’estiu i a hores d’ara encara està el procés obert per rebre propostes, per tant, suposo que ens informaran en properes comissions de si ha tingut èxit o no. Jo en el seu moment ja vaig dir que amb aquestes bases que posaven, veia difícil que els propietaris s’hi acollissin, però veurem. Els hi vam votar a favor, com deia fa un moment, perquè a l’oposició s’hi està per donar suport i per fer rectificar. I en aquest cas nosaltres fem aquest exercici de responsabilitat, de donar suport quan toca donar suport, i quan no toca fer rectificar, a diferència d’ells que era una oposició sistemàtica.
Saben si s’ha començat a treballar el reglament de com funcionarà exactament el programa? Perquè en teoria es va dir que s’aprofitarien els mesos durant els quals hi hauria el procés obert per oferir pisos...
No hi hem tingut accés al reglament. Sí que es va publicar el com funcionaria, però les bases d’accés de moment a nosaltres no ens han compartit.
Parlant d’habitatge, pisos del Cedre. Vostès ho van engegar, però no sé com veuen el procés que ha tingut el projecte i el fet que finalment sembla que Govern també hi participarà econòmicament.
Jo en aquest aspecte veig que s’està dilatant moltíssim. I és un flac favor que està fent Enclar a la ciutadania quan Enclar, durant la campanya, va fer bandera del tema de l’habitatge. Falta poc per complir un any al capdavant del comú i encara no s’ha fet res, ni Reviu perquè no està tot tancat ni el Cedre està engegat quan ja estava tot per posar-ho en marxa. Per tant, és un flac favor que està fent Enclar a la ciutadania per ajudar aquells que necessiten accedir als habitatge a preu assequible.
És positiu que hi entri el Govern?
Jo me’n vaig assabentar per la premsa i a mi em va sorprendre, perquè és una iniciativa que quan nosaltres estàvem a la majoria vam intentar que fos una col·laboració públicoprivada i que no va funcionar, perquè sempre havíem defensat que el millor esquema era la col·laboració públicoprivada.
I també ho defensa el Govern. Fa pocs dies el cap de Govern hi va tornar a insistir.
Llavors no entenc que hi hagi aquesta voluntat del Govern de participar-hi econòmicament quan és un tema comunal. Jo imagino que és perquè s’està replicant una mica el mateix esquema a totes les parròquies. I per tant, per aplicar la coherència d’aquest criteri, toca també donar suport al comú d’Andorra la Vella amb els pisos del Cedre. Tot i que jo soc del parer que l’esquema de la col·laboració públicoprivada s’adiu més que no pas aquest últim.
Més enllà de l’habitatge, hi havia també el tema de la reforma de plaça del Poble. Estava a punt per tirar-ho endavant, però aquí també s’ha decidit aturar-ho i obrir un procés participatiu.
Però és que el procés participatiu ja el vam fer nosaltres. O sigui, l’única cosa que estan fent és demorar el projecte, ficar una estampa, un ‘segell Enclar’, per fer veure que l’han treballat ells i fer el mateix projecte. És simplement una operació de cosmètica, pura i dura, el que s’està fent amb el projecte de la plaça del Poble.
“El que s’està fent amb la plaça del poble és una operació de cosmètica pura i dura”
Però en principi, pel que es va explicar, sembla que no es veurà el mateix projecte que havien plantejat vostès.
Veurem el 90% del projecte que plantejàvem nosaltres. El que passa és que en lloc de fer la segona cota, volem fer-ho amb dues fases. Primer la planta baixa, diguéssim, i ja veuran si fan la segona planta. Però la primera planta és exactament igual que la que fèiem nosaltres, amb petites variacions de si això es col·loca aquí o es col·loca allà. Per què? Perquè la participació ciutadana ja la vam fer nosaltres amb totes les associacions, amb l’Esbart, els geganters, amb la gent gran, al consell d’infants... ja vam fer aquesta feina. Ara ells posen un QR i quatre pòsters i posen l’estampa aquesta de, això és ‘made in Enclar’. No, senyors. Esteu demorant el projecte, un projecte que és molt necessari, que és la nova plaça del poble tal i com la volíem nosaltres, i a més a més amb operació de cosmètica. I deixi’m dir-li una altra cosa.
Digui.
Les obres de la plaça les volien començar ara i els vam dir que si estaven bojos. O sigui, volien començar-la ara i fer el poblet de Nadal a l’aparcament de l’antiga plaça de Braus. I els vam dir que això no tenia sentit, si justament el poblet de Nadal està pensat perquè la gent vagi al centre històric o a prop del centre històric. I al final, doncs, ens van fer cas, i retarden l’inici de les obres per després del desmuntatge del poblet de Nadal.
Li volia preguntar també per l’avaria de les fonts de la Rotonda. Com han viscut el procés i la gestió que se n’ha fet tenint en compte que era un projecte seu.
Ja em vaig manifestar al seu moment. Jo penso que el comú ha estat poc reactiu en el sentit que s’haguessin pogut fer més ràpid les coses. I més, tenint en compte que aquestes fonts hauria estat molt interessant tenir-les en funcionament durant l’estiu, que és l’època de màxima afluència turística. Al final, què ha estat, cosa de 34.000 euros, la reparació de les bombes o dels aparellsque estaven avariats? Jo penso que, igual que es va fer pels pisos desallotjats, calia actuar amb més celeritat, assumir al comú, en primera instància, els costos de reparació i després veure a qui pertoca la responsabilitat d’assumir els costos finals. Aquest pas endavant i aquesta proactivitat jo l’he trobat a faltar.
Més enllà de l’habitatge, en l’acció comunal del dia a dia, què creu que li falta a l’actuació de la majoria?
A nivell d’acció comunal, l’habitatge és un dels temes que s’està demorant i no s’entén per què. Després del plaça del Poble també és un element important perquè tant nosaltres com ellsho portàvem al programa i haver-ho demorat pel resultat final ha estat per mi una pèrdua de temps. I després veiem que hi ha moltes mancances a nivell d’higiene. Aquí sí que hem rebut moltes queixes de la gent que la parròquia està bastant més deixada que quan hi érem nosaltres. Quan dic higiene també és el manteniment de voravies i determinats espais públics que també estan una mica deixats.
Per exemple?
Un exemple és el camp de volei del Parc Central. Fa uns dies tota la sorra del camp de volei estava al passeig i hi va estar durant dues setmanes. Personalment vaig veure dues persones, gent gran, patinar i és un perill. Aquesta deixadesa que penso que és un marge de millora important.
“Andorra la Vella està molt més maca que fa deu anys i pensem que caldria mantenir aquest atractiu”
En el primer mandat amb la Conxita Marsol al comú un dels grans lemes que hi va haver era recuperar la capitalitat, que es considerava que s’havia perdut en favor d’Escaldes. Pel que m’està explicant, pensa que es pot tornar a fer passos enrere?
Carregant-se esdeveniments que funcionaven com el Xocofest o la Festa de la Primavera, deixant de banda o abandonant una mica aquesta rapidesa d’actuació que teníem nosaltres a nivell d’higiene i de serveis públics, podria ser que sí. Ara, jo espero que no. Perquè s’ha fet molta feina, penso que Andorra la Vella està molt més maca que fa deu anys i pensem que caldria mantenir aquest atractiu, que té Andorra la Vella. A nivell comercial, per exemple, i ja s’ha publicat en diverses ocasions ha guanyat molts comerços i això és signe que la inversió pública, fa que la inversió privada o les empreses també hi creguin. I això és importantíssim mantenir-ho. Nosaltres vam crear un engranatge que ens va funcionar i instarem a la majoria perquè continuï funcionant aquest engranatge a través d’això, de la inversió pública. Però, és clar, no és massa esperançador i vam fer una comissió de Finances fa poc, que l’execució del pressupost està al voltant del 38 o el 40%.
Què implica?
Això vol dir que el capítol 6 d’inversions no s’està executant amb la seva totalitat i s’està deixant d’invertir amb coses que estaven incloses al pressupost. Nosaltres ja ens vam avisar que totes les licitacions que no es fessin abans del juliol és molt difícil que es comprometin a finals d’any. Què vol dir si no es comprometen a finals d’any? Que si no es comprometen no es poden reconduir i que, per tant, aquell volum de diners es perd. És a dir, que la majoria ‘Enclar perdrà, si no s’espavila, l’oportunitat d’invertir uns diners que estaven assignats a determinats projectes, dels quals molts són de serveis públics i d’higiene.
Comentaris (16)