La crisi de la Covid-19 i la guerra d'Ucraïna han posat en relleu el paper dels voluntaris i de les ONGs en moments d'emergència i han estat moltes les persones que es van animar a fer voluntariat. Com ha estat aquest procés aquí a Creu Roja?
Nosaltres sempre hem viscut la importància del voluntariat, però sí que és veritat, que amb aquests dos fets -Covid i guerra- han donat una imatge, una visibilitat, una importància que, fins ara, no havia tingut. Abans de la Covid teníem 178 voluntaris actius, vam passar, en el moment més àlgid, a quasi 2.000 voluntaris, després van baixar a 600 i ara estem amb una bossa d'uns 300 actius. Molt per sobre que abans de la pandèmia. No s'ha d'oblidar i s'ha de donar la importància que es mereix a la persona que ve aquí o a qualsevol altre organisme. Un voluntari pot fer una excel·lent feina, però la fa donant el seu temps lliure i implicant-se en ella. La imatge del voluntari ha millorat molt gràcies a aquestes crisis.
Precisament, i en mostra d'agraïment a aquests voluntaris, s'ha plantejat fer alguna cosa?
Cert, tenim pendent fer un cert acte públic d'agraïment a tots aquests voluntaris que durant la Covid han prestat el seu servei, han donat el seu temps, s'han implicat. Ara que la situació està més tranquil·la, hem plantejat el 3 de setembre, abans que es retorni a la rutina, una jornada lúdica i dinar en un centre esportiu. Ho fem, perquè s'ho mereixen.
No a nivell de voluntaris, sinó en assalariats. En aquests últims anys hi ha hagut un increment important, sobretot durant la Covid, i s’ha hagut de readaptar a mesura que ha anat cremant etapes la pandèmia. Com ha estat tot aquest procés?
A la meva incorporació a l'entitat érem 23 empleats; en el moment més àlgid -amb el centre de vacunació, els StopLabs, etc.- vam arribar a ser 117, i ara som uns 56. Un procés natural en funció de les tasques que se'ns requereix i que ha comportat una reorganització interna, tant per ara com pel futur.
Fins abans de la pandèmia, la Creu Roja, poder, havia crescut d'una forma, més o menys, desorganitzada perquè no teníem tanta activitat o no ens havíem fet tan grans i, ara, amb ajuda externa, s'ha reorganitzat l'estructura interna de l'ONG amb la creació d'un comitè de direcció amb tot els cap d'àrea i direcció i la separació amb set àrees d'activitat, quatre d'usuaris i tres de suport.
Comentava que s'estaven preparant per al futur, hi ha noves nous projectes a l'horitzó?
Més que projectes concrets, són vies a explorar. Ara mateix tenim dues grans vies d'encarar el futur. Una d'elles són el col·lectiu de la gent gran, que ja ens n'ocupàvem, però que ara ho fem molt més. Un exemple són els centres de dies que creiem que són un recurs fonamental. Ho veiem perquè tenim 42 places a Andorra la Vella i 10 a Sant Julià i estan cobertes; veiem que s'esgota de seguida i que els padrins ho agraeixen molt. Tot això, sense oblidar-nos del teleassistència, amb 600 usuaris, o el Sempre acompanyat.
Un desig seria que es poguessin obrir més centres de dia. No centres de dia molt grans, sinó de proximitat, és a dir, en parròquies que ara no hi ha i així que la gent gran es reuneixi amb persones de la mateixa zona.
Han començat a parlar amb comuns per intentar oferir aquests serveis a parròquies que encara no en disposen?
Anem llençar iniciatives. Creiem que ha d'anar de la mà del comú que hi cregui i li encaixi i vegi bé el projecte, ens encantaria. També entenem que ha de ser iniciativa de la corporació que ho vulgui fer i que vegi que és u recurs útil pels seus ciutadans.
I la segona línia d’actuació?
A banda de la gent gran, també ens hem vist que altres col·lectius necessiten el nostre suport. Ho vam iniciar l’any passat amb les colònies i s’està continuant enguany amb el campus, volem arribar a infants, jovent i adolescents, que tot i tenir altres recursos en el país, no han patit de la mateixa manera la Covid. Aquí podem aportar i complementar el que hi ha, però no és una tasca fàcil perquè no és tan evident trobar activitats que els enganxi.
Iniciatives durant el curs econòmic o les vacances escolars?
No ens volem centrar només en l'estiu. Evidentment, aquest període dona espai i possibilitat de fer coses, però aquest col·lectiu necessita suport durant tot l'any. Una mica la nostra visió i direcció en la qual treballem és aquesta. Tenim idees, però encara no hem definit res.
“Crear serveis, com els centres de dia, podria ser un detriment si tothom no tingués les places cobertes. No ho veig com un problema, sempre que, tothom tingui els seus usuaris i que hi hagi mercat per tothom”
Impulsar serveis com els centres de dia, es pot veure com a competència perquè s’ofereix el mateix?
De fet, així seria. El que ens trobem és que abans de la pandèmia hi havia Clara rabassa, Sant Vicenç d'Enclar, el Cedre i la Salita amb centre de dia. Ara mateix, Sant Vicenç d'Enclar i el Cedre no en té, per tant, només dues residències sociosanitàries ofereixen places de centre de dia. Nosaltres vam muntar els nostres i, al final, més o menys, han quedat les mateixes places que abans de la pandèmia. És un recurs tan necessari que tothom té les seves places cobertes. Podria ser un detriment si tothom no tingués les places cobertes, però si hi ha més demanda que places, tothom està content. No ho veig com un problema, sempre que, tothom tingui els seus usuaris i que hi hagi mercat per tothom.
Un dels serveis més nous, o que porta menys recorregut dins de l'entitat, és la botiga solidària. S'ha hagut de replantejar des que es va crear?
Es va crear just a l'inici de la pandèmia, on tothom estava desbordat, com a complement del banc d'aliments de Càritas. Una cosa provisional que pensàvem que seria per tres mesos, porta ja dos anys. Ens alegra haver-lo muntat, però alhora ens entristeix el fet que sigui tan necessari, tant de famílies del país que ho necessiten com refugiats que han arribat amb el conflicte d'Ucraïna. Hi ha 270 usuaris, a l'estiu on l'activitat econòmica és important, però sense saber que passarà en el futur. Ens fa por que aquestes crisis que estan sortint, seràs energies, inflació, etc., pugui dificultar moltes famílies del país.
Inicialment, ens aprovisionàvem dels recaptes nacionals amb 18-20 punts de recollida; amb la crisi d'Ucraïna hi va haver moltes donacions, dins de la línia generosa que ha mostrat el país; i, en canvi, ara, aquesta implicació ha baixat i estem tirant amb diners de fons propi i entitats que ens donen diners per comprar mercaderia i proveir així la botiga. Si augmenta molt la demanda, caldrà fer un nou recapte a la tardor.
L’augment d’assalariats o l’oferta de serveis que altres entitats ofereixes, pot ser que la gent vegi que Creu Roja està deixant de ser una ONG per apropar-se a una empresa provada?
Hi ha una gran diferència. A Creu Roja, si en algun moment hi ha benefici, com no es reparteixen dividends, no anirà a la butxaca de ningú, i oferir el servei sense necessitat de tenir uns resultats econòmics -sense voler dir que la resta no hi facin bé- ens pot arribar a diferenciar. Amb un equilibri financer és suficient i ens podem permetre fer això, perquè, reitero, no tenim aquesta necessitat de crear benefici per, després, repartir en dividends.
És cert que, a partir de 56 treballadors i hi ha una part, de gestió, que és molt similar a una empresa, com recursos humans, gestió financera, pressupost. “La diferència entre Creu Roja i empreses rau en l'objectiu, ja que a l’ONG no calen resultats econòmics”.
Comentava abans aquesta menor implicació de la gent; ha fet aquesta perllongació en el temps que les persones denotin un cert desgast en ser solidària?
Hi ha dos factors. Primer, la Covid i la guerra d'Ucraïna ja no està mediatitzat; i d'altra, banda, hi ha la por a no arribar de cara al futur. Aquesta por és molt important perquè, no és que no vulguis, sinó que no saps si arribaràs a fer front a les teves necessitats i fa por donar quan potser has de demanar després. La prudència fa que la implicació sigui la que és ara mateix.
A banda de la Covid, a Andorra la Creu Roja també ha destacat pels combois humanitaris a Ucraïna. El darrer d’ells s’havia de fer per Sant Joan, però, no ha acabat sortint. Quin ha estat el problema?
Tenim els 31 palets llestos i preparats per sortir. El principal problema és que no tenim mitjà de transport. Estem mirant a veure com podem fer arribar aquest últim enviament a través d'un tràiler. Estem contactant amb els col·laboradors, les empreses de transport a veure si podem tancar-ho. Seia el cinquè i darrer comboi. No tenim pensat fer-ne més.
La crisi que en va derivar del primer comboi, està tancada?
No ha tingut més. No ha anat més enllà.
En la presentació de la memòria del 2021, també es va parlar d'un projecte amb pisos socials. Com està el tema?
Hi ha diverses iniciatives a nivell de pisos, sobretot vista la dificultat amb l'habitatge al país. En habitatge en si, Creu Roja no aporta res, no ens posarem d'immobiliària ni en sabem. On sí que podem ajudar o aportar, són en pisos que, a part de donar un sostre, tinguin els serveis socials per col·lectius vulnerables. Aquí és on nosaltres podem aportar el nostre granet de sorra.
En aquest sentit, heu parlat amb administracions per poder participar en els projectes de pisos socials?
Hi ha hagut converses i ens estem preparant per donar resposta en cas que creguin oportú que hi col·laborem en el suport assistencial d'aquests pisos.