Com va començar en el món de la música?
Vaig començar amb quatre anys perquè els meus pares em van apuntar a guitarra perquè deien que anava bé per la coordinació de les mans i per la capacitat cognitiva. Anava a l’escola de música d’Escaldes-Engordany, i veia que tot i que feia guitarra, a mi el que m’agradava molt era el piano i sempre em quedava mirant i pendent dels alumnes que feien classe de piano. Amb vuit anys, vaig passar a l’acadèmia en la qual treballo ara que és la Relative Music, on vaig començar a tocar el piano i la guitarra elèctrica. De guitarra ja tenia els coneixements bàsics, però amb piano era completament nou. Vaig començar a estudiar allà i als 17 o 18 anys vaig decidir emprendre el pas professional en l’àmbit musical.
Sempre va tenir clar que s’hi volia dedicar professionalment?
En absolut. Jo la música sempre me l’he pres com un hobby. Sempre m’han ensenyat que és així i de fet, crec que he viscut una mica enganyat en aquest sentit perquè sempre se m'ha dit primer el treball i després la música, i m’estic adonant que realment m’agradaria dedicar-me professionalment a això. Tot i que fa cinc anys que soc professor de piano, tenia com la voluntat d’analitzar una mica més com funciona el mercat i entendre més la música, i farà un any més o menys que vaig prendre la decisió de dedicar-m’hi més professionalment.
Ha estat complicat fer aquest pas?
Em vaig trobar algunes dificultats, com en tots els sectors. Realment has de tenir els coneixements, l’educació i els contactes, i sobretot que la gent amb la qual t’envoltes t’ajudin a continuar endavant i entendre el que necessites. Quan vaig començar els 18 anys amb el meu primer grup el que vaig notar és que no sabia com fer-ho perquè no sabia on podia anar a assajar. Em vaig veure en la situació d’estar forçat a llogar un garatge i a partir d’aquí reformar-lo i adaptar-lo per convertir-lo en un punt d’assaig. De fet, aquesta és una de les polèmiques més comentades en l’Associació, que hi ha una important manca de locals d’assaigs al país.
Per intentar solucionar aquestes necessitats del col·lectiu va decidir unir-se a l’Associació de Músics com a president.
Tot va venir per una idea del Carlos Lozano. Ell estava col·laborant molt a escala cultural amb el tema de l’estatut de l’artista, abans que es llencés fa dos anys, i em va motivar a formar part de l’Associació de Músics. Jo li vaig dir que volia ajudar-lo, tot i que no sabia molt bé com fer-ho, i ell em va dir que si realment volia i estava disposat a fer alguna cosa, que mogués l’Associació de Músics. I això és el que he estat fent amb tot l’equip amb el qual treballo.
Quina tasca feu a l’Associació?
Hem notat que hi ha molta necessitat i que hi ha molts problemes al país que s’han de solucionar i que generalment, considerem que assoleixen fent pinya entre els músics, que estiguem tots cohesionats i tots units i a partir d’aquí entendre i poder constatar quines són les necessitats dels músics. A partir d’aquí ens va sortir una llista de necessitats i vam decidir posar-hi una mica de mà, veient com podíem educar als músics perquè poguessin entendre com poder assolir aquestes necessitats i paral·lelament també reforçar-les a nivell polític parlant amb les entitats o amb qui fes falta per poder solucionar-les, que alhora es complissin els drets laborals dels artistes i que s'arribés a un acord que ens afavoreixi a tots. Ara estem preparant les quotes de socis per atorgar un benefici a les persones que en formin part, però és un tema secundar-hi perquè estem centrant-nos en temes d’urgència que ens preocupen més que no pas els socis, principalment perquè l’objectiu no és ajudar-los a ells sinó volem ajudar a la comunitat musical.
Un d’aquests temes és vetllar pels drets laborals dels artistes.
Des de l’Associació el que hem vist que hi ha molta desinformació i falta de coneixement per part de molts dels músics, sobretot dels que estan començant. Creiem que el músic està molt perdut, des de com cobrar un concert a no saber com tenir una sala d’assaig, com cotitzar a la CASS... Són problemes que realment estan afectant i han afectat. Per exemple a un dels membres de la junta directiva que durant la pandèmia ell es va quedar a l’espera perquè viu de la música i viu de fer concerts, i no sabia com cobrar l’ERTO, no sabia com optar aquest tipus d’ajudes. Llavors de l’Associació estem mirant com podem com treballar aquest tema. Pel que fa als drets d’autor, ara mateix ho tenim una mica parat, però es un dels projectes futurs perquè volem solucionar aquest tema.
“L’estatut de l’artista està una mica sobredimensionat pel que fa al que necessita el músic per arribar allà i que és el que realment guanya formant-ne part”
Actualment, també s’ha obert un període on els músics del país poden presentar les seves propostes de millora de l’estatut de l’artista, una eina que tot i que es va presentar fa mesos encara no s’hi ha apuntat ningú.
Nosaltres creiem, i és una cosa que hem comentat amb el ministeri de Cultura, que l’estatut de l’artista està una mica sobredimensionat pel que fa al que necessita el músic per arribar allà i que és el que realment guanya formant part de l’Estatut de l’artista. Cultura va decidir iniciar un pla que era crear una mena d’intermedi entre l’estatut de l’artista i l’inici de zero del músic perquè aquest tingués un marge de cinc anys i pogués optar finalment als requisits de l’estatut. Ara mateix desconec com està aquest tema, estic bastant desactualitzat.
Fa un temps vau iniciar una campanya per portar música als pacients de l’hospital. Quins altres projectes teniu en marxa?
Aquesta és una iniciativa que va començar al maig i que està en marxa. Això ja sabia havia fet abans de la pandèmia, però es va aturar i nosaltres vam decidir reactivar-ho. Es fan diversos concerts al mes i la idea és un humanitzar una mica diversos espais de l’hospital, entre ells l’UCI, la unitat de pal·liatius i la de salut mental, i també fer un concert on poder animar a tots els pacients d’una forma més gran. Altres projectes que tinguem vigents ara mateix, és un festival que volem que sigui recurrent en el temps i estem treballant en això.
Com es troba actualment el tema de la internacionalització. Tenen possibilitats els artistes andorrans d’entrar al mercat de fora?
Creiem que aquí el ministeri de Cultura ha fet una gran feina perquè s’han adonat que és un país petit, les capacitats i els recursos són els que tenim i la internacionalització és vital per poder arrencar un músic en la seva carrera professional, sobretot en un país tan petit com Andorra. S’han iniciat projectes com el Sona9 i la concessió de subvencions culturals que ajuden també a l’artista el seu projecte i poder presentar-se aquesta mena de projectes i sortir del país i tocar en festivals com el de Música Viva a Vic o el de Santa Tecla.
És a dir, des de les administracions es dona el suport necessari.
Tant les administracions com les empreses privades tenen la intenció de donar suport a la cultura musical nacional. Saben que una manera de fer-ho és donant visibilitat als artistes emergents (Rokyo, Makuka, Black&White) a través de projectes com el SAM, el Jambo Street Music, el Sona9, els Vespres d’Estiu, el Shopping Fest, o els Sabors d’Estiu, entre d’altres, que s’estan reforçant molt.
Hi ha una mica de rebombori entre músics del país que es queixen que sempre es contracten a les mateixes persones i que no es donen oportunitats als altres. Us han arribat aquests neguits?
Hem rebut aquesta informació per diverses vies, però de forma directa no. El que hem constatat, però, és que la informació que tenen aquestes persones no és gaire fiable, ja que fan referència a molts aspectes que no acaben de ser certs. Hi ha molta desinformació que està perjudicant el creixement de la comunitat en general. Sí que és veritat que nosaltres quan vam fer l’estudi del sector, aquesta preocupació estava vigent, però no creiem que sigui certa al 100% perquè el que hem pogut constatar és que la desinformació aquí està fent una mica de mal. Puc posar alguns exemples claus que serien Rokyo, Makuka o Black and White Digital, que són artistes emergents que realment s’estan fent veure al país i que han tocat al Jambo Music o en altres festivals, per tant, creiem que realment qui vulgui dedicar-s’hi ho pot fer, el que passa és que aquí a Andorra costa una mica més pel tema de la comunicació. Per això, un dels nostres principals objectius amb l’associació és informar i educar per poder desenvolupar un enfocament diferent, en el qual l’artista pugui aprendre i créixer dia a dia sense haver de recórrer a crear queixes anònimes amb aquesta desinformació.
“Ens hem trobat que la informació que ens arriba no és clara o que els mitjans de promoció no són els més adients per al país”
Per què hi ha aquesta desinformació i com es pot fer pal·liar la situació?
Tinc alguna idea d’on ve aquesta desinformació i una opinió personal que no és tan objectiva, però moltes vegades ens hem trobat que o bé la informació que ens arriba no és clara o que els mitjans de promoció no són els més adients o els que potser caldria per al país. Trobo que s’està fent una molt bona feina, però sempre hi ha punts que es podrien millorar, sobretot que no passi el que diem sempre que ens trobem amb els esdeveniments després que ja hagin passat.
“L’artista ha de saber com arribar al públic que necessita perquè el vagin a veure i paral·lelamnet el públic saber com arribar a aquesta informació”
Comentava que aquesta desinformació està perjudicant el creixement de la comunitat. En quin sentit?
La desinformació, des del nostre punt de vista i des del que hem pogut corroborar des de l’Associació, és el focus del problema del creixement dels artistes. És el mateix artista ha de saber com ha de sortir al mercat i com s’ha de moure per aconseguir-ho. Igual que una persona estudia comunicació per poder comunicar, un artista ha de saber com ha de moure el seu projecte a nivell de logística per poder arribar al seu públic. Per exemple, si tens un concert el 12 de gener, aquest artista ha de saber com arribar al públic que necessita perquè el vagin a veure i paral·lelament el públic saber com arribar a aquesta informació. A Andorra tenim una base de dades molt potent que és el music.ad, i es una pena perquè fins i tot hi ha molts músics del país que no saben que en aquesta pàgina web hi ha una base de dades dels concerts que hi haurà al Principat tant en els pròxims dies com d’aquí a cinc mesos.
Què s’hauria de fer per combatre aquesta desinformació?
Un gran percentatge de la comunitat, tant de músics com de públic, sovint manca d’informació o bé costa entendre de què tracta una iniciativa, o bé és difícil assabentar-se dels esdeveniments, i creiem que aquí és on neixen polèmiques com aquesta. Hi ha una cosa que m'agrada molt, sobretot quan vaig fora d’Andorra, és que noto que m’assabento de tots els concerts i festivals, perquè ho repeteixen constantment i la informació és clara i precisa. A Andorra a vegades trobo que no és així, però l’altre dia em va agradar molt que conduint passant per Encamp vaig veure anunciat en aquests cartells de trànsit que es feia el Saló del Videojoc, i vaig pensar que estava molt bé perquè t’ho estaven explicant en gran i amb la data i el lloc, i a vegades això trobo que falta una mica. No perquè faltin pancartes o que falti aquesta informació, sinó que falta que sigui més visual. I la informació anunciant aquesta mena d'esdeveniments ha de ser clara i concisa, i això a vegades està faltant una mica al país.
“Hi ha molta desinformació per part dels nostres establiments que a vegades no entenen que sí, que un músic vol tocar, però que també necessita cobrar per poder viure”
Fa un temps també hi va haver queixes d’alguns músics que denunciaven que hi havia algun establiment restaurador que els oferia actuar a canvi de sopars, com està evolucionant aquesta situació?
Per desgràcia aquest és un tema que va ser un dels principals objectius pels quals vam iniciar l’Associació. Per professionalitzar a un músic, aquest ha de cobrar, és a dir una persona que es dedica a una cosa ha de tenir un sou per la seva professió. El que veiem que també hi ha molta desinformació per part dels nostres establiments o d’entitats més grans que a vegades no entenen que sí que un músic vol tocar, però que també necessita cobrar per poder viure. Aquesta és una polèmica que nosaltres no podem controlar el 100% perquè si haguéssim de contar tots els bars o establiments que volen fer música en directa i que realment no saben com funciona la cosa, seria bastant complicat. No obstant això, Cultura va treure una publicació fa poc que deia que si volies promocionar el teu local una de les millors maneres per fer-ho era mitjançant la contractació d’artistes locals perquè podien animar una mica l’ambient del negoci i jo trobo que això és un punt clau en el qual s’està fent des de Cultura, perquè al final estan educant als establiments perquè sàpiguen que si un músic ve a tocar a un local, és possible que aquest ampli el nivell de gent o de vendes. I realment també s’estarà ajudant a la comunitat musical perquè estaran afavorint la professió del músic. Però s’ha d’entendre que l’artista ha de cobrar.
Us han arribat més queixes d’aquest estil?
La principal queixa de la comunitat que ens han arribat són manca de locals d’assaig o que a vegades els concerts o les feines estaven mal pagades. També la manca de contractació local envers l’estrangera o la competència deslleial i abusiva, tot i que creiem que això forma part de la desinformació, així com quan es parla de la manca de suport i subvencions culturals. Nosaltres sabem que això no és cert perquè tenim subvencions i ajudes del Govern a punta pala, però el que passa és que els músics no saben com arribar-hi. També hi ha hagut molta desconeixença alhora en l'àmbit logístic de com cobrar un concert, per exemple com funciona l’estatut de l’artista, com tenir un contacte laboral i sobretot la mala comunicació entre xarxes socials, premsa i Cultura de comunicar o promocionar, això és el que més s’ha comentat. La majoria dels problemes dels músics del país és causada per la gran desinformació que hi ha. Si la comunicació entre els músics millorés, podríem arribar a fer una comunitat musical bastant més gran. Dedicar-se a la música és bastant complicat i òbviament laboralment ens hem trobat amb alguns problemes de contractacions, però nosaltres creiem que en una comunitat més educada arribaríem més lluny.