Vostè va arribar molt jove al Principat, aconsellat per la seva família d’Argentina...
El meu pare havia vingut un any abans per veure com era treballar a Andorra, i després ja vam vindre amb la família. Vaig arribar amb onze anys, anava a l’escola aquí al país i vaig començar a jugar amb l’Andorra, amb qui vaig debutar amb quinze anys. Posteriorment vaig estar tota la temporada amb el primer equip, abans que l’agafés Piqué, amb disset anys vaig jugar amb el juvenil preferent de l’Andorra i després ja em va fitxar el Numància.
Va ser llavors, dels primers emigrants del sud d'Amèrica que van venir a buscar feina?
Sí, en aquella època també era així. Va venir el meu tiet per primera vegada, i més tard va venir el meu pare, quan s’estava explotant una mica el que és el ‘moviment Andorra’ que es coneix més avui en dia. Ara venen molts nois argentins a l’hivern, però en aquella època ja passava a menor escala. Jo vaig ser dels primers, l’any vinent ja faré vint anys de residència.
Nacionalitzar-se i jugar amb la selecció és una opció que contempla?
És una opció que sempre he tingut en compte. Encara em queda un any per pensar-ho, però sempre he dit que Andorra és com casa meva. He passat més vida aquí que a l’Argentina, òbviament sense oblidar les meves arrels, però jugar amb una selecció és una cosa molt bonica. És una opció que hauré de valorar l’any que ve.
Imagino que els seus inicis al país no devien ser fàcils...
Vaig estar uns mesos sense jugar perquè no m’adaptava a la nova vida, trobava a faltar també als meus amics d’Argentina... Era una mica estrany, però quan vaig començar a jugar al CD Principat, un club desaparegut de la lliga andorrana, ja vaig començar a fer el meu camí aquí, i llavors va ser quan em fitxa l’Andorra per anar al juvenil.
Com era l’FC Andorra abans que arribés el grup Kosmos?
En aquella època no hi havia molta gent al camp. És veritat que tenia els seguidors de sempre, hi havia aficionats i socis, però des de l’arribada de Kosmos l’FC Andorra ha crescut moltíssim. La gent s’està animant cada cop més i notem el suport de la gent. És cert que la cultura del futbol no està molt marcada aquí al país, però el club i l’equip estan fent moltes coses perquè la gent es vagi sumant al projecte.
És l’únic que queda d’aquella etapa?
Sí. L’últim company amb qui vaig estar era el Ludo Clemente, que estava també amb la Selecció i vam jugar junts fins a l’últim play-off a Segona B, abans de canviar-se a Primera RFEF. També soc l’únic que queda des que va començar el projecte a Primera Catalana, ja que aquest estiu han marxat Adri Vilanova i Rubén Bover.
La seva no seria una trajectòria ideal d’un futbolista, amb alts i baixos entre l’elit i el futbol no professional. Com ho ha sabut gestionar?
Quan vaig tornar a la lliga andorrana ho vaig fer amb una altra mentalitat. Sabia que seria molt difícil enganxar-me un altre cop al futbol professional, tenia 23 o 24 anys, i tornar amb aquella edat va ser fer un pas enrere. Però per casualitats de la vida, quan arriben Gabri i Jorquera, a qui havia tingut d’entrenador de porters a Segona amb el Llagostera, la seva idea era sumar-me al seu equip. Així vaig arribar a l’Andorra, llavors han estat gairebé tot ascensos, arribar al futbol professional, fins al dia d’avui. L’any passat no es va complir l’objectiu que volíem, però aquest any ho intentarem un altre cop.
Com afronten aquesta nova temporada?
S’ha d’anar amb il·lusió. Després d’un any que ha estat dur i hi ha hagut molt desgast, les temporades noves et porten això. Noves energies, nous companys, ‘staff’ que t’aporta altres coses... Sabem que és una categoria molt complicada, però hem fet una bona plantilla i estem construint un bon equip, sobretot a nivell intern, ja que la cohesió que tenim és molt bona. L’any és llarg, haurem d’anar a poc a poc perquè és una categoria competitiva, però intentarem estar lluitant pels llocs de dalt.
Vostè tindrà un paper important com a primer capità...
Serem jo, Molina, Martí, Alende i Oier. El Ferran ens coneix de l’any passat i vol que ajudem a la gent nova. Integrar-los l’abans possible al grup, si els podem donar un cop de mà amb tota la gestió d’estar en un país nou... I portar-ho amb normalitat durant el dia a dia. El capità ha d’intentar fer les coses més amenes, per això estem i per això ens han escollit.
Ha estat una pretemporada molt diferent de la passada amb l’Eder?
Tots dos són gent molt preparada, la que hi havia i la que s’ha sumat, amb molta ambició i molts coneixements. Cada entrenador té els seus matisos a nivell de conceptes o de joc, però són molt semblants. Tenim les mateixes rutines pràcticament, molt treball de gimnàs, sobre la gespa, amb fisioterapeutes... Això acaba sent el mateix.
Quins matisos destacaria dels que ha implantat Ferran Costa?
El que canvia és la forma d’entendre el futbol i el que ens transmet. En aquest cas, des del primer dia el Ferran és una persona que transmet molt, que es fa entendre, és molt professional, estem entenent les seves idees a la perfecció i esperem poder-les desenvolupar als partits.
Podríem dir llavors, que l’FC Andorra ha canviat d’estil de joc?
L’essència continua sent la mateixa: ser un equip valent i proposar. Potser amb l’Eder era més marcat i amb el Ferran no és tant així, donem més importància a altres coses que abans no li donàvem. Estem intentant cohesionar tots els aspectes del joc per, quan arribi el partit, qualsevol situació que ens puguem trobar saber controlar-la i resoldre-la.
Com han viscut els jugadors la polèmica amb l’ús de l’Estadi Nacional?
Són coses que se’ns escapen, nosaltres ens hem de limitar a jugar. Però hem viscut moments molt importants al Nacional com l’ascens, aquests dos anys a Segona divisió, i aquest pròxim a Primera RFEF. El temps que ens toqui jugar allà estarem encantats, i si ens toca mudar-nos haurem de fer-ho sense problema.
Vostè s’ha acostumat a ser un dels herois de l’equip, moltes vegades des de l’ombra...
La nostra posició és complicada. Només juga un, i en aquest nivell les diferències són mínimes. Sempre he estat una persona que no ha canviat, jugui o no jugui, i sempre intento portar-ho el millor possible. Tothom vol sumar des de dins, però si no es pot, estar des de fora i seguir aportant també val molt per l’equip.
Ha tingut ofertes per marxar aquest estiu?
He tingut l’interès d’algun altre equip, però sempre he prioritzat estar a casa. Andorra és l’equip i el lloc on he estat durant molts anys, em sento molt identificat amb el club i amb el país, i estic molt content de seguir aquí.
Té pensat, doncs, retirar-se com a tricolor?
M’agrada viure el present. Em queden dos anys de contracte, és cert que ja he arribat als trenta anys i et poses a pensar, però em trobo molt bé i no sé què m’oferirà el destí. Espero fer una bona temporada aquest any i poder acabar el més amunt possible, això significarà que hem fet les coses bé.