Hi va acudir un primer cop. Sense més. I a la segona ocasió, aquest passat estiu, va resultar elegida després de desfilar amb roba de nit, amb roba de bany, amb peces més casuals. “No m’ho crec, després d’un any que m’ho havia pres com un hobby, que hagi arribat al punt de dir, doncs mira, m’he guanyat aquesta banda i estic representant el meu país… El fet d’haver guanyat el concurs, comportava que m’enviaves a Elx a representar el meu país amb altres models d’arreu del món”.
Qui li va dir que havia d’anar a Elx (Miss & Mister Model Mediterráneo) és Yolanda Cid, la directora de l’agència de models andorrana Modelsy Artists, promotora de l’elecció de Miss Andorra. “I res, vaig dir, doncs anem.” El que va començar per curiositat i unes amigues que la van deixar ‘tirada’, perquè no es van acabar presentant al concurs, ara li ha encès el cuquet. Fins al punt que ara es vol donar a conèixer als quatre vents.
Quan decideix publicitar-se… per què ho fa? Decideix que es vol dedicar a aquest món?
Jo en principi no em volia dedicar a això. Però després d’aquesta setmana a Elx, me n’he adonat que la vida d’un model a Espanya, a diferència d’Andorra, és molt millor. I m’ha agradat l’experiència. Allà sí que ho tenen més treballat, hi ha més gent, ho donen més a conèixer. Aquí a Andorra queda molt curt i la gent del país no s’implica. No importa. Vaig començar a publicitar-me per mi mateixa i perquè se sabés que a Andorra hi ha una miss, una model que representa el país.
A Andorra, a banda dels dos certàmens als quals va acudir, i des de l’estiu que va ser escollida fins ara, al concurs d’Elx, ha fet alguna cosa? Alguna marca o establiment li han proposat alguna cosa?
Vaig fer unes fotografies per Anyós, a la piscina i al gimnàs. M’ho van proposar i com que vaig veure que em començava a agradar, vaig dir-me… ‘i per què no?’ Moure’m per mi mateixa és el que em va engrescar a participar a Miss Andorra amb ganes de poder després representar el meu país. I el fet d’haver estat ara a Alacant i de conèixer altres models m’ha donat més ganes. Vaja, que m’ha agradat més del que em pensava.
Però aquest certamen d’Alacant és de fa tot just un parell de setmanes.
Exacte.
I arran d’aquest concurs li han sortit pretendents? Entengui’m, alguna agència, alguna oferta…
Alguna representant em va comentar alguna cosa. Sí que m’han demanat de fer alguna desfilada a Barcelona de manera remunerada. I també la persona responsable d’una agència de Mèxic em va comentar que li agradaria que pogués anar al seu país perquè el prototipus de noia rossa no el tenen gaire i els agradaria donar-me a conèixer. I a Anyós m’han tornat a reclamar. Em vull moure per donar-me a conèixer. A Andorra hi ha molta gent que no sap ni tan sols que hi ha una agència de models i que hi ha una model que representa el país. I s’hauria de donar a conèixer.
"Des de petita he estat molt presumida, m’encanta seguir les ‘influencers’, m’agrada la moda, vestir ‘pija’, elegant. Em cuido. Sempre em miro al mirall per mirar que estigui ben maquillada, ben pentinada… Em costa molt sortir de casa amb xandall, prefereixo sortir com una perxa”
Però vostè s’havia vist mai com a model? És una persona a qui agrada molt la moda, vestir ‘fashion’, tot plegat?
A veure, sí que és cert que des de petita he estat molt presumida, m’encanta seguir les ‘influencers’, m’agrada la moda, vestir ‘pija’, elegant. Em cuido. Sempre em miro al mirall per mirar que estigui ben maquillada, ben pentinada… No sóc la típica que va tirada, que es posa un xandall i surt tal qual. Em costa molt sortir de casa amb xandall, prefereixo sortir com una perxa. Ens arreglem, donem bona imatge i sempre ben maquilladeta i ben ‘mona’.
I això que per la seva feina fins ara, tot això no ho requeria.
Treballava en una residència. I això també dóna peu a haver de mantenir una bona imatge, una bona higiene, portar el cabell arreglat, les mans sempre netes, la manicura al dia… O sia, tant a la feina com en el dia a dia tot això em condiciona.
Exercia d’auxiliar d’infermeria a Clara Rabassa, oi?
Exacte. Però al final he plegat. Estic estudiant (Laboratori Clínic) i amb els horaris tan complicats que tenim no m’ho podia compaginar bé. I ara, m’estic replantejant el dia a dia, perquè em vull dedicar a estudiar de dilluns a divendres i, després, si em surt alguna feina de model, tenir el temps lliure necessari per poder-m’hi dedicar. Vull tenir més temps per a mi i poder-me dedicar una mica més a la moda, que he vist que és un món que realment m’agrada.
Però si vostè sempre havia volgut treballar en l’àmbit sanitari!
I és cert. I em gratifica molt. Però també m’està agradant molt el modelatge. I encara que m’ho prenia com un hobby també m’ho començo a agafar com una feina, això de fer de model. Perquè sé que el dia de demà ho hauré de deixar, ja sia per l’edat o per altres coses. Això de model sí que és veritat que està limitat a una certa edat. Totes les coses tenen una edat per fer-les. I això de fer de model m’ha passat perquè m’havia de passar, he tingut la possibilitat de representar el meu país, i he d’aprofitar les oportunitats perquè quan tingui quaranta anys no ho podré fer.
I a casa què diuen?
A casa, tant la meva mare com el meu pare estan encantats. El fet de ser escollida miss Andorra i poder representar el meu país els ha fet molta il·lusió. Sempre he sigut molt andorrana. Andorrana de bandera, de celebrar la Constitució i anar a Meritxell. I el fet de poder anar a Elx a representar el meu país, la bandera andorrana, els va fer molta il·lusió perquè ni ells ni jo podíem pensar que hi hauria un dia que representaria el meu país fent de model. M’animen molt i em fan suport en tot moment.
La van anar a veure a Elx.
Van venir a la final. I ma mare es va emocionar molt quan em van atorgar les dues bandes. No ens ho esperàvem i va ser una experiència única que crec que no es podrà repetir. I si es repeteix, jo encantada de poder representar Andorra arreu del món.
“Sempre he sigut molt andorrana. Andorrana de bandera, de celebrar la Constitució i anar a Meritxell. I el fet de poder anar a Elx a representar el meu país, la bandera andorrana, els va fer molta il·lusió”
I les amigues que havien de participar amb vostè al concurs i la van deixar sola, com s’ho han pres?
S’ho han agafat bé. Em fan molt costat. Com tots els meus amics, que em volen donar a conèixer. Sento el suport en tot moment. Tot sovint em dic: ‘Quina sort que la gent em doni suport!’ Fins i tot els meus veïns o a la feina. M’encanta. L’ajuda de la gent i els ànims encara em reforcen les ganes de fer més coses.
Així que els padrins i les padrines estaven al cas de les seves aventures de model.
Sí, i els encanta. I sempre que els ho comento em fan costat i em diuen: ‘Vinga, amb un parell de nassos, t’ho a representar Andorra i a passar-t’ho d’allò més bé.’ Em fa molta il·lusió sentir això. Que m’animin i m’entenguin. Perquè això de models, que sempre diuen que hi ha tants estereotips… Que si dietes, que si mides…
Aps! I no és així?
En cap moment m’han dit que hagi de fer una dieta, no m’han obligat a res… Crec que la gent no té ni idea de què és tot això del modelatge.
Acabo amb un parell de tòpics. Lliga més o espanta els possibles flirtejos?
Hi ha una mica de tot!
Expliqui’s, dona!
Hi ha molts nois que m’estan anant al darrere amb missatges de l’estil ‘m’agradaria conèixer-te’. Però jo ara estic en un punt de centrar-me en mi mateixa. Ara mateix el que vull fer és gaudir de la meva experiència, vull estar amb els meus amics, amb la meva família… i el tema de nois… si ha de venir algú, ja vindrà. Però ara passo de tot.
I l’altra: les activistes feministes, que no sé si vostè ho és, li diran que si vostè ‘ven’ el cos, que si fa apologia de la cultura sexista…
El que jo penso és que si vols ser model o t’agrada això, o has de ser a partir de ser com ets i agradar-te i sentir-te orgullosa del que tens i com ets. Que no sigui per unes mides que no fas que no hagis de deixar de voler ser model i tirar endavant. No m’escolto gaire la gent. Més val no parar-se a escoltar segons quina gent.
Per què ho diu?
Perquè sempre hi ha aquella que diu allò de ‘ser model vol dir haver de desfilar en biquini…’ I què? Si a mi m’agrada, doncs ho faig. Cadascú ha de ser lliure de fer el que vulgui i no avergonyir-se del seu cos. Jo desfilo perquè a mi m’agrada. I a qui no li agradi, que no miri.
Comentaris (34)