Cita vostè en el seu plantejament: 468 quilòmetres quadrats, 85.000 habitants i més de 8 milions de turistes. Això pot ser definit com a sostenible?
Jo el que he volgut és mesurar la percepció dels residents vers aquesta dinàmica del turisme sostenible a Andorra, i veure d’acord amb una sèrie d’ítems, què opinaven ells sobre la sostenibilitat d’aquest turisme que estem rebent. Perquè és veritat que en un territori tan petit i on hi ha una interacció molt important entre turistes i residents, i a més en entorns fràgils, com l’alta muntanya, això genera impactes. I hi ha impactes positius i altres de negatius. Això no només ens passa aquí i si bé és cert que aquest tipus d’estudis s’han fet a molts destins, aquí no s’havia fet.
Amb el que ha pogut percebre, es pot parlar que estem al límit de la capacitat turística?
Nosaltres hem utilitzat una metodologia mixta, quantitativa i qualitativa. A la qualitativa vam construir una enquesta que es va distribuir a la població resident i ho vam fer amb els mitjans que ens va proporcionar l’UdA distribuint-la per mitjans telemàtics. Després en aquesta enquesta hi havia una pregunta oberta que buscava obtenir dades més qualitatives i aquí és on vam obtenir més dades d’aquest tipus, però no ho demanàvem directament. Però és molt significatiu perquè les aportacions van ser totes molt negatives. També és veritat que la gent, quan s’expressa, ho acostuma a fer amb caràcter negatiu. Normalment si estàs molt satisfet no ho dius i ho dones per fet, però totes les aportacions van ser de caràcter negatiu.
És a dir, la percepció de la gent és que estem al límit.
Nosaltres ho vam classificar en diverses categories i on vam poder posar més comentaris és en l’impacte turístic i al tipus de model turístic. Si mirem les paraules més utilitzades hi ha model, turisme, sostenible i la paraula ‘no’. D’aquí la negativitat que comentava. I hi havia comentaris sobre la massificació, sobre el model turístic, tot tipus de comentaris que és molt curiós llegir-los.
En el dia a dia sembla que aquesta percepció no hi és, però creu que s’hauria de tenir en compte a l’hora de definir les polítiques per no entrar en dinàmiques de turismofòbia que veiem en territoris propers?
La nostra premissa és que el resident ha de ser protagonista en aquesta planificació turística perquè d’això depèn l’èxit del desenvolupament turístic i també la satisfacció del propi turista quan ve. Jo penso que aquests resultats han de ser tinguts en compte per part dels planificadors i els gestors. És a dir, no penso que estem en una situació de turismofòbia ni molt menys, i aquest estudi el que ha pretès no és demonitzar el turisme i dir què dolent és. No, el turisme és molt important per la nostra economia, és un sector econòmic principal, llavors anem a fer que aquest sistema sigui el més sostenible possible perquè pugui perdurar.
“Hi havia una pregunta oberta i és molt significatiu perquè les aportacions van ser totes molt negatives”
Quan parlem de sostenibilitat, parlem de limitar el nombre de turistes que han d’arribar al país?
La recerca el que ha volgut és posar sobre la taula uns resultats. Nosaltres no hem plantejat unes accions concretes més enllà de dir que els residents han de ser tinguts en compte, cal tenir en compte la seva opinió, que perceben impactes positius, però també negatius i això és important. També ens diu la literatura especialitzada, tot i que nosaltres no ho hem comprovat, que molts cops els residents no estarien disposats a deixar de percebre aquests beneficis econòmics, encara que percebin impactes negatius.
Quan es planteja el debat, si parlem de limitar, la següent pregunta seria, i de què vivim?
Exacte. Andorra no pot viure sense turisme, és una activitat econòmica que dona ocupació a moltes persones, que genera riquesa... Llavors, jo crec que el que hem de fer és incloure determinats aspectes perquè la pràctica sigui més sostenible. O fins i tot hi ha pràctiques que ja es fan i no es difonen de manera suficient.
Parlava de tenir en compte a la gent. Ara mateix ens trobem que quan hi ha un període de molta afluència turística que el primer que es diu és que som els residents els que hem d’evitar desplaçaments i fer teletreball, per exemple. Coses així potser contribueixen a generar una percepció negativa.
Suposo que al final això crea una sensació de massificació. De fet, la gent, en les respostes qualitatives, la gent ens ho deia. Hi ha la sensació de massificació i fins i tot alguns parlen de parc d’atraccions.
Potser hi ha una percepció que la gent no acaba de manifestar, perquè no hem tingut les protestes que hi ha hagut en altres llocs, però potser sí que s’està coent alguna cosa.
Exacte. És veritat que no hem tingut un fenomen com el que ha tingut Barcelona, per exemple, però sí que recentment s’ha mostrat cert descontentament. Ara bé, també és veritat que a l’activitat turística se li atribueixen alguns mals que no són pròpiament seus. Per exemple, en els impactes econòmiques negatius, hi ha una percepció molt alta que l’activitat turística afavoreix l’augment del cost de la vida i l’augment de l’especulació immobiliària. Però això és exclusiu de l’activitat turística? Per tant, molts cops se li atribueix a l’activitat turística determinats atributs que no venen únicament d’aquesta activitat turística.
La massificació pot ser un element que expliqui l’augment de percepcions negatives?
Sí, però hi ha altres autors que diuen que cal contextualitzar-ho amb la situació econòmica. Hi ha diferents teories, nosaltres hem utilitzat la que es diu de l’intercanvi social. És a dir, entenem que els residents avaluen l’activitat turística en funció dels beneficis esperats i dels costos produïts. I hi ha altres tipus de teories que expliquen aquesta actitud dels residents.
Com que mai s’havia fet un estudi així, no podem comparar amb uns anys enrere quina era la percepció. Però no deixa de ser curiós que hi ha cert sentiment negatiu en un país que s’ha fet gràcies al turisme.
Això també és curiós, perquè a les persones que vaig entrevistar els ho vam demanar i reconeixen que Andorra s’ha pogut desenvolupar i arribar on està gràcies al turisme. Diguéssim que aquesta crítica de determinats aspectes és més recent perquè sí que se li reconeix al turisme el poder transformador.
“No penso que estem en una situació de turismofòbia ni molt menys”
Aquesta aportació econòmica és la més ben valorada?
Sí, per damunt de cap altre. Nosaltres vam dividir el tema impacte en les categories de la sostenibilitat: econòmic, ambiental i sociocultural. I la part de beneficis, la més ben avaluada són els beneficis econòmics, sobretot, que el turisme és positiu per a l’economia. Això els residents ho tenen molt clar i de forma bastant unànime. També ens diuen que genera oportunitats de treball i desenvolupament professional, en canvi, s’avalua bé però amb menor mesura el fet que contribueix a elevar els nivells de rendes i els salaris de la població o que té efectes positius en altres activitats. Però també hem de tenir en compte que demanàvem sobre una serie d’atributs que van ser avaluats de manera molt negativa: la carrera professional del sector, l’estabilitat i els salaris.
Un dels aspecte negatius que se cita és la distribució desigual dels beneficis. Precisament és un sector que en teoria genera riquesa però alhora els treballadors potser cobren poc o tenen condicions laborals no massa favorables.
Amb dades secundàries vam comprovar els salaris del sector. El 2022 la mitjana bruta del conjunt de tots els treballadors va ser de 2.240 euros al mes i la mediana de 2.007. Però si agafem les xifres de remuneració del sector del comerç al detall, 1.943 la mitjana i 1.714 la mediana. Si agafem el sector de l’hostaleria, uns valors més baixos: mitjana de 1.742 i mediana de 1.576. Si anem a sectors més ben remunerats, com el financer i assegurances 3.560. Nosaltres el que pretenem és que sigui un sector sostenible, l’objectiu no és dir acabem amb el turisme.
Sostenible potser també és que la gent que treballa en aquest sector pugui viure dignament. Nosaltres hem plantejat la sostenibilitat des d’aquests tres objectius: que pugui crear desenvolupament econòmic, és a dir, viabilitat econòmica i rendiments per a les empreses, però que també tingui com a objectiu el progrés socials, és a dir, la igualtat d’oportunitats i la distribució equitativa de la riquesa, sobretot centrada en les comunitats locals, i que respecti el medi ambient. I que cap objectiu passi per sobre d’un altre.
No sé si ho van preguntar o si es van manifestar sobre el tipus de treballador que estan arribant al país.
Això va sortir en la part qualitativa, perquè van sortir molts temes variats. Per exemple, un tema que em va sobtar és que a les entrevistes demanàvem per la participació ciutadana, un tema que no l’havíem plantejat a l’enquesta però com que va sortir molt a la pregunta oberta, vam demanar més sobre això. I aquí va resultar curiós que els residents andorrans ens deien que no participen activament en la planificació turística perquè els programes polítics no parlen sobre el fenomen turístic, i fins i tot perquè els residents no poden votar.
I aquesta participació dels residents en la planificació i gestió, com s’hauria de fer?
La nostra tesi és de conclusions, fer propostes o iniciatives concretes no era l’abast del nostre treball. Hi ha estudis que canalitzen l’opinió dels residents de diferents maneres. Per exemple, fer enquestes per saber com ho perceben, fer focus grups... Govern ja fa participació ciutadana en determinats aspectes, però es podria plantejar incloure la política turística.
“Andorra no pot viure sense turisme i cal incloure aspectes perquè la pràctica sigui més sostenible”
Posa el focus també en el tema del canvi climàtic. Es detecta preocupació?
Tots els residents mostren una preocupació unànime cap al canvi climàtic i coincideix amb un estudi que va fer l’AR+I. A més, nosaltres els demanàvem en quines activitats turístiques impactaria més aquest canvi i destaquen el turisme de muntanya i el turisme de neu i a més a més, fan referència a la necessitat d’innivació artificial, a la irregularitat de les darreres temporades... Per tant, coincideix amb la literatura especialitzada en què els residents mostren certa preocupació per la viabilitat econòmica d’alguns destins molt especialitzats en el turisme de neu. Aquí també hem de destacar que les estacions d’esquí andorranes s’han adaptat, tot i que potser els residents no ho tenen prou en compte perquè els vam demanar quines mesures d’adaptació coneixeu front el canvi climàtic en l’àmbit turístic i tots ens deien que les iniciatives tant públiques com privades o eren insuficients o eren tardanes. Jo penso que reconvertir d’una estació d’esquí a estació de muntanya, desestacionalitzar, això és una mesura d’adaptació al canvi climàtic, fem més rendibles aquelles instal·lacions utilitzant-les tot l’any. Però no ho tenen en consideració.
Es projecta un futur turístic sense neu? La gent ho veu clar?
Hi ha alguns que una mica han agafat aquest discurs, que també és conegut, que els destins de muntanya serem guanyadors en un primer moment perquè els destins de platja tindran tanta calor que la gent vindrà aquí. Parlar de guanyadors i perdedors amb el canvi climàtic és molt complicat, perquè qui guanya? Amb el canvi climàtic hi perdem tots. Des de les institucions i el sector privat són els primers interessats a fer mesures per adaptar-se al canvi climàtic, però el futur és complicat. Crec que tenim molts reptes i que el sector de la neu, específicament, ha de fer front a molts reptes que no són exclusius d’Andorra.
Fa temps que sentim a dir que es prioritza la qualitat i no la quantitat, es parla de turisme de luxe, low cost... Tots aquests conceptes apareixen en la percepció dels enquestats?
Nosaltres no ens volíem enfocar en això d’un turisme de qualitat perquè al final, què és un turisme de qualitat? Amb la literatura és molt discutit, perquè per un serà que gasti molt i per un altre serà que no deixi petjada al medi ambient, per tant, la qualitat és difícil que tingui una definició única. Llavors vam intentar obviar aquest tipus de pregunta, però sí que els vam demanar com percebien el comportament del turista quan és a Andorra. I aquí ens van sortir uns resultats un pel peculiars. La mitjana era de 3 sobre 5, per tant, és un comportament molt neutre, no tinc una opinió ni a favor ni en contra. Si es miren els percentatges, es veu que hi ha un pèl més d’acord que de desacord, però lleugerament, llavors vam dir que es percep de manera neutra però una mica positiva el comportament.
Això és positiu.
Sí sí, i pel que em demanava sí que va sortir a la pregunta oberta. I quan es planteja el model turístic ens deien que calia adequar els serveis a un turisme de nivell mitjà-alt i no massificat, seria millor atraure menys turisme de masses i promoure turisme de qualitat, caldria ser més selectiu i no tant massificat, sobren hotels a preus irrisoris que només projecten una mala imatge del país... Tots aquests temes van sortir a la pregunta oberta, però no era el nostre tema central de l’estudi.
“Al turisme se li atribueixen alguns mals que no són pròpiament seus com que afavoreix l’augment del cost de la vida i l’augment de l’especulació immobiliària”
Hi ha acord sobre que cal canviar el model turístic?
Sí. Nosaltres vam plantejar la recerca amb tres hipòtesis. La primera era que el residents percebien impactes positius de l’activitat turística en termes econòmics, socioculturals i ambientals, tot i que també de negatius. I això ho vam acceptar. Amb els resultats ho vam poder acceptar. Positius? Els impactes econòmics i socials i això és important perquè els residents diuen que milloren els serveis públics, que ajuden a desenvolupar activitats culturals i d’això en són molt conscients. Negatius? Tot el tema ambiental, sobretot que hi ha una proporció molt important del territori destinat a activitats turístiques, és l’ítem avaluat de manera més negativa.
El que comentava del parc d’atraccions.
Exacte, tot i que nosaltres no podem parlar de parc temàtic. D’altra banda també destacaven que repercuteix molt negativament en la mobilitat, però això ho atribuïm només al turisme? Potser ja tenim problemes de base nostres. Ara bé, el que no vam comprovar i que en altres estudis d’altres destins apareix, és que el turisme afavoreixi la inseguretat ciutadana. És a dir, la resta de resultats coincideixen amb altres destins, però aquest no.
Hi ha més elements negatius?
En temes ambientals tampoc creuen que ajudin a mantenir espais naturals, que tampoc sigui més respectuós que altres sectors econòmics... tot és força negatiu. I la segona hipòtesi va ser més general i era si estaven satisfets amb el model turístic. Per fer-ho vam plantejar set subhipòtesis. Per exemple, plantejàvem si els residents perceben que l’activitat turística a Andorra presenta una estacionalitat. I sí. Les dades ens ho confirmen i els residents tenen la percepció. També perceben una certa dependència del sector turístic, i això es percep de manera molt alta. Però també en sentit positiu perceben que l’oferta turística està diversificada. Quan els demanem si perceben que Andorra s’orienta cap a un model de turisme sostenible, diuen que no.
Doncs és curiós, perquè tothom parla del turisme sostenible, però no està clar que les polítiques vagin en aquesta línia, o com a mínim, la percepció de la gent és que no.
Sí que hi ha dades secundàries que mostren que el ministeri de Turisme s’orienta cap aquí, però no és el que percep la ciutadania. I quan els demanem sobre si les institucions del país promouen el turisme sostenible, et diuen que no. I quan els demanem, en general, si estan satisfets amb el model turístic d’Andorra, tampoc.
Que els resultats no siguin tant diferents d’altres llocs, com ens ha de fer sentir?
És veritat que Andorra té les seves pròpies especificitats, és un país, els altres destins no són a nivell país que s’estudien, normalment és a nivell ciutat. Però nosaltres per confirmar els resultats hem d’anar a la literatura científica, i estem trobant el que s’ha trobat en altres llocs. És veritat que com a possibles recomanacions el que diem és repetir aquest estudi al llarg del temps per veure com evoluciona aquesta percepció. També recomanàvem disposar d’indicadors de sostenibilitat turística, perquè no tenim cap base. Hi ha diferents models però és la idea de tenir els tres àmbits de la sostenibilitat i fer uns indicadors quantitatius amb diferents ítems.
Comentaris (1)