Quines són les prioritats que es fixa la nova junta?
En principi és una continuïtat perquè tenim molts fronts oberts des de fa temps, per tant, la idea és continuar els projectes i acords que tenim amb les diferents institucions, ja sigui el ministeri o la CASS.
Un dels últims acords que van arrencar del ministeri feia referència a poder decidir vostès si es renovaven o no les sessions als pacients. Està ja en marxa la prova pilot?
Sí, des del 15 de novembre que s’han fet canvis. La veritat és que s’ha millorat en quant a agilitat d’acord amb la CASS. És a dir, no sé si té clar com funciona el circuit...
Si no m’erro és el metge referent qui fa la derivació, després de la primera visita s’avalua si cal tractament, després cal tornar al referent perquè faci la recepta de sessions i un cop les acabes, cal tornar al metge referent per decidir si es renoven o no.
Exacte. Doncs l’únic que hem reduït és que un cop el metge referent fa la derivació, després de la primera avaluació, omplim un formulari, l’anomenat RE, que dona l’acord de tractament amb la CASS. Ho enviem a la CASS i si en tres dies no hem obtingut resposta significa que està acordat. La CASS ha obert, no sé si un departament, però algú que es dedica a gestionar només els acords de tractament, segurament també amb fisioteràpia o altres que ho necessitin. És a dir, tenir l’acord és molt més àgil i s’ha reduït el fet d’haver de tornar al metge i que sigui el metge qui et faci la recepta de sessions. Però amb la renovació sí que hem de tornar al metge per fer el mateix procediment.
“Estem intentant trobar aquest acotament, però mentrestant, ens agradaria que aquest funcionament de no haver de passar pel metge una altra vegada pogués ser factible perquè descongestionaríem les consultes i vetllaríem per l’economia”
I el funcionament és amb totes les patologies o només amb algunes?
La prova pilot s’ha fet amb tres patologies, perquè el ministeri de Salut ens proposa treballar pel que ells diuen processos. Per tant, ens han demanat si podem delimitar el nombre de sessions amb què es poden reeducar les patologies. Hi ha algunes patologies que són més senzilles d’acotar i és la prova pilot que hem fet, que és amb veus, amb deglucions atípiques i amb trastorns dels sons aïllats, és a dir, que només en tens un de so. Per a la resta de patologies se segueix funcionant igual i de fet, en les de la prova pilot hem considerat que amb 20 sessions es podrien reeducar, donant l’opció de 5 sessions prorrogables. Hem acotat aquestes perquè eren les més fàcils, però no notarem millora fins que realment aquelles patologies com els trastorns del neurodesenvolupament es puguin definir.
No deu ser fàcil.
És molt difícil, és molt difícil perquè depèn de la gravetat, depèn de cada nen... Hi ha moltes dificultats. Les tres que hem definit potser són les més mecàniques i potser amb 20 sessions t’ensenyo com es posa la llengua o t’ensenyo com prevenir la disfonia, t’ensenyo funcionalment com ho has de fer i a partir d’aquí ets tu qui ho ha d’aplicar. Però quan parlem d’una dislèxia, d’un trastorn TDAH o d’un trastorn del llenguatge això ja és diferent. Per tant, és complicat acotar i per això estem demanant col·laboració a tot el col·lectiu de logopedes per intentar trobar una mitjana,. Estem intentant trobar aquest acotament, però mentrestant, a nosaltres ens agradaria que aquest funcionament de no haver de passar pel metge una altra vegada doncs pogués ser factible perquè descongestionaríem les consultes i vetllaríem per l’economia.
I també és un reconeixement a la seva feina, perquè sinó per molt professionals i especialistes, sembla que no teniu la formació suficient per decidir si algú ha d’allargar un tractament o no.
Exacte. I al final l’informe d’evolució el fem nosaltres. I l’hem de presentar al metge perquè ell digui quantes sessions.
Segueixen negociant amb Govern? Tenen altres reunions previstes?
Ara no tenim cap reunió pendent, però sí que seguim treballant això dels processos amb el ministeri de Salut. Ells per la seva part també estan fent unes estadístiques i investigant per veure si tot plegat és possible.
I tenen una data límit per a la prova pilot?
No hem posat data, però s’ha d’anar avaluant com funciona. De totes maneres jo penso que quan més es notarà és amb la resta de patologies.
I els càlculs els fa el ministeri o vostès?
El ministeri ens ho ha delegat, però suposa que tampoc diran amén a tot. Hi ha una negociació. El que acostumen a fer és comparar-ho amb altres països de la UE o en països que tinguin les nostres característiques, tot i que és difícil perquè aquí tenim la sort que hi ha una cobertura sanitària per la logopèdia, que en la resta de països no sempre és així. Llavors encara es fa més difícil, és com quan et demanen si tenim prou logopedes al país. Doncs depèn.
Justament, crec que el tema de les ràtios era un altre dels temes pendents. Ho han començat a calcular?
Sí, ho estem treballant també conjuntament amb el ministeri de Salut, justament per aquesta especificitat que té Andorra. D’una banda, tenim cobertura sanitària, i de l’altra, tenim moltes professionals a la Fundació Meritxell que els seus recursos estan destinats també a les escoles i després les logopedes que estan a l’hospital. La població va creixent i des del ministeri ens han passat una enquesta per veure si tenim una llista d’espera real i poder-ho valorar amb la nostra fórmula de ràtios. És a dir, no hi ha res tancat, s’està calculant.
“Volem un benefici per la població d’Andorra i entenem que el pacte nacional és quelcom positiu, però no tan genèric, necessitem concretar una mica més”
I la sensació que tenen vostès és que falten més logopedes o no? Estan saturats?
Bona pregunta. Sap què passa? Aquí se’ns ajunten dues coses: tothom vol hora a partir de les cinc de la tarda. Llavors la gent em diu: apunta’m a la llista. Per tant, pots tenir llista d’espera de gent que vol venir a partir de les cinc de la tarda. Però, què passa durant el dia? Aquí vam arribar a un acord amb el ministeri d’Educació perquè l’assistència al logopeda no es comptés com a absentisme: en l’etapa infantil com que no és obligatòria poden venir a qualsevol hora; a primer i segon cicle poden venir durant el dia i després, a partir de tercer cicle hauria de ser a partir de les 5 de la tarda. Però al país tenim una realitat i és que no totes les famílies fan vacances al cap de setmana. Llavors, la gent que té vacances un dimecres al matí o els pares que treballen a les tardes, et poden portar el nen al matí, facin tercer cicle o no.
Entenc que potser hi ha hores saturades i no tant consultes saturades.
Hores, segur. A partir de les cinc, segur, perquè és el més demanat. Però per la resta del dia és el que hem d’acabar de veure amb les enquestes que ens ha passat el ministeri. Per exemple, puc parlar per mi. Jo puc agafar de 12 del migdia a 8 del vespre. Llavors, de 9 a 12 del matí també, però no sé si seré personal al final. Llavors també cal pensar en el professional i en la qualitat que es vol donar. Per tant, és un tema que està obert i està damunt la taula.
Vostès van ser un dels col·lectius que no van signar el pacte d’Estat de Salut. Tenint en compte que han començat a treballar alguns dels temes que els van fer prendre aquesta decisió, han pensat en replantejar el posicionament?
No ens han tornat a plantejar de signar el pacte. Nosaltres vam dir que no en aquell moment perquè era un pacte que crèiem molt genèric i perquè tenim una sèrie de demandes des de fa molts anys que són escoltades però no són efectuades, diguem-ho així. Després el cap de Govern va intentar fer de mediador per arribar a un consens i que tots hi sortíssim guanyant. Nosaltres al final volem un benefici per la població d’Andorra i entenem que el pacte nacional és quelcom positiu, però no tan genèric, necessitem concretar una mica més.
Per tant, si es van aconseguint les demandes podríeu afegir-vos-hi?
Pot ser. En el pacte nacional es diu que la salut ha de ser més sostenible i nosaltres fa 20 anys que diem com es pot fer sostenible i fa 20 anys que ens diuen: ‘Això sempre s’ha fet així’. Per tant, és absurd que jo signi un pacte si t’estic fent una proposta i no tens idea de modificar-la. Aquest és una mica el sentiment. Com a mínim hem de tenir una contrapartida, o almenys escoltar, perquè no estem demanant res de l’altre món ni en benefici propi. Estem demanant u, que se’ns reconegui la nostra professió i dos, que fem el sistema realment més sostenible. La nostra feina continuarà sent la mateixa, però fem-ho bé, perquè som logopedes, però també som habitants d’Andorra, i de la CASS en depenem tots.
Consideren que són una especialitat poc coneguda entre la població?
Sí, i fins i tot a vegades entre els metges referents, professionals dels gremi sanitari que no saben tot el que nosaltres treballem. La població associa logopeda amb nens, venen adults a fer alguna reeducació de la veu i et diuen: ‘Ara m’has d’ensenyar a parlar o respirar?’ Però potser toca.
“El fet que els nens tinguin accés a les pantalles des de tan petits condiciona, perquè entre cometes aprenen a parlar amb dibuixos i per tant, no n’aprenen”
Després de la pandèmia han notat si hi ha més necessitat de la seva feina? Quines són les patologies més habituals que tracten ara?
Després de la pandèmia, el tema de les intubacions, paràlisi de cordes... va ser bastant important. Després va haver-hi un boom a nivell infantil perquè moltes famílies es van adonar que els seus fills no seguien les classes online de la mateixa manera que ho feien els altres companys, per exemple. Moltes famílies et deien que la mestra feia temps que els deia que el nen tenia dificultats, però no en feien cas fins que van veure que a les classes online tothom aixecava la mà en una pregunta molt bàsica i el seu fill no. Crec que ara s’ajunten altres coses, com és aquesta societat que està canviant a nivell tecnològic... I ja no és competència nostra, no podem entrar a casa de la gent i dir-los que han d’estar amb el seu fill. El fet que els nens tinguin accés a les pantalles des de tan petits condiciona, perquè entre cometes aprenen a parlar amb dibuixos i per tant, no n’aprenen.
Bé, ara mateix hem vist que el ministeri d’Educació canviarà les taules per ordinador, hem vist resultats del PISA que no són molt entusiastes... Suposo que els logopedes també hi tenen un paper a jugar i sobretot de conscienciació a les famílies.
De fet, jo he canviat el meu anamnesi, l’avaluació inicial. Demano si el nen és autònom o no, però hi ha una pregunta estrella: quan mengeu, ho feu davant d’una pantalla? I veus els pares que reaccionen, fins i tot si es posen vermells o no. I els deixo clar que no ho pregunto per posar-los en evidència, sinó perquè realment vull saber si són imaginacions meves o si és una cosa real, i per dir-te, escolta... Entenc que hi ha moments que agreixes uns minuts de desconnexió, però si tens molt poc temps amb el nen, aprofita totes les estones que puguis per fer exposició oral, per parlar cara a cara. No és només fer exercicis de logopèdia, sinó comunicar-te amb el teu fill.
Llavors els problemes més importants són els derivats de l’abús de pantalles?
No ho puc dir perquè no he fet cap estudi, però tothom constata que és evident. Es faria creus de la quantitat de nens que aquí a consulta no saben jugar amb ninots o animals. Et diuen que té moltes coses però que en el seu temps lliure prefereix seguir un youtuber. I clar, això també ho he de preguntar: a qui segueix? Perquè vull saber si com a mínim el que mira l’hi aporta alguna cosa o només fan tonteries. Si un et diu que en segueix un que fa cuina, doncs mira, com a mínim tenim vocabulari per estirar. No sé si m’explico.
Al final es troben infants amb limitació de vocabulari o que no tenen imaginació per jugar.
Aquí a consultem fem lectura, perquè soc molt de paper. I quan fem lectura, la fem compartida. Sap com de bé s’ho passen? Tal com arriben aquí ja busquen el seu llibre. Com a famílies potser només podem fer-ho a la nit i no estem en les millors condicions, ni els adults ni els infants. Però sempre hi ha algun moment per poder-ho fer, encara que siguin dues pàgines. Però no puc dir que sigui el problema més gran, tot i que és veritat que cada vegada hi ha més dificultats i potser caldria un estudi real per saber l’impacte que tenim perquè potser és un cúmul de coses. Ara bé, per a mi xapó al país que ha decidit prohibir el mòbil als menors.
Si?
Tant de bo Andorra hagués estat el primer, a vegades sembla que anem a remolc del que fan els veïns i ens fa cosa ser els primers. Però si tenim la capacitat de ser un país petit, que ens coneixem tots i tenir-nos ubicats, podríem ser els primers en moltes coses.
Finalment, tema tarifes. Estan contents o les han de tornar a revisar?
De moment ho tenim solucionat. Les vam tenir congelades durant molt temps, anys. La qüestió és que les tarifes s’adeqüin a la pujada de l’IPC. Veurem aquest any què passa.