Venim d’un juliol més fluix que el de l’any passat. Quines previsions tenen per a l’agost?
Preveiem fer un agost com el de l’any passat. S’ha de tenir en compte que tenim també molts esdeveniments, com els mundials de BTT que coincideixen a final d’agost. Per tant, esperem tancar un estiu similar al de l’any passat tenint en compte com deia tots aquests esdeveniments.
Fa pocs dies es va saber la possibilitat de contractar una assessora experta en luxe, és aquesta l’aposta? Perquè la realitat que veiem al país és que hi ha visitants dinant d’un entrepà pel carrer.
Jo no parlaria de luxe, parlaria de turisme prèmium o de poder adquisitiu major. Crec que hem de ser conscients que turisme de luxe no el tenim majoritàriament, som un país eminentment turístic, però el turista de luxe potser busca unes altres coses. Nosaltres el que sí tenim és turista prèmium, per això vam crear la marca Andorra Selected, que és una marca en la qual hi ha més de 30 establiments en aquests moments i que estem promocionant en fires sectorials del turista prèmium. Hem fet un salt qualitatiu amb l’oferta gastronòmica, ja sigui tant a nivell de privats com de públic, fem una oferta també de turisme cultural important amb el ClàssicAnd i totes aquestes coses són les que ens permeten apujar aquesta despesa mitjana que poden fer els turistes. I és cert, l’altre dia vam tenir la visita de l’Aradhana Khowala, que és una experta en el món del turisme de luxe, però també de serveis prèmium i li vam fer una visita a tot el país perquè poguéssim mirar quines vies de col·laboració podríem trobar entre el Govern i Andorra Turisme i la seva empresa. La veritat és que li va encantar el país i va quedar molt sorpresa per la quantitat de serveis i qualitat que s’ofereixen.
Acaben de presentar la llei òmnibus i una de les mesures que inclou és la taxa turística. Es donen un termini d’un any per modificar-la, però ja tenen sobre la taula quin ha de ser l’import on s’ha de situar?
A dins de la llei, a l’apartat que parla de la taxa turística, posa clarament que es treballarà amb el sector l’increment de la taxa. Nosaltres ja hem tingut la primera trobada amb la Unió Hotelera, Autèntics Hotels, amb l’Associació d’Allotjaments Turístics i amb les agències de viatge justament per començar a debatre la qüestió. Hi ha diferents models, nosaltres anem per categories i hi ha altres indrets on tenen un preu fix depenent de les temporades. Ara bé, aquí hi ha una evidència i és que no s’ha recaptat, i no m’amago de dir-ho, el que estava previst. Teníem 12 milions de pernoctacions amb el preu mitjà de la taxa a 2 euros aproximadament, que haguem recaptat 6 o 7 milions ja es va veure que hi havia gent que no estava fent la feina ben feta, tant sigui amb el registre d’ocupació d’allotjaments turístics -que és obligatori també per qüestions de seguretat per saber la gent que tenim registrada i més del 30% de la gent que es va entrevistar no estaven registrats al ROAT- com per la liquidació. L’oficina de Tributs fa la proposta de liquidació segons la base de dades del ROAT, per tant, si la base de dades no està ben feta la proposta de liquidació que et faran serà inferior a la que tu tindràs. Però com a obligat tributari tens l’obligació de satisfer la totalitat de la taxa turística que tu has recaptat.
Aquest primer mig any han tingut ocasió de veure si la situació s’està corregint o no?
Anem una mica millor. Hem notat algunes millores, hi ha hagut alguns establiments que s’han posat al dia i fan les declaracions de manera més exhaustiva. Nosaltres preveiem anar en la mateixa línia amb aquestes correccions, si fins ara estàvem a uns 6 milions, al final d’any acabar recaptant 8 milions.
“Jo penso que amb el que hem de fer evolucionar la taxa turística és amb l’estacionalitat, que a les èpoques de més alta afluència sigui més elevada”
I l’import nou de la taxa? No hi ha un import sobre la taula?
No, ho hem de consensuar. Volem que sigui participatiu, el sector s’hi ha mostrat predisposat i hem de veure com el fem. Hem proposat tots els escenaris, ens hem emplaçat al setembre per tornar-nos a veure, per justament poder-ho consensuar. Jo els vaig plantejar tots els escenaris que hi ha a l’entorn, al final no és una taxa que sorprengui a ningú. S’ha de dir en positiu que l’arribada de la taxa no ha fet que disminuís el nombre de turistes i és important de remarcar. Als territoris que són eminentment turístics ja és una pràctica habitual.
Tenint en compte que a Barcelona es poden arribar a pagar 7,5 euros de taxa (4 de l’Ajuntament i 3,5 de la Generalitat), Andorra se situaria en aquest nivell?
No ho sabria dir. Nosaltres quan vam posar la taxa vam mirar com ho feien als territoris de l’entorn: París, Barcelona, Venècia... I el que vam implementar aquí va ser el més habitual, però les tendències van evolucionant. Jo penso que amb el que hem de fer evolucionar la taxa turística és amb l’estacionalitat. És a dir, a les èpoques de més alta afluència jo penso que la taxa turística ha de ser més elevada. I les èpoques on potser no tenim tanta gent ho hauríem de mantenir en un nivell inferior.
I mantenir la gradació en funció de la categoria? O només moure’s en l’àmbit de l’estacionalitat?
Jo penso que l’estacionalitat hi ha de ser i jo seria favorable a no fer massa canvis. Comptem que és una taxa relativament de recent aplicació i fer molts canvis pots ser complex.
Dels establiments que no han aplicat correctament la taxa, s’han arribat a aplicar sancions? Quantes i per quins imports?
No li sé dir, però des de Tributs i Fronteres han enviat moltes notificacions. Sé que hi havia un període per regularitzar i em consta que se n’han fet. Però no li sé donar la dada concreta.
Regular el sector de les autocaravanes és un altre del reptes a afrontar.
S’ha de dir que és un turisme que no s’ha ordenat durant l’últim temps. Penso que hi ha d’haver unes normes. Ens hem adonat que tenim zones, sobretot d’alta muntanya no només al centre, que hi ha una concentració d’autocaravanes molt important. Les autocaravanes no paguen taxa turística tampoc. Tenim zones com el Maià, Grau Roig, Arcalís, l’estació de Pal... Moltes zones amb caravanes. Què s’ha volgut fer amb la llei? Unificar un criteri global de país justament perquè les autocaravanes tinguin dos tipus d’emplaçaments perquè puguin estar-s’hi.
“El turisme d’autocaravana és benvingut però amb normes concretes”
Quins?
Les zones d’acollida d’autocaravanes, que són unes zones on només s’hi podrà estar de les 7 del matí fins a les 11 de la nit. Són zones que han d’estar delimitades, que han de tenir servei de buidat d’aigües brutes, d’electricitat i els altres serveis complementaris, però no s’hi podrà pernoctar. I després hi ha les àrees d’estada d’autocaravanes on sí que es podrà pernoctar i aquí s’haurà de satisfer la taxa turística com si fos un càmping. Què ha passat els últims anys? El turisme d’autocaravana ha pogut campar lliurement pel territori i això ha fet que no hi hagi hagut iniciatives ja siguin privades o públiques que hagin fomentat que hi hagi zones habilitades a tal efecte. Ara bé, tenint en compte que estarà prohibit acampar i pernoctar en espais que no estiguin definits, i hi haurà una sanció per part del servei d’ordre, això farà que els comuns o privats que hi vegin oportunitat de negoci habilitin zones amb aquestes característiques. El turisme d’autocaravana és benvingut però amb normes concretes i és el que s’està fent a la majoria de països de l’entorn, que o aparques en una zona delimitada per autocaravanes o no pots aparcar enlloc. I aquí calia posar ordre.
Quina voluntat expressen els comuns?
Ens hem vist amb els comuns i amb l’associació de caravanes i ara un cop entri en vigor la llei s’hauran d’adaptar. Els comuns ens van dir que habilitarien espais per tenir aquestes zones si els interessava.
Parlem dels Habitatges d’Ús Turístic. El sector està força enfadat amb les mesures de la llei. Realment han detectat el risc de conseqüències econòmiques com planteja el sector?
Jo crec que algunes empreses sí que tindran afectació, malauradament. Ara bé, per a nosaltres és més prioritari un dret a l’habitatge digne dels ciutadans que estan aquí encara que sigui en detriment dels turistes. La mesura s’ha anat ajustant i adaptant tot i mantenir la filosofia inicial, de manera que hem posat una excepció a la llei que si durant un termini de 6 mesos no s’havia aconseguit entrar al règim residencial, els propietaris podien recuperar la llicència d’HUT. El sector ens diu que molta gent no voldrà pujar al Pas, doncs molt bé, si no volen pujar, d’aquí a 6 mesos podreu recuperar la llicència. Hi haurà un perjudici, però era una mesura que no estava prevista abans. Tot això són mesures a favor de l’habitatge i n’hem de sumar moltes. Tenim 660 pisos turístics que entren en aquests criteris, cert que la majoria estan a Canillo i Encamp, però el Govern també ha apostat per una política de transport públic gratuït a tot el territori per facilitar els desplaçaments.
I vostès creuen que aquests apartaments de parròquies altes poden ser una alternativa?
Creiem que hi ha demanda i si has de pujar al Tarter, potser pots buscar la feina a l’entorn. Però vam flexibilitzar molt les mesures d’accés a la quota general i hem tingut una arribada importantíssima de residents, estem en xifres de 86.000 habitants, hem sumat 8.000 persones en 2 o 3 anys. Ràpidament veus que no hem tingut capacitat d’absorbir-ho i això amb pressió del sector turístic perquè necessita més mà d’obra. Per això s’ha tornat més al model antic amb els permisos, per reconduir la situació perquè sinó ni els que estem aquí no podrem viure dignament.
Els estudis de càrrega sobre turisme ja estan en marxa?
Sí, l’empresa adjudicatària ja està fent les ronda de les empreses, els comuns i tota la gent vinculada amb previsió que ens entreguin l’estudi al desembre.
Parlava dels canvis en les autoritzacions de residència. Des del sector els han manifestat que hi hagi risc de no disposar de prou personal per a la temporada d’hivern?
A vegades ens alerten, però hem de tenir en compte que la gent que vingui a treballar aquí no ha condicionar tota la societat andorrana.
“Per a nosaltres és més prioritari un dret a l’habitatge digne dels ciutadans que estan aquí encara que sigui en detriment dels turistes”
Però a dia d’avui, els han traslladat que hi hagi risc d’hotels que no puguin obrir per falta de treballadors?
No. A l’estiu a vegades diuen que algun no obre, però a l’hivern no ho diuen. En principi podran cobrir plantilla amb els temporers.
És un sector amb dificultats evidents per trobar treballadors.
Sí, però també és una qüestió d’oferta i demanda. La professió de cara al turisme s’ha de dignificar molt més i això també ho volem incorporar a la nova llei de turisme. Al final són una font de riquesa en la nostra economia, per tant, hi ha professions que s’han de dignificar i remunerar-les millor. És cert que hi ha hagut increments de costos molt importants, però també hi ha hagut increments de preus. Però hi ha molts llocs que canvien la dinàmica, als bons treballadors ja hi ha llocs on els paguen millor, els ofereixen allotjament, manutenció... És a dir, els establiments ja canvien una mica la dinàmica.
Li volia demanar també pel comerç. Acaben d’obrir dos grans supermercats a la Seu. Pateixen per la competència?
La competència d’entrada és bona, fa que hagis de tenir productes a bon preu. Què ha comportat que hi hagi aquests supermercats a la Seu? Doncs que recentment s’ha obert un establiment de grans dimensions que ofereix productes a preus baixos al país i amb una oferta competitiva molt més elevada. Per tant, ens fa posar les piles a nivell de país. S’ha de tenir en compte que els costos d’explotació a Andorra són molt elevats, el personal està més ben remunerat que a Espanya, els lloguers i la construcció són més elevats que a Espanya, per tant, tenim una sèrie de condicionants. Amb tot, a ningú li agrada que et posin la competència al costat, però això fa que hagis de ser creatiu i buscar la manera d’oferir un producte amb una relació qualitat-preu més bona.
Si ens ho mirem bé, el resident a Andorra s’està trobant que per viure ha d’acabar marxant del país i per comprar també, perquè no es poden pagar segons quins preus. La sensació és que el teu propi país t’expulsa.
És evident que és una situació que no ens agrada. Per això aquestes coses preocupen. Els augments del salari mínim han estat per sobre de l’IPC, intentem que la gent guanyi poder adquisitiu però hi ha aquesta sobredemanda, per exemple, d’habitatge que ha fet pujar molts els preus. I realment la capacitat econòmica de les famílies es veu disminuïda i aquests són els equilibris que hem de buscar.
La setmana passada es van presentar resultats de l’Observatori del Comerç. Un dels elements que s’assenyala és que cada vegada hi ha més franquícies. Tenint en compte que el diferencial de preu s’ha reduït i que no hi ha botigues diferents, creuen que es va en la línia correcta?
Jo crec que hi ha dues coses. En el cas del diferencial de preu hi ha alguns productes que continuen sent molt atractius: marques cares, alguns productes relacionats amb els impostos com tabac o alcohol, cosmètics... vol dir que tot això és molt més rendible. Hi ha altres productes que no són tan atractius.
“A ningú li agrada que et posin la competència al costat, però això fa que hagis de ser creatiu i buscar la manera d’oferir un producte amb una relació qualitat-preu més bona”
I cap on ha d’anar el comerç?
El model franquícia és bastant global, per això des del ministeri vam signar els convenis amb la Cambra per fer l’Observatori i així tenim dades objectives per saber cap on va el sector i aquestes coses són les que s’han de mirar de corregir. Vam generar la marca ‘Shop in Andorra’ per poder fer una promoció específica i intentar ser el suficientment competitius per seguir sent atractius. Les dades que tenim d’Andorra Turisme diuen que el 90% de visitants manifesta que el primer interès per venir són les compres i hi ha diferents sectors que estan evolucionant molt bé, com la bicicleta o els accessoris de moto, també treballen molt els del sector cosmètic, o el comerç més prèmium com joieries o rellotgeries. Però hi ha altres sectors, com el retail amb el que és la moda, que pateix més, està sent més dificultós. Però parlem d’una conjuntura global.
El comerç electrònic és un repte a afrontar?
És evident que s’han de fer millores en el comerç electrònic. Però tampoc podria arribar a perjudicar el comerç tradicional, el món no podria absorbir que tothom comprés electrònicament. Sí que s’han endut una part del mercat, però no se les poden emportar totes.
Però segurament part del negoci també hauria de venir de vendre electrònicament.
Sabem que hi ha algunes empreses que el 50% de la facturació la fan amb exportació. Què vol dir? Que si et saps anticipar tens potencial.
Abans d’acabar li vull tornar a insistir amb el multifuncional. Sabem que ara el Govern té la prioritat de l’habitatge, però se segueix considerant necessari?
Un país de les nostres característiques no pot no tenir un recinte multifuncional. Acollint tants esdeveniments com tenim, espectacles de música, el Cirque, fires, si volem fer més congressos i coses, no podem no tenir un recinte d’aquestes característiques. És inevitable que estigui en el focus d’un país com el nostre. Ara hem tingut moltes despeses en habitatge, però per a mi és un projecte important i s’ha de fer.
I quin horitzó temporal té?
Quan em donin pressupost... A mi m’agradaria engegar-lo abans del final de la legislatura.
Engegar què vol dir?
Vol dir tenir el projecte constructiu i poder posar la primera pedra perquè penso que és important per al turisme del país.
“Un país de les nostres característiques no pot no tenir un recinte multifuncional”
I amb quin projecte, el que s’havia presentat al costat de l’Estadi Comunal?
S’avaluarà. Al final els interlocutors ens han canviat, tot i que tenim molt bona relació amb tots els comuns. Però bé, ells també han d’estudiar els projectes i han de poder prendre les decisions i la intenció és que estigui a Andorra la Vella. Ens podrem evitar tràngols com el del Mountain Music, som un país de muntanya, fem moltes coses a l’aire lliure, hi ha coses que es poden adaptar més bé però estem molt condicionats pel temps i el canvi climàtic, i per tant, ho hem de tenir i posar-hi els recursos que es necessiten. Una part molt important del PIB ve del turista i ho hem de mantenir.
El projecte el mantenen?
Aquest projecte a nosaltres ens estava bé, però l’espai és de cessió del comú d’Andorra la Vella i per tant, el comú ho ha de veure bé.
Ara que citava el Mountain Music. El format que s’ha agafat aquest any és millor que l’anterior? Ha de continuar?
He convocat tots els equips al setembre per fer una valoració objectiva de com ha anat tot i de com van anar els anteriors. S’ha de dir que el Mountain el vam crear en pandèmia, va generar molta expectació. Aquest any s’havien venut més de 10.000 entrades pel David Guetta, vol dir que anava bé, però hem de veure com ho podem fer per no tenir aquests daltabaixos. No poder-ho fer ha estat un daltabaix.
A nivell turístic, tenen retorn dels diferents sectors sobre com veuen l’afectació per l’acord d’associació?
El que les podria afectar seria que no hi hagués acord, perquè llavors ens trobaríem amb controls sistemàtics a les duanes i aquí sí que tindríem un problema important. Adonem-nos-en: és com la Constitució, no va ser la solució a tots els problemes, però va ser un pas endavant i jo crec que aquest pas més s’ha de fer sigui quin sigui el govern que hi hagi. Jo crec sincerament que els partits polítics que estan en contra de l’acord són partits que no han tingut mai responsabilitat de Govern. Tots els partits que han estat a l’executiu o han tingut gent a la vora que han estat encarregats de la gestió pública tots hi estan d’acord. Jo em quedo amb la imatge de tots els caps de Govern junts, i t’adones d’això que deia. Hem de pensar que no som els reis del món, som un petit país i hem de continuar. Hem salvat el tema de les quotes, les fronteres, mil coses. Crec que si no entréssim a Europa, la problemàtica que tindríem seria tan gran! Mònaco, quan va dir que no a l’acord va tornar a entrar a la llista grisa de paradisos fiscals. Casualitat o no? No és casualitat. L’entrada de productes a Mònaco, durant les primeres setmanes... camions de fruita i verdura bloquejats! I a aquí sembla que podrem seguir igual i l’statu quo no hi serà. Jo n’estic convençut, seria un pas enrere d’Andorra. La Constitució va costar molt, però qui la posa en dubte ara? Ningú ,i amb l’acord d’associació passarà el mateix.