Aquesta primavera farà dos anys del seu nomenament. Quin balanç en fa?
Bé, el balanç és positiu. És positiu perquè partíem de zero, per tant, tot el que hem fet és nou i ha estat fer prosperar la delegació. Per tant, en en primer lloc és positiu perquè hem creat la delegació i estem en vies de consolidació, hem establert relació i vincles amb els principals actors institucionals del país i amb les principals institucions. Amb alguns d’ells hem començat ja a col·laborar, hem generat eines d’apropament i per establir contacte amb la comunitat catalana resident Andorra, i molt important, hem contribuït a l’augment de la fluïdesa de les relacions institucionals entre els dos governs, el català i l’andorrà, i hem contribuït també a la creació d’una metodologia de treball entre ambdós governs, fonamentada en un pla de treball amb una durada, a priori, de dos anys, del qual en pengen uns grups de treball que són una mica les eines que a nosaltres ens serveixen per fer avançar la feina que hi ha de dossiers compartits entre els dos governs.
En algun cas la feina ja estava iniciada.
Evidentment, en aquesta feina institucional que hem fet de procurar aquesta fluïdesa institucional hi entra l’exploració de tots aquells dossiers que quan vam arribar vam veure que estaven en procés, hem participat i hem col·laborat a què puguin avançar i, evidentment, hem començat a explorar i serà una feina que farem contínuament, d’exploració de tots aquells altres temes que puguin ser susceptibles de ser punts d’acord entre els dos governs i que beneficiïn amb els dos territoris.
“Per molt que ens visitem moltíssim [andorrans i catalans] es desconeixen molts aspectes”
La delegació és prou coneguda ja, entre la comunitat catalana del país?
Nosaltres hem engegat diferents eines per donar-nos a conèixer. Lògicament tenim un web, tenim xarxes socials, tenim Instagram, tenim Twitter, Instagram acabant d’estrenar... I tot allò que hem anat fent ho hem anat difonent. Probablement no siguem prou coneguts encara. Creiem que també la gent ens veurà més quan tinguem la ubicació física i passin pel carrer i ens vegin i se n’adonin. És obvi que hi ha gent que no llegeix els mitjans, que no té xarxes i que potser no li ha arribat. Per tant, hem de continuar amb aquesta tasca de fer-nos conèixer i de promocionar el fet que hi ha una delegació que està al servei de la ciutadania.
Un dels projectes engegats és el d’Amics de la delegació. Quina resposta ha tingut? Quanta gent tenen associada?
Des que la delegació va començar a caminar, hi ha hagut diverses accions que hem emprès en aquesta línia. Primer, la guia d’acollida, que és una guia que solen fer habitualment les delegacions per a tots els catalans i catalanes que arriben de nou al país on s’instal·la la delegació. Després vam continuar amb aquesta eina, que és els Amics de la delegació. En aquests moments tenim uns 120 amics de la delegació, aproximadament, i està destinada a que nosaltres els puguem fer arribar aquelles informacions procedents de Catalunya que creiem que els poden interessar i també a fer-los conèixer aquelles accions, aquelles activitats que emprenem des de la delegació. És una feina que també hem de reforçar i volem reforçar en el moment que tinguem la seu, perquè també ens ajudarà tenir un espai propi per poder establir un contacte més directe amb aquestes persones.
També van editar una guia per als estudiants.
Sí, la guia que es diu Estudiar a Catalunya i que va néixer per la petició real d’una mare, andorrana, que el seu fill se n’anava a estudiar a Catalunya i un dia que ens vam reunir per altres motius ens va dir: ‘Crec que falta una eina on la gent puguem trobar tot allò referent a quan un fill se’n va a estudiar a Catalunya, des d’on pot viure, què pot estudiar, si pot accedir a la salut pública, com obrir un número de compte bancari, etcètera’. I ho vam recollir tot aquí, donem certa informació i a més es faciliten molts enllaços perquè la gent hi pugui accedir. O sigui, aquestes tres accions són les principals que hem impulsat de cara a l’atenció a la comunitat catalana, a banda, evidentment, de rebre consultes o inquietuds de gent que ens contacta via telèfon o via correu electrònic.
Parlava de la seu física. Quan la tindran a punt?
Doncs comptem abans de l’estiu ser-hi. Una ubicació física d’una delegació ha de complir certes característiques i hem filat molt amb la cerca i la tria.
I no podem saber on serà?
No, encara no. Havíem explicat que ens situaríem al centre històric d’Andorra la Vella, però hi ha hagut un canvi i estarem més situats a prop de la zona administrativa, tot i que aquí sigui tot molt proper.
Des que es va obrir la delegació fins ara hi ha hagut també un canvi de govern a la Generalitat. Això ha afectat d’alguna manera? El nou govern ha plantejat canvis en el funcionament o en la missió que tenien encomanada?
El canvi de govern es va produir passat mitjans d’any. Nosaltres treballem anualment amb un pla de treball que s’aprova cada inici d’any -de fet ara estem treballant en el del 2025-, un pla de treball que ens marca l’acció i les activitats per l’any en curs. Òbviament vam acabar l’any 2024 amb un pla de treball que havíem aprovat amb l’anterior govern i ara estem treballant el nou pla, que de fet totes les delegacions aprovarem en breu. Òbviament, nosaltres seguim aquelles directrius que el govern ha marcat com a prioritàries per la seva línia d’actuació, sense més.
Se segueix considerant necessària aquesta delegació?
Sí, sí, sí.
Se segueix confiant en les delegacions a l’estranger des de la Generalitat?
Sí, sí, se segueix confiant en les delegacions. De fet, el mateix president, Salvador Illa, i el conseller Jaume Duch ho han verbalitzat, forma part del pacte de govern i han verbalitzat que es farà una feina de consolidació de les delegacions i ja es veurà si en futur es considera necessària obrir-ne de noves o es mantindran les actuals.
“El govern està molt centrat en la utilitat de les delegacions i per això les nostres accions estaran sempre vinculades a aspectes que estimem útils i que puguin fer servei a la població”
A banda de les delegacions, també s’ha nomenat el Joan Ganyet com a comissionat per a les Relacions Interpirinenques. Com encaixa el paper que fa ell amb el paper de la delegació?
Són dos papers completament diferents perquè la funció del comissionat és més d’un disseny d’actuacions per impulsar accions econòmiques, socials, en infraestructures, de protecció del medi ambient i centrant-se molt en redefinir o repensar el rol de Catalunya a la CTP, a la Comunitat de Treball dels Pirineus. Les nostres funcions són més gestores d’un dia a dia d’uns dossiers compartits entre els governs i d’unes relacions molt més del dia a dia, com deia, de temes molt pràctics i molt funcionals.
S’ha parlat moltes vegades de la creació de l’àrea econòmica especial Andorra-Pirineus. Des de la delegació s’hi treballa o seria cosa justament del comissionat?
Això és un tema més de l’àmbit del comissionat. Nosaltres, evidentment, hi contribuiríem i ens coordinaríem per treballar conjuntament en la part que nosaltres ens pertoqués.
Andorra i Catalunya són dos territoris molt propers, amb molts lligams, cultura compartida, llengua compartida, però potser encara hi ha molt desconeixement d’una banda i altra de la frontera?
Sí, i ho demostren casos com el de la mare que comentava, perquè estava molt familiaritzada amb Catalunya perquè hi baixi moltíssim i ho coneix molt, però a l’hora que el seu fill hi anés a estudiar, es va trobar que li faltava on acudir. I sí, és cert, estem molt a prop, però hi ha diferències entre nosaltres, lògicament. La primera és que Andorra és un estat i com a tal té la seva idiosincràsia, la seva realitat i per molt que ens visitem moltíssim es desconeixen molts aspectes. En aquesta línia nosaltres també hem iniciat una campanya a través de les nostres xarxes on expliquem, precisament, Andorra als catalans d’una forma clara, planera, però perquè tinguin certa informació si arriben aquí tant com a visitants com si pretenen instal·lar-se a viure i treballar. Te n’adones a les dues bandes, que sí, sí, ens coneixem molt, però hi ha aspectes del nostre funcionament més quotidià i de les nostres administracions que no els coneixem.
Aquesta major coneixença pot contribuir a millorar encara més les relacions o trobar solucions a realitats concretes com la dels temporers?
És una de les nostres funcions, de fet, explicar la realitat d’un costat i de l’altre, traduïda, entre cometes, per a uns i per als altres.
“Andorra és un aliat en temes de llengua i sempre ens hem ofert a col·laborar mútuament en allò que ens podem ser d’utilitat”
Pel que fa a la delegació, pròpiament. Deia que treballen en el pla per aquest any, però no sé si tenen clares algunes accions que es duran a terme el 2025.
El cas de la delegació d’Andorra és un cas bastant diferent a la resta de delegacions. Les necessitats que pugui tenir la comunitat catalana que viu al país respecte a la delegació no té res a veure amb la que pot tenir una persona que viu a Dakar o a Tòquio. Per tant, algunes de les accions que moltes de les delegacions emprenen, nosaltres no les hem emprès ni les emprendrem. Hi ha molts aspectes de la cultura catalana i de les tradicions catalanes que també ho són de la cultura i les tradicions andorranes. Per tant, tenim molt clar que no farem a Andorra res que Andorra ja faci. És a dir, no engegarem iniciatives que el país ja les té com a pròpies. Això marca molt l’activitat de la delegació perquè hi ha tota una sèrie d’activitats que la majoria de delegacions fan, com Sant Jordi o demostracions castelleres que nosaltres no hem de fer perquè ja existeix al país. Això ens porta a afegir-nos a iniciatives que el país ja desenvolupi i que ens ajudin a promocionar elements, actors socials, econòmics, culturals catalans i que al mateix temps ajudem a completar l’acció o l’activitat que es dugui a terme a Andorra, a fer-la més gran i més potent. Nosaltres continuarem en aquesta línia, és a dir, continuarem sumant-nos a accions o iniciatives que a Andorra es duen a terme i en les quals nosaltres podem aportar aquesta contribució per fer-les més riques.
Per exemple?
Per exemple, la nostra intenció tot i que com he dit no tenim el pla de treball aprovat, és continuar col·laborant amb la Mostra Gastronòmica, amb el festival Ull Nu, també col·laborarem amb la Temporada de Música i dansa d’Andorra la Vella amb una actuació que ens fa especial il·lusió portar al país... Una mica la línia serà aquesta i de cara a la Diada, per aquest any 2025, Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia i amb tota probabilitat organitzarem alguna activitat al voltant d’aquesta celebració vista com a punt de referència per la gastronomia i també de l’alimentació. La idea és tematitzar les Diades a l’entorn d’aspectes de rabiosa actualitat i que a més siguin útils per a la població. Com deia a l’inici el govern està molt centrat en la utilitat de les delegacions i per això també les nostres accions i les nostres activitats estaran sempre vinculades a aspectes que estimem útils i que puguin fer servei a la població.
Pel que fa a l’estudi que es va encarregar sobre la connexió amb tren, en quin punt està?
Estem a l’espera del resultat final de l’estudi. Hi ha hagut diverses reunions, l’any passat fins i tot va pujar l’anterior secretari general d’Infraestructures i estem pendents de les conclusions finals de l’estudi. No tenim més informació que aquesta.
Un dels problemes compartits i d’actualitat és el de l’habitatge. La delegació pot jugar algun paper en aquest aspecte?
No ens pertoca a nosaltres, activament, treballar aquest tema. Està molt ben definit a nivell català qui l’ha de treballar, també a nivell andorrà. Nosaltres, com en altres aspectes, farem l’acompanyament que calgui, si és necessari, per enllaçar ambdues bandes perquè es pugui tractar aquest tema per si l’experiència d’un costat o d’un altre pot ser útil. Però no, nosaltres no tenim un paper actiu en això.
Tema llengua. Andorra pot ser un bon aliat per l’impuls del català aquí, a Catalunya o en institucions europees?
Sí, és clar, evidentment. És l’únic Estat que té com a llengua oficial el català i, per tant, és un tema recurrent sempre entre les converses entre Catalunya i Andorra. I bé, ja saben en quin moment es troba l’oficialització de la llengua catalana a Europa, veurem si ara amb la nova presidència del Consell de la Unió Europea es pot avançar amb aquest tema i, evidentment que Andorra és un aliat en temes de llengua i sempre ens hem ofert a col·laborar mútuament en allò que ens podem ser d’utilitat els uns als altres.
I ja per acabar. La delegació té algun paper en tot el tema de l’acostament amb la Unió Europea per part d’Andorra?
És un tema propi de país, nosaltres no entrarem a valorar ni opinar. Sí que és veritat que nosaltres provenim d’una vocació absolutament europeista i tot apropament a la Unió Europea que es produeixi ens sembla positiu i, evidentment, si el govern d’Andorra vol que l’acompanyem en alguna acció nosaltres podem fer-ho però, evidentment, nosaltres ni opinem ni ens immiscim en aquest tema dintre del país perquè no ens pertoca.
Comentaris (2)