“Hem atès una família que vivia en un forat amb un microones i un cable de llum”

Quin balanç en fa dels tretze anys al capdavant de l’entitat?

Molt positiu. Estic molt content de la feina que hem fet tots plegats i ha sigut molt enriquidora i agradable. L’experiència amb tots els voluntaris ha estat preciosa.

Ser president d’una entitat com Càritas ha de ser vocacional?

Sí. Qualsevol treball de voluntariat ha de ser vocacional. Nosaltres som una petita entitat de Càritas parroquial i tenim un grup de persones que fan bé la seva feina. Quan estàs al capdavant has de tenir un esperit de renúncia i donar una part del temps personal. El que tu dones per a una organització com aquesta és molt enriquidor.

Per què decideix plegar ara?

Porto 13 anys i ha arribat el moment de fer un pas al costat perquè persones noves es posin al capdavant.

Durant tot aquest temps n’haurà vist de tots els colors...

Sí. Possiblement, el moment més dur ha estat la pandèmia. També hi ha va haver l’arribada dels refugiats procedents de la guerra de Síria, vam muntar el rebost solidari i no hem d’oblidar la crisi econòmica que va començar el 2008. En aquella època recordo que hi va haver un repunt de gent aturada i molts van acabar marxant. A Càritas, un dels punts forts que tenim és que som oberts a tothom, és a dir, no només per aquelles persones que tenen problemes econòmics, sinó també per a les que necessiten que les escoltin. L’objectiu de tot plegat és fer una Andorra més humana i més fraternal.

“Hi ha moltíssima gent que dona el que té i ens envien missatges quan són coneixedors d’una necessitat”

Ara mateix ho és?

Jo crec que sí. El país és solidari. Hi ha moltíssima gent que dona el que té i ens envien missatges quan són coneixedors d’una necessitat. Amb la pandèmia va ser així perquè nosaltres tenim uns recursos econòmics molt reduïts. Persones que, per exemple, han tingut un accident i han necessitat una pròtesi hem buscat la manera d’aconseguir els diners.

Quina és la història o el cas que l’ha colpit més?

La que més em va remoure per dins va ser durant la Covid-19. Jo treballo al departament de Medi Ambient de Govern i uns quants vam passar al telèfon d’atenció al ciutadà. Hi havia trucades que eren molt colpidores de mares que tenien res i no podien comprar menjar. [Silenci] Durant aquella època hi ha haver molts ciutadans que van patir ansietat. El fet d’estar tancats a casa provocava una certa por. Precisament, una de les tasques era la de tranquil·litzar. Amb la Creu Roja i Govern vam fer una tasca molt estreta. Recordo que en aquella central d’alarmes vam tenir alguna trucada d’una persona que es volia suïcidar. La va atendre una companya i en un moment es va enfonsar perquè va quedar molt afectada. Aquí és quan l’atenc jo. Truco al SUM i li vaig dir que esperés a l’ambulància que anava a casa seva. Mentrestant, vaig tenir una actitud d’escolta activa i em vaig interessar per la seva situació. Era una persona malalta que tenia problemes econòmics i estava desesperada. Els serveis mèdics li van donar la medicació i des d’aquell moment cada dia em trucava per parlar una estona i, fins i tot, vam quedar un dia per prendre un cafè.

“Recordo que en aquella central d’alarmes vam tenir alguna trucada d’una persona que es volia suïcidar”

Quin és el perfil d’usuari que atén?

Ha canviat. Ara rebem persones amb un feina no qualificada que tenen un salari que no correspon a les seves necessitats per viure dignament. Tenim una part de la població que viu en condicions que no són normals. No pot ser que persones estables al país estiguin pagant 800 euros per una habitació sense cuina ni bany. Cal una reflexió perquè tenim moltes famílies que necessiten ajuda tot i tenir un lloc de treball i gent gran amb pensions molt baixes.

Creu que Govern té part de culpa per permetre l’entrada de la inversió estrangera especulativa?

Han vingut moltes empreses que no tenen la pressió fiscal que tenen al costat i amb això poden comprar el que vulguin i al preu que vulguin. Moltes d’aquestes empreses no sé si suposen un avantatge al país en l’àmbit econòmic.

Per tot el que m’explica, Andorra és un país ric?

A veure, els països rics tenen problemes. No existeix el sistema perfecte. El benestar econòmic no dona la felicitat. Si volem una Andorra més humana, ens hem de preguntar que fa cadascú, en lloc de queixar-se sempre. És responsabilitat de tothom fer la millor vida als altres.

“No pot ser que persones estables al país estiguin pagant 800 euros per una habitació sense cuina ni bany”

Quants usuaris atenen actualment?

Anualment tenim unes vuitanta famílies de manera continuada. A això, cal afegir-hi les persones que venen esporàdicament. Més o menys continuem amb la mateixa tònica que l’any passat. Actualment, hi ha moltes persones que ens demanen medicaments perquè no poden fer front al seu cost i fem de tercer pagador. Aliments també se’ns demana. En aquest sentit, he de dir que amb les campanyes que fem per Nadal recollim 8.000 quilos.

Hi ha casos crònics?

Sí. El que passa és que aquests es deriven al departament d’Afers Socials de Govern. El que sí que fem és ajudar a persones que estan en situació irregular, és a dir, sense contracte de feina, ni papers. Darrerament, hi havia una família que vivia en un forat amb un microones i un cable de llum que els havien deixat. Es tracta d’una dona argentina i tres fills. El seu marit treballava al país, però per les raons que siguin va marxar, ella es va quedar tirada en un traster a Santa Coloma i, sortosament, la situació es va resoldre favorablement. Fixa’t que hi ha molta desesperació i si mirem al voltant, a Andorra som uns privilegiats amb l’atenció social que tenim.

Quants socis tenen?

Uns vuitanta. Són pocs perquè molts eren gent gran i els fills no volen continuar sent-ho.

Quina relació té amb mossèn Pepe Chisvert?

Molt bona. Pensa que Càritas forma part de l’Església catòlica i és la part més amorosa. En Pepe és una part fonamental perquè és el consiliari de Càritas Sant Julià.

“Hi ha molta desesperació i si mirem al voltant, a Andorra som uns privilegiats amb l’atenció social que tenim”

Quin missatge ha tramès a la nova presidenta, Canòlich Gresa?

Ella ja hi estava implicada. Ara té més temps després d’haver-se jubilat i és interessant tenir una persona amb més disponibilitat.

Vostè pot fer la litúrgia de la paraula i donar la comunió?

Sí. El Papa Francesc va decidir que els laics podem donar un cop de mà a l’Església. En absència del mossèn, perquè cada vegada n’hi ha menys, ens permeten fer el servei de la paraula i donar la comunió. A Sant Julià, la Cristina Ribot ja ho fa els dijous quan mossèn Pepe Chisvert s’ha d’absentar.