Una de les darreres propostes que s’han posat damunt la taula del ‘think thank’ que lidera Vespierre és un estudi sobre la salut de l’Estat de dret en tres petits països europeus que tenen com a element de connexió unes places financeres molt determinants en les economies nacionals respectives. Vespierre fa una anàlisi a partir de tres casos que han marcat els passos dels darrers temps en el sector de les finances de cadascun dels països. El ‘Monacogate’ en el cas de Mònaco; el ‘Liechtenstein Tax Affair’ pel que fa a Liechtenstein; i el ‘cas BPA’ per a Andorra.
Per què han decidit fer un dossier sobre Andorra, Mònaco i Liechtenstein?
Com a analista geopolític, m’agrada treballar en temes menys coneguts, de caràcter geopolític o econòmic. Els microestats europeus són molt interessants, no només per la seva cohesió interna, sinó també per la seva posició única, com a petits veïns de grans estats de la UE. Com he dit al meu informe, els estats poden ser petits, però la seva influència financera és molt important.
És habitual que analitzin casos concrets de països demogràficament tan petits?
Qualsevol tema relacionat amb l’estat de dret a Europa mereix ser estudiat. El meu objectiu era donar llum a qüestions relacionades amb el marc democràtic i judicial dels microestats. Són situacions que poden amenaçar la cohesió del conjunt d’Europa. A més, posant de manifest aquests problemes, els governs tenen l’oportunitat de posar en marxa els canvis necessaris.
“La principal conclusió és que qualsevol incompliment en l’aplicació de l’Estat de dret, dins dels tribunals europeus, posa en perill la posició i la reputació global d’Europa com a territori just i equitatiu en l’àmbit financer”
Com han seleccionat els casos que han acabat avaluant?
Vaig triar Mònaco i Andorra perquè ambdós països, juntament amb San Marino, estan en procés de negociació d’acords d’associació amb la UE. He inclòs Liechtenstein, que ja té un acord, per fer un paral·lelisme. Volia trobar un bon exemple en cadascun d’ells on l’estat de dret s’ha esbiaixat per beneficiar una minoria. Els tres casos escollits, referents a cada país, van ser els més significatius que vaig poder identificar als mitjans.
Hi ha alguna confluència entre les maneres de funcionar dels tres estats en relació amb l’Estat de dret i altres garanties fonamentals?
La principal conclusió és que qualsevol incompliment en l’aplicació de l’Estat de dret, dins dels tribunals europeus, posa en perill la posició i la reputació global d’Europa com a territori just i equitatiu en l’àmbit financer. L’informe presentat posa en relleu per què cal una major col·laboració de vigilància entre els estats de la UE, bàsicament per evitar que les elits dels microestats explotin la legislació nacional i els processos judicials febles.
Quina seria per a vostè la principal conclusió, la lliçó mestra, que caldria extreure de forma global en els tres estats?
Històricament, el secret bancari ha estat un fil conductor. Fins fa poc, els microestats tenien una normativa fiscal molt laxa, explotada amb molta freqüència per un gran nombre d’entitats financeres i particulars, fora d’aquests estats.
Parlant concretament d’Andorra, quin estudi de camp han fet?
El meu treball ha estat exclusivament documental: he tingut accés a molts documents de domini públic
Els representants del Principat estaven al corrent del ‘think thank’, i els havien convidat a la vostra conferència?
Aquesta és una pregunta que cal adreçar-los a ells. Hem convidat moltes persones vinculades als països concernits a les jornades per presentar la memòria.
Han fet d’altres treballs d’anàlisis sobre Andorra?
No.
En qualsevol cas, què els ha sorprès més, per bé i per mal, d’Andorra?
Em va sorprendre la magnitud dels desafiaments en comparació amb la mida d’Andorra. Les xifres indiquen que l’envergadura del litigi, del ‘cas BPA’, pot arribar a costar al Principat més de 996,4 milions d’euros, és a dir, 12.500 euros per habitant. Aquest és un gran problema polític per a aquells que tenen la responsabilitat del litigi.
És el ‘cas BPA’ l’únic que amenaça l’Estat de dret al Principat?
Segurament és el cas més cridaner. Continua rebent una cobertura internacional. El fet que aquest cas no estigui resolt és un element molt important.
“Les xifres indiquen que l’envergadura del litigi, del ‘cas BPA’, pot arribar a costar al Principat més de 996,4 milions d’euros, és a dir, 12.500 euros per habitant”
Coneixen altres casos, arreu d’Europa o del món, en què davant d’una nota del FinCEN s’hagi intervingut un banc de la manera com s’ha fet a Andorra?
El 2015, FinCEN també va intervenir en el cas del FBME Bank of Tanzania. Aleshores, l’FMBE va presentar una denúncia contra els Estats Units. Les accions del FinCEN pel que fa a BPA han estat objecte de moltes crítiques als mitjans.
Adverteixen vostès en el seu informe d’unes conseqüències potencials devastadores per a l’Estat andorrà en relació amb el ‘cas BPA’? Fins on creu que aquestes conseqüències potencials es poden arribar a convertir en reals?
Fins que no es resolgui el ‘cas BPA’, la reputació d’Andorra com a plaça financera on es poden realitzar operacions financeres sense risc, roman incerta. Per això és tan important l’estat de dret. Protegeix les empreses i les persones. Crec que tots haurien de prendre molt seriosament les conclusions de l’informe.
Pel que han pogut notar en les seves anàlisis, quin nivell de desgast, quines repercussions negatives està tenint per Andorra el ‘cas BPA’ en l’àmbit internacional?
És un gran problema per a un país petit, així que afecta realment l’opinió que té la gent d’Andorra en l’àmbit internacional. Vam presentar l’informe al Club de Premsa de Brussel·les el passat 30 de novembre i l’acte va reunir polítics de diferents països així com representants de la Comissió Europea que actualment estan negociant el marc de relacions amb el Principat. Els mitjans de comunicació, especialment a Espanya, continuen informant d’aquest cas. Sens dubte, la ciutadania està pendent de veure com finalment es resoldrà.
Comentaris (7)