Primera aturada després de més de 20 anys.
Fa molt de temps que fem el mateix i necessitem parar una mica per compondre coses noves i tornar amb les piles carregades. També, ara estem en una altra realitat, que ja no és la mateixa que quan teníem 20 anys i ja una necessitat de parar una mica, de pensar les coses sense la inèrcia d’estar tocant tots els dies. Realment és el que necessitem aquest moment sense la pressió de si pares una gira pel mig o no, o si perds un tren per parar un moment, o frenes algun tipus de projecte internacional. Com que ja són molts anys i tothom ens coneix, doncs aquest temps que pararem sabem no ens oblidarà la gent. Amb aquesta tranquil·litat hem decidit frenar una mica el projecte durant un temps.
“Quan s’acabi tindrem un síndrome d’abstinència dels escenaris, però tornem amb moltes més ganes”
Com porteu el fet d’haver de deixar els escenaris durant un temps, tot i saber que tornareu?
El que passa és que ens agrada molt tocar. Ho trobarem molt a faltar perquè nosaltres som un grup que ens agrada molt estar sobre l’escenari i és on ens ho passem més bé. Tindrem un ‘síndrome d'abstinència’ de l’escenari que serà brutal, però així quan tornem ho agafarem amb més ganes. Al final, quan portes tants anys a sobre l’escenari se’t converteix en una cosa normal o rutinari el fet d’estar davant de tantíssima gent. Tens tanta gent als concerts, tothom cantant, i és com un privilegi una sort, però també que a vegades t’ho prens com una cosa normal quan no ho és. Durant l’aturada ho trobarem a faltar i tornarem a entendre la magnitud del que estem fent. Ara no ho estem valorant prou pel fet de tenir-ho cada dia.
En algun moment es va plantejar que aquesta aturada fos definitiva?
Jo crec que no, perquè tots tenim la sensació que volem viure d’això. A la que et pares una mica i comences a pensar dius “és què tinc una sort”, i és meravellós, poder viure de la música i la veritat que en cap moment vam pensar en això.
Porteu molts anys a sobre els escenaris.
Hem après molt, hem estat entre nosaltres vivint des de la joventut a la maduresa, compartint molts moments amb els companys i viatjant per tot el món, no hi ha res negatiu a dir.
Com ho heu fet per mantenir-vos en el top d’artistes catalans coneguts internacionalment durant tant temps?
La veritat que no ho sé. Suposo que tindrà a veure el directe, que al final és el que se’ns reclama a tot el món de “veniu i feu aquest espectacle com el feu”, perquè la gent al·lucina allà on anem per la forma en què hem de tocar, de moure’ns, per l’energia que transmetem i perquè al final són cançons ballables, l’espectacle és divertit i colorit, i això jo crec que agrada a tothom i això és una mica el secret. És un projecte d’un grup que té ganes de seguir molts anys i que tenim en comú el fet que ens agrada viatjar, tocar pel món, conèixer altres cultures i sempre intentem fer-ho una mica millor.
L’any passat vau celebrar els 20 anys des de la formació del grup. Què significa arribar a aquestes fites?
La veritat és que per a mi no massa. Sí que s’han de celebrar, però per a mi 15, 20 o 25 anys per mi és el mateix. Ja molt temps. És com mirar enrere i dir “he estat més anys amb el grup que sense ell a la meva vida”, i això de cop i volta et situa en tota la teva vida, i flipes.
Quina diríeu que ha estat una de les experiències més memorables o que més recordeu?
Ha sigut com un creixement evolutiu on hem anat aprenent contínuament, sempre cada any hi ha hagut coses noves. Cada disc és una mica millor que l’anterior i on posem en pràctica coses diferents. Sempre hem anat buscant cap on anar quan veiem que ja havíem fet tot d'una manera, dir “va anem a buscar altres formes”, i anàvem tirant cap a un lloc o cap a un altre segons les ganes que teníem de fer coses noves o segons els projectes que ens venien de gust en aquell moment. I llavors això al final fa, que és un procés d'anar a poc a poc, no és un procés de “va passar X cosa” aquest any, tot ha estat molt maco i molt fàcilment digerible.
Abans de baixar dels escenaris, esteu immersos en la gira de comiat. Com està anant?
Molt bé. Estem explicant a tothom que fem aquesta aturada i la gent a cada concert fa “oh...” i dient “no pareu”, però al final portem 21 anys, és un descans merescut. La veritat és que la gira està anant molt bé, al final estem fent cançons de tots els discos, dels últims i dels primers, la gent que ve s'ho passa bé. I després els estem instant a la gent a què vinguin al concert de clausura el 5 d'octubre al WiZink Center de Madrid, i allà és on farem una mica de comiat més oficial.
I la intenció és tornar el 2026 amb un nou disc.
Sí, aquesta és la idea ara mateix. Després ja veurem cap on ens van portant les coses i si de cop i volta tenim ganes de fer-ho de forma diferent. No ho sabem encara, perquè el que necessitem és descansar per poder pensar en aquestes coses.
“La gent ja sap que ve a veure una gran festa, pots venir sense saber cap de les cançons i t’ho passaràs bé”
Dilluns al vespre actuen per última vegada abans de l’aturada a la festa major d’Andorra la Vella.
Sí. La gent ja sap que ve a veure una gran festa, però pots venir sense saber cap de les cançons i t’ho passaràs igual de bé. De fet, l’última vegada que vam estar a Andorra la Vella va ser el 2017 amb la Iaia. Jo crec que serà molt maco i que la gent es divertirà molt, i així fins que tornem a Andorra es quedaran amb un bon record.
Teniu ganes de tornar al Principat?
Moltes. Hem tocat a diferents pobles d’Andorra dal llarg dels 20 anys i sempre ha estat molt divertit. També hi ha molta gent que puja del nord de Catalunya, que no acostumen a anar molt per allà i aleshores s’ajunta gent de tot arreu. Sempre tenim molts bons records del públic andorrà.
Teniu preparada alguna última sorpresa abans d’aquest adeu temporal?
Pel que fa a cançons, no. Estem fent aquesta gira de acomiadament i després hi ha el concert del 5 d’octubre al WiZink Center a Madrid, que serà un concert amb col·laboracions i potser més extens i més emotiu. Més tard anem de gira per Holanda i per Mèxic, segurament, i amb això ja ens acomiadarem fins a nova ordre.