Marquet, que és una dona activa i molt ocupada -de fet, i gentilment, tot sia dit, respon l’entrevista per escrit, per correu electrònic, i fent un forat en una agenda d’allò més ocupada- ha rebut nombrosos reconeixements, com ara el premi Empresària de l’Any d’Ernst & Young o el premi Athena Pinnacle. Des del 2016 forma part del Saló de la Fama de CONNECT. De fet, va ser la primera dona en ingressar-hi. A més, és membre de diversos consells d’administració, i cònsol honorària d’Andorra a Califòrnia. El món de les ciències la va atraure des de ben jove. I així continua. Aferrada a la ciència, als descobriments, a intentar millorar les eines que permeten fer millor la salut de les persones.
Biotecnologia: passat, present i futur. El primer que se m’acudeix dir-li i alhora demanar-li… Això seu era vocació o que és una visionària? Quaranta anys enrere una andorrana quedant-se a Estats Units per ser bioquímica…
Crec que va començar com una vocació. M’agradaven les ciències i quan als 23 anys vaig perdre la meva mare -que tenia càncer- vaig decidir anar cap aquest sector -que estava començant en aquells moments- i intentar millorar la vida dels pacients.
Li he sentit dir en més d’una entrevista que tot sovint -almenys temps enrere- havia pensat tornar a casa però que sabia que era impossible perquè impossible era desenvolupar la seva feina a Andorra. Vol dir que no era més un atac de patriotisme que una voluntat real?
Crec que tota persona vol tornar a casa, encara que a vegades no sigui fàcil.
“M’agradaven les ciències, i quan als 23 anys vaig perdre la meva mare, que tenia càncer, vaig decidir apostar per aquest sector, que estava començant en aquells moments, i intentar millorar la vida dels pacients”
Ja tornarem amb això d’Andorra i el sector on vostè ha fet fortuna. Perquè ara potser que li demani… un cul inquiet com vostè… en quina història està ara immersa? Per la Covid treballava en una vacuna, més recentment forma part d’una empresa que mira de tractar el càncer amb l’ús de la intel·ligència artificial… Realment no para.
El meu interès és aportar un impacte positiu en el sector de la salut i, malauradament, hi ha molts reptes que tenim de confrontar. Per tant…
Innovació i salut han estat dos eixos clau en la seva carrera professional. Ara em passa pel cap demanar-li com pot ser que tant com innovem… en el món occidental ens retornin malalties que donàvem per eradicades…
Això es una molt bona pregunta. El canvi climàtic, la nostra manera de viure, el nivell d’estrès en què tots vivim continuen creant problemes de salut. En el tema de salut, hem de ser vigilants i, sobretot, proactius. Si per exemple la salut fos més preventiva evitaríem molts problemes. Moltes malalties cròniques com el càncer, la diabetis o les malalties de cor tenen un punt comú que es la inflamació. Si la nostra manera de viure fos més sana, o sia, menys estrès, més exercici i millor alimentació, seria un gran pas endavant.
Tornaré a dir-li allò de què si vostè és una visionària: ja tenia en cartera una pandèmia. Vaja, que no li va sorprendre ni poc ni gens això del coronavirus. Tan clar ho tenia?
El canvi climàtic i la societat global en què vivim vol dir que hi ha possibilitats per a una pandèmia. Per tant, podia passar. I hem d’estar vigilants i més preparats si això ens torna a passar, que malauradament no és impossible.
“Si la salut fos més preventiva evitaríem molts problemes. Moltes malalties cròniques com el càncer, la diabetis o les malalties de cor tenen un punt comú que es la inflamació. Si la nostra manera de viure fos més sana, o sia, menys estrès, més exercici i millor alimentació, seria un gran pas endavant”
Escolti, ara que no ens llegeix ningú. Semblava que una crisi com aquella havia de fer avançar la humanitat, fer-nos canviar hàbits… jo no sé vostè… però tinc la sensació que és ben cert allò que diu que l’home és l’únic animal que topa dos cops (o tres, o quatre) amb la mateixa pedra. Ho veu així?
Té raó. Jo estava convençuda que la recent pandèmia seria una lliçó, cruel, per tots nosaltres i com diu, que ens ajudaria a avançar com a humanitat, a aconseguir veure que estem tots connectats i que ens hem d’ajudar en lloc de només veure el nostre interès. Ho vaig dir en una entrevista que en van fer el juliol del 2020, però em vaig equivocar. I, certament, l’home és l’únic animal que topa dos cops (o tres, o quatre) amb la mateixa pedra… tenim una memòria molt curta..
Lligat amb l’anterior, i potser ja s’hi haurà referit, deia també en plena pandèmia que mentre no hi ha una emergència… ningú no fa el que caldria. Això sí, després tots corre-m’hi. Potser als Estats Units és diferent, però en l’entorn més localment andorrà ens vam omplir la boca de tecnologia, recerca i no sé quantes coses… i el més calent és a l’aigüera. Decebuda?
Es la naturalesa humana, malauradament. Quan no tenim el problema davant dels ulls simplement no hi pensem, pensem en una altra cosa…. Hi ha laboratoris on treballen en la preparació d’una altra possible pandèmia, esperant que no vingui… I no es fàcil predir.
Per a una emprenedora de la biotecnologia, una professional d’aquest àmbit… si una multinacional com Grifols anuncia a bombo i plateret un projecte en un territori -que ha de ser motriu per a la generació d’un nou sector d’activitat d’aquell territori- i després fa marxa enrere… la culpa és de la multinacional o és una lacra per al territori? Andorra ha perdut una oportunitat i potser altres empreses li hauran fet creu i ratlla?
No conec els detalls exactes de la situació amb Grifols per poder contestar correctament. I no crec que s’hagi de donar la culpa a ningú. Potser és que la societat andorrana no estava preparada per això i es una qüestió de temps.
Vostè que coneix realment el sector i fins i tot una multinacional com pot ser l’esmentada… realment Andorra estava o està preparada per acollir un projecte com el que es pretenia?
Com li acabo de dir, no tinc detalls suficients, però penso que Andorra està preparada per desenvolupar un nou sector econòmic. Això s’ha de fer de manera progressiva, guardant les bases econòmiques de la societat, com ara el turisme, l’esquí… També s’ha d’informar i educar el public, donant resposta a les seves preguntes i ansietats. Ja comprenc que pugui fer por si no s’explica de manera detallada.
En el seu camp… si era li diguessin d’obrir paradeta al Principat, quin ‘negoci biotecnològic’ seria factible de desenvolupar-hi?
Quan vaig començar la meva carrera fa 40 anys, es necessitava una infraestructura per crear una societat de biotecnologia. Avui en dia, tot es una qüestió de dades i la biotecnologia està molt relacionada amb la informàtica. Això vol dir espai reduït i flexibilitat geogràfica. També recomanaria crear aquest sector en col·laboracio amb centres universitaris de Barcelona o Toulouse.
“No conec els detalls exactes de la situació amb Grifols.Però no crec que s’hagi de donar la culpa a ningú. Potser és que la societat andorrana no estava preparada per això i és una qüestió de temps. Andorra està preparada per desenvolupar un nou sector econòmic, però comprenc que pugui fer por si no s’explica de manera detallada”
Deixi’m enfilar la recta final amb quelcom de més personal (encara) i lligant-ho també a l’enunciat de la seva lliçó magistral d’obertura del curs acadèmic… que, per cert, què suposa per a vostè poder inaugurar el curs de l’UdA? I quant ha jugat per convèncer-la el fet que l’UdA tingui ara mateix el rector andorrà més americà possible?
És un honor per a mi participar a l’obertura del curs acadèmic de la Universitat d’Andorra. I també de tenir l’oportunitat de conèixer la universitat.
Vacunes, innovació, salut, IA i càncer… el proper repte que encara no ha dit quin serà?
Steve Jobs va dir: ‘Les innovacions més grans del segle XXI estaran a la intersecció de la biologia i la tecnologia’. La convergència de la informàtica i la biologia ens porta cap a un futur on la biologia mateixa es torna té el potencial d'alliberar noves formes de tractaments mèdics, revolucionar l'agricultura i fins i tot estendre la longevitat humana. Aquesta extraordinària convergència probablement definirà les pròximes dècades, ja que la potència computacional continuarà creixent exponencialment i la investigació biològica esdevindrà cada vegada més impulsada per dades i tecnologies.
La biotecnologia que vostè imaginava fa quaranta anys que podria arribar a ser, és quaranta anys després com havia imaginat?
Francament no podia imaginar el creixement extraordinari d’aquest sector quan vaig començar la meva carrera encara que tenia la intuïció que seria una revolució en el sector mèdic. Vaig començar la meva recerca a Transgene (Estrasburg). Era l’única empresa de biotecnologia d’Europa la dècada de 1980. Quan vaig anar a San Diego, hi havia una dotzena de laboratoris. Ara n’hi ha uns dos mil i és un sector que contribueix a l’economia de manera significant. L’altra cosa que no podia preveure es la convergència de la biologia i tecnologia. Es fascinant i encara no hem vist res.
Vaja, que la intel·ligència artificial…
Efectivament, anava implícita en la pregunta anterior.
“El que sí puc preveure es que si no fem el suficient per afrontar el canvi climàtic i si no fem atenció a problemes de fons, hem d’estar preparats per a una altra pandèmia”
Miri, un altre tomb al cap. La propera pandèmia per quan diu que tocarà i sobre què versarà?
No tinc una bola de cristall per preveure el futur… però el que sí puc preveure es que si no fem el suficient per afrontar el canvi climàtic i si no fem atenció a problemes de fons, hem d’estar preparats per a una altra pandèmia. No vull ser alarmista, per això. I com he dit anteriorment hi ha un esforç de recerca mundial per la prevenció i eventual preparació per a una nova pandèmia.
Vostè és la cònsol honorària d’Andorra a Califòrnia, Oregon, Washington, Nevada, Nou Mèxic, Texas, Arizona, Colorado i Utah. Quina és la major consecució diplomàtica assolida per Magda Marquet que no sabem o que mai s’ha publicitat?
Crec que la meva funció es de facilitar introduccions i col·laboracions entre Andorra i els Estats Units. També de fer conèixer Andorra a gent que no saben res o gairebé res sobre el país.
I la darrera: ha rebut diversos reconeixements durant la seva trajectòria professional. Felicitats. Però quin és el reconeixement que encara no ha rebut i li faria tremenda il·lusió?
Moltes gràcies! He tingut molta sort en la meva trajectòria de treballar amb equips extraordinaris i en projectes molt interessants. El reconeixement que he tingut es una conseqüència d’això i n’estic molt agraïda. I en aquests moments… em farà molta il·lusió de rebre la medalla de la Universitat d’Andorra dimarts!
Comentaris