Quins són els orígens del grup?
CC: Nosaltres érem companys d’escola, però no anàvem a la mateixa classe. Els dos sabíem que tocàvem instruments, però tampoc teníem aquesta dinàmica de fer música fins que un dia al vam decidir reunir-nos i a partir d’aquí vam crear el grup.
D’on sorgeix el nom del duo?
BT: El nom és bastant graciós perquè als dos ens agrada ser molt descriptius -ja es veu amb el nom del disc i amb l’EP que vam treure fa dos anys-, i anàvem a dir-nos ‘Cerni i Bernat’ o ‘Bernat i Cerni’. I, va venir la germana bessona del Cerni, que es diu Isolda, i ens va dir que aquest nom era una merda [riu]. Jo li vaig dir “Que passa que el nostre nom és lleig?”, i va dir que sí. Li vaig dir “Què passa el teu mola més, no?” [riu]. I vam dir, ja tenim nom de grup.
La setmana passada van presentar el seu primer disc de llarga durada ‘Típico Álbum de Verano’. Com va sorgir aquest projecte?
CC: Nosaltres vam començar a pensar en el projecte al gener. Vam fer un parell de cançons, però amb una idea molt més experimental i jugant amb sons diferents, fins que va arribar a un punt que vam decidir que el que tocava ara i amb el que ens ho podíem passar bé era fent un àlbum més estiuenc, molt més senzill i amb cançons més pop.
Com va ser el procés creatiu del disc?
BT: Quan nosaltres vam treure el nostre primer EP ‘Tecno-Pop Barato’, la idea era dos mesos més tard treure el nostre primer àlbum, que conceptualment i artísticament ja el teníem pensat. Aquests dos mesos finalment se’ns han convertit en dos anys. En un inici s’anava a dir ‘Típico Álbum Alternativo’ i anava a ser experimental, però també pop i comercial. Al mes de gener, quan vam començar a treballar en ell, ens vam posar de termini que de cara al maig havia d’estar acabat, però no hi vam arribar a temps. Com algunes cançons d’aquest disc eren més experimentals i no tan càlides vam dir si sortien al juliol o a l’agost no quedarien bé, i vam decidir fer un ‘Típico Álbum de Verano”. Algunes les vam modificar, altres les vam treure, i així va ser el procés. Després també se’ns ha allargat molt creativament i artísticament perquè realment fins al juny no vam començar a compondre cançons d’estiu de veritat, perquè a inicis d’any és molt difícil compondre cançons d’estiu i sobre la platja quan a les cinc de la tarda és fosc.
Què poden esperar els oients?
CC: Poden esperar un recull de gèneres musicals que a nosaltres ens transporten a aquesta nostàlgia dels estius quan érem petits i a passar-ho bé amb els amics.
BT: També ens agrada dir que no té cap més pretensió que ser un àlbum que t’acompanyi durant l’estiu. No hem volgut fer aquí ni la gran obra mestra, ni la gran composició, ni ens hem trencat massa el cap. Què això també té la seva gran dificultat, fer música així més estiuenca que t’arribi fàcil, però aquest era l’objectiu, no fer la gran obra prima.
“La cançó de ‘La de la Trompeta’, és una mena d’homenatge a la festa major de Sant Julià de Lòria, tot i que no la mencionem, però en molts moments de la cançó es veuen trets de la festa”
En el disc també hi ha un homenatge a les vostres arrels andorranes. De quina forma es veu reflectit?
CC: A nivell de llengua es veu reflectida en una cançó que es diu ‘La de la Trompeta’, que és una cançó en català.
BT: Al final som un petit país entre Espanya i França. En aquest àlbum no n’hem fet en francès però a l’anterior EP si, i ens faltava cantar en català. En el conjunt de la nostra discografia ja podem dir que cantem en català i també amb les dues llengües veïnes que són el castellà i el francès, i aquest és el segell andorrà que li posem a la nostra música. A nivell més estètic, musicalment parlant, tenim ‘La de la Trompeta’, que és una mena d’homenatge a la festa major de Sant Julià de Lòria, tot i que no la mencionem, i fins i tot parlem de la platja, però en molts moments de la cançó es veuen trets de la festa.
També tenen alguna cançó amb alguns companys vostres del batxillerat. Com van sorgir aquestes col·laboracions?
CC: Des del primer projecte sempre ens ha agradat fer col·laboracions amb els nostres amics que no tenen cap vinculació ni relació a nivell professional amb la música. Ens ho passem molt bé, i en els dos projectes que hem tret ens ha funcionat. Estem molt contents perquè treballar amb els nostres amics és una cosa molt divertida.
BT: A l’Oti el vam conèixer a classe de música al batxillerat, ens vam fer amics, i quan vam començar aquest projecte li vam proposar i va sorgir. A la Joanna i el Marc els vam veure actuant a la festa de Nadal que es feia al patí de batxillerat l’últim divendres abans de les vacances. Ho feien molt bé i els vam dir que ens agradaria fer alguna cosa junts.
Els agradaria, en un futur, tocar altres gèneres?
CC: Sí. Ens agraden tots els gèneres i ens agrada experimentar en tot. Realment durant l’any anem canviant d’estils i d’artistes que ens inspiren. Jo crec que al llarg de la nostra carrera musical o dels nostres projectes anirem variant.
BT: Després hi ha una cosa que ens fa molta gràcia que és que hi ha la música que ens agrada escoltar, la música que ens agradaria fer i llavors la música que fem que no té res a veure amb cap de les anteriors. Però sí, ens agraden tots els gèneres i tard o d’hora els acabarem tocant tots.
Quines són les seves influències musicals?
CC: Han anat canviant durant el temps, però en aquest últim projecte el Bad Bunny, Tainy o la Rosalía ha estat els referents, el Bon Iver també.
BT: Les nostres inspiracions són més aviat conceptuals que no tan musicals. Per exemple, ens ha influenciat Bad Bunny, però més aviat a l’hora d’anar a investigar que fa aquest home, que li ha influenciat a ell i descobrir coses. No és una influència directa de “m’agrada una cançó i la vull fer igual”, són influències molt més conceptuals. En l’àmbit artístic o creatiu, bandes com podrien ser Coldplay, els Beatles que sempre ens influencien d’alguna manera, però això no es veu tan reflectit en l’àlbum, queda més entre línies.
“El procés de composició és bastant John Lennon i Paul McCartney, un porta la idea principal i entre els dos anem canviant i modificant”
Quin és el vostre procés de composició?
CC: Un per separat porta una idea principal i entre els dos l’anem canviant i modificant i al final acabem fent el projecte entre els dos.
BT: El procés de composició és bastant Beatles. Bastant John Lennon i Paul McCartney [riu], un per separat porta una idea principal i entre els dos l’anem canviant i modificant i al final acabem fent el projecte entre els dos. Ells sempre firmaven els dos, un que feia una demo ràpida i entre els dos acabaven la cançó, i una mica és el procés creatiu que seguim.
Fent una mirada enrere quina valoració fan des que vau començar a tocar junt fins a arribar a publicar aquest segon treball?
CC: Vam començar sent amics i fent-ho per diversió i jo crec que seguim en aquesta tendència de jugar amb la música de passar-nos-ho bé. Però ha anat evolucionant i ha passat a un nivell més professional.
BT: Ara que controlem de producció musical creiem que la nostra música ha anat evolucionant, sobretot qualitativament, però, tot i això, també té un contra. Al final no deixem de ser, de moment, dos nois que graven les coses com poden amb un micro, un ordinador i una espècie de cabina insonoritzada feta amb matalassos a la seva habitació, però ja fa dos anys que estem a la carrera i no és com quan vam treure el nostre primer projecte. Ara, ens exigim molt més i hi havia molta més pressió per part nostre a nivell de so, a nivell de gravació i de producció musical.
Ja per acabar, quins projectes tenen preparats per el futur?
CC: Ens agradaria fer concerts a Barcelona, ens pot sorgir algun concert per aquí a Andorra, i a seguir treballant amb la nostra música. A veure també si podem continuar el projecte que tenim aplaçat del ‘Típico Álbum Alternativo’ o altres projectes que tenim pensats. Ja que aquest estiu hem fet el ‘Típico Álbum de Verano’, tenim pensat fer un ‘Típico Álbum de Invierno’ que sigui amb una altra mena d’estils musicals i amb la estètica més d’hivern.
BT: Tampoc prioritzem ara mateix molt els concerts ni la música en viu, perquè prioritzem més fer contingut per xarxes socials. Creiem que allà hi ha moltes oportunitats per aconseguir el contacte d’alguna discogràfica o d’algun mànager.