Es va produir en una celebració telemàtica, ja que Escoda va ser nomenat conjuntament amb tres delegats més. D’aquesta manera, passava a ser representant d’Andorra dins del Consell de la República, i representant del Consell a Andorra, també. Una feina de dues vies que haurà de compaginar amb la seva vida laboral i que haurà de portar de forma no oficial, però tan pública com sigui possible.
Ha estat nomenat els darrers dies com a Delegat Exterior del Consell de la República catalana, què suposa aquest càrrec? Què és el que fa aquesta figura?
Es tracta de representar el país, en aquest cas Andorra, a la institució que és el Consell de la República. És com una mena de representant de diplomàcia civil, com de cònsol honorari. Ets l’interlocutor, qui transmet les idees del Consell a Andorra i també per qui, des del país, vulgui adreçar-se al Consell. Pel que sigui, per conèixer millor la feina, per fer una demanda concreta, per tenir una reunió, per fer un acte. Sóc el representant oficial.
Com es dóna el fet d’arribar a assolir el càrrec? És pactat, s’ha produït algun procés d’elecció...
És un nomenament, és una potestat del president del Consell, Carles Puigdemont. Suposo que sortirà a proposta de contactes, s’ha buscat a Andorra qui els podria representar i va arribar el meu nom, igual que alguns altres. Hem mantingut entrevistes, hem parlat, jo sóc afiliat des del moment en què es va crear, entenc que això també serà important en la valoració, un dels primers elements. Durant aquestes trobades entenc que van veure que els podia representar bé, perquè estic d’acord amb els postulats.
Per què li interessava aquest càrrec?
Sobretot perquè estic d’acord amb la crítica o la lluita contra la repressió que ha patit el moviment Independentista de Catalunya. El voleu promoure i fer acceptar el dret d’autodeterminació i l’objectiu final, que és aquesta independència, els comparteixo. El Consell de la República és una institució que es va crear des dels partits independentistes i institucions de la societat civil, que té un mandat del Parlament de Catalunya. Al final és el que va dir el poble català al referèndum de l’1 d’octubre, i hi és la constatació que dins d’Espanya hi ha forces molt poderoses i un moviment de repressió. Per tant, el Consell és una bona eina per assolir la voluntat expressada pel poble català.
Entenc que aquesta també va ser la idea que el va portar en el seu moment a afiliar-se.
És una causa que m’ha preocupat sempre, potser perquè sóc d’origen català, i tinc més sensibilitat. També conec gent que s’hi ha apropat des d’un inici i ho ha compartit amb mi. A més també es va veure la repressió que hi va haver, el foment del referèndum, amb totes les causes judicials que hi ha hagut després. Hi ha molts motius per apropar-se a diferents estructures, però veus la limitació que hi pot haver, tot i la utilitat de les diferents eines que han anat existint, i veus que ara cal una cosa més, que és aquesta institució que, a sobre, té una legitimitat.
Considera que s’han vulnerat els drets humans a Catalunya? En quin sentit i com els defensa el Consell de la República?
Que s’han vulnerat drets humans ho ha constatat organismes de Nacions Unides, Amnistia Internacional i molts altres estaments que també ho han denunciat. Però només cal veure el que va passar a l’octubre i el que ha passat posteriorment, amb detencions de ciutadans que simplement el que feien era manifestar-se i expressar-se. També el que ha passat amb dirigents d’associacions de la societat civil, amb càrrecs electes que l’únic que feien era desenvolupar el mandat pel qual havien estat elegits. Penso que és bastant evident que a Catalunya hi ha hagut una vulneració de drets humans individuals, i col·lectius de tot un poble. No és només una percepció pròpia, només cal ser una mica objectiu veient les imatges de tot el que va passar en aquestes dates assenyalades.
“El que és evident és que en una societat democràtica, en un estat democràtic, no es pot aturar la voluntat de la gent, s’ha de deixar que la gent decideixi lliurement el seu destí”
Durant el nomenament, el president del Consell, Carles Puigdemont, va comentar que encara queda molt camí per fer, cap on creus que s’ha d’anar?
Al final la meva percepció personal, en aquest cas, no és important. Penso que el Consell de la República té uns objectius molt clars, i el que fa és lluitar per això. Hi ha moltes coses que se’ns escapen, com quin serà el temps que es tardarà a superar cada obstacle, però el que és evident és que en una societat democràtica, en un estat democràtic, no es pot aturar la voluntat de la gent, s’ha de deixar que la gent decideixi lliurement el seu destí.
Des d’Andorra, quins són els seus objectius? Com anirà fent per poder contribuir a la causa?
Ara estem fixant el calendari, l’objectiu principal és crear un punt de trobada per a tota la població catalana desplaçada a Andorra, tots els expatriats, i poder explicar-los tot sobre el Consell i que es puguin unir si comparteixen els objectius. D’altra banda, també intentar ser interlocutor com a institució, amb una legitimitat, tot i que no serà de forma totalment oficial perquè al final Andorra es relaciona amb Espanya pels canals diplomàtics, i és molt difícil que hi hagi un reconeixement obert, a la llum pública, però sí que pot haver-hi una interlocució. Així, podrem explicar els objectius, i establir relacions amb partits polítics, amb representants de la societat civil, organitzacions professionals, empresarials. Per exemple, l’Institut dels Drets Humans, ja que parlàvem sobre la vulneració que va haver-hi a Catalunya, hi ha molts actors al país a qui ens podrem adreçar i amb qui establir relacions i un diàleg, sense voler dir que estarem d’acord amb tot. Simplement, establir lligams. En un altre sentit, també volem que Catalunya conegui millor Andorra, perquè en aquest període hi ha hagut malentesos o percepcions una mica esbiaixades o desviades de la realitat.
Pel que fa a aquesta percepció, el vicepresident del Consell, Toni Comín, va apuntar que Andorra era l’altre país que tenia el català com a llengua oficial, i potser això crea certa afinitat entre els dos territoris, també té aquesta percepció?
Totalment. Entre Andorra i Catalunya hi ha moltes afinitats històriques i culturals, també geogràfiques, perquè som veïns i compartim moltes coses. Però també tenim diferències. Catalunya fins ara pertany a Espanya, no és un estat propi, i Andorra és independent des de fa segles, això és una gran diferència. Però no treu que Andorra té problemes similars a Catalunya, com el tema de la llengua, però nosaltres som un estat, i tenim armes que allà no es tenen. Precisament per ser territoris propers, hi ha moltes afinitats, però també conflictes, que s’han vist en el moment àlgid de les protestes, quan hi va haver talls de carretera. Aquí al Principat es va percebre de dues maneres, es va enfadar perquè perjudicava molt econòmicament, però també hi havia qui entenia que el problema era greu i que la gent es manifestés.
El conflicte a Catalunya ha estat, en molts moments, polèmic. Assumint el càrrec de Delegat Exterior pren una posició clara, tem que el perjudiqui d’alguna manera?
Estic molt convençut del que faig i no és una decisió que he pres en dos minuts. He reflexionat molt, perquè al final no estic sol, tinc el meu entorn laboral, el meu entorn proper i familiar, i hi ha coses que a vegades poden fer mal. Però penso que coincideixo plenament amb els objectius del Consell de la República, tinc clar que per mi són legítims, justos i no tinc cap problema en defensar-los.