Actualment, és el responsable del control i desencadenament preventiu d’allaus a tota la xarxa de carreteres d’Andorra, mitjançant l’empresa d’enginyeria andorrana especialitzada en neu i allaus Nivorisk Innovation and Solutions, de la qual és cofundador, soci i director. Viatger empedreït, recorre mig món per oci i, també, per feina. Així pot saber de primera mà què es fa aquí i allà i més enllà en les seves àrees de coneixement o interès.
Els efectes de la dana a València, i les darreres referències que s’han fet en relació amb què podria passar a Andorra si hi hagués un fenomen similar, condueixen a l’enginyer ordinenc, que també se’l pot trobar fent de ramader si convé o duent a terme d’altres activitats sempre lligades -o així ho intenta- amb la promoció i els avenços del país.
Després de la tragèdia valenciana… Andorra quin nivell de prevenció té dels riscos naturals? Com d’actualitzada manté la seva cartografia per ajudar a rebaixar possibles impactes?
Des dels inicis dels anys 2000, Andorra es va posicionar com un dels referents, m’atreviria a dir que mundials, en l’estudi, la cartografia i la zonificació de diferents perills naturals, com ara caigudes de pedres, esllavissaments superficials, allaus… Això va ser possible gràcies a la dedicació i coneixement d’un grup de persones tant de l’administració andorrana -especialment, és clar, del ministeri d’Ordenament Territorial- com del sector privat, i també a la particularitat geogràfica i geomorfològica del país. Actualment, i durant els darrers anys, cal destacar que s’ha avançat significativament en mesures de protecció estructural, plans de protecció, estudis de recerca…
Sí, però?
Tot i això, continua sent un punt feble tot allò relacionat amb la problemàtica hidràulica.
Però si escoltem les paraules del president dels geòlegs la situació està millor.
No comparteixo aquesta afirmació, i en discrepo. I si vol li dic per quines raons no penso el mateix.
Em referia a les manifestacions fetes per Valentí Turú davant la comissió legislativa d’estudi per assegurar un creixement sostenible. El president dels geòlegs va deixar dit que Andorra estaria en millor situació davant d’esdeveniments com els aiguats del 1982.
Exactament. Però no ho comparteixo.
“Andorra, durant l’època d’auge urbanístic dels darrers 30 anys i fins a l’actualitat, no ha sabut establir unes condicions adequades de gestió del territori, socials i educatives basades en el coneixement i respecte dels riscos torrencials, que ens afecten amb més o menys magnitud any rere any”
Dispari, doncs.
En primer lloc, el risc davant d’episodis d’inundabilitat -i altres riscos naturals- s’avalua, de forma simplificada, com el producte de la perillositat del succés i la vulnerabilitat. Tot i que a Andorra s’han implementat certes actuacions estructurals en lleres i entorns inundables, la perillositat actual està condicionada per l’augment de fenòmens extrems derivats del canvi climàtic, cosa que fa que puguem estar exposats a fenòmens de magnitud i intensitat igual o superior als del passat.
Val. El perill hi és. I la vulnerabilitat?
Pel que fa a la vulnerabilitat -o elements exposats, com les persones-, el 1982 Andorra comptava amb aproximadament 40.000 habitants. Avui en dia, el país ha experimentat un creixement poblacional significatiu a causa del turisme, l’economia i la immigració, arribant actualment a prop de 90.000 habitants. Això implica més elements vulnerables i, per tant, un risc més gran davant fenòmens com els del 1982.
Més elements que el porten a dir, suposadament, que estem pitjor avui que fa quaranta anys.
Moltes zones que el 1982 van patir problemes d’inundabilitat, eren terrenys agrícoles que actuaven com a dipòsits de laminació de l’aigua del riu, és a dir, el riu podia alliberar aigua al llarg del seu recorregut abans d’arribar a zones com Escaldes, Andorra la Vella o Sant Julià. Actualment, molts d’aquests terrenys han estat urbanitzats i canalitzats, fet que provoca que tota l’aigua que abans es dispersava baixi per les lleres antropitzades amb més força, arrossegant sediments i arribant amb un volum i una intensitat més grans a les zones poblades de fons de vall.
I apuntava que encara hi havia més coses.
Tot i els punts exposats anteriorment, en els darrers anys s’han realitzat certes actuacions de caire estructural que han millorat puntualment la perillositat derivada de fluxos torrencials en algunes zones concretes del país. També s’han implementat plans d’emergència que han suposat una millora en algunes àrees específiques. Tot i això, em sembla força agosarat afirmar que, en termes generals, estem millor que el 1982.
“Crec que la població, especialment després de la dana de València, està més sensibilitzada i conscienciada amb tot allò relacionat amb els riscos hidràulics, especialment en el context de creixement urbanístic que viu el país”
Va estar sis anys fent la seva tesi doctoral centrada, per dir-ho així, en la hidràulica andorrana. Val que una tesi és molt més extensa i complexa que una simple pregunta. Però alguna dada deu recordar com per evidenciar alguns problemes torrencials del país.
Per descomptat. Li detallo algunes xifres de manera esquemàtica.
(I treu un document i comença a ‘cantar’.)
Vaig analitzar 241 conques/lleres d’Andorra, obtenint 55 paràmetres físics per a cada conca i llera, i creant una base de dades amb un total de 13.255 valors. Vaig identificar 80 antecedents històrics d’Andorra relacionats amb problemes hidràulics a partir d’una base de dades de 230 successos relacionats amb perills naturals. Vaig examinar 1.823 retalls de premsa andorrana, dels quals vaig extreure 457 referències a processos hidràulics, inundacions, moviments de massa i afectacions viàries. Vaig analitzar el conjunt de fotografies aèries disponibles d’Andorra dels anys 1948 i 1982, corroborant amb foto-interpretació part dels documents històrics escrits.
Déu n’hi do, no està pas gens malament.
Mitjançant models matemàtics bidimensionals i reproduint les precipitacions del 1982, vaig analitzar amb topografia detallada un total de 117 km de rius principals i tributaris, obtenint que entre un 73% i un 86% de les lleres podrien tenir problemes de desbordament actualment. Sempre que hi haguessin condicions extremes, és clar.
I creu que hi ha prou sensibilització amb els perills hidràulics per part de la població i els dirigents polítics?
Crec que la població, especialment després de la dana de València, està més sensibilitzada i conscienciada amb tot allò relacionat amb els riscos hidràulics, especialment en el context de creixement urbanístic que viu el país. A nivell polític, també hi ha persones que considero força conscienciades. No obstant això, crec que Andorra, durant l’època d’auge urbanístic dels darrers 30 anys i fins a l’actualitat, no ha sabut establir unes condicions adequades de gestió del territori, socials i educatives basades en el coneixement i respecte dels riscos torrencials, que ens afecten amb més o menys magnitud any rere any. D’altra banda, s’ha detectat una creixent desafecció cap a l’estudi i la regulació dels riscos i les seves cartografies, sovint entesos per la majoria com a fonts de problemes o com a elements que poden devaluar patrimonialment les propietats.
“Els dirigents polítics i tècnics cal que siguin conscients que els mapes de perillositat són essencials per al correcte desenvolupament urbanístic del país, sobretot tenint en compte la permanència de les edificacions”
Ja treballeu sovint amb administracions. Però vist el debat que hi ha actualment sobre tot plegat, després de la dana se us ha contactat per avaluar potencials riscos torrencials?
Sí, he mantingut diverses converses de caràcter extraoficial. Crec que tant des del ministeri de l’Interior com des d’Ordenament del Territori i Protecció Civil hi ha inquietuds, interès i voluntat de millorar la situació normativa i preventiva en matèria torrencial al país. També tinc constància d’algunes mesures de manteniment, auditoria i inspecció d’estructures hidràuliques -preses de retenció de sediments, barreres…- per part del COEX.
I què els recomanaria als dirigents polítics o als responsables tècnics de les administracions andorranes?
Que ressuscitin els vells d’Andorra per demanar-los consells sobre on es pot i on no es pot construir! (riu) Fixeu-vos que no trobareu cap casa pairal de més de 100 anys ni cap església romànica en zones inundables o d’allaus. Fora bromes, recomanaria que siguin valents a l’hora de prendre decisions cabdals pel futur del país. Cal que siguin conscients que els mapes de perillositat són essencials per al correcte desenvolupament urbanístic del país, sobretot tenint en compte la permanència de les edificacions. Per tant, és imprescindible que es comprometin a actualitzar i reanalitzar periòdicament els mapes i estudis relacionats amb tots els perills naturals potencials.
I vol dir que ho tenim assumit, tot plegat?
La gent i els polítics han d’interioritzar que el problema derivat dels cursos torrencials no està estrictament subjecte a la naturalesa i el seu funcionament, sinó en la relació que s’estableix entre aquests, el territori i els éssers humans que hi viuen.
Comentaris (7)