És clar que la recuperació post-Dakar no és fàcil. Com es troba?
Em fan mal fins i tot les pestanyes. Però la veritat és que bé. Després de patir alguna caiguda, poder aixecar-se i seguir en carrera és increïble. No em puc queixar; és cert que estic adolorit, però content perquè soc aquí, ho hem tirat endavant i, després de tant temps fora de casa, s’ha fet llarg.
Sempre queden seqüeles, oi? L’any passat va trencar-se el canell. Aquesta vegada, alguna masegada a considerar?
Així és. L’any passat el Dakar per a nosaltres va ser molt breu, però aquest any també vaig tenir una caiguda molt tonta en la qual em vaig fer mal a l’espatlla. Però tant se val, en una cursa tan llarga, amb tants quilòmetres, encara que no pateixis cap caiguda, acabes amb dolor per tot arreu.
Primer de tot, felicitar-lo pel segon lloc. Creu que ha estat un premi a la constància?
Per descomptat. Com dic moltes vegades, hi ha gent que aposta per tu i que està al teu costat, encara que sigui a l’ombra, i la manera de tornar-los-hi és amb els resultats. Des de l’any passat ja es van veient, però tots sabem que la cursa reina és el Dakar i aconseguir un segon lloc té gust a glòria. No ens quedarem aquí, anirem a per totes l’any vinent, però la veritat és que sí, estic molt satisfet. Més que per mi, per la gent que ha apostat per mi.
Després de quatre Ral·lis Dakar, sentia que aquesta vegada estava més a prop del podi?
És una disciplina d'aprenentatge en la qual, per descomptat, els pilots estan molt preparats i per això han fet el salt, però també has de tenir tots els ingredients per sortir al davant. Sense anar més lluny, la caiguda de l’any passat també m’ha servit per aprendre que no et pots relaxar en cap moment. Al final em quedo amb això: cada any anem aprenent. És evident que està molt bé quedar segon, però l’any vinent ho tornarem a intentar.
L’australià Sanders va estar imparable. Va escollir una millor estratègia, tenia més moto o no li va afectar tant l’aspecte físic?
Va fer una cursa increïble. Porto perseguint-lo molts anys i ha estat un conjunt de molts factors els que l’han portat a la victòria: ha esquivat les caigudes, ha donat molt gas, la mecànica l'ha respectat... Dic el mateix: és un procés. Jo també ho he viscut moltes vegades anant primer i he caigut. La qüestió és que s’ho mereixia i estic content per ell. L'any vinent intentarem arribar més forts per poder-ho lluitar.
De totes maneres, les últimes etapes van estar bastant igualades: van acabar amb només 30 minuts de diferència a la general entre els cinc primers. Temia un error seu que al final no va arribar?
Fins a l’últim moment, a l’últim quilòmetre, no vaig tirar la tovallola. El Dakar és una de les modalitats del motociclisme en què fins a l'últim moment encara no hi ha res decidit, pot passar de tot, i així ho vaig fer. Vaig anar a per totes fins a l'últim quilòmetre, sense deixar-me res, però al final no va poder ser.
“Va ser una decisió en què vaig pensar amb el cap, sabia que arribaríem gairebé de nit i sortiríem al migdia amb tot el sol a dalt... Vam prendre aquesta mesura i crec que va ser la correcta, després el mateix Van Beveren em va donar la raó”
Abans de la penúltima etapa va haver-hi debat sobre si s'havien de fer els quilòmetres previstos tot i la presència de boira. Vostè era un dels implicats. Com ho va viure?
No sé si va ser polèmic o no, però cadascú mirava pel seu interès. És cert que gairebé tots els pilots ens vam decantar per intentar retallar-la, ja que igualment vam arribar a la nit tot i haver-la retallat, però tampoc guardo cap mena de rencor als altres dos que volien seguir. Al final, cadascú lluita pel seu, ells volien tenir opcions per seguir lluitant pel tercer i quart lloc, i així ho van intentar.
Si hagués estat en la posició de Van Beveren o Benavides, ho hauria vist diferent?
No, veient com estaven els temps, a mi em beneficiava més seguir, perquè tenia més possibilitats d’atrapar Sanders. Només amb 150 quilòmetres -a part de guanyar l'etapa- vaig recuperar set minuts. Per la mateixa regla de tres, podria haver-ne recuperat set més en els últims 50 quilòmetres i posar-me a només dos minuts d’ell abans de l’última etapa. Però va ser una decisió en què vaig pensar amb el cap, sabia que arribaríem gairebé de nit i sortiríem al migdia amb tot el sol a dalt... Vam prendre aquesta mesura i crec que va ser la correcta. Després el mateix Van Beveren em va donar la raó. Cadascú mira pels seus interessos, però al final vam demostrar-ho guanyant l’etapa i retallant alguns segons a la general.
Fins a quin punt és important preservar l’essència del Dakar? Com de difícil és mantenir l'esperit d’aventura i, alhora, la seguretat dels pilots?
És important, i l’organització intenta mantenir aquesta essència del Dakar d’abans: dormir i menjar on es pugui, moltes hores damunt d’una moto... Però també és cert que és un esport que s’està professionalitzant molt i crec en les dues parts. Que es professionalitzi vol dir que hi ha d’haver canvis, però alhora veig positiu mantenir aspectes de la tradició africana i l’essència del Dakar.
“Els qui han estat sempre allà, des del primer moment, d’una forma totalment desinteressada, segueixen sent-hi i no ha canviat res. Quan no tenia resultats, ni tampoc teníem manera de sortir a córrer, ells ja estaven allà. Però suposo que als bons resultats també els acompanyen altres coses. És llei de vida”
Vostè l’any passat també va aconseguir la tercera posició al Mundial de rally-Raids. Està en el seu millor moment?
Doncs ara mateix, en l’aspecte físic no (riures), perquè tinc bastantes ferides. Però en resultats, jo crec que sí. Hem començat molt bé, la temporada passada també vam fer un bon any, i crec que esportivament parlant sí que ho estem. Encara queda tot aquest any per davant, però estic satisfet i amb ganes d’afrontar el que ve.
L’equip i els patrocinadors també li estan demostrant el seu suport?
Sí. He de dir que els qui han estat sempre allà, des del primer moment, d’una forma totalment desinteressada, segueixen sent-hi i no ha canviat res. Quan no tenia resultats, ni tampoc teníem manera de sortir a córrer, ells ja estaven allà. Però suposo que als bons resultats també els acompanyen altres coses. És llei de vida. De totes maneres, estic content de poder retornar a aquesta gent que s’hi va sumar sense res a canvi i que encara segueixen en el meu camí, però també amb els que van sumant-se, perquè sense ells és impossible.
Amb quin pilot es fixa constantment? Qui podria ser la seva font d’inspiració?
Jo intento agafar una mica de cadascun d’ells. Tinc molts ídols, però ara mateix dels que estem allà agafo coses de tothom. Tant dels meus companys d’equip com dels de fora. Tots tenen alguna cosa que vull, i jo intento ser una esponja per absorbir tot el que sé d’ells i intentar aplicar-ho a mi.
En diverses entrevistes ha parlat de la influència del seu compatriota Joan Barreda, a qui ha substituït aquest curs a l’HRC Honda Team.
Substituir-lo no es pot, perquè Joan Barreda només n’hi ha un. Admiro d’ell moltíssimes coses, però és un honor que se’m pugui comparar amb un dels grans com és el Joan, i em vaig posar molt content al veure-ho, però només n’hi ha un i no crec que ningú el pugui substituir.
Ell es retira després de 7 abandonaments en 14 participacions al Dakar. Exactament la meitat. És normal en una cursa com aquesta?
El Dakar és una cursa tan llarga que pot passar de tot: llandes, caigudes, mecànics, factors meteorològics... Passa de tot. Pots tenir-ho tot el millor lligat possible: la millor moto, el millor equip, la millor preparació... Que llavors falta qualsevol cosa i tot marxa fàcilment. Ja ho ha demostrat la cursa, que no deixa a ningú indiferent, i per això passen aquestes coses. Potser és per això que tant ens agrada, aquest punt de no poder-ho controlar.
“Sempre he volgut estar a Andorra, i ara he tingut l’oportunitat de ser-hi. És com una cosa que he desbloquejat dins el meu cervell, ja que volia fer-ho des de sempre. És una mica com córrer el Dakar”
Té en ment córrer durant gaire temps més? Amb 29 anys ja es troba al rang mitjà d'edat…
No, encara estic en el rang més baix (riures). Si estigués fent una modalitat més explosiva com el motocross o altres, hi ha pilots més joves. Aquí, en canvi, estic dins aquest rang, és cert que puja gent més jove de 20 anys, però ara mateix soc dels més joves i vull competir 9-10 anys més en motos abans de veure què faig amb el futur.
Ara, però, ja torna a ser al país. Què el va portar a residir a Andorra?
Des de petit sempre veia Andorra com un lloc salvatge, entre muntanyes, i vaig quedar encantat per la seva naturalesa. Sempre he volgut estar aquí, ara he tingut l’oportunitat de ser-hi, i és com una cosa que he desbloquejat en el meu cervell, ja que volia fer-ho des de sempre. És una mica com córrer el Dakar: fins que no hi ets, no saps què és. Estic súper agraït de ser aquí i de compartir-ho amb molts amics que també viuen al país.
Cada vegada són més els professionals del motor que viuen aquí. A part de l’avantatge fiscal, què us ofereix el país?
Tot i que és un país petit, que hi hagi tants esportistes -molts del mateix circuit- al país vol dir que sempre tenim algú disponible amb qui sortir a entrenar, amb qui compartir experiències, sofrir... Però sobretot em quedo amb la naturalesa. Sense anar més enllà, sortir de casa i poder anar per la muntanya, fer bici, córrer, etc., és increïble.
Els seus plans de futur passen per quedar-s’hi, doncs?
La veritat és que, com he dit, un dels meus somnis era venir a viure aquí, així que de moment els meus plans passen per quedar-me a Andorra. A casa, a València, tinc la meva família i els meus amics, però de moment tinc en ment quedar-me per aquí.
També regenta una marca de roba. Té alguna aspiració en aquest sentit, o és un simple ‘hobby’?
La moda és una cosa que sempre m’ha agradat, i vaig tenir l’oportunitat, juntament amb els fills de la meva mà dreta, de poder crear aquesta petita marca. De moment, intentem fer-ho al nostre estil, volem vincular-ho també amb l’esport -a menor escala-, però sempre mantenint-nos fidels a l’estil ‘urban’ de ‘streetwear’... Tot súper familiar i petit, però a poc a poc volem anar fent-ho créixer i veure fins on podem arribar.
Les dessuadores són molt xules.
De moment ho anem traient en blocs, tenim també alguns dissenys nous... Estem anant pas a pas, fent coses petites, però la intenció és treure dissenys nous cada mes que encaixin amb el que es porta avui en dia. A part dels dissenys, també estem canviant d’estil, i la veritat és que a la gent li està agradant molt.
Alguna experiència, a part dels ral·lis, li crida l’atenció especialment? El veurem competint a les GSeries del circuit del Pas de la Casa?
Hi he estat, però encara no he tingut l’oportunitat de rodar-hi, ni amb pneumàtics de claus. Aquí m’agradaria molt córrer amb el cotxe, ja que amb el gel encara ho tinc pendent. Esquiar és una de les meves grans passions, i també em tira molt l’escalada, que ho vaig deixar en ‘stand by’ i soc dolentíssim, però és una cosa que m’agrada molt i m’ajuda a desconnectar.
Comentaris