Per què s’ha de crear una associació com Diversand?
Perquè hi ha un col·lectiu LGTBI i no té cap entitat que el representi i que reivindiqui els seus drets. Falten encara molts per aconseguir i encara hi ha una lgtbfòbia a la societat. Hi ha molt per fer. La forma més constructiva és fer una associació que ens pugui organitzar i pugui treballar per aportar coses que, a vegades, si els mateixos implicats no es mouen, no es faran.
No és la primera associació –hi havia Som com som però s’ha desactivat dos cops-. Què podeu fer perquè això no us succeeixi?
Estar a una associació implica un temps, un compromís i una dedicació. A vegades, també ser una cara pública i això pot tenir un preu. És una lluita que no sempre és fàcil i pot desgastar les persones. Som com som va aconseguir moltes coses, però també cal un relleu.
Com valoreu la tasca que es va fer?
Molt positiva. Tenim el llistó molt alt. Van fer i aconseguir moltes coses, cert que centrat en les lletres L i G. Amb la T, per la necessitat d’aquells moments, queden coses per aconseguir. El que van fer va estar molt bé i són un referent per a nosaltres. Hi hem contactat i hi ha una col·laboració.
Com sorgeix la idea de crear Diversand?
Ens comencem a trobar famílies amb menors transsexuals que tenim una sèrie de dificultats al país perquè és un tema molt desconegut, i més a la infància i l’adolescència, quan gairebé és un tabú. Ens coneixem i surt la idea de fer la Pride i, allà, encara ens vam conèixer més gent del col·lectiu, de totes les sigles. D’allà surt la proposta de crear l’associació.
Quina radiografia es pot fer de l’estat del col·lectiu a Andorra?
Aquí el que passa és que l’homosexualitat està més acceptada però hi ha una invisibilitat. Cadascú que faci la seva vida i que no és noti, que ningú destaqui. Falta una visibilitat. No passa res per dir que una persona és gai o lesbiana. El col·lectiu està tot arreu, n’hi ha molt. A nivell de drets, falta molt per fer i per això cal que la gent faci un pas endavant i es visibilitzi. Per això cal lluitar per avançar en drets, com ara el del matrimoni que va quedar pendent. I amb el tema transsexual està tot per fer; no pot ser que et sentis una dona, facis vida com a tal i al teu carnet posi una altra cosa. Fa molt de mal. Hi ha coses que cal actualitzar.
Teniu constància de casos de discriminacions?
N’hi ha de molt subtils. A nivell social, la gent és més oberta del que sembla, però és a nivell institucional quan comencen els problemes.
Enteneu que el fet que un dels Coprínceps sigui bisbe influeixi de forma negativa?
Ho tenim més difícil que a un altre lloc, però no hauria perquè. La religió no ha de ser contrària. A Catalunya hi ha associacions gais cristianes i menors que han fet el trànsit que fan la comunió. En aquest sentit, som optimistes perquè reivindiquem drets de persones que han d’estar garantits per la Constitució.
Cal una llei específica contra l’homofòbia?
Hi ha la llei d’igualtat però és molt recent i està tot per desenvolupar. L’ideal seria una llei específica, però si la d’igualtat es desplega i es cobreixen les necessitats, potser no caldria. La realitat és que hi ha una necessitat que s’ha de cobrir i l’administració s’hi ha d’implicar. Encara hi ha persones que no poden canviar el seu passaport.
Matrimoni, no pas unió civil...
Evidentment, si la unió civil tingués els mateixos drets, encara, però no és així. El nom en si ja és una discriminació. Al final, parlem de drets, de coses concretes.
Per què no es va equiparar en el seu dia?
No ho sé, però suposo que hi ha una resistència a donar aquesta igualtat. Els passos es van fer a poc a poc. Ara comencem; hi ha feina feta per Som com Som però cal encara desenvolupar molta cosa.
Quins seran els vostres propers passos?
Som al voltant d’una trentena de persones que han contactat més les cinc persones de la junta. Farem comissions de treball, una de legal per treballar sobretot el tema del canvi de nom; una d’educació, on hi ha molt per fer; i una d’activitats. També organitzarem una agenda LGTBI amb les dates a reivindicar, en les quals voldrem projectar documentals, fer xerrades i exposicions i actes al carrer per donar visibilitat al col·lectiu.
Comentaris (2)