Com porta aquests primers dies de presidenta de l’associació?
Amb molta il·lusió. M’estic posant al dia de tots els projectes, que no són pocs i molt interessants. Tinc moltes ganes de treballar i continuar la feina que han fet els nostres predecessors.
Quins són els objectius del mandat?
Des de l’associació tenim dos vessants que es complementen. Un és la part dinamitzadora per augmentar el flux de gent i crear més experiències de compra a la zona de l’Eix Central. Pel que fa al vessant empresarial, volem donar suport i donar iniciatives que facin que el comerç sigui més fort i competitiu. Per això fem reunions periòdiques amb els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, participem en el Consell Econòmic i Social i també és important formar part del Consell del Sector Privat del Turisme. L’objectiu és posicionar el comerç del país, fer-lo fort i que sigui una destinació turística important.
El comerç d’Andorra és competitiu?
Sí. Tenim una oferta increïble que es troba en poques places, tot i que sempre hi ha coses a millorar. Sempre podem tenir comerços millors amb grans marques que encara no han arribat a Andorra. En això no ens posem límits. Tot i això, l’oferta és bona. Possiblement, en la qüestió dels preus la competitivitat s’ha acabat a causa de la globalització. No ens hem d’oblidar que cada any venen més turistes i que estan encantats de passejar per l’Eix Central.
Sempre es parla de l’experiència de compra. Què ha de contenir?
L’oferta, que és molt bona. Tenim el sector esportiu, joieries, perfumeries, moda i farmàcia, entre altres. La gent gaudeix de passejar pel país.
“El comerç físic no està mort, però cal treballar per oferir un producte diferent, cada empresari ha de treballar molt i estar al dia de les demandes del client i el mercat”
Escolti’m els comerciants sempre ens diuen que veuen molts turistes, però poques bosses. No creu que aquesta frase sembla un tòpic?
La manera de consumir, actualment, és diferent. Tenim una competència molt gran que és el comerç electrònic. En això Andorra no és competitiva. Quan hi ha molta gent, tots ens trobem que el retorn en vendes no és el que voldríem. El que està clar és que com més gent hi ha, més possibilitats de fer caixa tens. El comerç físic no està mort. Cal treballar per oferir un producte diferent, cada empresari ha de treballar molt i estar al dia de les demandes del client i el mercat. L’atenció a l’usuari no existeix en les compres en línia. La gent avui dia coneix molt el producte i ve informada. És necessari adaptar-se a les necessitats del comprador. Ara bé, qui no digitalitzi el seu establiment està perdut.
Als petits comerciants els pot suposar una despesa important.
És una de les qüestions que treballem des de l’associació i volem informar que hi ha diferents maneres amb subvencions públiques per poder digitalitzar els comerços. El que passa és que a vegades hi ha molta desconeixença.
“Si volem obrir-nos al món hem de deixar que el Principat sigui modern amb totes les botigues que estan arreu del món”
A les avingudes Meritxell i Carlemany es veuen cada vegada més franquícies. Això és positiu?
Això és la globalització. Vagis a la ciutat que vagis hi són totes les franquícies. No podem tancar-nos i fer-nos la nostra Andorra. Si volem obrir-nos al món hem de deixar que el Principat sigui modern amb totes les botigues que estan arreu del món. És inevitable que no hi siguin.
Des d’Andorra Turisme s’aposta per un turisme d’alt poder adquisitiu amb una despesa major. Al país, aquest client pot trobar una oferta comercial necessària?
Crec que sí. En l’àmbit comercial hi ha molta oferta i són molt importants les sinergies que es poden crear amb la gastronomia, benestar, salut, esports i més enllà de les pistes d’esquí.
Com està anant el Shop in Andorra Festival?
La valoració que en fem és molt positiva. Hem tingut molta afluència de gent i és un esdeveniment que agrada i està consolidat. Voldríem que quelcom similar es fes a la primavera on no hi ha tanta afluència de visitants. Treballarem amb Andorra Turisme per veure quines propostes es poden tirar endavant i que estiguin destinades al comerç.
L’any passat es volia organitzar una ‘Pride’ juntament amb Diversand. És una de les accions que podria veure la llum l’any vinent?
No està a sobre de la taula.
Quines accions s’estan duent a terme del Pla estratègic del comerç?
S’està en la fase d’executar les diferents accions. Ara s’està fent el Shop in Andorra Festival i la següent seria la que esperem per a la primavera.
“Ara mateix, Andorra, malgrat que diuen que és una destinació turística de compres crec que això no és així”
No creu que s’està anant massa lent?
No és fàcil perquè hi ha masses actors implicats. La primera fase va ser unir les diferents associacions de l’Eix Central. Potser manca donar una major empenta a la marca de l’entitat i en això sí que hi volem treballar. Li hem de donar més impuls. Ara mateix, Andorra, malgrat que diuen que és una destinació turística de compres crec que això no és així. Ja no és com abans quan la gent només venia per comprar i li hem de donar força al comerç.
Expliqui’s.
Fent accions com els que s’estan fent que no només van bé per als comerços sinó també per a l’economia del país. Cal buscar nous mercats que pernoctin al país i generin més riquesa. Tot i això, no hem de deixar de banda els visitants que venen i marxen el mateix dia.
La pandèmia l’han deixat enrere?
Sí, tot i que està costant recuperar el que es va perdre. En el cas dels negocis amb productes, els quals cada any són diferents serien els que més han patit.
La Plataforma Andorrana per la Llengua presentava a inicis d’octubre una enquesta que mostrava que més de la meitat dels comerços es dirigien als clients en castellà? Com ho valora?
Jo no crec que sigui així. Penso que Andorra és un país en què la majoria dels treballadors parlen diferents idiomes. Quan entres en un comerç la gent et contesta en la llengua en què et dirigeixes. També crec que és essencial protegir el català perquè és el nostre idioma oficial. Tot i això, considero que cal ser flexibles perquè tenim personal en temporada alta que venen per molt poc temps i que no coneixen la llengua i se’ls hi ha de donar un temps d’adaptació.
En l’experiència de compra que tant es fa bandera, no creu que l’idioma també és un punt a tenir en compte?
I tant. Hem de protegir el català i fomentar que es parli. Ara bé, el client que entra és qui marca l’idioma en què es parla.
“Si volem arribar a aquest turista prèmium hem de treballar més i el personal ha de tenir una major formació”
El personal del comerç està prou format?
[Pensa] Depèn quins sectors sí que són molt professionals. Una formació sempre és important. Si volem arribar a aquest turista prèmium hem de treballar més. És evident que cal formació i el personal ha de tenir una major formació.
Entenc que tenen problemes per trobar mà d’obra qualificada?
Sí. Podem tenir bons venedors, però no formats en el producte que es ven i per arribar a ser prèmium.
La problemàtica de l’habitatge amb una oferta inexistent de preus assequibles entenc que també s’ha traslladat en els locals comercials?
En un negoci comercial el pes de la despesa forta ve pel lloguer i el personal. El que més greu em sap és que això frena la diversificació del comerç. No tothom pot arribar als lloguers que es paguen a l’Eix Central.
Hi ha hagut molta rotació?
No. Els locals quan queden buits s’ocupen molt aviat. Això és la llei de l’oferta de la demanda. Hi ha tipologies de negoci que no podran estar mai a les avingudes Carlemany o Meritxell.
L’Eix Central no és només avinguda Carlemany i Meritxell, sinó que també hi ha les travesseres. Com s’aconsegueix desviar el trànsit de visitants?
És important que, per exemple al Fener Boulevard, que hi hagi un aparcament perquè et permet una rotació de gent i estaria bé que podem ser un carrer referent amb productes especials. M’agradaria que fos una zona amb comerços específics.
Estem a les portes del Black Friday, com el preveuen?
Hem tingut un novembre amb el Shop in Andorra Festival ens ha donat una empenta molt bona i que ha canviat radicalment les facturacions perquè era un mes fluix. Al Black Friday no tothom s’hi adhereix. Entre els associats no tothom hi està d’acord i és la decisió personal. Al cap i a la fi, tot són modes. Això és una cosa molt americana i l’hem hagut d’adaptar.