A vostè li va la marxa, oi? Ha estat ministre, Raonador del Ciutadà i ara s’embranca amb la Plataforma Andorrana per la Llengua. Per què?
És la meva forma d’estar en el món. El meu continent m’ha donat molt i tot el que he après en aquest temps ara tinc ganes de tornar-ho. Tota la vida ho he fet i crec que la causa de la llengua catalana s’ho mereix.
Quina serà la tasca d’aquesta associació?
Serà únicament i exclusivament sobre llengua. Defugim de fer altres xous i no barrejarem altres històries polítiques o culturals. Ens dedicarem a defensar la nostra llengua i defensar els drets lingüístics dels andorrans perquè el seu idioma s’utilitzi en el seu país. Primer ens hem d’acabar d’organitzar i vigilarem que es compleixi la nova llei del català. Cal ser ferm en la manera d’aplicar-la.
Han rebut alguna consulta en el mes que porten en funcionament?
Queixes no n’hem rebut, però hi ha gent que comparteixen el meu plantejament que és diferent del de les persones que durant molts anys han estat relacionades amb el manteniment del català. Jo era dels que fàcilment canviava de llengua i ràpidament t’acomodes el que diu l’altra persona. Hi ha ciutadans que ens diuen que tenim un plantejament interessant i d’altres que s’adonen que a Andorra no s’ha fet prou perquè tenim una demografia més adversa a l’ús del català.
“Si no es posen mesures proactives i, en algun cas imperatives, la comoditat acaba guanyant i això costa molt de revertir. A mitjà i, sobretot a llarg termini sí que estarà en un perill molt alt”
Anem directes al gra. El català està en perill a Andorra?
Si parlem de l’ús que se’n fa al carrer, els patis de l’escola i els establiments comercials, hotelers i restaurants et diré que està en perill, mentre que a l’administració et diria que està ben controlat. Si no es posen mesures proactives i, en algun cas imperatives, la comoditat acaba guanyant i això costa molt de revertir. A mitjà i, sobretot a llarg termini sí que estarà en un perill molt alt.
Està preocupat?
És clar. Si no estigués preocupat no m’hauria embrancat en aquest projecte. Totes les coses que he decidit fer, ho he fet per aconseguir un objectiu concret i no per cridar l’atenció.
El primer acte que vau fer va ser amb la presentació d’un informe sobre el comerç on queda clar que més de la meitat dels establiments s’adrecen al client en castellà. Per què passa això?
Per comoditat i perquè la llengua principal de molts empleats és una altra que el català, bàsicament el castellà. No hi ha hagut una necessitat dels treballadors de posar-se a estudiar. N’hi ha alguns que ho han fet, però d’altres, no. Cal fer quelcom més del que s’estava fent. És lògic que s’hagi fet una nova llei i que sigui imperativa en alguns casos. L’objectiu és que es vagi incorporant en tots els sectors d’Andorra.
Escolti’m una cosa, no li sembla una mica estrany que l’anterior Llei del català no hagués aplicat cap sanció?
Sí. Hi ha una responsabilitat clara dels poders públics, és a dir, de tots els partits i els grups que han manat a Andorra en els darrers vint-i-cinc anys no s’hi ha posat. Això és una deixadesa de funcions.
“Andorra té una identitat pròpia, però si no ens la creiem ni la defensem a la llarga passarem a ser una altra província”
Han fet l’andorrà?
Han fet l’andorrà de la mala manera, tot pensant que ens faríem els simpàtics i que vindrien més turísties. No se n’adonaven tot el que hem perdut en aquest temps com la identitat. Andorra té una identitat pròpia, però si no ens la creiem ni la defensem a la llarga passarem a ser una altra província.
Vostè creu que a partir del gener ja s’aplicaran sancions amb la nova llei?
És la manera de fer de DA per intentar convèncer sense més ni més, però jo hauria posat el termini per adaptar-se al cap d’una setmana o quinze dies. També entenc que si al gener ho fan serà un mal menor, però que siguin valents. Ara hi ha més pressió del carrer i molta gent comença a parlar a les xarxes i als mitjans de comunicació. Per altra banda, hi ha els ultres i els espanyolistes i com més n’hi hagi, més consciència es crearà. Aquí ho tenen més difícil perquè això no és Espanya. Aquí ja poden anar cridant que aquest no és el seu país.
Quan estava a Govern dins del gabinet ministerial parlava amb el o la responsable de Política Lingüística per alertar de la situació del català?
No ho vaig comentar mai. Sempre he defensat el català. Els meus pares han estat catalanistes. El meu pare va ser un dels organitzadors del segon Congrés de la Llengua Catalana. L’any 2011, que va ser la darrera vegada que he estat ministre no ho veia tan imminent com fins ara. Amb l’arribada de molts immigrants llatinoamericans ho veus més clar. Són residents que van progressant a dins del país i alguns ja comencen a parlar el català.
Anar a un bar i que el cambrer no t’entengui quant li demanes tres vegades un got amb gel, no és preocupant?
No em passa sovint. Ho dic en català i veig que n’hi ha que ho repeteixen en castellà per veure si és correcte el que demano. Jo no soc un talibà i no m’agrada fer cap espectacle quan vaig als llocs. Puc fer-li el comentari sobre la importància de saber la nostra llengua.
Els nouvinguts per poder renovar el permís de residència han de passar un curs de 30 hores de català. Tot i això, els residents passius i els autònoms queden fora. Ho veu just?
No. Crec que s’ha de buscar una fórmula perquè si demanem esforços a algunes persones també ho hem de fer amb unes altres. D’aquesta manera, evitaríem persones amb un cert tipus d’ideologies que vinguin fàcilment aquí.
Quines?
Doncs, com he dit abans, persones amb ideologia ultra o ciutadans que neguin l’existència de llengües minoritàries i el seu dret a persistir.
“M’agradaria poder fer com a Alemanya o Suïssa que no deixen entrar a ningú que no tingui uns coneixements bàsics de la llengua, però per l’altra, crec que s’hauria de bonificar els que vinguin i sàpiguen català”
No creu que per obtenir el permís de residència i treball el català hauria de ser un requisit essencial com ho és un certificat d’antecedents penals?
Aquí tinc un pensament ambivalent. Per una banda, m’agradaria poder fer com a Alemanya o Suïssa que no deixen entrar a ningú que no tingui uns coneixements bàsics de la llengua, però per l’altra, crec que s’hauria de bonificar els que vinguin i sàpiguen català, sigui amb un increment salarial o una renovació del permís més ràpida. Per això, Govern ha de fer els deures per crear les maneres perquè en els països d’origen dels immigrants es facin classes de català.
No creu que Andorra Turisme hauria de donar exemple i posar el nom de les campanyes en català en lloc de fer servir l’anglès?
Aquí també tinc un doble pensament. Fora d’Andorra poden fer el que creguin convenient perquè tampoc hem de ser més papistes que el Papa. Ara bé, en territoris catalans i a Espanya les campanyes haurien de ser bilingües. Jo entenc que si has de fer una campanya al Brasil o Alemanya facin servir l’anglès perquè possiblement que el català no l’entendran.
“Hi ha persones que fa 30 anys que estan al país i no volen parlar l’idioma oficial. Això és culpa nostra per no haver-los sacsejat”
El deteriorament de l’ús del català pot venir per la immigració o per la manca d’obra qualificada?
No. Ve més per la deixadesa per nosaltres mateixos. Si alguna vegada obligues a aprendre quatre paraules en català i després són més, doncs molt millor. Hi ha persones que fa 30 anys que estan al país i no volen parlar l’idioma oficial. Això és culpa nostra per no haver-los sacsejat. No s’ha de criminalitzar la immigració espanyola, francesa o portuguesa. Se’ls ha d’ajudar a incloure i la llengua és la millor manera.
Es pot dir que la tasca de la Plataforma també podria ser la d’inspector?
No. Farem d’acompanyants de gent que es queixi i vulgui denunciar. Veurem si el que els hi ha passat és important, però també ajudarem a les empreses. Tenim la sort de tenir una bona relació amb la Plataforma Catalana per la Llengua perquè tenen tota mena de gent amb capacitats tècniques per poder assessorar. També volem parlar amb Política Lingüística de quina manera podem col·laborar.
En l’àmbit social, quines són les eines que tenen vostès per poder canviar la tendència, tenint en compte que als patis de les escoles hi predomina el castellà?
És una de les qüestions més difícils que tenim. Sé que a Catalunya hi ha hagut algunes proves pilot, però aquí ens ho hem de mirar amb més detall. Suposo que si els pares venen amb la idea que han d’aprendre el català entenc que els fills ho acabaran fent.
Com a Raonador del Ciutadà va atendre casos de discriminació per no haver sigut atès en català?
Cap i em sorprèn. Suposo que deu ser perquè la gent no tenia consciència que es podia queixar sobre aquesta qüestió.
Què ha canviat?
L’opinió pública. Pensa que en l’habitatge la posició de moltes persones ha trigat cinc anys a canviar. Confio que el català passi a ser un tema rellevant per sempre.
Quin paper pot jugar Andorra perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea, en cas que es tiri endavant amb l’acord d’associació?
Hauria d’empènyer perquè sigui una realitat. Diria que els governants no creuen que sigui una tasca d’Andorra, però crec que el país té una responsabilitat vers el català més important de la que ens creiem. Sempre hi ha aspectes que pot molestar als veïns, però tot el que faci Andorra en aquest sentit ningú hauria de posar-li cap pega. Si jo fos polític i anés a Brussel·les, ho intentaria.