Soc conscient que l’inici de l’entrevista no és massa original, però els he de preguntar “Cómo están ustedes?”
[Riuen] Ens acabem d’aixecar i estem encantats de ser a Andorra
És la primera vegada que venen al nostre país?
F: Jo hi vaig treballar amb la meva família, concretament amb ‘Gaby’, ‘Fofó’ i ‘Miliki’, fa uns quaranta anys. El que no sé és esquiar perquè no em surt gens bé.
M: Jo havia vingut diverses vegades a esquiar, però no havia actuat mai.
Fofito, quants anys porta a sobre dels escenaris?
Vaig començar de molt petit a Chicago quan tenia onze anys. Quan el meu pare es va assabentar que no anava al col·legi em va agafar de l’orella, em va dir que acabés els estudis i que parlaria amb Gaby i Miliki i fem un quartet. Mira ja porto 62 anys actuant.
És fàcil fer riure a la gent o cada vegada costa més?
F: Depèn del país on et trobis. A nosaltres en ajuda molt saber música perquè amb ella també pots fer riure. En cada país hi ha una forma diferent que els nens captin els acudits. Ara bé, ja se sap que quan et tiren un pastís a la cara o un cubell d’aigua per sobre, la rialla està assegurada. Quan anem a altres països que no sabem l’idioma ens escrivim ‘xuletes’ i ens les posem al coll de la camisa o darrer de la guitarra.
A Andorra com fan riure al públic?
F: Era una de les meves preocupacions el primer dia que vam actuar perquè em poso molt nerviós quan ens estan presentant i després comunicar-me bé amb el públic. Em van dir a Andorra parlen català, castellà, francès i portuguès. Llavors vaig pensar que actuaria com sempre i ens va sortir bé.
M: La veritat és que la resposta dels assistents ha estat estupenda. Nosaltres en els espectacles incorporem petits detalls amb diferents idiomes i el dia de l’estrena va ser meravellós.
Van dir alguna paraula en català?
F: [Riu] Molt bé
Com és l’espectacle ‘Viva el Circo’?
F: No et podem avançar res [riu] perquè si no vindrà ningú a veure’ns.
M: Portem a l’actualitat l’arrel del circ tradicional i ho presentem d’una manera moderna.
No em diran que no hi ha cançons o números de ‘Los Payasos de la Tele’.
F: El 80% del què fem la Mònica i jo a l’escenari és de ‘Los Payasos de la Tele’ perquè és el que vol veure l’avi, el pare que en la seva època em veia a la televisió i que ara porta el seu fill.
M: És molt curiós perquè estem treballant per a un públic de tres generacions. Aquells nens que veien ‘Los Payasos de la Tele’, els seus pares que també veien el programa i ara els més menuts que no van tenir l’oportunitat de veure’ls ho fan a través de les xarxes socials. De fet, s’han après les cançons i quan acabem l’espectacle ens diuen que no hem cantat certa lletra.
Fins i tot han fet una picada d’ullet al MoraBanc Andorra.
F: Em vaig posar la seva samarreta durant l’espectacle i el públic ho va agrair.
El circ ha hagut d’evolucionar amb el temps?
F: Els exercicis que fan els acròbates no canvien, però sí que he d’amagar més l’acudit o el final de la broma perquè el públic no m’avisi del que em passarà.
“Gairebé no es fan cançons ni programes per als més menuts, mentre que abans hi havia grups com ‘Parchís’ o ‘Los Payasos de la Tele’”
Noten que en l’actualitat manquen més cançons per als més petits, tenint en compte el panorama musical actual?
M: Gairebé no es fan cançons ni programes per als més menuts. De fet, en la nostra família noto que els infants escolten la mateixa música que els adults. Quan jo era petita hi havia grups com ‘Parchís’ o ‘Los Payasos de la Tele’ que feien música directament per al públic infantil. Crec que les generacions anteriors els hi transmeten ara aquelles cançons que s’han convertit en clàssics. Pensa que molts professors de primària ens demanen les cançons per posar-les als nens.
Els més menuts canten clàssics com ‘La gallina turuleca’?
M: Al tren hi havia davant nostre una mare i la seva filla d’uns quatre anys que, de sobte es posa a cantar ‘Hola don Pepito’ diverses vegades.
F: Jo m’aixeco i li dic canvia de cançó, per exemple ‘Susanita tiene un ratón’ i es va enganxar a aquest tema. Llavors agafo de la meva maleta un CD i li regalo, quan la nena li pregunta a la seva mare on ho podrien escoltar. Són cançons que ens porten molts records i en molts països se la saben. Abans en els aniversaris es cantava ‘Happy Birthday’ i ara s’entona el ‘Feliz en tu día’.
La família Aragón és espanyola, però Fofito va néixer a l’Habana (Cuba) i fa 51 anys que van tornar a Espanya.
F: Tingues en compte que Gaby va tenir 10 fills, Miliki, quatre i Fofó també quatre. Viatjàvem tota la família junta on fèiem programes de televisió.
M: Hem nascut on els pares actuaven.
F: Mònica va néixer a Mèxic, jo i el meu cosí, Emilio, a Cuba.
“Fa temps que es diu que el circ desapareixerà, però jo crec que no”
Vuit generacions de pallassos porta la seva família i els que venen volen seguir el món de la interpretació?
F: Fa temps que es diu que el circ desapareixerà, però jo crec que no. D’ençà que estic en el món de la interpretació hem estat a la tele, en places de braus o en circs. He estat a Cuba o argentina i et puc dir que el circ viu.
M: Les noves generacions de la nostra família venen molt fortes, potser no amb el més clàssic de ‘Los Payasos de la Tele’ perquè han crescut en un altre entorn. Molts escullen el món de l’espectacle, sigui la música o el cinema.
Com porten això de treballar pare i filla junts?
F: Mònica em renya perquè ella ha agafat el paper del pallasso seriós, paper que feia Gaby i corregia a Fofó, Miliki i Fofito. Ella s’enfada amb mi en la pista i jo m’enfado amb ella a la caravana [riu].
M: En la nostra família és habitual treballar junts, i hem estat tres generacions sobre l’escenari.
Ens falta riure més en els moments en què estem?
M: La figura del pallasso segueix sent molt necessària i la del còmic davant la situació que hem viscut en els darrers anys. Necessitem riure i algú que ens faci veure les coses des d’una altra perspectiva i riure’ns de nosaltres mateixos.
F: Són tantes les preocupacions que tenen els adults que estan una mica estressats. Quan venen al circ s’alliberen i quan acabem ens donen les gràcies per haver-los entretingut.
Com és la vida d’un pallasso fora dels escenaris?
F: Quan vaig a comprar al supermercat la gent em diu que Fofito és molt tranquil i no fa malabars amb les taronges o tirant els ous a l’aire. Quan estic a casa penso en com faré riure a la gent.
M: Portem una vida normal. Fem la compra, estem a casa o sortir amb els amics. També us dic que és fàcil separar el personatge.
Troben a faltar els animals a l’hora de fer els seus gags?
F: Jo sí. M’agraden les feres i sempre m’intentava fer amic de les persones que portaven cavalls, tigres o lleons. Molta gent ens preguntava si en portàvem.
M: Hi ha gent que prefereix el circ amb animals i hi ha gent que no. Actualment, encara ens ho pregunten. Quan van arribar els animals al circ no era la societat d’avui en dia i la gran majoria dels llocs que visitàvem era per a molts ciutadans l’única manera de veure animals vius.
“Fofito continua i mai he pensat a retirar-me perquè m’agrada el que faig i diverteixo els altres”
Fa temps es va rumorejar amb la seva retirada, però veig que Fofito té corda per a molt de temps?
F: Això va ser el propietari del circ que actuàvem i ho va fer perquè hi anés més gent, però no va funcionar. Fofito continua i és l’únic que segueix viu dels quatre pallassos. Mai he pensat a retirar-me perquè m’agrada el que faig i diverteixo els altres. On visc hi ha com un centre social i tots riuen amb mi perquè porto acudits frescos i nous.
Expliqui’ns un acudit.
M: T’adverteixo que és molt dolent explicant acudits. [Riu]
F: No m’aprenc cap monòleg i això que fet cinema amb Santiago Segura. El nostre guió quan estàvem a la tele era una mica això, donar-li frescor al diàleg. Quan algú deia una cosa tots sabíem el que havíem de dir. Ara mateix no em ve cap acudit.
Què pensen quan alguna persona insulta a una altra i li diu pallasso?
M: Sens dubte no és el més bonic, li podrien dir oficinista o polític. A ningú li agrada que utilitzin la seva professió perquè, tot i que fem riure, és una cosa molt seriosa. A veure si aconseguir que li diguin una altra paraula.
F: Diuen que el Congrés dels Diputats espanyol és un circ perquè els lleons estan a fora i els pallassos són a dins.
Comentaris