Com afronta els últims dies a Andorra?
Els canvis provoquen sentiments encreuats. Per un costat, fa il·lusió afrontar una nova realitat i conèixer coses noves però, per l’altre, t’envaeix la nostàlgia pel que deixes enrere. Sempre m’ha passat. Encara que estiguis acostumat, els canvis no són tan fàcils com pot semblar des de fora. La transició sempre costa una mica.
Quin balanç fa dels anys al país?
Professionalment, va ser un repte interessant. Fins llavors, mai havia estat cònsol general. I ha estat enriquidor. Tens bastant feina perquè els 27.000 espanyols la generen i no sempre és fàcil servir a la gent. Hem tingut moments de molta exigència. Una casualitat curiosa és que hem tingut moltes convocatòries electorals a Espanya, molts comicis seguits, i això ens ha exigit un treball important. Recordo especialment el 2019, amb dues generals, europees i autonòmiques. L’experiència ha estat positiva i enriquidora tant a nivell personal com professional. També s’ha donat la casualitat que la meva dona va ser de les primeres que es va poder beneficiar de l’acord entre Espanya i Andorra que permet que els familiars dels diplomàtics puguin treballar al país. En un moment vital nostre de família en què els fills anaven a estudiar o a treballar fora, per a ella poder ocupar-se va ser una mica la guinda del pastís. S’ha donat una confluència d’aspectes personals i professionals que fa que senti que la decisió de venir va ser bona.
“Potser tornar al sistema anterior, sense vot pregat, pot facilitar les coses [perquè més gent participi a les eleccions], sense que sigui una solució màgica que faci incrementar la de forma exponencial”
Parlava de les eleccions que han hagut de gestionar. Moltes vegades, és una gran feina però després ve a votar poca gent. Per què passa això?
Em sorprèn en el cas d’Andorra. Penso que aquí sí que se segueix molt de prop l’actualitat política. A altres països, com Tailàndia o Argentina, puc entendre que la gent es desconnecti més. Clar que el canvi del 2011 amb el vot pregat acaba posant un requisit més que dificultat una mica més el procés. És un pas que abans no calia fer.
Per molt que sigui digital...
Exacte. Aquest primer pas de demanar el vot no l’havies de fer. És un sistema que prové d’una decisió de la llei electoral. Ara es debat si es reforma o si s’introdueix el vot electrònic. Sé que no és una decisió fàcil a prendre perquè sempre es dubta entre un sistema molt garantista i el foment de la participació. Veurem on s’arriba.
Vostè ha gestionat processos electorals al país. Què creu que caldria fer?
Potser tornar al sistema anterior pot facilitar les coses, sense que sigui una solució màgica que faci incrementar la participació de forma exponencial. Si es miren xifres d’abans, no hi ha una diferència espectacular.
“Noto la comunitat espanyola molt integrada a Andorra; la majoria porta molts anys al país i tenen fills nascuts aquí. Alguns fins i tot, han optat per la nacionalitat andorrana”
La comunitat espanyola està integrada a Andorra?
Jo la veig integrada. La majoria porta molts anys i tenen fills nascuts aquí. Alguns, fins i tot, han optat per la nacionalitat andorrana. La noto molt integrada.
I tot així, la majoria no pot votar. Com veu aquesta situació... entenent que ha de ser diplomàtic?
La resposta no pot ser una altra que el respecte absolut a la legislació del país, que és sobirà per decidir una cosa o una altra.
Quins són els principals neguits de la comunitat?
No hi ha cap de molt marcat. Més que res, el que comentava de la participació en els processos electorals. La resta de tràmits, com inscripció al registre de residents o al civil o l’atenció a detinguts es desenvolupen de forma molt correcta i amb una cooperació propera i oberta per part de les autoritats andorranes. Potser a vegades es queixen que els tràmits d’immigració són feixucs i les condicions que demana el Govern els semblen a algunes persones molt estrictes. Però tampoc tenim res a dir. Si vas a viure un país, has d’acceptar les condicions i les lleis d’allà.
Posi un exemple...
No són problemes generalitzats. Han estat casos puntuals. Per exemple gent que ha volgut reagrupar la família i els demanen uns requisits econòmics que semblen una mica exigents. Però aquí no podem dir res perquè és el que marca la legislació i nosaltres no podem ajudar.
Amb la pandèmia, ha marxat gent?
Ens ho vam preguntar molt però, mirant estadístiques, no hi ha una davallada d’espanyols. Cert que hi ha gent que ha marxat, però també hi ha arribat. S’ha compensat amb qui ha vingut. El teletreball i que s’hagi començat a valorar viure fora de les grans ciutats, ha provocat que molts espanyols hagin vingut a Andorra aquests darrers mesos.
Entre ells, youtubers...
I no només ells. També altres persones que, amb un ordinador i una bona connexió a internet, poden treballar i que valoren un lloc tranquil, segur i amb una natura espectacular. I s’han plantejat fer aquest moviment.
“Amb la pandèmia, m’ha semblat que hi ha hagut una transparència per part del Govern que a mi m’ha encantat, amb totes les compareixences diàries explicant l’evolució i les mesures. No puc tenir més que paraules positives”
Ho tenen quantificat?
No ho podem dir amb precisió. Quan venen a inscriure’s, no els preguntem.
Hi ha molts espanyols que renuncien al passaport?
La llei andorrana primer et dona una nacionalitat provisional i després t’obliga en cinc anys a renunciar. Estem entorn un centenar cada any. S’instrueixen aquí i, després, es resolen al registre civil del lloc de naixement.
I hi ha peticions per tornar a ser espanyol?
Molt inferiors, però també n’hi ha. Sobretot, gent que es planteja tornar a Espanya i vol recuperar-la, sempre que es compleixin els requisits.
La gent prefereix no renunciar a ser espanyol per obtenir el passaport andorrà?
Aquí tenim una asimetria. Espanya sí que et permet les dues nacionalitats i Andorra no. Hem de tornar a la diplomàcia, al màxim respecte. De vegades ens trobem casos de gent que ens diu que els agradaria poder continuar amb les dues.
Si no fes necessari renunciar al passaport espanyol, hi hauria més gent que també demanaria l’andorrà?
No sé contestar, perquè qui vol mantenir la nacionalitat espanyola...
Ja no es planteja ser andorrà.
Efectivament. També tens casos de fills de parelles espanyoles que, quan arriben a la majoria d’edat, es plantegen estudiar fora i volen adquirir la nacionalitat per anar-hi com a espanyols per tenir una facilitat de residència o poder acollir-se a programes com ara l’Erasmus.
Com valora la gestió de la pandèmia?
Com tothom sap, ha estat una situació tan extraordinària i poc previsible que era difícil prendre decisions i saber què fer. M’ha semblat que hi ha hagut una transparència per part del Govern que a mi m’ha encantat, amb totes les compareixences diàries explicant l’evolució i les mesures. No puc tenir més que paraules positives. I per nosaltres també ha estat un repte professional de primer nivell. Hem tingut sort perquè no hem tingut cap cas de coronavirus i vam poder mantenir el consolat obert tots els dies, fins i tot els mesos de confinament més estricte. També vam estar uns quants mesos treballant en dos grups bombolla, per si havia algun contagi no haver de tancar. Gràcies a Déu, no hem tingut cap cas positiu i hem pogut continuar donant el servei. No és tan evident; hi ha varis consolats d’Espanya que, si no han tancat, gairebé ho han fet i no han pogut donar les mateixes prestacions.
També va tocar molta tasca de coordinació amb Espanya...
Tant a nivell consolar com d’ambaixada el que vàrem fer són reunions de coordinació diàries, gairebé una cèl·lula de crisi. Analitzàvem diàriament com evolucionava la situació a Espanya i Andorra i les mesures que es prenien als dos països per poder informar de la millor forma a qui ens preguntava. Sobretot, amb tots els temes fronterers: quan et podies desplaçar i com.
“Sobretot m’enduc l’experiència de la facilitat que he tingut per treballar i col·laborar amb els diferents departaments de Govern; en tots m’he trobat, i això és un avantatge d’Andorra gent propera, disposada, fàcil de tracte, planera i ha estat senzill arribar a una relació personal gairebé d’amistat”
Hi ha la sensació a Andorra que des de Catalunya es va tancar sense poder-ho fer...
Sempre s’ha defensat i explicat que la frontera no es va tancar mai. Les ordres del ministeri deien que no afectaven la frontera. Això sí, Catalunya, amb el suport del decret de l’estat d’alarma i com autoritat delegada, prenia mesures que sí que afectaven qui havia creuat. Però, tècnicament, no estava tancada la frontera. Hi havia tota una sèrie d’excepcions de quan i amb qui motiu es podia desplaçar i si era en trànsit cap a una destinació oberta, es podia fer. Un cop més, cal dir que no ha estat una situació fàcil de gestionar, perquè era tota una novetat i perquè tot canviava de dia a dia.
Un dels temes cabdals del futur per a Andorra és la negociació de l’acord d’associació. Com pot ajudar Espanya?
És un tema que el porta l’ambaixador i el segon cap. El coneixen molt millor i vull ser prudent, però sé que Espanya vol acompanyar Andorra en aquest procés per explicar o ajudar a donar a conèixer ben bé la realitat del país. És una tasca de facilitar i ajudar.
Els residents li transmeten preocupació per la manca d’un subsidi d’atur?
No he tingut aquests comentaris.
Què pot aportar l’Institut Cervantes a Andorra?
Es parla de crear una extensió del de Tolosa i és un primer pas. Ja es veurà si més endavant es pot reforçar amb una estructura permanent. Pot ajudar a conèixer i reforçar la programació cultural de l’ambaixada, però també de les cultures iberoamericanes. I, també, posar a disposició la xarxa de l’Institut pels creadors andorrans i fer-ne difusió. És més una projecció cultural que d’ensenyament de l’espanyol que, en aquest cas, està molt consolidat pel sistema educatiu.
Quin és l’estat, per cert, d’aquest sistema escolar?
Està en unes xifres molt estables els darrers anys, i fins i tot amb un petit increment gràcies a altres col·legis com l’Àgora Internacional, que va tenint més estudiants.
Quina impressió s’emporta d’Andorra?
La gent em deia que era molt petit i que no tindria molta feina. Després et trobes la realitat i els reptes professionals que hem tingut i queda clar que era una visió molt distorsionada. Sobretot m’enduc l’experiència de la facilitat que he tingut per treballar i col·laborar amb els diferents departaments de Govern (policia, protecció civil, bombers, Afers socials...). En tots m’he trobat, i això és un avantatge d’Andorra, d’un lloc petit, gent propera, disposada, fàcil de tracte, planera i ha estat senzill arribar a una relació personal gairebé d’amistat. Sempre des d’una posició de respecte. Marxo amb una sensació d’agraïment.
Com veu el seu futur personal, a Mèxic?
Com que no ho conec, tinc per un costat il·lusió perquè m’han dit que és un país i una cultura fascinant i, per l’altre, el dubte de si m’agradarà. Però per a la meva trajectòria i les ganes de conèixer món, és un pas més. Sóc fidel a mi mateix. Sé que els canvis costen, que em portarà un temps adaptar-me al nou lloc però també que ho acabes aconseguint i, llavors, gaudiràs de la feina que fas i del país. I això, a Andorra, també m’ha passat. Els primers dies penses que és un gran repte i a poc a poc agafes confiança, amb l’ajuda de l’equip molt bo del consolat. Finalment ha sortit bé. La voluntat de fer-ho bé sempre ha estat, encara que alguna vegada no haguem estat a l’altura.