Els imparables avenços biomèdics com les tècniques de reanimació i trasplantaments d’òrgans, reproducció assistida, genètica, edició del genoma, vacunes d’ARN, cèl·lules mare, neurotecnologies, intel·ligència artificial aplicada a la medicina obliguen a fer una anàlisi de les conseqüències ètiques i legals, així com dels aspectes socials d’aquests avenços.
Quin serà el tema de la seva conferència?
Parlaré de les noves tecnologies en el camp de la medicina i em centraré en la bioètica i com impactaran en la nostra manera de vida. De la vida del fetus fins al darrer dia, avui és possible intervenir per reparar el cos humà. De la molècula a l’òrgan, és la medicina anomenada de substitució.
Fa anys que s’estan creant òrgans artificials i la tecnologia ha arribat al cervell
El cervell no ha quedat al marge de totes aquestes novetats. Des de fa alguns anys s’implanten estimuladors d’alta freqüència en algunes formes de la malaltia de Parkinson. Aconseguir que els cecs hi vegin fa part d’aquestes esperances que s’han convertir ja en una realitat.
Als darrers anys, els biologistes han creat in vitro còpies en miniatura del fetge, de l’intestí, del ronyó i fins i tot del cervell. Tot aquest procés de canvis tecnològics té un inici. A quins anys els situaria?
Seria després de la Segona Guerra Mundial, als anys cinquanta amb les tècniques de reanimació i l’extracció d’òrgans per a poder fer transplantaments.
“El tema de la bioètica s’ha accelerat en els darrers anys amb l’arribada de les noves tecnològiques”
A partir d’aquí es quan es també es deuen començar a plantejar els debats ètics dels quals també parlarà en la seva ponència.
Efectivament. Es planteja quan o com es pot extreure un òrgan i com i quan es pot trasplantar i a qui i en quines condicions. És quan sorgeixen els comitès ètics de protecció de les persones i els comitès ètics de la recerca. Tot això s’ha accelerat en els darrers anys amb l’arribada de les noves tecnològiques i de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la salut o la utilització dels teixits de les cèl·lules mare en les investigacions.
A partir d’aquests teixits es quan es creen els anomenats organoides?
Són òrgans tridimensionals mínims desenvolupats in vitro. Són models per explorar el complex món de la biologia humana. Ja han jugat un paper molt important en la comprensió de la biologia del desenvolupament de la modelització de malalties i en l’anàlisi dels efectes terapèutics i tòxics dels medicaments, permetent als investigadors d’estudiar els efectes de les mutacions genètiques, dels factors mediambientals i dels potencials tractaments sobre les cèl·lules humanes.
Darrerament s’ha especialitzat en el camp de les neurociències. En farà esment a la conferència?
Ho il·lustraré amb alguns exemples. Hi ha una bona previsió per guarir malalties com les neurodegeneratives. De tota manera la investigació en el camp de les neurociències és costosa i planteja problemes ètics.
Un d’ells és el de la vida privada?
Hem de tenir en compte que el cervell, amb les seves dades, és un dels últims refugis de la nostra intimitat.
De fet ja hi ha aplicacions com la de Facebook del ‘brain to text’ que consisteixen en descodificar l’activitat cerebral per una escriptura automàtica. Però és que hi ha moltíssima feina a fer en l’àmbit ètic. És un autèntic repte.
Podem començar a parlar d’aquesta tema amb una cosa ben entenedora i present en la memòria de tothom com és la pandèmia de coronavirus. ¿Com és que part de la població no va tenir accés a les vacunes i una altra part va trigar molt en tenir-les? Aquí podem parlar d’ètica. Com també és pot debatre el fet que per curar malalts de covid es poguessin deixar de banda altres malalties. El progrés científic planteja mols interrogants. Una de les claus és que hi hagi més relació entre els científics i la societat.
Es plantegen molts dubtes com el dret a la intimitat del pacient o la propietat intel·lectual, per posar uns exemples.
Hi ha el respecte a la persona donant o els treballs que s’estan efectuant sobre embrions humans.
Comentaris