Fa quasi un any de les eleccions. Quin balanç fa d’aquest període?
Podríem dir que ha sigut un període intens. Ha passat un any, en el dia a dia hem fet moltes coses, però quan mires enrere ha passat molt ràpid el primer any. I alhora satisfacció per la feina feta fins ara, al menys en matèria d'habitatge si més no hem pogut iniciar molts dels projectes que portàvem al programa electoral, tot i no tenir una conselleria o un departament creat quan vam entrar aquí. Llavors podria dir que content aquest primer any i satisfet, i esperem poder seguir treballant els tres que queden.
S’ha trobat amb una tasca molt diferent de la que s’imaginava des de fora?
És difícil descriure la feina diària d’un conseller, posar-li paraules, perquè al final abraces un conjunt molt ampli de tasques del dia a dia que potser des de fora no t’imagines que pot arribar a fer un conseller, però que igualment, tot i no saber-ho abans o no tenir aquest coneixement de quina feina és, sí que són molt interessants o gratificants també a nivell personal. També el contacte amb els treballadors o poder iniciar projectes des de l’equip comunal, poder implementar projectes de zero, com si fos el teu fill pràcticament, també és interessant. Hi ha tasques que no et planteges, però també hi ha un període d’aprenentatge.
Per la tasca que té encomanada, sobretot en l’àmbit de l’habitatge, el podem considerar un dels consellers forts de la corporació?
Al final potser sí que jo soc el titular de la matèria d’habitatge, però crec que si per una cosa es defineix la nostra corporació al final és per treballar conjuntament tots els temes, o si més no els més importants. Per tant, puc ser jo el conseller o cara visible del conselleria en matèria d’habitatge, però al final la majoria de decisions o la majoria de projectes es treballen d’una forma consensuada amb tota la corporació. Al final no hi ha ni consellers forts ni menys forts, per dir-ho d’alguna manera, sinó que tots som igual d’importants i jo crec que és una cosa maca que ens defineix com a corporació.
“Al final no hi ha ni consellers forts ni menys forts, per dir-ho d’alguna manera, sinó que tots som igual d’importants i jo crec que és una cosa maca que ens defineix com a corporació”
Un any és poc temps per començar a veure resultats en matèria d’habitatge? És una tasca complicada.
Quan vam iniciar la campanya i el primer any demandat, ja vam dir des del principi que dins de la matèria d’habitatge teníem aspectes a curt, a mitjà i a llarg termini. A curt termini sí que la nostra idea era crear una conselleria d’habitatge per donar forma a tots els projectes que es desenvoluparien a mitjà i llarg termini, i sí que teníem accions que poden tenir un resultat i un impacte més directe a la ciutadania. Per exemple, ara fa un mes vam aprovar les ajudes per a l’habitatge, que ja hi ha hagut uns 15 o 20 interessats que han demanant informació, i aquestes sí que esperem que tinguin un impacte directe al dia a dia. I l’any que ve ja tindrem una partida important destinada a aquests ajuts, com a mínim superior als 100.000 euros, quan aquest any han estat 15.000 euros
I a mitjà o a llarg termini?
A mitjà termini tenim un programa com el Reviu, que en ser una reforma de pisos vells o en mal estat, no es dilatava tant la seva posada del dia, però sí que altres mesures com pot ser desenvolupar la construcció dels pisos del Cedre o la concessió dels pisos de Terra Vella, sí que al final, per terminis de construcció, el seu impacte no es veurà en un any. Llavors sí que potser estem parlant de dos o tres anys de construcció.
Tornant a les ajudes. Aquests 15 o 20 persones interessades, ja han entrat la sol·licitud o és només interessar-se per la mesura?
Ara hi ha moltes persones que han formalitzat un interès molt fort i en els propers dies suposo que presentaran les sol·licituds.
Saben quin és el concepte més demanat?
Estem en una fase molt de presentar aquests sis tipologies d’ajuda a la ciutadania i tot i que en la majoria no hem entrat al detall, però les que teníem més clares eren sobretot les ajudes als impagaments de les quotes de lloguer
Parlava també de la creació de la conselleria d’Habitatge com una acció a curt termini. Era tan important tenir-la? No es podien fer accions sense una conselleria estrictament d’habitatge?
Les accions les podries tirar endavant sense que hi hagués una conselleria pròpia, però al final si volem donar-li una certa continuïtat a aquestes accions, que hi hagi un seguiment, fer una valoració correcta de la seva implementació o no, analitzar si cal canviar algunes accions o no, necessites una estructura darrere que pugui donar aquesta continuïtat a les accions. I aquesta estructura d’una conselleria pot ser poder treballar col·laborativament entre el departament de Socials i el departament d’Urbanisme del comú, trobar-se periòdicament per analitzar conjuntament quines són les accions i quins resultats s’està aplicant... Per exemple és una cosa que volem començar a fer també amb Jovial, que és quelcom que potser hem trobat a faltar, aquest seguiment, aquest continu d’analitzar les polítiques que és duen a terme, perquè al final no és sols implementar la política sinó també donar-li aquesta continuïtat i com qualsevol política pública també requereix una valoració continua de si s’està tenint èxit, si realment aquella política s’aplica a allò a què s’havia destinat o si realment has de fer un canvi o modificar certes coses perquè no acaba de funcionar.
“La conselleria d’Habitatge permet donar continuïtat a les accions, que hi hagi un seguiment i valorar si la implementació és correcta o calen canvis”
Anem per passos i comencem pel projecte Reviu. De moment només hi ha un pis que es podrà començar a reformar. Ho consideren un fracàs que només s’hagi aconseguit un pis?
Jo crec que en cap dels sentits ho podríem considerar com fracàs. Primer, perquè és un pis més que potser estava tancat o en mal estat i que surt al mercat de lloguer, és un pis que podrem destinar a una família o a una família amb nens que potser ara ho necessita, i al final és un projecte nou, un programa nou que a Andorra no havia existit fins ara i que aquesta primera fase ja la vam obrir en aquest sentit, de tenir un primer document tancat que ens permetés parlar amb tots els propietaris, que hem parlat bastants, amb un document sòlid i amb negre sobre blanc de dir aquestes són les bases i ara, a poc a poc, hem d’anar convencent els propietaris perquè ofereix moltes garanties als propietaris i jo crec que aquest primer pis pot ser com un desencadenant de molts altres. Nosaltres posarem totes les energies perquè el Reviu funcioni perquè creiem que és una solució més al problema d’habitatge, que no el resoldrem nosaltres sols, sinó a través de la col·laboració, tant amb el sector públic com privat, i amb tota la resta d’institucions. Però és una solució més que oferim als propietaris.
Què creieu que fa falta per acabar de convèncer aquests propietaris? Perquè van parlar que hi havia bastants propietaris que s’havien interessat per la proposta, per tant, què és el que ha fet que finalment només un s’hagi decidit a apostar pel programa?
Jo crec que al principi, no sé si va una mica amb el caràcter humà, que a vegades fa por allò desconegut o allò nou que et pot frenar una mica. Per això creiem que aquest primer propietari que pot ser com d’exemple per la resta pot ser el tret de sortida. I l’any que ve també doblem la partida del programa que l’ampliarem a 300.000 euros i esperem ja obrir-lo al principi d’any un cop tinguem la partida pressupostària i al final és aquest treball de formigueta amb els propietaris, que vegin a través també d’un exemple pot ser aquestes inquietuds que poden tenir a l’inici que es resolguin amb tota aquesta sèrie de garanties que els oferim.
Falta una mica la cultura de les borses d’habitatge? Hi ha llocs on és més habitual potser, però aquí no s’ha fet massa i potser per això la gent desconfia.
A vegades falta, no sé si dir-li cultura o no, però és un programa nou que no s’ha parlat mai aquí, i al final és anar fent pedagogia amb la gent, explicar-lo, anar ensenyant-lo. Així com hi ha altres moltes alternatives a l’habitatge que aquí tampoc encara no han arribat i que no sé si en un futur haurien d’arribar o no, però tens des de cooperatives d’habitatge, tens molts models alternatius que a altres ciutats grans com Barcelona o altres països ja s’estan desenvolupant però potser és moment de començar a fer aquesta pedagogia, començar a parlar d’aquest tema o altres opcions, introduir-les al debat públic i que la gent en pugui anar agafant consciència i com a mínim, que quan arribin no siguin tant desconegudes. Que hi hagués aquest debat previ potser també serviria perquè no hi hagués aquesta por, entre cometes, sinó que hi hagués una consciència pública d’altre mesures o alternatives al problema de l’habitatge.
Justament citava el tema de les cooperatives, o a Barcelona hem vist també pisos construïts amb contenidors del port per intentar anar més ràpid i que sigui més econòmic. Creu que són fórmules que serien viables aquí?
Ara fa un parell de setmanes, un grup d’Andorra, vam anar a Barcelona i vam visitar diversos pisos de l’IMPSOL, que és l’Institut Metropolità del Sòl Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i vam anar a visitar una cooperativa. Al final són altres propostes i ara no hem de tancar la porta, jo crec. Al final és com tot, s’han d’estudiar, s’han d’analitzar i veure realment si poden ser aplicables a Andorra. Ara també estem en una fase de molt d’exploració, d’anàlisi, d’altres propostes que sí que han aplicat a altres ciutats i que poden haver tingut més o menys èxit. Per exemple, el programa Reviu sí que nosaltres el vam veure a la ciutat de Madrid, per tant sí que estem fent aquesta feina de veure realment què estan aplicant a altres ciutats amb problemes similars d’habitatge i veure quines d’aquestes opcions realment podríem implementar a Andorra. I si més no, començar-ne a parlar o que es comencin a conèixer, tant entre les administracions com entre la ciutadania.
Tenen calculat, finalment, quants pisos buits hi ha en total a la parròquia?
Vam fer una feina conjunta amb el Govern i ells ens van passar un primer llistat de més de 500 pisos que no tenien consum elèctric. Després de l’anàlisi que es va fer aquí des del departament d’Urbanisme es va poder constatar que d’aquests 500 pisos, uns 230 o 250 sí que es podrien considerar tancats.
Han pogut parlar amb els propietaris per saber per què no els posen al mercat?
A través del programa Reviu hem parlat amb molts d’ells, però són moltes les casuístiques. Des de pisos que estan en procés d’acceptació d’herència, pisos que s’estan acabant de reformar o s’han allargat els terminis de reforma... Hi ha moltes casuístiques.
Com són les relacions amb el Govern pel que fa al treball conjunt en matèria d’habitatge?
Jo crec que en matèria d'habitatge, en aquest primer any, hem fet moltes coses amb el Govern: hem signat el conveni per la construcció i gestió dels pisos del Cedre, també a nivell de dades des del comú s’ha intentat treballar de la millor manera per oferir-los les dades el més ràpid i també amb la millor qualitat possible, perquè són un element clau a l’hora d’analitzar el problema i a vegades no eren del tot fiables; el Govern desenvoluparà un edifici nou al costat del que ja estan construint a Terra Vella... Crec que aquest any hem fet bastantes coses amb el Govern i al final, la voluntat del comú és treballar tant amb el Govern, com amb les altres administracions o amb el sector privat.
Així les diferències polítiques no han estat un obstacle.
No, jo crec que en aquest cas han de quedar en un segon terme perquè al final la problemàtica de l’habitatge així ho requereix. Jo crec que ens hem d’oblidar de colors i treballar tots junts perquè la crisi habitatge potser és de les pitjors crisis que patim actualment i ja fa molts anys que dura. Per tant, si remem entre tots, costarà.
Parlem de Jovial, que ho citava també abans. Han iniciat el procés de liquidació de la societat. Com ho tenen?
Hi estem treballant. Fa aproximadament un mes vam obrir una fase d’exposició pública, que es va publicar també al BOPA si no vaig errat, i en un dels principals diaris del país, per fer una crida a tots els possibles creditors que tingui Jovial perquè és un dels requeriments que ens marca la llei. I aquest termini crec que era de 90 dies. Per tant, anem el més ràpid possible dins el marges que estableix la llei.
“Ens hem d’oblidar dels colors i treballar junts perquè la crisi de l’habitatge potser és de les pitjors que patim actualment i fa molts anys que dura”
Quins canvis suposarà aquesta nova gestió directa des del comú?
El punt de partida era que segons la llei Jovial ja era una societat en fallida. Però sí que el motiu principal pel qual fem aquest canvi és perquè al final volem canviar el model de gestió de Jovial i creiem que la millor manera és que es pugui regular per les normes de dret públic, que el puguem regular en molts d’aquests camps pel codi de l’administració i no per la llei d’arrendament de finques urbanes, que es regula ara. El nostre objectiu és, un cop tinguem dissolta la societat, publicar aquest nou reglament en base al codi de l’administració i al dret públic que ens dona marge de poder adaptar-nos a les necessitats de la gent.
Això vol dir que hi haurà canvis en les condicions dels lloguers, per exemple? O en els límits d’ingressos, el temps que poden estar-se als pisos...
Dona aquesta flexibilitat sempre pensant, també, en la seguretat de la persona que hi vagi a viure. Però el nostre principal objectiu no deixa de ser que sigui la primera oportunitat d’emancipació dels joves, que és pel que es va crear Jovia. Tenint sempre aquest objectiu en ment, al final és donar de major flexibilitat per donar compliment a aquest objectiu, ja sigui amb els terminis, el límit d’ingressos de la gent... És a dir, donar major flexibilitat o major grau de decisió a l’administració a l’hora de poder determinar certs aspectes que puguin garantir que es compleix aquesta finalitat de l’emancipació dels joves.
Hi haurà contractes més llargs, per exemple, dels que hi ha ara?
Ara mateix no s'està plantejant contractes més llargs, ara el que tenim són els contractes de 5 anys en els quals s’apliquen les pròrrogues de Govern fins al 2027, però per exemple no es contemplen quines són les condicions salarials d’aquestes persones.
Què vol dir?
Potser són persones que segueixen requerint estar a Jovial, però també podrien ser persones que han tingut un increment, un guany econòmic prou substancial i caldria analitzar situació per situació. Llavors sí que volem fer un anàlisi més personalitzat de les situacions i deixar aquest marge de dir, en funció de la necessitat real de la persona que hi viu, veure durant quin termini ha de quedar-se a Jovial o no.
Tenen llista d’espera?
Sí i és probable que en els propers anys creixi perquè ara molts els contractes es prorroguen fins al 2027. I a dia d’avui, crec que hem passat del centenar de persones en llista d’espera. Tenint en compte que Jovial disposa de 80 habitatge, si marxés tothom, encara tindríem llista d’espera. Per tant, fins que no marxi la persona per voluntat pròpia, no podem donar més pisos fins al 2027 quan s’acabin els contractes. Però ara mateix no tenim alternativa.
Quan tinguis pisos disponibles, per exemple amb el Reviu, es plantegen prioritzar gent que estigui en la llista d’espera de Jovial?
Al final també depèn de la tipologia de pis podrà anar destinat a gent jove, a gent gran o a famílies. S’analitzarà cas per cas.
I el projecte que van anunciar nou, just a sota de Jovial, han tancat el termini de presentació d’ofertes?
El termini finalitza el 27 de desembre.
“Volem canviar el model de gestió de Jovial i creiem que la millor manera és que es pugui regular per les normes de dret públic”
S’hi ha presentat algú, perquè venim d’un intent fallit al Cedre?
Vam analitzar el concurs que es va tirar endavant al Cedre i sí que hem intentat millorar les condicions de cara al sector privat per intentar fer més atractiu el concurs. El rendiment econòmic de la concessió és més alt, s’ofereix l’opció d’explotar lliurement tres plantes de l’aparcament, s’ha intentat donar aquesta contrapartida i nosaltres creiem que és un projecte prou interessant perquè les empreses privades s’hi presentin.
S’ha presentat algú fins ara?
No ho podem dir mentre no acabi el termini. El dia 27 ho veurem.
Temen que els torni a sortir malament?
Al final, quan prens decisions hi ha risc que surtin bé o malament, però sempre fas les coses perquè surtin bé. I si malauradament no acaba sortint del tot bé, toca treballar per millorar-les
Segurament els ho han demanat ja moltes vegades, però en el mandat passat l’actual cònsol, llavors a l’oposició, va criticar que s’optés per la concessió públicoprivada. Per què ara sí que els sembla bé aquesta opció?
Són projectes molt diferents, per la tipologia urbanística de la construcció. Al Cedre ja tenies una prèvia, tenies una estructura edificada, i al final a nivell d’inversió són molt diferents. Es va considerar que la millor opció per tirar endavant el projecte de Terra Vella era fer aquest concurs públicoprivat per tirar-ho endavant i que fos el privat qui tirés endavant la construcció i la gestió posterior dels pisos. Són 50 pisos, la inversió per la construcció és molt diferent d’un lloc a l’altre. Vull dir, jo crec que són casuístiques no comparables i crec que s’ha d’analitzar cas a cas i en aquest cas, la millor manera per tirar endavant els pisos de Terra Vella era aquesta concessió públicoprivada.
Quin paper jugarà la minoria en tots els projectes a nivell d’habitatge?
Com que hem fet fins ara, treballar a les comissions, com per exemple es va treballar el programa Reviu.
Han estat crítics amb alguns dels projectes que han presentat. Esperaven més col·laboració?
Al final cadascú ha de fer la seva feina i la feina de l’oposició és posar en qüestió aspectes que ells consideren importants o que ells farien diferent. Sí que van qüestionar la partida inicial, però al final van votar a favor tant del Reviu com a les ajudes, per tant crec que és una mostra que al final l’interès per dur a terme accions en matèria d’habitatge va més enllà de colors polítics i el que es busca és treballar amb totes les administracions i tots els sectors perquè sols no ho podrem solucionar.
Comentaris