Repassem alguns elements comunals i fem safareig, poc, sobre política nacional. L’amoïna a Majoral, Josep, la divisió de la dreta. Sempre s’ha vist -potser ara és just al contrari- més gran del que realment és. Potser pel posat, pels anys que fa que s’arrossega en política. Ara, però, sembla ben bé haver-se tret un pes de sobre encara que se li nota que manté el cuquet i que, més o menys directament, continuarà actiu en allò que cregui necessari. Preparant-se per la collita del tabac, espera que les pluges dels darrers dies d’agost o els primers de setembre no li facin malbé unes plantes que, enguany, li han pujat prou bé. Ara, res dels quilos que a casa seva n’havien fet anys enrere.
Disparo. Ja han digerit el resultat electoral.
Quan diu ‘ja han digerit’...
El Josep personalment i una mica el grup, el partit, si és que encara mantenen contacte, que entenc que com a mínim els tres consellers, sí.
A títol personal ho vaig digerir, jo crec que a les 48 hores. A les 48 hores ja ho tenia assumit.
Ja està, ha passat… ha passat. I molt conscient del per què ha passat tot plegat i ja està.
A partir d’aquí puc assumir jo gran part o tota la culpa d’haver arribat a aquests resultats, però el passat, passat està. Jo penso que s’ha de mirar endavant i, per tant, digerit, sí, més que digerit, i ja està. A enfrontar un nou futur, sigui polític o no. Una etapa nova. La resta està passat.
“A títol personal vaig digerir la derrota, jo crec que a les 48 hores. A les 48 hores ja ho tenia assumit. I crec que des del minut zero vaig tenir clar els tres factors principals, encara que no en sé l’ordre. Però el passat, passat estar i cal mirar endavant”
Deia que tenia clar perquè va perdre. Per què?
Jo crec que des del minut zero vaig tenir clar els tres factors principals i no sé quin és l’ordre. Però hi ha, primer, un tema de… i insisteixo que no sé quin és l’ordre. Primer hi ha un tema d'un pacte, amb Demòcrates, en aquest cas, que no va agradar ni als meus ni als demòcrates. Per tant això, que jo pensava que… a veure, tenia clar que hi hauria gent dels meus que això no els agradaria i per tant no ens donarien suport i a l’altre costat igual. Però em vaig equivocar pensant que els que quedaven, dels uns i dels altres, sumaven més que els que marxaven. Em vaig equivocar. Primer punt.
Anem pel segon.
El segon punt és el tema del funcionariat. Vam voler tocar allò que políticament no calia o no es podia tocar, que és la regulació de les jornades laborals. Vam tocar i vam voler endreçar el funcionament intern del propi funcionament del comú, i això ens va generar cert malestar amb uns quants, bastants, funcionaris del comú. I aquesta gent no només no van ajudar si no que ens van fer campanya en contra. Només cal recordar que el primer dia de campanya sortien notícies de coses que havien passat dos anys enrere. Per tant, aquí tenim una gran mostra de la incidència del funcionariat. És el segon tema que ens va afectar de les eleccions. I després el tercer tema…
Som-hi.
No dic que no s’haguessin fet coses malament, coses que es van fer durant el consolat i que segurament no van agradar. No em faci dir quines, no ho sé. Però per mi són les tres qüestions que ens van afectar més en les eleccions.
Li deia això de digerir perquè com a mínim en els primers actes públics d’aquest mandat, en les primeres sessions de consell de comú, i encara en alguns moments ara, vostès han estat usant un to agre que, justament, els cònsols Majoral i Codina no mostraven com a tarannà. Potser és el rol que toca a l’oposició. Però hi ha un gran canvi. I per això li parlo de digerir. En fi, com si tinguessin la sensació que els han pres la cadira.
No. Per mi mai ha sigut el tema ‘ens han fotut la cadira’. Al final, la ciutadania ha escollit i és el que hi ha, és la democràcia i ja està. No hi ha més. La ciutadania ens ha situat a l’oposició i ens tocarà fer d’oposició. To agre?
Això mateix.
Doncs bé, perquè al final jo crec que a la primera no, però a la segona sessió de comú o a la tercera, ja es va veure clarament que allò que es predicava durant quatre anys a la minoria, ara aquesta nova majoria no aplica. I això és el que segurament ens fa posar-hi aquest to més agre. A títol d’exemple: el pressupost de la corporació. Durant quatre pressupostos que es van treballar, se’ls convidava, o millor encara, se’ls convocava, a les reunions de treball del propi pressupost. Evidentment que veníem amb un esquelet fet dels nostres i en el moment de fer les retallades, perquè en el moment de fer el pressupost tots els departaments estiren, que és normal, per les necessitats, se’ls convocava perquè entre tots intentéssim prioritzar allò que el poble necessita. Aquí ni tan sols se’ns va informar abans de la pròpia sessió de comú. Quan a la pròpia sessió de comú se’ls diu que ens hauria agradat estar a les reunions, la resposta és que ells eren més persistents i que per això hi eren. Doncs em sembla una resposta que no és lògica, ni la comparteixo, ni l’entenc, ni és així. Perquè si en aquell moment, durant el nostre mandat, no els hi haguéssim volgut, no els hauríem convidat i punt. No perquè insistissin més o menys els convocaven. Són maneres de fer que han predicat durant quatre anys i ara no apliquen. I això és a mi el que segurament més greu de tot em sap. Tenen el seu programa, el seu projecte, i el que hem de fer és implementar-lo. I fins aquí no hi ha res a dir. Ara, d’aquí a que hagin predicat coses que ara no compleixen em sap greu.
“La sensació que tinc és que tot està en ‘stand by’, com si encara no haguessin començat a prendre decisions o a governar. Tinc la sensació que no hi ha gestió, que no hi ha govern. I dic la sensació, que potser ens sorprenen i el mes que ve treuen una bateria de projectes nous”
El veig enfurismat.
Un altre exemple. El Prat Gran. Predicaven un gran aparcament. Ha passat un any i ni tan sols han encomanat els estudis. Com es descuidin els passarà l’arròs.
De vegades fa la sensació que l’actual majoria està desmuntant, pel motiu que sigui, projectes que vostès ja tenien aparentment embastats. Penso en el que vostès tinguessin plantejat per a l’Hotel Pol. Potser en els pisos tutelats…
Jo crec que ja no és una sensació, és un fet. Per a l’Hotel Pol nosaltres vam deixar al damunt de la taula uns inversors amb un pla d’estudi de viabilitat econòmica del projecte, que era una residència universitària, amb una part de pisos i una part d’espais per al jovent, i es va carregar aquest projecte pel simple fet que en el propi pla, així ho vaig llegir a la premsa, que no ens ho han dit pas ells, però pel simple fet que en el propi pla d’estudi de viabilitat posava que una habitació per a dos estudiants es pretenia cobrar 1.600 euros. Per aquest simple fet van dir que no al projecte. Crec que no són ni les maneres ni les formes. I dic les formes perquè com a mínim fes seure aquests inversors, els expliques el que veus, que t'ho expliquin, i potser és un error, potser es pot treballar, potser es pot negociar… Però en tot cas em quedo, i ho podeu mirar a les actes de la sessió de comú, el senyor Cairat, el cònsol, deia que hi havia un mort al centre del poble i va felicitar el comú en aquell moment, quan vam poder adquirir l’Hotel Pol. Doncs avui qui té el mort és el comú i l’hotel continua estan al centre del poble. Per tant, a veure què passa.
Aquestes mateixes coses d’intentar canviar el rumb, o no sé com dir-li-ho, s’estaria donant, com li deia, en els pisos tutelats, a Naturland, en el pla de comerç que vostès pretenien dissenyar…? Fins i tot amb la reforma del centre cultural…
Per norma general, en tots els projectes que m’està citant, d’entrada dir, que excepte Naturland, en què estem al consell d’administració, la sensació que tinc és que tot està en ‘stand by’, com si encara no haguessin començat a prendre decisions o a governar. I a Naturland també tinc aquesta mateixa sensació. S’han fet diversos consells d’administració, s’ha fet una assemble… A títol d’exemple, jo continuava figurant com a president del consell d’administració davant la CASS fins fa tres o quatre mesos. I tot això perquè un dia rebo una trucada de la CASS dient-me que sóc el president de la societat. Tinc la sensació que no hi ha gestió, que no hi ha govern. I dic la sensació, que potser ens sorprenen i el mes que ve treuen una bateria de projectes nous. M’ha parlat de Naturland i tinc la sensació que ho tenen en ‘stand by’ total, m’ha parlat de l’Hotel Pol i ja li he dit que sí, que les coses no avancen, pisos tutelats no en sé res. A nosaltres, a diferència del mandat passat, ens han tret de la taula de treball. Ni ens informen ni ens demanen ni tan sols volen que portem alguna cosa si és que podem aportar. La sensació, per tant, també és que està en ‘stand by’. Em consta, per la premsa, que estan buscant finançament.
Com a mínim estan negociant amb el Govern.
Sí, amb el Govern és allò fàcil. Que busquin al privat. Nosaltres havíem aportat finançament per l’Hotel Pol, teníem finançament pels pisos tutelats, havíem aportat finançament per Naturland…
“Entenc que estan legitimats per fer-ho perquè el poble els ha posat on estan, però penso que és una llàstima que no estiguin aprofitant aquell recorregut, aquells contactes, tot allò que havíem fet nosaltres durant quatre anys. Si més no, per a projectes que compartíem com pot ser el dels pisos tutelats”
Per Naturland?
Si recordeu ho vaig fer públic i el cònsol gairebé m’estira de les orelles perquè ho vaig fer públic. Teníem una empresa de fora que venia a muntar un centre d’alt rendiment allà dalt i assumien tot el deute de la societat, quedant-se totes les accions comunals, evidentment. Nosaltres sí que ens movíem més enllà de les nostres fronteres. Vam estar fins i tot en contacte amb el Consell d’Europa. Sent membre tant del Consell General com sent cònsol vam tenir accés a muntar un dossier perquè ens fessin suport amb fons europeus per a projectes socials com podien ser els pisos tutelats. Em consta que aquest fil l’han reprès però no tinc cap més informació. Entenc que estan legitimats per fer-ho perquè el poble els ha posat on estan, però penso que és una llàstima que no estiguin aprofitant aquell recorregut, aquells contactes, tot allò que havíem fet nosaltres durant quatre anys. Si més no, per a projectes que compartíem com pot ser el dels pisos tutelats.
Pel que diu, tinc la sensació que no flueix la informació.
No és que no flueixi. És que és zero total. I segons com dius les coses, en un ple de comú que és l’espai que tenim, senten malament. Sentirem a dir durant aquests quatre anys o viuran aquests quatre anys del ‘és que abans es feia així’. Doncs si es feien malament les coses, que les facin millor, que per això és el cònsol. Però moltes vegades, i encara ho vaig dir l’altre dia, durant la campanya se’ns criticava que les obres duraven molt. Doncs a la carretera de Fontaneda, que vam començar nosaltres les obres, i ara la constructora ha marxat, i falten seixanta metres de vorera per fer, en un ple li demano al cònsol què pensa fer i si pensa aplicar sancions. I el cònsol va i em diu: ‘vostè en el seu consolat no en va aplicar ni una, ara no em vingui a dir que les apliqui jo’. Sempre es remeten al ‘vostè, vostè, vostè’. I el vostè ja no hi és. Si em digués, què els demano, què els exigeixo, doncs li diria que tirin endavant, que prenguin decisions, perquè tinc la sensació que poca presa de decisió hi ha.
L’empresa ha renunciat als treballs a Fontaneda?
No, no, segons ens diuen, ja s’acabaran. Però els veïns d’aquella zona, que són bàsicament dos, em diuen que a veure si ells no paguen els impostos com els altres veïns. Queda només el tram de davant de casa seva per acabar. I l’empresa ja ha marxat i sembla com si l’obra s’hagués donat per acabada.
Val, d’acord. Vaig a un altre aspecte. En la darrera sessió de consell de comú es va aprovar un nou organigrama corporatiu i vostès van ser més o menys crítics.
Vam ser poc crítics.
Vaja, que havien d’haver estat més crítics?
Jo penso que hauria d’haver estat més dur en l’exposat bàsicament perquè… li diré de dues maneres i publiqui’m la suau. Pretenen fer-nos creure el que no és. Això és la versió suau. Es crea un nou organigrama en el qual es generen tres o quatre nous llocs de treball i em diuen que això no incrementa la massa salarial global. Que m’expliquin com ho fan.
“Hauria d’haver estat més dur en l’exposat bàsicament perquè… li diré de dues maneres i publiqui’m la suau. Pretenen fer-nos creure el que no és. Es crea un nou organigrama en el qual es generen tres o quatre nous llocs de treball i em diuen que això no incrementa la massa salarial global”
Bé, la despesa hi és igual, sigui en la partida de personal o en la d’assessoraments. Suposo que va per aquí.
Clar, i si ens estalviem de fer una vorera, el global del pressupost no variarà. La partida de personal és una, que és el capítol 1. I la partida d’assessoraments és una altra. I no té res a veure una cosa amb l’altra. Substituir una inversió per més personal… és el seu tema. És responsabilitat seva. Però que no em vulguin fer beure a galet.
És donar resposta als compromisos que Desperta Laurèdia va contraure durant la campanya amb el funcionariat?
No sé si és ben bé així, encara que hi ha algunes d’aquestes figures que puc compartir. Plenament. Per exemple, agafo el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. És va super coix. No hi ha personal format per poder donar resposta a les necessitats en aquest àmbit. Per tant, aquí cal algú. És evident. Si em vénen i em diuen, ‘miri senyor Majoral, farem una despesa del capítol 1 de tants diners’. Doncs segurament hi hauria estat d’acord perquè sé que és necessari. Però hi ha altres canvis que no els veig tant necessaris. Per exemple, un cap d’urbanisme. Ja en tenim un, de cap d’urbanisme. Què busquen? Què fan? Doncs no ho he entès. Hi ha dos o tres càrrecs d’aquests, dels quals no en veig la necessitat. I, després, sobretot, no comparteixo gens, i també comporta un augment de la despesa encara que sigui a llarg termini, és el canvi de la graella. Això és de sentit comú que comporta un canvi, econòmic. Comporta més despesa per a les arques comunals. Que aquesta és la seva voluntat i és el que volen? Doncs que ho diguin. Però que no em vulguin fer beure a galet. Per tant, hauria d’haver estat força més crític amb les rèpliques a les respostes dels membres de la majoria.
Parlava d’urbanisme i d’un nou cap… no sé si pot tenir a veure amb la possibilitat que hi hagi canvis en matèria de política urbanística? Ja m’ha dit que no flueix molt la comunicació. Però no sé si els han fet avinent els estudis de càrrega. O si els han donat a entendre que hi pot haver moratòria urbanística com en d’altres parròquies.
La veritat, no sé res de si hi haurà una moratòria o no. No ho sé i és la veritat. Els estudis de càrrega, fa un parell de mesos, quan els vaig qüestionar durant un ple de comú a veure com estan els estudis de càrrega, i em van sortir per petaneres quan jo els estudis de càrrega sabia que els tenien i sabia bastant el que hi posava…
“Si mira una mica els creixements urbanístics de país, veurà que Sant Julià sempre ha crescut amb la mateixa corba, en la mateixa línia. Per tant, sense cap problema. En aquell moment no hi havia cap necessitat de dir: ‘ho hem de parar’”
I què hi posa?
Després acte seguit això, al cap de tres setmanes em van convidar o convocar, perquè em volien explicar els estudis de càrrega. Me’ls van explicar, tampoc no me’ls van donar ni res de tot això. En tot cas, el que em van explicar és que eren uns estudis que en aquell moment encara eren incomplerts, que eren uns estudis que no contemplaven ben bé tota la realitat del que era la parròquia… Per exemple, que no contemplaven tot el tema de les línies elèctriques de la Mútua. I aquí, la Mútua, sobretot per un creixement urbanístic, crec que hi té molt a dir. No contemplaven això. No contemplaven el trànsit de les carreres secundàries i, per tant, segons ells, eren uns estudis incomplerts, uns estudis que calia acabar d’aprofundir i fins i tot qüestionaven la professionalitat dels tècnics que els han fet.
I que van contractar vostès.
Bé, que van sortir d’un concurs conjunt entre Andorra la Vella, Sant Julià, la Massana i Encamp. I encara avui no tenim els estudis definitius. I si els tenen no en sabem res.
I per tant, no se sap quina política urbanística pot aplicar l'actual comú?
No.
Ni si hi haurà una parada com han fet altres comuns.
No. Però també he de dir que...
Hi hauria de ser, aquesta aturada, una moratòria, pel coneixement que vostè té de la parròquia, tant del punt de vista professional com polític?
El que sí que puc dir és que mentre nosaltres vam ser el comú no hi havia l’allau de projectes que hi podia haver en altres parròquies. Aquí a Sant Julià era un degoteig relativament constant com quan abans que es comencés a parlar de creixement urbanístic. Per tant, res d’excepcional. Si mira una mica els creixements urbanístics de país, veurà que Sant Julià sempre ha crescut amb la mateixa corba, en la mateixa línia. Per tant, sense cap problema. En aquell moment no hi havia cap necessitat de dir: ‘ho hem de parar’. La Massana hi ha mig parat. Ordino ho ha parat. Escaldes ho ha parat. I em sembla que Andorra la Vella també ho ha parat.
També hi ha moratòria decretada, sí.
Ens queda Canillo i Sant Julià. No sé que està passant avui. No ho sé. Com tampoc no sé si hi ha molta més demanda o no. A nivell personal el que puc dir és que a Sant Julià s’estan movent dos o tres grans projectes, que jo sàpiga. Però que no són projectes grans com perquè puguin suposar un bloqueig de país. Per a la mobilitat, per exemple. Hi ha un gran projecte que s’està movent a ca l’Huguet. I a la resta hi ha algun projecte més o menys gran, a Aixirivall, però poca cosa més que jo sàpiga, res d’excepcional.
Veurem el vial de Sant Julià acabat o no?
Home, gràcies a la consellera Aché i al senyor Bartolomé s’ha desbloquejat el nou vial. Així ho van fer públic i les xarxes n’anaven plenes. Per tant vull creure que s’ha desbloquejat.
“Nosaltres som del punt de vista de donar oportunitat de negoci al privat. Construeix, guanya-t’hi la vida però dona servei al ciutadà. I, segurament, la seva manera de fer és més cap a l’esquerra, de dir, ‘ho fem nosaltres, incrementem personal i multipliquem les despeses de funcionament de la pròpia administració’. Sota aquest concepte dubto que puguin acabar fent el seu projecte estrella que era el del Prat Gran”
Però tampoc no en tenen cap informació formal, oficial.
L’oficial que sé que he vist publicat al BOPA és que s’ha adjudicat una part o tots els sondejos per a l’estabilització de la caiguda de blocs. Això és l’únic que he vist al BOPA i, per tant, per a mi, l’únic oficial és això.
Quins serien els temes prioritaris per a Sant Julià, ara mateix, si l’actual minoria hagués continuat a la majoria.
Si nosaltres haguéssim estat avui a la majoria, avui estaria en construcció la residència universitària. Per tant, continuaríem apostant a fons pel tema universitari, perquè per a nosaltres és, i continua sent, l’única línia de creixement diferenciadora de la resta de parròquies i per tant era una línia per la qual s’havia de continuar apostant. Fer possible o intentar que ho fos, que aquestes universitats en línia siguin cada cop més presencials…
Per exemple?
A títol d’exemple, la Universitat Europea. Agradi o no, s’ha quedat un edifici, l’edifici és tot Universitat Europea, té gent treballant aquí, ha generat llocs de treball, més o menys, però n'ha generat i hi ha una part de les titulacions, els doctorats, que es fan presencialment aquí a la parròquia. Jo penso que era l’inici d’una línia a continuar treballant. La residència universitària ens la demanava la Universitat d’Andorra, ens la demanaven també aquestes universitats ‘on line’ per al professorat que pujava de manera puntual cap aquí. Per tant, amb nosaltres, la residència universitària avui s’estaria construint. Era un compromís. El centre cultural, i no cal que ho expliquem com d’important és la cultura per a Sant Julià, si no estaria acabat poc li faltaria. O acabat del tot. Perquè hi havia el compromís agafat i les coses més clares del que sembla avui per avui. Sempre s’escuda l’actual majoria en la qüestió del pressupost… Però escolti, a principi d’aquest mandat es va votar un pressupost de 5 milions d’euros. Per tant, amb aquests 5 milions acabes l’obra i, després, ja et rescabalaràs de les asseguradores. Més ràpid o més a poc a poc. Però acaba les obres del centre cultural. Per tant, això avui seria una realitat o estaria a punt de ser-ho. A Naturland continuaríem amb el projecte que teníem aprovat i definit i la línia que havíem agafat, de creixement constant, crec que era bona. Ens quedaven 500.000 euros, aproximadament, per arribar al punt mort incloent-hi tot. Per tant crec que la línia era la bona i puc presumir, com que avui no governo, puc presumir que avui estaríem en aquest famós punt mort. O, com a mínim, no estaríem lloc. Amb tot el que comporta socialment. Llocs de treball i 6 milions d’euros per a l’economia del país. I després, quant a la resta, teníem també en aquell moment una proposta per analitzar d’un aparcament vertical a la zona del Prat Gran. Nosaltres teníem una empresa disposada a analitzar aquesta situació. Però hi ha maneres diferents de veure les coses, amb Desperta Laurèdia.
Què vol dir?
Nosaltres som del punt de vista de donar oportunitat de negoci al privat. Construeix, guanya-t’hi la vida però dona servei al ciutadà. I, segurament, la seva manera de fer és més cap a l’esquerra, o molt més cap a l’esquerra, de dir, ‘ho fem nosaltres, incrementem personal i multipliquem les despeses de funcionament de la pròpia administració’. Sota aquest concepte dubto que puguin acabar fent el seu projecte estrella que era el del Prat Gran.
Per acabar gairebé com hem començat, parlant d’eleccions… si Unió Laurediana pràcticament no tenia activitat governant a Sant Julià una vegada havien passat els comicis… ara que està a la minoria…
En tot cas, el que puc dir és que Unió Laurediana s’ha reunit més des que estem a la minoria que no pas els quatre anys en què havíem estat a la majoria. Són reunions de tot tipus. Des de reunions informatives per parlar del resultat electoral, reunions per parlar de com està funcionant el comú des del nostre punt de vista que estem a la minoria… reunions informatives sobre l’acord d’associació amb la UE… Ens hem anat reunint periòdicament. L’última trobada que vam fer, si no recordo malament, va ser just abans de la festa major. Per tant ens anem veient, ens anem reunint. Hi ha una executiva totalment renovada i nova. Amb gent nova, amb gent jove i gent amb ganes de tirar endavant el partit. Ens anem reunint per agafar idees i anar-les traslladant al comú si aquesta gent ens les deixen transmetre i també amb la voluntat, ho he dit, de tirar endavant Unió Laurediana.
“Unió Laurediana s’ha reunit més des que estem a la minoria que no pas els quatre anys en què havíem estat a la majoria. Són reunions de tot tipus. Hi ha una executiva totalment renovada i nova. Amb gent nova, amb gent jove i gent amb ganes de tirar endavant el partit”
Com a projecte parroquial o per participar en algun projecte nacional?
No estem aquí. De moment estem parlant com a partit. No es parla d’eleccions. Segurament que els caps pensants ja veuen una mica més enllà i ja comencen a pensar en eleccions generals o en les properes comunals. No ho sé. Però en tot cas les reunions que s’estan tenint de manera oficial, diguem-ne així, són reunions simplement i purament de treball informatiu.
Però no per participar més endavant en un projecte nacional. Ho dic perquè vostè, potser de forma més personal, avalava la necessitat de crear un partit de dreta estricta.
Aquí parlo jo a títol personal, ja no parlo com a Unió Laurediana. El que he dit en alguna entrevista i ho continuo pensant i si em demanen ajuda jo, a títol personal la donaré, és que crec super necessària una reorganització, una reagrupació o diguem-li com es vulgui, d’aquesta dreta. I no dic d’extrema dreta. Jo parlo de dretes. Sembla que hi ha una mena de por avui de parlar de dreta. I no sé d’on ve aquesta por. Es pot ser de dretes igual com es pot ser d’esquerres i no passa res. Però jo continuo avalant la necessitat d’aquesta dreta que avui, al país, està totalment dividida. Per tant, cal reagrupar això si és que volem continuar tenint opcions que a Andorra hi continuï governant la dreta. Sinó, el que hem de tenir clar és que qui guanyarà serà una esquerra, que tampoc no passa res.
I la dreta aquesta que Josep Majoral albira és compatible amb la Unió Europea?
Arribat el moment hi ha d’haver grans debats sobre el model de país. Un és el tema de la Unió Europea. Però anirem tard perquè això ja haurà passat. Però se n’hauria de parlar. S’ha de parlar de l’economia de país i sobretot penso que tenim clar quin model de país tenim a mig termini. Sigui a la dreta o sigui a l’esquerra, però aquest debat s’ha de tenir. I dins de la pròpia dreta o de la pròpia esquerra hi haurà gent que voldrà Europa i gent que no la voldrà. Però hem de ser capaços de trobar aquests consensos, de deixar els egos a la butxaca, de deixar els rancors al calaix, de buscar el millor candidat i intentar pensar en el país que no pas en una persona o una necessitat individual.
“S’ha d’acabar aquesta política del ‘sí però a canvi de què’. Unim-nos, centrem-nos i model de país. La gent ha de saber què vota. Hem de tenir clar que si diem que no és que no i si diem que sí, és que sí. I si tenim clar que és que sí, s’ha de dir. Ja n’hi ha prou d’enganyar la gent”
I aquesta necessitat de reagrupar la dreta sorgeix perquè la teòrica dreta que governa amb decisions com la recent llei òmnibus, pròrrogues de lloguers, preus assequibles… no la convenç perquè s’ha tirat…
Cap a l’extrema esquerra (riu)!
Llavors no s’ha anat en la línia que doni confort a la dreta i a les persones de dretes tradicionals?
Hi ha diversos factors. La necessitat de reagrupar la dreta surt perquè ha sorgit un grup d’esquerra potent, que és Concòrdia, per mi, que s’ajunta amb el PS, i fa un front molt important que planta cara a una dreta dividida on hi ha liberals, demòcrates, Carine Montaner, Terceravia i la resta, que són Ciutadans Compromesos, Unió Laurediana i UP d’Encamp. I què fem tots aquests, el que ha passat cada vegada. ‘Sí, però a canvi de què?’. Tot això s’ha d’acabar. Reagrupem-nos tots. Ens tocarà empassar-nos gripaus. Sí, tots. Haurem de deixar els egos a la butxaca, ens tocarà buscar el millor candidat dins de tots i ens tocarà mirar de fer una llista potent i que cregui en un país amb un projecte clar i definit. I ens hem de deixar estar de ‘sí, val, d’acord, però jo per Sant Julià vull el vial o sinó faré o deixaré de fer’. No. S’ha d’acabar aquesta política del ‘sí però a canvi de què’. Unim-nos, centrem-nos i model de país. La gent ha de saber què vota. No pot ser que diguem que no apujarem els impostos i després els apugem, per exemple. Hem de tenir clar que si diem que no és que no i si diem que sí, és que sí. I si tenim clar que és que sí, s’ha de dir. Ja n’hi ha prou d’enganyar la gent. Per això aquesta unitat d’unir-nos.
I ara que és clar que l’actual cap de Govern no pot repetir, Josep Majoral té algun candidat potent al cap per liderar aquesta teòrica dreta reagrupada?
No, no. No tinc cap candidat potent al cap i tampoc no tinc clar el model de país que vull perquè penso que això és una feina que toca fer entre diversa gent, diversos petits partits, i persones que tinguin ganes de perdre hores i d’implicar-se a tot això pel bé del país. I entre tots aquests s’ha de definir, per consens, un model a mig i a llarg termini de país.