No és pas quelcom evident passar de la majoria a la minoria per art de màgia. Vaja, el que no és evident és enfrontar-se als teus excompanys. Perquè Forné era el conseller de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana del mateix equip del qual l’actual cònsol, la llavors cònsol menor Eva Sansa, ja n’era una de les capitanes. Llavors la tenia al costat. Ara la té al davant. De fet, ja a la recta final del mandat passat l’ara líder d’Amb Seny va fer un pas al costat. Marcar diferències amb la majoria no és gens senzill. Potser amb els ‘tempos’ i potser amb alguns detallets. Qui sap si amb les formes. Però en el fons, no pas gaire.
Com porta d’això d’estar a l’altra banda de molts excompanys.
És una experiència molt curiosa, la veritat. Passar d’aquest grup de la majoria al grup de la minoria és un canvi important. La veritat és que és molt interessant la feina que s’ha de fer des de la minoria comparat amb la que vam fer a la legislatura passada. I per mi és bastant més exigent, deixant ara enrere quan estava a Cultura, per exemple, tota la feinada que es feia a Cultura, que també era molt bèstia, però és molt exigent a l’hora de la preparació que necessites per cada comissió i sobretot per cada consell. Aquí és veritat que, com qui diu, som la Laura i jo sols, no tenim ningú més, i sempre que hem de preparar un consell, que hem de preparar les preguntes, ens hem de mirar tot el plec que se’ns passa, i per tant és una feina complicada però que està molt bé perquè entres molt més en detall, segurament, del que moltes vegades entres quan estàs a la majoria.
Deu ser una constant.
Això ens ha passat cada cop que rebem alguna proposta de reglament nou, o, per exemple, quan va entrar allò de la moratòria, que, és clar, te l’has de llegir de dalt a baix, per mirar si s’ha de fer alguna esmena o qualsevol cosa, i és veritat que entres molt més a fons en els temes, i bé, sincerament ho portem molt bé, i pensem que estem collant tal com ha de collar un grup de minories, sobretot, i bàsicament, i això ho hem dit sempre, per procurar que les coses es facin com toquen, primer legalment, que ja hem vist que hem tingut problemes en aquest sentit, i després en el pro de la parròquia.
“És molt interessant la feina que s’ha de fer des de la minoria comparat amb la que vam fer a la legislatura passada. I per mi és bastant més exigent, deixant enrere tota la feinada que es feia a Cultura, que també era molt bèstia. Però és molt exigent a l’hora de la preparació que necessites per cada comissió i sobretot per cada consell”
La minoria entra molt més al detall, i en canvi, la majoria li dona molts menys detalls?
La majoria ens dona molts menys detalls, és a dir, els detalls els hem de buscar més sota les pedres, això està clar. Suposo que és part del joc, i per allò que anem veient, a tots els comuns passa igual. La informació a vegades t’entra en comptagotes, l’has de demanar amb molta més insistència, moltes vegades, però és el que dic, suposo que això forma part del joc, i al cap i a la fi, en aquest sentit sí que al principi ens va costar una miqueta més, ara potser és una miqueta més fluït, i cada cop que necessitem qualsevol cosa, a través de la secretària mateixa o dels cònsols ho podem tenir amb més facilitat.
Deia això que respecti la legalitat, suposo que fa referència també a una de les últimes sessions, que els ha portat fins i tot a dur la controvèrsia al Raonador del Ciutadà.
Exacte, sí, sí, aquí vam veure que va haver-hi un incompliment flagrant del reglament de funcionament intern dels comuns, perquè nosaltres vam rebre aquesta moratòria, que sempre ho hem dit, estem d’acord en el fons de la moratòria, tot i que ens hauria agradat poder-la modificar en alguns dels seus termes, però les formes no van ser les correctes, ja que la integritat del text la vam tenir ni 24 hores abans. Van ser 14 o 15 hores abans quan el reglament ens marca que ho hem de tenir tota la informació respectiva en un consell, com a mínim amb tres dies d’antelació. Llavors a partir d’aquí va ser un tema que ens va molestar molt, sobretot per la transcendència que marcava aquest punt, perquè després també va haver-hi una altra ordinació que va entrar al mateix moment que era el de les plaques solars, i en aquest sí que no va haver-hi conflicte, perquè lògicament era un punt molt bàsic, amb quatre paràmetres que es volien limitar, i això hi vam donar l’acceptació i ja està.
La qüestió de la moratòria era diferent, vaja.
En un tema tan important com la moratòria a la construcció, pensàvem que s’havia de treballar molt més, i després tenint en compte que el comú, tal com ens va dir la cònsol en la mateixa sessió de consell, ja feien molts dies que ho estàvem treballant. Llavors penso que no hauria estat de més que quan van començar amb aquesta idea se’ns inclogués com a mínim a nivell d’informació de dir ‘mira, volem fer això o volem fer d’aquesta manera, us passem un esborrany, si veieu que en aquest esborrany hi podeu incloure qualsevol cosa…’, i després, si s’ha de passar d’urgència el consell de comú, per nosaltres cap problema. Sabem que hi ha coses que és molt millor passar-les d’aquesta manera, sobretot perquè no hi hagi un efecte crida, perquè no se sap i moltes vegades, però sí que és cert que com a oposició en aquest sentit se’ns hauria de tenir en compte.
Tenen alguna resposta del Raonador?
De moment no. Nosaltres vam fer tota l’entrada d’informació, tant d’aquest punt com d’alguns altres, i el que ens va dir el Raonador és que ara el procediment que ha de fer ell és una demanda d’informació complementària al comú per mirar de resoldre tots els temes que nosaltres vam entrar i a partir d’aquí ja ens contactaria. De moment no, com que també ha passat tot l’estiu i tot, posem que durant aquest mes o el següent potser tindrem alguna resposta i aviam com queda. Nosaltres aquest procediment del Raonador, primer, el vam utilitzar sobretot per això, perquè pensem que és una figura molt important i que de moment últimament creiem que estan fent molt bona feina i per donar-li la rellevància que precisament li toca, i nosaltres com a representants d’una part de la ciutadania, sobretot dels que ens van votar, però també del conjunt, creiem que la figura del Raonador pot ser molt positiva per entrar en aquest tipus de conflictes.
I amb la resposta que els doni el Raonador es quedarà aquí el tema o…?
Clar, veurem, veurem. La nostra intenció no seria anar més allà, lògicament, perquè és el que hem dit, el tema de la moratòria creiem que era completament necessària, però si anéssim més enllà per, diguéssim, aconseguir, per exemple, que es tirés enrere, això al cap i a la fi acabaria perjudicant els interessos de la Massana i els nostres particulars, que érem els primers interessats ja des de la campanya electoral i des de molt abans, d’intentar aturar tota aquesta disbauxa de construcció. Per tant seria una miqueta contraproduent, això. Però sí que seria molt interessant que a través del Raonador com a mínim hi hagués aquesta petita tibada d’orelles perquè un tema així no es torni a repetir. Sobretot la nostra intenció és això, és que la situació del comú a nivell de com s’han de complir les normes es normalitzi i a partir d’aquí poder acabar de fer una legislatura amb totes les garanties legals.
Més enllà del retret a les formes, i tot i que diu que estan d’acord amb la moratòria, el dia de la sessió de consell em va semblar que alguna petita o no tan petita discrepància sobre el fons també tenen.
Exacte. Sí, sí, per suposat. Per això hem dit que el que ens hagués agradat hauria estat tenir aquest text amb anterioritat per poder-hi fer les esmenes corresponents. La principal, la que a nosaltres ens va grinyolar molt, eren els criteris que tenen per l’acceptació d’aquests metres quadrats que queden a cada quart que s’han comptabilitzat i que pensem que és bona cosa perquè s’individualitza molt cada situació, però vam veure que en aquesta ordinació el criteri principal era únicament el cronològic. És a dir, que el primer que entrava a la sol·licitud es quedaven els metres quadrats que demanàvem. Nosaltres per això vèiem que podia ser el cap i la fi un ‘feta la llei, feta la trampa’, perquè sabem que no és el mateix un gran promotor amb tota la maquinària que té al darrere de poder entrar a un gran projecte que una petita parcel·la d’una família que s’hi vol fer un xalet familiar o un habitatge o el que sigui. I per tant, això també podria ser un perjudici perquè els grans tenidors, com ha passat fins ara, s’acabessin quedant amb aquests metres quadrats en perjudici d’aquells petits que únicament, s’hi volguessin fer una casa pel seu germà, el seu fill o qui sigui. I creiem que era molt necessari que hi haguessin més criteris. Creiem que era un punt per poder-lo treballar una miqueta més i em sembla que es va fer massa a corre-cuita sense tenir en compte tots aquests valors.
“La nostra intenció no seria anar més allà de l’acció amb el Raonador per les diferències de forma amb la qüestió de la moratòria. I és que la moratòria creiem que era completament necessària i anéssim més enllà amb l’objectiu d’aconseguir, per exemple, que es tirés enrere, això al cap i a la fi acabaria perjudicant els interessos de la Massana”
El problema, si problema hi ha, vindrà quan tot plegat es posen en pràctica i hi comenci a haver col·lapses i embuts.
Exacte. Aquí nosaltres el que hem de veure ara és quin efecte ha tingut aquesta moratòria. Una de les coses que demanarem quan ja veiem que aquests metres quadrats s’estan començant a acabar és preguntar precisament a Govern quina repartició hi ha hagut d’aquests metres i on han anat a parar finalment. I si realment, com nosaltres dèiem, ha pogut haver-hi un perjudici de cara al petit tenidor en benefici dels grans.
L’urbanisme és el gran problema de la Massana actualment?
Sí, per suposat. Nosaltres ja fa temps que ho denunciem, ja no només per les eleccions sinó des de molt abans. Pensem que s’ha fet molt tard començar la maquinària per intentar no aturar, perquè sabem que és impossible aturar-ho i de fet poca gent ja que digui que això s’ha d’aturar, perquè és impossible, però sí de regular-ho molt millor. És a dir, les condicions amb les quals treballem ara amb l’actual POUP i també fins i tot amb l’actual LOCTU en el temps que es van fer no tenien res a veure amb la situació actual d’ara i les lleis han d’estar adequades sobretot en el moment de la realitat social actual. I en aquell moment precisament es va fer aquest pla d’urbanisme precisament per fomentar la construcció, pels llocs de treball, per tot el que suposava, perquè sortíem de la crisi del 2008, tota la història, però ara estem en una situació completament diferent i pensem que ja des de la sortida de la pandèmia s’hauria d’haver començat a treballar perquè tots els indicadors ja ens estàvem dient que arribaríem a la situació que estem ara. I fins avui en dia, com que diu, no s’ha pogut fer res al respecte. I en part celebrem que aquest nou comú s’hagi ficat les piles en aquest sentit, però al cap i a la fi hem de recordar que són les mateixes sigles que porten governant la Massana des del 2011 i que per tant la responsabilitat és mancomunada amb tots Ciutadans Compromesos que no ha estat capaç de posar-se a treballar fins a dia d’avui.
I tot això, aquesta nova política urbanística, és deguda als resultats de l’estudi de càrrega, que algunes alarmes ha aixecat.
Exacte, sí, sí, sobretot l’estudi de càrrega el que ha aixecat l’alarma és a nivell dels recursos hídrics, del famós coll d’ampolla, de tota la xarxa d’aigua que tenim disponible i fins on pot arribar, però sí que és cert que moltes de les coses que per a nosaltres haurien de quedar reflectides en aquest estudi de càrrega queden molt vagament marcades. A nivell d’aigua sí que és bastant explícit i ens diu exactament la situació en què estem i fins i tot les mesures que s’haurien d’aprendre, però si entrem en el fons d’aquest estudi de càrrega veiem, per exemple, en termes demogràfics, en termes d’edificabilitat o fins i tot de parcel·lació, de zonificacions, passa absolutament molt per sobre, és a dir que no ens exemplifica exactament la situació que estem ni cap a on podem anar.
Què vol dir amb això?
Que segurament ja s’hauria pogut treballar abans, com es deia. Això ho vam reiterar durant les eleccions, que segurament no era necessari un estudi de càrrega per saber la realitat actual que tenia la Massana, que ja era insostenible i que tots ho sabíem, per lo vist, menys els que ho havien d’arreglar. Per tant, pensem que aquest estudi de càrrega sí que pot ser un mirall per començar a treballar-ho, però per a nosaltres ja s’ha fet tard i moltes de les coses que ja s’haurien pogut fer abans, ara ja s’està començant a parlar. Vam veure la notícia l’altre dia d’aquest augment del 5 al 15% de la sessió obligatòria, un percentatge que nosaltres ja portàvem anys exigint, que això ja s’hauria, per exemple, pogut modificar, i per tant hi ha moltes tasques que ara s’estan començant i que recordem que això no podrà ser possible fins segurament mitjans o finals del 2025. Ara sabem que aquest nou POUP que s’està començant a dissenyar, començarem les reunions ara en aquest últim trimestre de l’any, que aquí el comú sí que ens ha dit que serem partícips a la taula de treball, a les comissions que es muntaran, i ja sabem tot el que comporta fer una modificació del POUP i més quan és una modificació integral com la que es pretén. Si fos una modificació de quatre coses seria més ràpid, però ara mateix tenim un any d’aturada, doncs pensem que segurament això encara quedarà curt per l’entrada en vigor d’aquest pla d’urbanisme, per tant s’hauran d’engegar altres mecanismes per poder-ho dur a terme. Ens anirem segurament de cara al 2026 per veure ja el POUP actualitzat i en vigor.
A nivell inversions, que el tema aigua sigui absolutament prioritari, és una bona mesura o una bona decisió des del punt de vista de la majoria?
Sí, per suposat. És una mesura obligatòria i necessària. Nosaltres també la defensàvem, lògicament en aquest punt estàvem completament d’acord. El problema és que no pot ser l’única mesura, perquè ara sabem que amb els recursos que tenim podem solventar aquest coll d’ampolla, podem solventar també les captacions que es preveuen, la modernització del sistema i la digitalització que fins fa poc tampoc teníem, però amb això el problema no s’acaba, lògicament. Si arregles el problema de l’aigua, però la població segueix creixent de manera indiscriminada com ha fet ara, tard o d’hora acabarem amb el mateix problema. Per tant ha de ser una de tantes mesures a tenir en compte. Sí que és veritat que és la mesura més costosa, ja sabem els números del que costa rehabilitar tota aquesta xarxa d’aigua que ja teníem antiquada, diguéssim, però pensem també que serà una inversió durant aquesta legislatura, que segurament no serà visible, no és una inversió molt de cara al públic, diguéssim, no és com reformar places ni fer grans obres, però són les inversions més necessàries. Per tant, aquí, ple suport en aquestes mesures que, lògicament, no és que siguin bones idees, sinó que són absolutament necessàries de fer.
Diu la cònsol que hi ha un projecte engrescador molt embrionari que serviria per solucionar segurament el problema de l’aigua, no sé si us l’ha compartit.
Bé, ens ha comentat això, que hi ha diverses idees sobre noves captacions, sobre, per exemple, em sembla que també es parlava del Pla de l’Estany de poder-ho habilitar per captar-hi més aigua. Està clar que a la Massana tenim la sort que som una parròquia molt rica amb aigua, però és el que dèiem, és a dir, per molta aigua que puguem tenir, sabem que hi ha èpoques de sequera, sabem que aquestes èpoques cada cop són més constants, l’any passat ho vam viure de prop i vam tenir el primer surt i per molta captació que facis i per molts recursos que hi posis s’ha de treballar paral·lelament, sobretot, amb aquest augment sostenible de població i de la construcció, sobretot.
“L’estudi de càrrega el que ha aixecat l’alarma és a nivell dels recursos hídrics, del famós coll d’ampolla, de tota la xarxa d’aigua que tenim disponible i fins on pot arribar, però sí que és cert que moltes de les coses que per a nosaltres haurien de quedar reflectides en aquest estudi de càrrega queden molt vagament marcades”
Més enllà de les qüestions, així, més del dia a dia, més de gestió diària, més petita, hi ha un tema, també, que la cònsol hi està molt a sobre, aparentment, que és el tema dels aparcaments. No sé si vostès també detecten molta problemàtica d’aparcament a la parròquia.
El tema de l’aparcament és, sobretot, demandes que rebem, i això ja ens va passar la legislatura passada, i suposo que passa sempre, són demandes directes que rebem del conjunt de la població i sobretot de zones molt concretes en les quals hi ha molta mancança d’aparcaments. És veritat que a la Massana el problema que tenim és que tenim nuclis molt descentralitzats en els quals, clar, aquí al centre de la parròquia, per exemple, no hi ha cap problema d’aparcaments, tenim aparcaments de sobres, però és veritat que a la que te’n vas a buscar nuclis concrets, allà sí que ja es pateix d’aquest problema, perquè molta gent a les cases, tal com es feien abans, no tenien aparcaments, i els accessos de les zones aquestes més allunyades tampoc permet de fer aparcaments al carrer, i fins i tot, moltes vegades, el comú ha de prohibir d’aparcar la carretera precisament pel problema que pot sorgir quan ha de passar un vehicle d’emergència, per exemple, i per tant, clar, se’ns exigeix, com és lògic, que aquests problemes es puguin solventar a través d’aparcaments públics. Llavors és normal que a Pal, per exemple, tenen molt problemes amb això, perquè és veritat que fins ara no hi havia aquest servei; el que es va fer ara, per exemple, aquí als Plans, també era el necessari tot dia, i sí, creiem que és un tema que el comú ha de tractar i ha de tenir, però suposo que amb aquestes mesures que s’han anat agafant ara, de moment això ja ho tindríem mitjanament resolt, mirarem si hi ha altres nuclis que també es necessit. Però bàsicament ja li dic, s’actua per demanda ciutadana. Perquè hi ha un neguit.
Hi ha un parell de qüestions, que són més altisonants, més de calat. Una sobre la qual, més o menys, s’han anat posicionant, com la de la construcció de l’heliport nacional a la Caubella. L’altra, la unió esquiable entre Pal i Arinsal, que no tinc clar que sigui un projecte assumible. Comencem per l’heliport.
La nostra màxima prioritat, lògicament, era poder treure l’heliport que tenim aquí al centre de la Massana, que estic segur que no compleix cap tipus de normativa internacional, perquè els vols passen a tres metres de les cases i el principal neguit era poder treure precisament aquest heliport d’aquí. En el moment que vam rebre la proposta de Govern de poder fer l’heliport a la Caubella, va ser un projecte molt interessant també pel valor afegit que podria donar a l’estació, i a partir d’aquí el conflicte que per part nostra veiem principalment és la dissonància que hi ha hagut des del projecte inicial al projecte que finalment acabarà tenint lloc a la Caubella. Creiem que pels tipus de vols que hi haurà i per tot el que suposa, la infraestructura segurament està sobredimensionada. És a dir, serà un heliport que no podrà encabir els helicòpters de gran capacitat en els casos excepcionals de visites de caps d’estats, o alguna cosa així, que ja veiem pel que serveixen. Sabem que tota la vida han aterrat a l’Estadi comunal d’Andorra a la Vella. Vull dir que haurien pogut seguir fent-ho així i no hi hauria cap problema. I per tant, si la idea finalment és que allà hi poguessin anar helicòpters de capacitat de 6+1, crec que era, segurament no feia falta la infraestructura que al final han hagut de fer. Primer de tot pel cost que ha suposat i després pel gran impacte visual i ecològic amb la desforestació de la zona en qüestió. El que creiem és que si fas un plec de bases i d’aquest plec de bases et surt una proposta i la proposta no compleix amb molts dels termes en els quals aquest plec de bases s’havia de basar, a nosaltres ens va saber greu que igualment es tirés endavant i que no hi hagués cap tipus de modificació d’aquest plec, i que nosaltres després ens ho vam trobar.
I doncs?
El que vam fer nosaltres quan es va revelar la proposta finalment guanyadora, lògicament al primer moment vam pensar que si el Govern l’havia acceptat era perquè la proposta complia amb el plec de bases, com passa amb la llei de contractació pública en tots els casos. Per tant, no hi vam prestar aquesta atenció. Va ser després quan es va desglossar el projecte aquest i quan es va fer públic el projecte que finalment entraria, que ens vam exaltar, i això no era el que el Govern ens va vendre que aniria allà dalt. A partir d’aquí va començar aquest neguit i va començar aquesta animadversió del que principalment segurament teníem.
Ja sabem que hi ha hagut molt debat per l’ubicació, però fins i tot a nivell nacional, creu que la Caubella és el millor lloc per fer un heliport?
A veure, jo des del principi ja vaig veure que no era la millor situació, lògicament. Moltes de les situacions que anteriorment segurament eren molt millors situacions, ja per proximitat amb els centres de la parròquia, que tampoc suposaven una molèstia extrema. A mi em va sorprendre molt tot l’enrenou que va haver-hi pel Patapou, per Tresoles, per Comella, quan els vols que estaven previstos vorejaven la muntanya, per exemple, és a dir que no passaven directament sobre les cases, quan aquí a la Massana sí que ens està passant i ens està passant des de fa quaranta anys. I per sort encara no ha passat res i no ho sabem que així sigui. Però veient que allà sí que es compliria amb una normativa de vols regulats, el vam trobar segurament que… Ostres, un dels problemes que pot ser tenim és precisament aquest, que tots volem aquest servei, perquè és lògic que un heliport l’hem de tenir. En el moment que tens un atac de cor, vols al cap de dos minuts un helicòpter que et pugui traslladar allà on sigui, per posar un exemple bàsic, però no el volem al costat de casa, perquè no molesti. A partir d’aquí crec que s’ha de ser més solidari vers tots els serveis que necessita la ciutadana. A la Massana em sembla que hem sigut solidaris des de fa molts anys, primer de tot amb el tema de l’heliport, amb l’abocador de Beixalís que hem tingut des de més temps que el que principalment s’havia pogut regular. I l’hem mantingut precisament perquè a cap altra parròquia en volien. A partir d’aquí, ostres, penso que a altres parròquies també haurien d’haver seguit aquest exemple i com a mínim estic orgullós que la Massana, després de tenir un heliport aquí, hagi fins i tot proposat altres alternatives i que finalment s’hagi fet aquí a dalt. No és la millor situació per tot el que comporta i segurament per l’altura també hi haurà problemes climatològics però com a mínim descentralitzem l’heliport que tenim aquí a la Massana i fem una proposta que servirà per tot Andorra, això està clar.
L’altra qüestió que li plantejava era sobre la unió esquiable.
La unió esquiable, sí. Què va passar? Aquesta proposta se’ns va fer a l’anterior legislatura. Em sembla que va coincidir en un context d’hivern en el qual va haver-hi bastanta abundància. Els anys passats vam tindre anys que vam tenir nevades com les d’abans, diguéssim, i el projecte realment era molt engrescador. Què ha passat? Que en els darrers temps hem començat a notar segurament molt més clarament aquests efectes del canvi climàtic i d’aquesta meteorologia que no acompanya les nevades. Ara fa dos o tres anys que estem sobrevivint amb una neu de qualitat extrema, però amb dos o tres nevades l’any. És a dir, que és un fet inusual i que realment només pot suportar Andorra per la gran qualitat de tots els sistemes que tenim d’innivació artificial i de tots els equips tècnics que realment per mi són els millors d’Europa, i això ho diré sempre. A partir d’aquí, per la seva ubicació, pel fet que està encarada cap al sud, penso que ara mateix no sé si és la millor de les idees. De fet, vam fer la pregunta al consell de comú perquè es va anunciar molt engrescadorament que després de la instal·lació del telecadira del Port Negre, era el primer pas per aquest enllaç esquiable i que ja se seguia i es tirava endavant aquest enllaç. Nosaltres en aquest moment vam preguntar si abans de tirar aquest enllaç endavant hi hauria un estudi d’impacte ambiental i de viabilitat, sobretot, de si això podia ser possible. Llavors el comú ens va dir que efectivament ja farien aquest estudi abans de donar el vistiplau final. Serà molt necessari veure què diu aquest estudi i quina previsió pot arribar a fer per veure quin cost pot arribar a tenir innivar tota aquella zona, que sabem que la majoria d’anys necessitarà de molt abundant neu artificial per poder sobreviure.
“El conflicte que per part nostra veiem principalment en la qüestió de l’heliport és la dissonància que hi ha hagut des del projecte inicial al projecte que finalment acabarà tenint lloc a la Caubella. Creiem que pels tipus de vols que hi haurà i per tot el que suposa, la infraestructura segurament està sobredimensionada”
Però si no es fa la unió, sabent que l’estació avui per avui és el motor econòmic de la parròquia, quina és l’alternativa? I ja li ho dic des del punt de vista econòmic.
Ja li dic… aquesta era una alternativa molt atractiva perquè realment convertia l’estació en un domini esquiable de molta consideració encara que és cert que actualment ja tenim l’enllaç a través del telefèric. Però sí que és veritat que sobretot, i nosaltres estàvem molt engrescats amb aquest projecte de cara al poble d’Arinsal, perquè llavors rehabilitaria molt el poble d’Arinsal perquè només amb la gent aparcant aquí, al centre de la Massana, ja podries fer l’accés fins a Arinsal i estaria tot molt més globalitzat, en aquest sentit. Alternativa a tot això? Ara que ho porta SETAP 365 hauríem de veure quines propostes fan els professionals del tema. Hauríem de veure quines alternatives es podrien proposar per reactivar encara més la zona sobretot d’Arinsal, que és una zona històricament una mica més perjudicada sobretot per la llunyania i perquè sempre ha estat més desconnectada de l’estació principal, que sempre ha sigut Pal. Per tant, aquí s’haurà de fer un estudi si finalment es veu que aquest domini esquiable no seria viable per les condicions que siguin i s’hauran de proposar alternatives ja directament des de la societat i estudiar-les.
Parlava de SETAP 365. Per a Pal-Arinsal, entrar en aquest gegant, en aquest hòlding, és una pèrdua de sobirania o li permet guanyar força?
A mi em va alegrar molt aquesta decisió final perquè, com sabem, quan va entrar l’anterior comú, la lluita principal era la recerca d’inversors privats i, segurament, forans que es fessin càrrec de l’estació. Això sí que era una pèrdua de sobirania 100% perquè realment l’estació ja quedava desconnectada del comú de la Massana i, per tant, de la parròquia de la Massana. Amb aquesta entrada al hòlding de l’esquí el que hem fet és que tot quedi a casa i formar part d’aquest conjunt. Hem tingut grans avantatges, per exemple, com són aquest forfet únic que és la gran demanda que hem tingut des de fa molt temps. A nivell de sobirania, Pal-Arinsal on pot veure una mica més de perjudici, per exemple, és amb el tema dels preus dels forfets. Una cosa que molta gent ens ha fet arribar és que des que hi ha aquesta unió, els preus dels forfets, com que ho porta una societat i una societat ha de buscar molt més la rendibilitat que no pas si això és gestionat des del bé públic, que pot mantenir serà grau de dèficit i la societat, realment, ha de buscar el benefici i, per tant, això ha comportat innegablement un augment de preus que, com a mínim per part meva, penso que ha sigut massa desmesurat o massa poc adequat a la situació actual que estàvem. Segurament s’hauria pogut fer una miqueta més progressiu del que ha estat.
Posi’m un exemple.
Són exemples molt absurds, però a l’estiu, tot el ‘pequepark' que tenim allà dalt, amb unes instal·lacions fantàstiques, amb el parc de cordes, amb les tirolines, amb els inflables… abans el forfet d’estiu per a gent d’aquí podia costar 70 o 80 euros i sembla que ara ja se’n va a 120 o 130 euros. És a dir que els augments han anat a molt més i de preus de forfet de temporada, lògicament, també hem vist que l’augment ha sigut molt considerable. Llavors, clar, en aquest sentit, nosaltres potser hem perdut una miqueta el poder de decisió perquè només som una part de la societat. I, és clar, per part de l’empresa també s’entén que vulguin buscar una rendibilitat, bàsicament perquè és el que a ells els servirà per continuar invertint a l’estació. Recordem que ara a l’estació estava amb números positius quan ho gestionava la Massana, però que en el moment que s’hagués de rehabilitar qualsevol telecadira, qualsevol giny antiquat, perquè ara n’hi havia molts que ja necessitaven d’això, ja directament tornaríem a passar dèficit. Per tant, ha sigut una mesura d’entrar en aquest conglomerat perquè ens permeti tenir aquest coixí que ens permeti que l’estació estigui bé. Això sí, el que hem de vigilar moltíssim és que en cap moment, aquest SETAP 365 deixi aquesta estació com a secundària. És a dir, que la tracti amb igual importància que tracta l’estació de l’altra vall i això és el que el comú de la Massana ha de lluitar perquè tingui aquest reconeixement Pal-Arinsal.
“El que hem de vigilar moltíssim és que en cap moment, SETAP 365, deixi l’estació de Pal-Arinsal com a secundària. És a dir, que la tracti amb igual importància que tracta l’estació de l’altra vall i això és el que el comú de la Massana ha de lluitar perquè tingui Pal-Arinsal aquest reconeixement”
Parlava vostè del ‘pequepark’. A Pal, l’estiu sí que el tenen ben resolt, com a mínim amb tota la qüestió de les bicicletes.
L’estiu, i en part jo suposo que també ha sigut el principal atractiu que han tingut a l’altra vall per voler promocionar també aquesta unió, és que nosaltres teníem ja molt cobert i molt desenvolupat el tema de la desestacionalització dels serveis amb els estius, amb les bicicletes que tenim aquí a la Massana, que és quelcom històric, quelcom que ha rehabilitat de dalt a baix la parròquia a l’estiu. Recordem fa 20-25 anys la Massana moltes vegades es convertia en ciutat dormitori en època baixa i era completament normal. Ara veiem l’activitat que té a l’estiu i lògicament això ha sigut un atractiu molt important per aconseguir aquesta unió. Per suposat s’ha de mantenir i s’ha de potenciar moltíssim aquest turisme, però també és veritat que aquí també hem de vigilar molt perquè moltes vegades les bicicletes també creen molts conflictes. Cert és que s’està començant a regular el tema de l’accés a la muntanya. Hi ha un reglament que s’està començant a treballar des del departament de Medi Ambient per regular precisament tot aquest accés perquè és veritat que ara mateix moltes de les bicicletes que pugen fent servir tots els sistemes després te les trobes baixant per la collada Muntaner, per camins que fins i tot els mateixos ciclistes obren per tota la zona de Sispony o d’Escàs, i tot això s’hauria de regular molt. Nosaltres, per exemple, que som molt d’anar a la muntanya amb les nenes, amb els gossos, moltes vegades et trobes ciclistes baixant per camins de vianants que teòricament tindrien prohibits. Aquí fa falta realment que hi hagi un control molt més exhaustiu tant per part de l’estació com per part de les autoritats perquè tots hi puguem conviure i que cadascú tingui delimitat el seu ús.
Ja per anar tancant i lligant-ho amb el que dèiem al principi, no sé si Guillem Forné té la sensació que els seus projectes de quan era conseller de la majoria, i ho dic pensant en el Sant Antoni Música, per exemple, però no sé si n’hi ha algun altre, que la majoria actual li passa factura.
No vaig amagar la meva decepció des del moment que me’n vaig assabentar i a més me’n vaig assabentar per tercers que s’anul·lava el Sant Antoni Música. La veritat és que em va sorprendre moltíssim perquè setmanes abans el comú es va vanagloriar pel rotund èxit que va tenir l’última edició del Sant Antoni Música amb un miler d’espectadors i just després van dir que aquests números no eren bons i que per un festival tenir un miler d’espectadors no era suficient i aquesta era la raó principal per anul·lar-lo. Realment em va sorprendre moltíssim perquè si fas això dues o tres setmanes abans, després no surts a la premsa per dir tot això. I realment tinc el cuquet aquell de pensar que segurament ha sigut perquè era un dels bucs insígnia que vaig impulsar jo mateix la legislatura passada. En fi, també ens van dir que això no volia dir que es parava del tot sinó que es voldria mirar un altre format o alguna altra cosa… Veurem què proposen i com funcionarà.
Vostè què en pensa.
Que per mi la cultura no té colors polítics i que més enllà que s’hagin volgut carregar el Sant Antoni Música, el que m’agradaria és que realment el comú continuï apostant com jo apostava sobretot per la música de quilòmetre zero d’aquest país i que les noves iniciatives que emprengui el comú siguin pensades 100% per poder promocionar, per exemple, aquest artista que tenim tan bo aquí (Juli Barrero) més enllà de la típica programació per fer-se la foto. Per mi és molt més important la rellevància que té un artista com nosaltres treballàvem al Sant Antoni Música. Gent jove que per primera vegada pujava en un escenari i tot el que això comportava per a ells a nivell de difusió, a nivell de fer-se conèixer, de currículum… Això és molt més important que el públic que al final hi hagués pogut acudir. Per tant, espero que el comú segueixi aquesta dinàmica de posar al centre de la cultura els artistes i no pas l’actuació de cara a la galeria. Espero que no sigui així i jo lluitaré perquè així sigui.
Les últimes… Amb Seny va ser la marca amb què vostè es va presentar a les eleccions. Un conglomerat de gent de diverses procedències… quin futur té?
Com qualsevol plataforma. Encara que realment no era ni plataforma. Era realment un conglomerat tant de persones independents com de partits que hi van donar suport. La idea principal era aquesta, la unió de totes aquestes sensibilitats que feia temps que ens deien que no se sentien representades en les corporacions dirigides per Ciutadans Compromesos. A partir d’aquí, de moment, mantenim molt bona relació amb tots els integrants i el futur no se sap. És a dir, veurem com pinten les següents eleccions. En vista a les properes eleccions penso que és un format, que no pot ser Amb Seny, perquè Amb Seny al cap i a la fi són dues paraules, però sí que serà molt important que la Massana trobi una confluència de totes aquestes forces més de caire progressista i més similars per poder anar conjuntament. Vam veure en les passades eleccions que precisament el motiu segurament de no haver pogut guanyar era perquè s’anava per separat, en aquell moment Acció i el PS, però els dos conjuntament fins i tot van treure més vots que Ciutadans Compromesos. Però la idea de totes aquestes forces és que per una vegada hi torni a haver unió perquè penso que és molt bo.
“L’opció principal és continuar amb aquest projecte de comú, però tampoc tanco la porta a res. És a dir que també m’agradaria, ara que he provat les dues bandes de l’espectre comunal, si el vent em tira cap a un altre lloc, si s’ha de fer el salt a la política nacional… ho mirarem”
I creu que hi haurà realment entesa?
Espero que sigui així. Quan vam començar a fer el programa electoral, quan vam començar a parlar de les propostes, era curiós veure gent de diferent procedència confluint en moltes coses i precisament penso que és molt interessant de poder fer això i que també de cara la ciutadania donar aquesta fiabilitat de pensar, ‘ostres, si aquesta gent s’ha pogut arribar a posar d’acord amb tots aquests punts, per alguna cosa serà’. I una de les nostres principals batalles precisament serà la de revertir aquesta dinàmica d’abstenció que hi ha hagut últimament. A les últimes comunals aquí a la Massana va haver-hi una abstenció d’un 40% i creiem que és una autèntica llàstima perquè ara que ja hi havia dues possibilitats d’elecció igualment va costar de treure la gent de casa per anar a votar.
I això per què?
Aquí nosaltres entonem el ‘mea culpa’ perquè no vam ser prou eficients en el moment de poder comunicar el nostre programa i les nostres idees i aquest serà el punt principal de treballar en vista a les pròximes eleccions. Mirar d’engrescar la gent que torni a sortir. Que voti el que voti però que surti al carrer a votar.
A nivell nacional, la Massana va ser una mica l’epicentre de la moguda liberal. Liberals que van deixar el partit i van crear Acció per després marxar d’Acció i acabar concorrent a les comunals com a Amb Seny. A nivell nacional Amb Seny tindrà translació amb Concòrdia una mica com a pal de paller.
Nosaltres, per exemple, amb Concòrdia hi tenim molt bona relació. La Laura (Bragança), la meva companya, és membre de Concòrdia i realment hi ha molts punts que treballem del comú conjuntament amb la cúpula de Concòrdia, i creiem que tenen un tenen un futur brillant i sobretot per la manera en què ho estan gestionant, que és és una nova forma de fer política que per nosaltres és molt atractiva i, per suposat que seguirem molt aquesta evolució fins a les pròximes eleccions i a partir d’allà es veurà com es podrà confluir… Jo en aquest moment soc independent, no estic afiliat a cap partit, i ho he dit moltes vegades, espero estar-hi anys, perquè he sortit bastant escarmentat i això ho he de dir tant de Liberals com d’Acció posteriorment. Així que ara mateix em sento molt còmode estant independent i tenint aquesta llibertat per poder confluir amb moltes coses amb un partit, amb moltes coses amb un altre. La veritat que no m’agrada sentir-me lligat però sí que és veritat que de cara a les generals haurem de buscar una fórmula perquè precisament hi hagi aquesta convergència i segurament, com pot ser obvi, sí que haurà d’estar liderada per Concòrdia perquè és el principal partit ara mateix de l’oposició, el que més vots va treure en aquest sentit, i penso que si es divideix el vot ja sabem el que passa per tant espero que hi hagi un acord per poder confluir tots junts.
I ara sí que és la darrera. El Guillem Forné té ganes de fer el salt de la política comunal a la nacional?
(S’exclama) Ja sap que a mi la política comunal m’encanta i ara mateix em sento molt còmode. I això que no les tenia totes amb el salt a l’oposició. És veritat que enyoro molt el departament de Cultura perquè com tothom sap és part de la meva vida i ho vaig gaudir com ningú, però sí que és veritat que aquesta nova etapa és un repte i ara mateix estic molt centrat en això. Clar, no sabem què passarà, si hi haurà eleccions l’any que ve, si s’acabarà la legislatura nacional, amb quines condicions arribarem… Si s’ha de fer el salt, potser farem el salt. Ara mateix no em tanco a res. És veritat que el mandat passat sí que tenia molta intenció, cent per cent, de poder continuar el projecte que tenia de comú. Ara mateix, escolta, l’opció principal és continuar amb aquest projecte de comú, però tampoc tanco la porta a res. És a dir que també m’agradaria, ara que he provat les dues bandes de l’espectre comunal, si el vent em tira cap a un altre lloc, ho mirarem. Però ara mateix la meva idea és acabar el mandat i a partir d’aquí a veure com podem seguir.