“De les rebequeries en trec cançons en forma de sàtira”

Què és el que presentarà el Sobrino del Diablo a Canillo Scenic Arts?

Són quatre passes entre avui i demà i faré quatre repertoris diferents. No tindré massa problemes perquè tinc més de 200 cançons i 14 discos. Tot i això, el repertori es basarà més en els tres últims dics.

Com combina la música amb les arts escèniques?

Ha estat una mica d’economia de guerra durant tota la meva vida d’artista. Jo soc cantants, toco una mica la guitarra, però em considero més cantant que guitarrista. La veu és el meu instrument tot i que sempre m’acompanyo de guitarra. A finals dels 90 vaig decidir anar en solitari perquè era més fàcil trobar llocs on tocar i em vaig donat compte que totes les històries que explicava entre cançó i cançó a la gent li agrada més. És un monòleg pre-cancó, tot i que no són un monòleg a l’ús, és a dir guionitzada i que la gent ha de riure cada 30 segons. Jo no tinc guió, sinó que improviso molt a partir del que explica la cançó. A més faig servir el feedback del públic, els hi pregunto coses, harmonies de dues veus, etc. Hi ha molta interacció amb el públic.

Com va sorgir l'oportunitat d'actuar aquí a Andorra?

Jo a Andorra soc molt veterà. Porto 12 anys a la Fada Ignorant, on actuo quatre vegades a l'any. En estar-hi tan sovint, l'Oriol Vilella em va veure i li va agradar i em va fitxar pel Jambo Festival, on he anat dos anys. Ara com organitzen aquest festival aquí a Canillo va pensar en mi.

No sé quin públic s’espera aquí a Canillo, en ser un dels pilars de la seva actuació la interacció?

Imagino que sent agost i modus vespre, no sé què esperar-me. Imagino que serà un públic familiar, però hi poden haver estrangers, del país, no sé. El xou és bilingüe català i castellà i m'adaptaré al que tingui.

S’espera que hi hagi força públic?

No em preocupa perquè he tocat a la festa major de Barcelona, la Mercè, potser amb 2.000 persones davant, però també he tocat a bars molt petits i que, amb prou feina, hi havia dobles dígits. Jo faig la meva feina igual, independentment del públic. Jo tiro milles amb el que faig i, de fet, estic més acostumat a poca gent i a prop que a molta i lluny. A Canillo, el que està clar és que estarà a prop.

Actua avui i demà, la gent pot veure coses totalment diferents?

Sí. L’espectacle només té set o vuit cançons perquè parlo molt entre cançó i cançó. Això em permet poder fer un repertori totalment diferent en cadascuna de les actuacions. És a dir, si algú vol venir a totes elles, veurà el Sobrino del Diablo, però amb diferents espectacles.

Com l’ha afectat la pandèmia en la seva carrera?

A l'espectacle i repertori no, però en la meva vida d'artista sí, perquè des del 2001 he estat vivint de la música exclusivament. La pandèmia va ser un punt d'inflexió molt dur, on molts músics ens van quedar de sobte sense res durant mesos i vaig apuntar-me a llistes d'ensenyament. Ara compagino mitja jornada, de castellà i llatí, i després les actuacions dels caps de setmana. Ara no haig de fer 10 o 12 'bolos' per viure, sinó que amb 5 o 6 ja en tinc suficient perquè tinc el mig sou de professor. Aquest ha estat el canvi més important; la gent ho veu com un pas enrere, però jo m'ho prenc com un nou nivell.

Ara que ha tornat a les aules, no sé si a la gent se sorprèn tenir un cantant com a mestre?

La veritat és que és divertit. Jo ja vaig tenir alumnes fa 20 anys quan vaig fer a músic exclusiu i ara torno a tenir nenes i nenes a classe i per ells això de tenir un professor que el poses a youtube i surt, els hi fa molta gràcia. A més, jo ho faig servir molt; porto a classe la guitarra a vegades i, en cas que es portin bé, els hi toco una cançó. A més, com un tinc un repertori molt ampli, a vegades les utilitzo per explicar alguna cosa.

Quines són les seves temàtiques?

Tots menys amor i desamor, que els hi deixo a altres. Una cançó meva pot parlar de fer crítica social d'un moment de la història a coses molt peregrines com pot ser parlar de literatura, paleoantropologia, història, entre altres. El que intento és que siguin divertides i s'aprenguin alguna cosa. Quan tens una rebequeria o alguna cosa que t'indigna, jo, en lloc d'enfadar-me, o aprofito per treure alguna cançó en forma satírica.