Després, una vegada reingressat a l’ONG, hi hauria un incident arran d’un viatge a Polònia, d’un comboi d’ajut humanitari. Una part dels components d’aquella expedició va entrar en territori ucraïnès quan el Govern havia deixat clar que res d’entrar en zona de guerra. Va salvar l’escull i Fernández i la Creu Roja van seguir endavant, gestionant el creixement, estabilitzant-se, reconduint serveis… fins ara que hi ha eleccions per renovar la junta directiva de l’entitat.
El fins ara director de l’organització no amaga la seva amistat amb el president Josep Pol i amb el candidat Alexis Estopiñán. També deixa clar que ara que l’han fet fora, farà campanya per la llista ’alternativa’ i plantejarà els comicis com una mena de referèndum sobre la seva persona i sobre la seva gestió a la Creu Roja Andorra. El 13 de maig es preveu molt calent. Ben diferent al que havien estat les eleccions els darrers 45 anys.
Acomiadat està. Com ha anat?
He arribat primer jo, abans de les 9 del matí, i ja he començat a recollir les meves coses i llavors han arribat ells. Han arribat diverses persones de la junta, ja ho tenien tot preparat, m’han reunit, m’han donat la liquidació i ja està. Llavors, he acabat de recollir i he marxat.
“Des del meu episodi d’assetjament la relació entre la junta i jo mateix va canviar i, malauradament, amb els anys s’ha anat deteriorant”
I li han ofert alguna explicació? Alguna justificació?
No. No, no. La carta d’acomiadament s’acull a l’article... ara no me’n recordo qui és, el de l’acomiadament no causal, és a dir, que et paguen la indemnització, i no t’han de donar cap justificació per acomiadar-te. El president no ha vingut. Ha vingut el vicepresident i algun membre de junta. Tot ho ha firmat el vicepresident i ja està. Quan hem acabat he marxat i ja està.
Vostè ha signat la recepció de la liquidació sota queixa o ho ha donat per bo?
Jo quan he sortit, com que ja havia demanat hora al meu advocat, he anat a veure’l perquè mirés si tot estava bé i que m’orientés una mica a nivell jurídic. Jo no he posat en dubte res. Que el que m’han donat estigués bé o malament. He agafat el que m’han donat i he anat a veure l’advocat.
I en principi, a nivell legal quant a la liquidació, tot està bé.
Sí, a nivell jurídic tot està bé. En acollir-se a l’article d’acomiadament no causal, si et paguen tampoc no pots reclamar, perquè a Andorra, pagant, l’acomiadament és lliure. I a partir d’aquí ja estic acomiadat.
Més enllà de dimecres passat a la nit quan es vota en aquesta reunió extraordinària de la junta i li acaben comunicat, d’una manera o altra, la decisió, prèviament havia sentit campanes de què se’l volien treure de sobre?
Sí! Tot això ve, si m’ho permet, és a dir, al final, des del meu episodi d’assetjament que al final no hi va haver ni tan sols ni una acusació o denúncia…
“Jo no vaig iniciar res. Jo vaig rebre una trucada i a partir d’aquesta trucada es va muntar la segona candidatura. La primera trucada no la vaig fer jo. Però sí que és cert que jo hi vaig donar suport. I per mi, aquest suport ha estat el detonant del meu acomiadament ràpid i fulgurant”
Però hi va haver una excedència forçada. Vaja, que el van obligar a estar sis mesos fora.
Exacte, em van obligar a fer una excedència. Però li diria que des d’aquell moment la relació entre la junta i jo mateix va canviar i, malauradament, amb els anys s’ha anat deteriorant. I potser especificaria més que tot, que sobretot que la relació amb el president era i continua sent excel·lent, i, de fet, ell no m’ha trucat perquè estic convençut que no sap ni què dir-me. Però quan he vist una mica les notícies avui, a la inauguració del centre de dia de la Massana, he vist que ha tingut unes paraules amables i encomiables envers meu i la meva feina, amb la qual cosa sí que voldria discernir que, al final, la dificultat de treballar amb la junta no és amb tota la junta. Hi ha el president amb qui he treballat i amb qui espero poder guardar una excel·lent relació. Després hi ha un altre membre de la junta, el Joan-Francesc Montané, que també va votar en contra, però tots els altres, que són els components d’una de les candidatures que es presentaran a les eleccions del 13 de maig, són els que han votat el meu acomiadament.
I això el fa malpensar.
Aquí es dona un tema que, també per entendre tot plegat, no em fa ni millor ni pitjor, però jo, a la Creu Roja, al maig, hauria fet sis anys que hi estava de director. Però abans havia estat 23 anys de voluntari. És a dir, jo sí que voldria traslladar que a la Creu Roja no hi sóc per ser-ne el director i per guanyar diners, sinó que la meva vida, amb 23 anys de voluntariat, va més enllà del càrrec. I per mi, l’ànima i el cor de la junta, fins ara, sobretot, el representaven el seu president, el Josep Pol. I ara en plegar, perquè no es pot tornar a presentar, perden el cor. I com que no han incorporat altres persones i no poden aportar, i és una apreciació molt meva, aquells valors característics de la Creu Roja. Aquí hi ha una pèrdua d’una part que hauria de tenir en compte la junta. Fruit d’això, coneguts meus, gent propera, em van demanar de participar en la creació, de donar suport a la creació d’una candidatura…
Però vostè impulsa aquesta junta quan vostè veu que pot acabar anant al carrer?
Mmmm (pensa). Impulsar… és a dir, jo no vaig iniciar res. Jo vaig rebre una trucada i a partir d’aquesta trucada es va muntar la segona candidatura. La primera trucada no la vaig fer jo. Però sí que és cert que jo hi vaig donar suport. I per mi, aquest suport ha estat el detonant, no la causa, o una causa, potser, ha estat el detonant del meu acomiadament ràpid, fulgurant i estan de vacances. El fet donés suport o que fos proper a aquesta segona candidatura que no és una llista derivada de la junta actual, doncs penso que va molestar, no va agradar, i a partir d’aquí es prenen mesures.
“El que diu el Govern és que s’ha d’aplicar la llei. I si hi ha voluntat de la junta de buscar solucions, al final es poden buscar solucions. Es busca i es pacta. A partir d’aquí, quan no hi ha voluntat, t’acomiaden i ja està”
Mesures és fer-lo fora.
Exacte. Aquests últims quatre anys no han estat molt fàcils, però al final no hi ha cap feina perfecta, cada feina té les seves coses. Però al final, jo sí que, jo i el meu equip, que al final érem un grup de persones que fèiem feina, hem transformat una Creu Roja que estava molt estabilitzada, molt, si m’ho puc permetre, passiva. Doncs l’hem dinamitzat, hem fet mil coses, ha passat una pandèmia… doncs que t’acomiadin d’aquesta manera, un acaba dolgut i sobretot, i no sé si ja tenen algú pensat per substituir-me o no, però bé, al final t’acomiaden. I et sents traït, et sents dolgut. Però has de marxar i ja està. S’ha acabat.
Però la seva idea de donar suport a una candidatura alternativa és prèvia o posterior als cants de sirena que hi havia sobre el seu acomiadament.
Jo, sense tenir proves, penso que la candidatura, sense el Josep Pol, hauria prescindit ja dels meus serveis i la sensació que sempre se m’ha donat, sense el Josep Pol, era aquesta.
I aquí, més enllà que ho ha citat vostè, i hi podem aprofundir, qüestions com l’assetjament, l’afer d’Ucraïna, les desviacions pressupostàries a l’hotel social Peralba o manca de titulació… quin pes hi té tot això?
Per mi són excuses que han volgut ajuntar per crear un relat, perquè el tema d’Ucraïna, per exemple, sort que tenia l’autorització escrita del meu president, perquè sinó ja m’haurien acomiadat en aquella època. El tema de la desviació, quan es va presentar a l’assemblea extraordinària la compra i inversió del Peralba, es va fer una estimació per a la qual no s’havia demanat cap pressupost, no s’havia contractat un arquitecte, no s’havia contractat un enginyer, i era un edifici del 1965. És a dir, que ara m’acusin a mi que hi ha una desviació d’un pressupost no té cap sentit, perquè, a més a més, la desviació d’un pressupost l’ha d’aprovar la junta, no és el director que te la potestat de gastar 100.000 euros més. Al final, una desviació per mi té poc valor. I la titulació, aquí podem debatre, perquè el centre sociosanitari ha de tenir una titulació sanitària o social, però el director de la Creu Roja és més un gerent, no és un sanitari, per dir-ho així, i aquí, el Govern ens ha autoritzat, o va autoritzar la Creu Roja, l’obertura de quatre centres sociosanitaris. Si estiguéssim en fals, jo entenc que no l’haurien autoritzat, i si els han autoritzat, interpreto que és per alguna cosa. Per això que jo penso, i és la meva opinió, evidentment, jo penso que aquí han volgut crear un relat per justificar una decisió, que al final, la decisió, al final, el document que m’han lliurat avui per l’acomiadament és l’article de la llei laboral relatiu a l’acomiadament no causal. No cal justificar, sap?
“Jo, sense tenir proves, penso que la candidatura, sense el Josep Pol, hauria prescindit ja dels meus serveis i la sensació que sempre se m’ha donat, sense el Josep Pol, era aquesta. Ara s’han ajuntat tot un seguit de coses per muntar un relat i ja està”
També ho deia ara fa poc. Sense en Pol, aquesta junta que vol continuar al capdavant de la Creu Roja, ja no confiava en Jordi Fernández com a director.
Efectivament.
Per tant, tant li fa acomiadar-lo avui de la manera que ho hagin fet com el 14 de maig l’endemà de les eleccions. Perquè el problema pot venir si el 13 de maig guanyi una candidatura que si que l’avala.
Efectivament. Aquí també hi ha una mica la incongruència. ’Escolta, estàs a un mes i mig de les eleccions, que són el 13 de maig’. En un moment donat, l’altra candidatura em podria tornar a contractar. Que aquí hi ha un altre tema. Que si Govern els ha forçat… El que diu el Govern és que s’ha d’aplicar la llei. I si hi ha voluntat de la junta de buscar solucions, al final es poden buscar solucions. Es pot mirar ’què hem de fer perquè el Jordi Fernández es pugui quedar a l’entitat i pugui aportar dins de l’entitat?’ Es busca i es pacta. A partir d’aquí, quan no hi ha voluntat, t’acomiaden i ja està. No hi ha recerca de solucions, per dir-ho així. A més, el que s’ha dit, una decisió que en un moment donat la pot revertir una segona candidatura si guanya les eleccions, quin sentit té que et precipitis d’aquesta manera a fer aquest acomiadament. Cadascú que interpreti el que vulgui, però aquí si es vol castigar algú a un mes i mig de les eleccions se l’acomiada i ja està. I cadascú que ho vegi com vulgui.
Anava a usar una altra paraula, però com que vostè ha utilitzat el verb castigar, l’usaré jo també. Té la sensació que hi ha algú que volia, ja abans d’avui, dins de la junta, castigar-lo?
Sí, sí, claríssimament. I ho pot dir obertament: per mi, el David Fraissinet i la Vicky Marrugat m’han volgut castigar i a partir d’aquí han pres la decisió, efectivament.
“Jo ara sí que faré ple suport i públic a la segona candidatura, la que encapçala l’Alexis Estopiñán. Hi haurà una votació i serà un referèndum sobre la gestió que s’ha fet aquests darrers sis anys a la Creu Roja”
Hi ha gent de dins de la Creu Roja que diu que fa molt temps que la Creu no acaba de rutllar, que ara fa pocs dies també va plegar algun altre responsable, que potser en Jordi s’ha pensat que era l’amo de tot, que hi havia molts favoritismes, i que potser era necessari fer foc nou. Com ho veu tot això?
Jo el que tinc clar és que… Compti que quan vaig entrar a la Creu Roja hi havia 11 empleats, i ara en l’última declaració a la seguretat social, la del mes passat, eren 82 assalariats a la Creu Roja. Que es prenen decisions quan ets director que no agraden a tota la plantilla? Això és evident. Precisament el que ha plegat que vostè menciona ha plegat perquè se’n va a fer un màster fora, no ha plegat per un tema que no estigui content. És més, pels Jocs dels Petits Estats del maig, es va obrir la possibilitat de contractar-lo de manera parcial o per hores, precisament perquè ens donés un cop de ma a la Creu Roja pel tema dels primers auxilis. És a dir, que les meves decisions com a director no sempre han agradat a tothom? Això és evident. En cas contrari… jo no sé com ho fan altres directors, si agraden a tothom, perquè això és molt difícil. I jo penso que aquí hi ha d’haver una valoració i si pot ser objectiva, sense prejudicis, de la feina realitzada als sis últims anys. Si aquestes decisions no han agradat a tothom, si la gent, en el seu balanç, pensa que no s’ha fet bona feina, és molt lícit i molt legítim que pensin que hi ha d’haver una renovació. Si el balanç dels últims sis anys, meu, i del meu equip, perquè jo sempre insistiré molt, una sola persona tiba del carro, però és tot l’equip que tira endavant. Si els últims sis anys jo i el meu equip s’ha arribat a fer tot el que s’ha fet, no vull entrar al detall, però penso que s’han fet moltíssimes coses. Doncs aquí penso que la feina realitzada i els resultats, per mi han de parlar per si sols. I tot això no s’ha fet sol. S’ha fet amb molta feina, amb molta implicació de tothom, i tot plegat ho veurem també en les eleccions. Per mi serà com una mena de referèndum. Si la primera candidatura, que m’ha fet fora, i la segona, sí creu que m’ha de donar suport, jo ara sí que faré ple suport i públic a la segona candidatura, la que encapçala l’Alexis Estopiñán. Hi haurà una votació i serà un referèndum sobre la gestió que s’ha fet aquests darrers sis anys a la Creu Roja.
“L’objectiu de la Creu Roja no és guanyar diners, és ajudar la gent, obrir centres de dia, obrir un hotel Peralba, oferir teleassistència i tot un seguit de recursos i de serveis”
Hi haurà eleccions, per tant, amb dues opcions.
Jo espero que sí, i jo donaré ple suport a la candidatura alternativa. Els animaré a continuar, que totes aquestes notícies no els desanimin, i que no m’han de fer per favor, tampoc. Si pensen que no he fet bona feina, evidentment no estan pas obligats a contractar-me, lògicament. Ara, jo voldria i espero i desitjo, i així ho traslladaré a la segona candidatura, que tirin endavant, que aportin, i que el soci i el voluntari, que són els que voten a l’assemblea general, doncs puguin tenir dues opcions, dues candidatures, perquè hi hagi també un procés democràtic. Si només tens una candidatura, no pots triar. Si tens dues candidatures, aquí tens opció de poder votar la que més creus que encarnarà els valors de la Creu Roja,
I l’última pregunta, i ho vostè ho deia. S’ha passat d’onze assalariats a 82. Vol dir que no s’ha passat d’una ONG a una empresa i això fa l’entitat molt gormanda?
Aquest és un tema del qual es parla sovint i penso que aquí hi ha d’haver dues coses. És a dir, la gestió interna d’una entitat de 82 empleats, aquí hi ha una gestió molt propera a una empresa. Això és evident. Hi ha un departament de recursos humans, hi ha un departament de comptabilitat… tot això és evident. El que passa és que aquí la gran diferència és que els objectius són uns objectius humanitaris. Jo vinc del sector financer, vaig estar 30 anys en un banc, i l’objectiu del banc, legítimament, és guanyar diners, com qualsevol negoci. L’objectiu de la Creu Roja no és guanyar diners, és ajudar la gent, obrir centres de dia, obrir un hotel Peralba, oferir teleassistència i tot un seguit de recursos i de serveis. I aquí, i potser em torno a repetir una mica, però també per fer entendre, un Josep Pol que ve del voluntariat i que té molt interioritzats els valors de la Creu Roja, doncs això ho entén. Ara, un David Fraissinet, una Vicky Marrugat, que no han estat mai voluntaris, que venen del sector privat i es pensen que això és una empresa privada quan jo no ho veig així, doncs aquí és on tenim unes visions, una òptica, un prisma que ens diferencia.
Comentaris (15)