Com afronta aquesta nova etapa com a directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH)?
Doncs com un repte, un repte interessant, perquè sí que és veritat que hi he participat des de la creació com a membre del comitè director, però no és el mateix, lògicament ,estar al comitè director que passar a la part executiva del dia a dia. Però a nivell personal és un repte, també per la part social que té l’Institut, sobretot amb els pisos de protecció pública o pisos a preu assequible, però és una part que m’agrada pel meu històric i la veritat és que m’ho plantejo com un repte i amb la idea d’aportar el meu granet de sorra perquè aquesta situació de l’habitatge pugui millorar per a moltes famílies.
Com deia, sempre ha estat vinculada a l’àmbit social, però no sé si ara es troba davant del repte professional més important.
Home, és un gran repte! Sí, sí, sí. Bé, tots ho són. O sigui, sempre que fas un canvi, doncs són grans reptes, però, segurament, a nivell de visibilitat, implicació, sensibilitat de la temàtica de l’habitatge, perquè no ens hem d’oblidar que segons l’Observatori de l’AR+I un 70% de la població està preocupada per aquest tema, doncs que a nivell d’abast fins i tot del tema que tractem des de l’Institut, que és l’habitatge, doncs lògicament sí que és un gran repte, amb majúscules.
Entre les tasques que té, hi ha també donar a conèixer l’INH? Ho dic perquè bona part de la població no acaba d’entendre què és ni quina funció té.
De manera molt planera i molt resumida, tenim una part que es començarà més a veure a partir d’ara, perquè també els programes estan sorgint ara, que és la part de la gestió del parc públic d’habitatges. Fins ara només teníem un sol projecte, que era el dels pisos de Casa Aristot Mora, amb un projecte molt concret, no només de donar una llar i un sostre, sinó també aquest acompanyament que fa Creu Roja Andorrana a través del programa Primer la llar. Ara estem començant a fer tota la part de gestió del parc públic d’habitatges a preu assequible, per tant, aquesta és una part que aquí sí que ja començarem a tenir feina i visibilitat, perquè d’aquí al 2027 cada any, periòdicament, aniran sortint ofertes. Aquesta és una part que penso que la gent començarà a veure que la fem, perquè ara és quan es podran posar aquests pisos al mercat.
“Penso que aquí ja se’ns està començant a conèixer com aquest agent social i l’agent que dona resposta als dubtes que tingui qualsevol persona”
Què més?
Després hi ha una part també, que aquesta potser queda com més interna, que és ser l’agent social que recull totes les inquietuds de temes d’habitatge. I això, doncs, tens diverses maneres de fer-ho. Una que també s’està fent i jo crec que també ja comença a ser coneguda és que som l’entitat de consulta per qualsevol tema de l’habitatge. Siguis propietari, siguis llogater, siguis agent immobiliari, siguis qualsevol altre actor que té un dubte o necessita una informació sobre habitatge, doncs aquí estem. És una de les nostres tasques, informar i explicar, depèn de la situació, quines són els propers passos que es poden fer. Això també ho pots fer a través d’estudis o informes sobre la situació de l’habitatge, i ja hi estem treballant. De fet, s’havia fet també i ara l’estem actualitzant, un estudi sobre la situació de l’habitatge a Andorra, que té com 58 indicadors o 60, i els estem acabant de posar tots junts i veure quines conclusions en podem extreure. Es pot fer a través d’organitzar jornades i conferències sobre diferents opcions de col·laboracions públicoprivades o diferents opcions que hi hagi per posar pis de protecció pública al mercat. I amb tota aquesta informació lògicament, fer recomanacions i propostes a Govern, principalment, però també d’altres actors, perquè es pugui trobar aquest consens en qüestions tan importants com és l’habitatge i que tothom tingui accés a un habitatge adequat.
Parlava de la part de consulta. Tenen moltes trucades encara?
Consultes se n’estan rebent. Vam fer un primer balanç dels primers sis mesos de l’any, i només amb el primer semestre ja aportàvem un 17% més de consultes que el 2023. Per tant, això vol dir que sí que la gent té més preguntes i que també sap que s’ha de dirigir a l’Institut per poder resoldre aquests dubtes. Per tant, penso que aquí ja se’ns està començant a conèixer com aquest agent social i l’agent que dona resposta als dubtes que tingui qualsevol persona.
Quins són els temes que els plantegen?
Els temes són molt variats. Ens en venen alguns per l’ús propi, ens en venen d’altres per dubtes en els contractes de lloguer, si les clàusules són les correctes o fins i tot algun propietari de quin model de contracte ha d’utilitzar. La veritat és que ens arriben de totes bandes. Per tant, les consultes són força variades. Sí que quan, per exemple, va sortir la llei del novembre del 2023 sobre mesures extraordinàries, lògicament en aquells moments les consultes són molt sobre la llei que ha sortit, de quines mesures són, com les he d’aplicar, com em puc acollir a la pròrroga, com puc negociar amb el propietari o com puc negociar amb el llogater. Al final surt de tot. Quan es va obrir el registre de sol·licituds per als habitatges de preu assequible, lògicament moltes consultes han sigut sobre aquest tema. O sigui que també van variant i a vegades també depèn, entre cometes, de les notícies que van sortint. Però sobretot aquests anys ha sigut molt això, consultes sobre la llei i sobre les pròrrogues, sobre com renovar els contractes, el temps de previs... Hi ha un gruix important sobre això. I aquest any també s’ha vist incrementada la part de l’habitatge a preu assequible.
Sempre s’ha comentat que falten dades. Quines serien les més urgents que necessitarien i de moment no arriben?
A veure, de dades sempre em falten. Com en tots els sectors per on he passat, les dades faltaven. Ara bé, més que faltar jo sempre dic que es deuen tenir, però potser no estan tractades com per poder-les fer públiques. En el tema de l’habitatge hi ha moltes dades que poden afectar. De moment en tenim de transaccions immobiliàries, amb l’Observatori de l’AR+I l’any passat vam poder tenir quin era el preu mitjà de lloguer, com havien incrementat un any per l’altre, el preu de les hipoteques... Al final, el que es vol tenir és una imatge el més real possible de la situació, i això és complicat i s’ha de fer un treball previ per poder-ho treballar també, perquè a vegades tens la informació, però no la tens tractada com per donar-la. Jo crec que falta més aquest treball d’analitzar i agregar o desagregar les dades per poder-les treballar i que això em serveixi per fer una bona política pública o per prendre decisions, que no pas el fet de la informació. Jo crec que hem de fer una tasca de treballar conjuntament, perquè a més, les dades, a vegades estan molt disperses. Els propietaris potser tenen una informació, les administracions públiques en tenen una altra, Estadística, lògicament, també fa la seva feina. Al final el que passa és que potser no es comparteixen prou. Tu tens les teves dades, un altre actor té les seves dades, l’altre actor té la seva informació i no s’acaben d’ajuntar per poder tenir aquesta visió més global.
“Més que faltar dades jo sempre dic que es deuen tenir, però potser no estan tractades com per poder-les fer públiques”
Hi ha bona predisposició per part de l’administració, però també per part de privats, de facilitar aquesta informació?
És un tema que no hem començat a treballar encara directament. Per tant, no puc dir si hi ha bona predisposició o no, perquè encara estem fent aquesta primera anàlisi, de quines dades hi ha i quines conclusions en traiem. Al final, jo penso que si hi ha la necessitat, acabarem trobant el consens i acabarem compartint dades entre tots, perquè al final tots podem estar interessats en compartir aquesta informació. Cadascú en farà després l’anàlisi que vulgui o ho veurà des del seu prisma, que és molt normal i per això hi ha tants actors diferents, a més jo penso que és ric que hi hagi aquesta diversitat d’opinions, però no puc dir si hi ha bona predisposició, que crec que hi serà en el cas que ho comencem a treballar, però que encara no ens ho hem anat a demanar.
Aquest dijous va acabar el termini per presentar candidatura per accedir a un dels pisos a preu assequible del Pas de la Casa. Quanta gent s’hi ha inscrit?
Ara ho hem d’acabar d’analitzar, perquè no és només que s’hagin inscrit, sinó que se’ls ha de reavaluar perquè s’ha d’actualitzar el registre. Molta gent va fer la inscripció potser a l’abril, al registre, i clar, potser la seva situació ha variat des de l’abril a ara. Per tant, un cop tinguem ja clar qui ha concorregut i qui ha sigut favorable, doncs podrem acabar d’ajustar i saber quantes persones podran tenir un pis a preu assequible, sigui d’aquesta oferta o de les que vindran.
Perquè en el registre global, quanta gent hi tenim a dia d’avui? Perquè una cosa és el registre per accedir al parc públic i l’altre cosa és qui s’inscriu en una oferta concreta.
Sí, sí. Miri les dades del registre van variant, perquè cada dia entren sol·licituds i cada dia anem valorant i es va movent, al final és viu. Sí que és veritat que no totes les persones que fan la sol·licitud passen a ser inscrites al registre, perquè no compleixen els requisits. També és viu perquè en el cas dels requisits, nosaltres els fem un requeriment per dir: ‘no estàs complint això’. Per exemple, si no compleixes els 5 anys de residència, no pots fer-hi res. Per tant, avui poden ser més i demà menys. Perquè si et canvies les circumstàncies i inicialment eres favorable, ara pots ser desfavorable.
Per exemple?
Com que hi ha uns límits d’ingressos tant per sota com per sobre que no es poden superar, doncs potser ara els teus ingressos no superen els màxims, però si et canvia la feina i tens més ingressos, passes a superar aquests ingressos màxims i per tant, deixes de ser favorable. Llavors és complicat donar una xifra perquè va variant.
Però més o menys, quin volum tenim ara d’inscrits?
Mira, a principi d’estiu, que ho va dir el cap de Govern, eren uns 240. Cada dia n’hem estat rebent, per tant, diguem que un centenar més. Doncs 300 i escaig.
I de sol·licituds concretes pels pisos del Pas, n’han arribat moltes?
Això encara no li puc dir. Com que hem d’acabar de revisar-ho no puc dir si n’hi ha hagut 15, que són els pisos que hi ha, o si n’hi ha hagut menys o n’hi ha hagut més. Tot això és el que hem de revisar, perquè hi poden haver persones que hi hagin concorregut i que jo ara et digui, ‘sí, mira, n’hi ha tantes’, però que quan les revisem i les puntuem, no compleixin els requisits per entrar-hi. Per tant, no vull donar xifres perquè, independentment que hagin concorregut o no, poden canviar.
I quan podria haver-hi les primeres adjudicacions de pisos?
Des que es va iniciar el procés d’oferta fins que es puguin adjudicar, tenim un màxim de dos mesos. Per tant, va sortir a principis de setembre, per tant a principis de novembre com a molt tard.
“Per a mi la clau està en convèncer els propietaris de pisos buits que els posin al mercat amb incentius, hi ha moltes opcions abans d’arribar a la cessió forçosa”
Aquesta setmana sortia un estudi d’un portal immobiliari que deia que començaven a baixar els preus dels pisos de lloguer. S’ho creuen?
Crec que està molt bé que es faci aquest informe. El que passa és que és només el segon informe i té molt poc històric. Llavors, hem de ser molt curosos a l’hora d’analitzar-los. També és veritat que la mostra és petita però no té encara un històric suficientment llarg per poder analitzar. Que està molt bé que ho facin, eh?! Nosaltres ens el mirem cada vegada que el publiquen perquè també ens interessa saber com està el mercat, però per poder extreure conclusions sobre si estan baixant o no estan baixant els preus, crec que hem d’esperar una mica més, i quan ja tingui potser un any o que se n’hagin publicat uns quants més, llavors sí que si es veu una tendència a la baixa de diversos trimestres, potser podem dir que si. Si és aquest sol trimestre i el següent trimestre torna a pujar, no és necessari analitzar-ho.
I la pregunta del milió que crec que ja li han fet un munt de vegades. Com valoren la llei òmnibus que està generant opinions tan controvertides?
És una llei complexa i ambiciosa que recull també algunes de les encomanes que va fer el Consell General en aquella sessió monogràfica sobre habitatge. Tracta molts temes, que tots estan relacionats amb temes d’habitatge. Al final, la immigració, si ve molta gent, això crea una demanda nova de pisos. La inversió estrangera, també està bé que s’acabi regulant, tot i que, quan mires les transaccions immobiliàries que es fan, la inversió estrangera només és un 25% del total. Per tant, està clar que un 25% afecta, però hi ha moltes més transaccions que no són inversió estrangera. Al final, són molts temes que realment tindran alguna afectació amb l’habitatge i que entenc que s’han treballat amb l’objectiu de poder posar més pisos al mercat i limitar algunes mesures que podrien afectar negativament el mercat de l’habitatge.
Creu que realment serà viable tirar endavant algunes mesures com la que fa referència a la cessió forçosa dels pisos buits? O hem d’esperar que això acabi a tribunals?
De moment penso que s’ha d’esperar a com acaba la llei, perquè ara està en tràmit parlamentari i hem d’esperar a com acaba, i a partir d’allà ja es veurà com s’acaba aprovant i a partir d’allà els propers passos. Crec que és avançar-nos massa, amb totes les esmenes que s’estran treballant i tot el procés que queda, crec que és aventurar-se ara a dir com acabarà i com s’implementarà. Crec que és més prudent esperar.
“El programa Reviu el valorem positivament perquè qualsevol mesura o programa que tingui per objectiu posar pisos al mercat de lloguer assequible per nosaltres és un pas endavant i necessari”
Però alguna cosa s’ha de fer amb els pisos buits, no? I més quan tenim aquesta problemàtica.
Sí, sí, sí. A veure, la mesura de buscar oferta de pisos, que és el que ens falta ara, i, si en alguns d’aquests 1.600 pisos buits que estan quantificats, es pot contactar els propietaris o se’ls pot animar per no arribar a la cessió forçosa... Que jo penso que s’hauria de treballar molt aquest període que tenim entremig, contactar els propietaris i com que ells tindran un temps per explicar per què no estan utilitzant el pis, jo penso que el més important és que durant aquest període es pugui trobar algun programa per si és un motiu involuntari, que se’l pugui animar a posar aquest pis al mercat de lloguer. I ho podrà fer el mercat de lloguer obert, a través d’una immobiliària, o si ho vol amb unes contrapartides al preu de lloguer assequible. Per a mi la clau està en treballar bé aquest període de justificació i que durant aquest període el puguis convèncer amb incentius que el pugui posar al mercat, si és a preu de lloguer assequible amb unes contrapartides, o si el vol posar a preu de mercat o vendre’l. Al final hi ha moltes opcions abans d’arribar a la cessió forçosa.
Des de l’Institut són proactius a fer alguna proposta d’aquestes o estan a l’espera de la llei?
Independentment de la llei, si veiem alguna proposta que pot ser interessant la transmetem, sigui a través de la comissió, sigui a través d’iniciativa pròpia de l’Institut. I sí que és veritat que aquesta part més de contrapartides i d’incentius sí que l’hem traspassat. Com a exemple: els propietaris què creiem que volen? Doncs que se’ls garanteixi que cobraran el lloguer cada mes ho faci o no ho faci l’arrendatari. Això també ho hem buscat en programes que ja estan en marxa en d’altres llocs, que s’assumeixi el cost de l’assegurança del pis, que els ajudis a trobar el llogater més adequat pel seu pis, que els asseguris que els tornaràs el pis en bon estat. Hi ha certes mesures que ja s’han posat en marxa en d’altres llocs i que al final és el que segurament anima els propietaris a posar el seu pis al mercat de lloguer. I amb això sí que ho hem treballat una mica perquè hi ha l’opció de la cessió, de la mediació... Dintre d’animar-los a posar-los al mercat de lloguer hi ha diferents fórmules també per fer-ho. Això sí que ho hem començat a treballar i ho hem compartit amb Govern.
Un programa com el Reviu, que impulsa el comú d’Andorra la Vella, pot ser una solució en aquests casos?
Pot ser, és un exemple d’aquests programes d’incentius. El programa Reviu el valorem positivament perquè qualsevol mesura o programa que tingui per objectiu posar pisos al mercat de lloguer assequible per nosaltres és un pas endavant i un pas necessari.
És duplicar la feina que fa el Govern o acabar sent complementari?
Jo crec que per ara és complementari. Hem d’acabar de veure també el programa perquè acaba de posar-se en marxa i encara no s’estan veient els resultats, però jo penso que és complementari.
Fa falta més iniciativa per part dels comuns o ja fan prou?
Jo crec que estan tenint iniciativa i penso que també tenen la intenció de tenir-la perquè ja hi ha diversos comuns que han arribat amb algun acord amb Govern per fer edificis de preu assequible, amb diferents fórmules, però ja hi ha diversos comuns que hi estan arribant i altres ho estan fent amb col·laboració públicoprivada també. Per tant, jo penso que l’interès i la voluntat hi són i, benvinguts. I que si nosaltres podem ajudar, l’Institut està al seu costat.
Parlava d’aquesta col·laboració públicoprivada, que és una cosa que s’ha insistit molt i que des de Govern que hi hauria de ser. Noten la voluntat per part del privat de fer aquest tipus de projectes? Fins ara no ha acabat de funcionar.
Jo crec que l’interès hi és, però s’ha de treballar entre les dues bandes per trobar la millor fórmula o la millor opció. Perquè sí que s’havia intentat, ja ho sabeu, a través del fons de l’habitatge, que aquesta és una de les que no ha funcionat i que li hem de trobar una altra manera de buscar aquesta col·laboració públicoprivada. Jo crec que l’interès hi és per les dues bandes i l’únic que ens fa falta és trobar la millor fórmula, que poden ser diverses, perquè al final hi ha moltes maneres de fer aquesta col·laboració públicoprivada, i una mica la nostra tasca serà buscar fórmules i asseure’ns amb les dues parts per intentar trobar-les.
Ja que parla del fons. Hi ha intenció de mirar de donar-li la volta i que pugui tirar endavant d’alguna manera?
Tal com estava previst, és veritat que hi ha uns ajustos tècnics que no es poden superar i, per tant, tal com està previst no serà. Però al final el que hem de treballar és l’objectiu que tenia aquest fons, que era trobar fórmules poder treballar públic i privat conjuntament. Ara el que hem de fer, i ja ho hem començat a fer, és buscar aquestes altres opcions perquè aquesta col·laboració públicoprivada, encara que no sigui a través del fons, que tingui un altre mecanisme perquè la puguem dur a la realitat.
I quines opcions hi hauria?
Hi estem treballant, és molt incipient. No em vull aventurar perquè ara estem fent una mica allò de buscar moltes opcions i a partir de moltes, anar trobant quina o quines són les que podrien anar millor. Per tant, no em puc aventurar a dir-ne cap perquè potser després en surten algunes que nosaltres no hem previst i amb reunions i amb trobades també se’ns en poden acudir de noves. Per tant, és molt incipient però sí que és un treball que hem de fer.
“Dir de viure a parròquies altes porta reticències però és massa aviat per dir que no hi volen anar”
Els propietaris d’apartaments turístics defensen que reconvertir-los en residencials no serà solució, especialment els de parròquies altes, perquè creuen que la gent no hi vol anar a viure. Amb el que veuen vostès a l’INH, creuen que és encertat el plantejament?
A veure, aquí hi ha moltes casuístiques i és veritat que a tothom que se li parla de parròquies altes, no només el Pas, fins i tot Arinsal, la gent té certes reticències perquè estem acostumats o perquè ara viuen a Andorra... I llavors al canvi t’hi has d’adaptar. Però és veritat que el reglament ja estableix unes puntuacions per si ja resideixes en aquella parròquia. O sigui, també es valora el fet de no canviar-te massa de lloc. Però també és veritat que hi ha la part del reglament que també diu que si no s’omplen els pisos amb concurrència voluntària, després sí que s’ha d’anar trucant a tothom que compleix els requisits. Però jo penso que hem d’esperar una mica, perquè ara sí que és veritat que encara hi ha pocs pisos de preu assequible al mercat i a mesura que en vagin sortint la gent segurament mostrarà més interès, llavors hi haurà més persones doncs que potser ja resideixen a l’Arinsal o a El Tarter que ja els va bé no moure’s de la parròquia i anar-se’n a un pis de preu assequible. Hem d’esperar una mica encara abans de valorar, perquè ara estem molt a l’inici i jo crec que és massa aviat per dir que la gent no vol anar cap allà, perquè a vegades ens pot sorprendre.
El 2027 és l’any que en principi s’acaben les pròrrogues. Vostès veuen que serà realment així, ja no hi haurà més opció d’allargar contractes? Hem de pensar realment que es donarà aquest apocalipsi, o tempesta perfecta que deia el seu predecessor?
Jo crec que també ens falta alguna dada per poder-ho valorar. És veritat que si tots els contractes s’acabessin el 2027, es pot produir una situació complicada si abans no s’ha treballat aquest parc públic d’habitatge o altres mesures perquè la gent pugui accedir a un pis a un preu adequat, no només assequible sinó a un preu adequat. El que tampoc no sabem ara, i per això també hem de ser una mica prudents, és quantes persones han arribat a un acord amb el propietari i han renovat per 5 anys i per tant ja és més enllà del 2027, ni quantes s’han acollit a la pròrroga forçosa. Per tant, és veritat, si tots s’acabessin el 2027 i abans no hem trobat una solució, seria un maldecap. Això està clar. Però, com dic jo, tenim ara aquests tres anys per treballar a buscar mesures, a buscar solucions i jo penso que ara hem de centrar els esforços en això, en treballar perquè abans del 2027 la situació hagi canviat i no es produeixi aquesta situació complicada.
Hi haurà marge suficient?
Jo penso que sí, i això no vol dir que se solucioni tot i que no hi hagi cap problema el 2027, però jo crec que en 3 anys podem haver treballat mesures i fer que la situació s’hagi revertit, encara que no totalment, però sí parcialment.
Ara tenim pisos socials, que estan molt acotats els seus destinataris, pisos a preus assequibles, també amb unes condicions acotades, però segurament tenim una bossa de gent al país que es troba en terra de ningú, que no poden accedir als pisos a preus assequibles, però que tenen problemes per pagar el lloguer i no poden ni plantejar-se comprar. Com ho solucionem?
El parc públic d’habitatge té unes limitacions perquè has de posar aquesta sèrie de requisits. Lògicament sempre hi ha gent que es queda fora, a vegades per molt poc. Però també és veritat que les inscripcions al registre ens permeten veure quines són les situacions que es donen. Com més en tenim, més situacions podem detectar i això ens va permetre que el Govern fes una modificació del reglament aquest estiu perquè es detectava que un dels requisits que era tenir un contracte de lloguer vigent, joves que es volen emancipar no ho podien tenir, persones que estan en un procés de separació no ens ho podien demostrar perquè han hagut de marxar o potser se n’han anat a casa els pares una altra vegada o fins i tot persones que viuen en allotjaments turístics. El fet d’anar rebent aquestes sol·licituds ens permet analitzar-les i a partir d’aquí dir: ‘hi ha aquest requisit, hi ha aquest perfil que no el compleix i ens ho hem de mirar’. I això ja va permetre que es fes aquest canvi en el reglament. Per tant, està clar que no tothom compleix els requisits, però que sí que hi ha la voluntat d’anar-ho ajustant. Un cop pots analitzar suficients sol·licituds veus quina és la situació i la voluntat que el reglament sigui viu, jo crec que hi és i es pot anar adaptant. Però s’ha d’anar poquet a poquet perquè tampoc tenim una quantitat de pisos a preu assequible que puguis anar obrint molt. Jo penso que és prudent anar analitzant i un cop analitzat i tens unes certes dades ja pots dir que sí, podem tornar a obrir per aquests requisits en concret.
“En tres anys podem haver treballat mesures i haver revertit la situació, ni que sigui parcialment”
I de cara a futur, hem de pensar en un INH molt més ple de contingut, de competències i de funcions de les que té fins ara?
Jo crec que una evolució tindrà i hi ha algunes competències que ja estan establertes per la llei i lògicament són en les que ens concentrem, però sí que és veritat que els instituts i sobretot els de nova creació com és el nostre, al cap de cert temps s’haurà de revisar i potser ampliar o potser canviar algunes de les competències perquè la situació evoluciona. Per tant, jo crec que sí que cada cert temps fins i tot és bo replantejar-se com ha de ser l’Institut.
Suposo que pensar que la situació haurà millorat tant que no serà necessari potser és ser molt optimista, no?
A veure, ser necessari o no, mentre hi hagi gestió de pisos de protecció pública i a preu assequible, aquesta tasca sí que la tindrem. Després pot anar creixent aquesta, podem tenir una implicació més directa amb col·laboracions públicoprivades... Al final, el ventall és molt gran, anem consolidant projectes o programes i a la que en tinguem un de consolidat fiquem-nos a treballar en un altre perquè de moment ja tenim grans reptes al davant.
Abans d’acabar, li volia demanar com va viure vostè la tensió que hi va haver entre Josep Maria Pla i Conxita Marsol i que va acabar amb la dimissió del seu predecessor.
Va ser una decisió personal i va explicar els seus motius, lògicament, nosaltres la vam haver de respectar, tot i que a nivell personal no volíem que marxés, però sí que ell la va aprendre i li vam haver de respectar i nosaltres sí que vam agafar el compromís que continuaríem a l’Institut perquè no quedés en un buit. Després se’n va proposar a mi, que tampoc no m’ho esperava, i vaig pensar que com que més o menys sabia els temes, coneixia l’equip i havia seguit els temes, podia acceptar el repte.
Va ser difícil treballar veient que hi havia aquestes tensions i desavinences?
Jo en aquells moments no estava en el dia a dia i suposo que des del comitè director ho vam viure d’una manera molt diferent, n’érem conscients, però jo penso que tant per la banda de l’Institut com del ministeri la voluntat era treballar conjuntament per un objectiu, l’objectiu comú que tenim. Però no sempre es troba la forma.
S’ha revertit totalment aquesta situació? Les aigües estan més tranquil·les?
Relació sempre n’hi ha hagut i ara tenim una relació fluïda, que no vol dir que abans no hi haguessin reunions, sempre hi ha hagut una relació. Ara, sí que és veritat que sobretot pels projectes nous que estan venint de preus assequible la relació és molt fluïda i hi ha bona entesa. Tant a nivell tècnic com a nivell de ministra amb direcció, jo penso que hi ha bona entesa i que tots tenim molt clar que hem de treballar per intentar revertir aquesta situació i tant uns com els altres tenim la voluntat de fer-ho.