Quin coneixement té del comerç del país i com valoraria el moment que viu?
El coneixement que jo tinc del país és de molts anys, de molts anys, per l’‘expertise’ i pel seguiment. Actualment, el país està vivint un moment interessant d’adaptació i de canvi.
Fa molts anys que sentim a parlar que toca reinventar-se, que cal adaptar-se als nous hàbits de consum, però hi ha certa sensació que és un pas que no s’ha acabat de fer. Per què tantes reticències?
Això és una opinió personal, referent també a una situació que succeeix a altres àmbits. El sector comerç és un sector complex, és un sector al que li costa moure's, i hi ha una realitat que, en una situació de postpandèmia, aquesta manca, a vegades, que el sector faci adaptacions i faci canvis, les ha d’accelerar. I és per aquest motiu que encara que un no vulgui, ha de fer aquest canvi. El motiu per al qual el país no fa aquest moviment és similar i equitatiu a altres situacions de petit comerç de grans ciutats, costa molt perquè hi ha una inèrcia passada i aquests canvis costen bastant.
No sé si té a veure amb el fet de viure encara del passat, de tenir la sensació que allò que havies fet tota la vida encara serveix: la gent venia i comprava i no calia massa res més.
Aquest és el canvi de model. I això jo també ho explicaré a les conferències. El canvi de model és que hem passat en moltes situacions d’estendre a haver de vendre. I aquí hi ha un canvi. Abans, d’alguna manera, la gent et venia a comprar, i ara has de fer tu el canvi, la transformació, hi ha també més competència que fa que el client sigui més infidel i això també és molt rellevant, el canvi d’hàbits del client, i això fa que hi hagi d’haver aquesta adaptació per urgència.
“El sector comercial no fa canvis perquè hi ha una inèrcia passada i els canvis costen molt”
Els reptes que afronta el comerç d’Andorra, no deuen ser tan diferents dels que afronta el comerç de l’entorn.
No, no són diferents. El que succeeix és que Andorra té una situació que pot li jugar molt a favor, perquè en moltes altres ciutats, aquest petit comerç forma part del resident i Andorra té aquest àmbit que hi ha molta gent que ve a propòsit. És a dir, no només té el resident, que li pot suggerir atractiu, sinó que contínuament té un canvi d’hàbitat, en el sentit que puja gent i té una sèrie d’entorn i d’activitats al país que fa que tingui un trànsit de gent que no és resident.
En la primera ponència parlarà sobre el futur del sector del retail. Per on passa aquest futur?
Sí, en aquesta primera ponència parlo de tendències i a la vegada del futur. Quan parlem de futur parlem de crear valor. Jo ja he comentat que en les meves ponències sempre intento traslladar molt de mètode que es pugui aplicar, que sigui aterrat, i quan parles de futur has de saber cap on vols anar tu. Per tant, és la creació de valor. Hi ha molts negocis al país que hauran de fer una autodiagnosi i preguntar-se: ‘Estic actualitzat o m’he de moure i he de fer una sèrie de canvis? El meu client continua veient que la meva botiga dona un valor afegit?’ I aquí ja hi ha una reflexió de millora i de canvi. I d’això en parlarem.
Un dels reptes de què fa temps que es parla és del comerç electrònic. I aquí sí que s’ha vist que hi ha bastants deure per fer. Andorra fa tard?
Mai es va tard. Tindrem una ponència centrada només en el perfil del client digital i jo també poso una dada que és molt interessant. Òbviament que la digitalització, i en parlarem en aquesta primera ponència, no només és ‘e-commerce’, hi ha molt àmbits per digitalitzar un negoci. Però si només parlem d’‘e-commerce’, també vull donar una dada: moltes vegades grans companyies que han fet una gran aposta en el comerç electrònic, la quota de mercat de l’‘e-commerce’ no arriba al 25%. Això vol dir, i això en parlaria molt, que el retail físic continua sent una gran oportunitat i continua sent el pilar del negoci.
Potser també fa falta obrir aquesta part digital de consulta o d’estar present a la xarxa, fer-te veure.
Sí, hi ha una realitat que qualsevol ha d’introduir-se en aquest món digital, ja sigui per consultes, ja sigui amb la nova intel·ligència artificial, però el client d’avui és omnicanal, tots anem amb pantalles. Abans deien: ‘has de tenir una web’, ara d’alguna manera has d’estar en un canal digital. Si no estàs amb un canal digital, no existeixes.
Tenint en compte que hi ha gegants com pot ser Amazon i si li sumem, en el cas d'Andorra, tot el tema dels costos de duana de cara a vendre i portar producte fora del país. Se segueix sent competitiu?
Aquesta és una gran pregunta perquè aquí sí que hi ha una barrera important . Sí que requereix fer un bon anàlisis per veure quina és la fórmula perquè en aquest aspecte, perquè el comerç electrònic és logística també, i amb aquest cost aranzelari cal valorar molt bé la fórmula perquè Andorra sigui competitiu.
“El retail físic continua sent una gran oportunitat i continua sent el pilar del negoci”
Al país han proliferat botigues de cadenes, molt sovint espanyoles, que pots trobar a qualsevol ciutat mitjana de Catalunya, per exemple. És una bona línia, o caldria haver apostat per la diferenciació?
Molt bona pregunta. Aquí són opinions estratègiques. La meva, personalment, és que s’ha d’apostar per una línia de diferenciació, sens dubte, i és el que parlarem a les quatre ponències i aplicarem aquesta medicina, que és com diferenciar el nostre negoci, que és la línia a seguir. Posarem molts exemples d’empreses que estan fent les coses diferents. I també parlarem que hi ha una nova tendència que és donar valor al concepte local. Cada vegada el concepte de la globalització comença, no a erradicar-se, però sí que el nou consumidor valora tot allò que és local, que li dona valor diferencial, o sigui el quilòmetre zero de l’alimentació es comença a valorar en tots els àmbits.
Segurament també tenim reptes en funció de la zona comercial. No és el mateix Meritxell o Carlemany que els barris més apartats.
Totalment i en parlaré també a la primera ponència perquè la gent estigui tranquil·la, perquè òbviament els eixos són diferents, però els lloguers també, per tant, es juguen lligues diferents i això val la pena. Però també continuo dient que hi ha una oportunitat molt important que moltes vegades, ja no només el que ve de fora, sinó el resident, fa una sèrie d’hàbits i costums. I això fa que igual el carrer principal és de l’hàbit i es perden molts contextos diferencials d’altres zones. L’ideal, en la meva opinió, és que cada barri tingués el seu focus d’especialització. No es fan la competència a tot el país, sinó que cada barri comença a tenir el seu punt d’atracció: en un lloc més centrat en art, en un altre més centrat en moda... D’alguna manera aquí és quan tothom s’està diferenciant i fa que tothom es reparteix.
Un altre dels reptes és el tema dels treballadors. Segur que tampoc és exclusiu d’Andorra.
Això és el problema greu que està tenint en comerç. De totes maneres, i ho poso sempre amb altaveu, que les empreses de més èxit del món són aquelles empreses que més formen. Aquí també hi ha un tema que és molt important que moltes vegades es donen formacions o cursos d’una forma subvencionada i el comerç a vegades no els agafa. Aquí també s'ha de fer una inversió no en recursos, sinó en aquella capacitació del temps de voler apostar perquè la gent s’ha de formar. I també que els bons professionals han de tenir unes retribucions que estiguin en valor.
“L’ideal seria que cada barri tingués el seu focus d’especialització”
És un sector amb salaris baixos i així difícilment s’atrauen treballadors qualificats.
Evidentment, però llavors és la llei del pèndol, que d’alguna manera mai se soluciona el tema. És el peix que es mossega la cua. Hem de començar a posar en valor, i poso l’exemple del sector de la restauració, que abans era el cuiner i ara és el xef, i a aquest xef se l’està retribuint més, se’l forma més, se li dona un poder cultural i un reconeixement que fa que la gent el vulgui impulsar. I amb el comerç hauria de passar el mateix, hi ha d’haver una transformació perquè es reconegui la figura de l’expert en comerç i que ser un venedor o venedora sigui una professió molt digna i molt reconeguda.
Potser és un concepte que tenim molt interioritzat, que és una professió menor, tot i que després, en realitat, valorem aquells comerciants de tota la vida, que ens atenen bé, ens aconsellen...
Exacte. Així és i jo sempre poso en majúscules que no tothom pot ser venedor. No tothom, perquè primer t’han d’agradar les persones, segon que t’ha d’agradar d’alguna manera aquest tracte continu, t’ha d’agradar també l’haver d’estar contínuament aprenent no només del consumidor, sinó també dels productes. Vull dir, hi ha un tarannà darrere, és una professió, i és una professió que com més temps fa que t’hi dediques, més t’adones que menys en saps. I això ha de prosperar. I efectivament l’única manera que hi ha de reconeixement és pagant adequadament, i hi ha moltes fórmules perquè no sigui un afogament per a les empreses, i òbviament amb un reconeixement social.
Comentaris (3)