“Arribo a Càritas amb la il·lusió de poder col·laborar a fer una societat andorrana més justa”

Primer de tot, com enfronta aquest nou càrrec? Té ganes?

Sí. Quan em pregunten pel càrrec sempre dic que és un servei perquè nosaltres a Càritas, sí que és veritat que el nom de presidenta dins la societat tenen una connotació, però els càrrecs són un servei. Jo ho afronto així, i si puc ajudar doncs magnífic. Arribo a Càritas amb la il·lusió de poder col·laborar a fer una societat andorrana més justa més equitativa, més generosa, solidària, altruista. Des de Càritas totes les persones que hi som, contribuïm en això, evidentment tant el president, com el voluntari, com l’assistent social, tots tenim el nostre rol i la nostra funció, però la finalitat és la mateixa. La veritat que no ho considero una tasca unipersonal, sinó que és una tasca compartida amb tot l’equip de Càritas Andorrana que és un equip molt fantàstic, i també amb tota la gent de parroquials.

Fa respecte posar-se al cap de davant d’una entitat com Càritas?

Bé, si m’ho prengués com un càrrec, no ho sé. Però la veritat és que l’equip m’ajuda. Respecte sempre en tens una mica perquè les coses surtin bé i que no hi hagi cap problema, que no hi hagi cap assumpte que no puguin dir que no s’ha fet bé. La il·lusió és fer-ho bé amb transparència i molt d’esforç. Vull que les coses es facin bé.

Vostè ve de l’àmbit de l’educació. Per què va decidir involucrar-se en aquesta causa?

Jo soc mestre. Vaig començar al col·legi Mare Janer i després al Sant Ermengol. Primer vaig fer de mestre, després de cap d’estudis i de directora, fins que em vaig prejubilar. Ja col·laborava amb Càritas parroquial des d’abans i quan em vaig prejubilar el meu marit i jo ens vam anar introduint en aquest món dels voluntaris. En el moment que la comissió permanent de l’entitat va dir que faltava un membre es va mirar els voluntaris de les diferents parròquies i m’ho van demanar a mi i vaig dir que si.

Quin balanç fa dels primers mesos al capdavant de l’entitat?

Un balanç molt positiu. El 25 de juliol vam prendre possessió els nous càrrecs i el mes d’agost com que estava aquí a Andorra ja vaig començar a contactar amb les persones de l’equip i al setembre ja ens hi vam posar més amb força. Aquests darrers mesos han estat bastant intensos, perquè també ens hem proposat fer un sopar solidari el dia 15 de novembre, a més de tota la tasca del dia a dia de Càritas.

“Es tracta de compartir i d’ajudar i el repte és que Andorra sigui un lloc on les persones puguin viure sense dificultats”

Quins han estat els principals reptes als quals ha fet front des de l’inici de la seva presidència?

No porto molt temps, però els reptes són els que té l’entitat. Me’ls faig meus. Aquí hi ha un treball de cada dia de les persones que ajuden a les altres persones, amb el nostre lema de ‘Ajuda’ns a ajudar’, aquí es tracta d’això de compartir i d’ajudar i el repte és que Andorra sigui un lloc on les persones puguin viure sense dificultats. És veritat que tenim una xarxa social des de Govern molt bona, per tant, no estem com en altres països, però sempre hi ha persones que per situacions puntuals, que perden la feina o perquè estan sols, no tenen una xarxa social de família o d’amics i potser estan malalts, i aquí treballem molt amb la gent que està sola que té problemes de salut i que se’ls ajuda a través de Càritas perquè potser amb el seu salari o pensió no podrien pagar les proves mèdiques o avançar els diners fins que no els arribi el 75% que retorna la CASS. Per tant, és una tasca d’ajuda d’acompanyar, no ajudar des del punt de vista que ho fem perquè els altres pobres. No. Nosaltres ho fem des de l’equitat. Volem una societat equitativa, justa, fraterna i que compartim el que tenim. Càritas és per compartir, és un lloc on pots compartir temps, diners o les dues coses, això ja depèn de cadascú.

Quines són les principals línies que vol seguir?

L’objectiu és ajudar a les administracions, amb el que ells no arriben, nosaltres intentar ajudar des del voluntariat i des del sector més privat. Nosaltres ens hem plantejat també ampliar el voluntariat que ja en tenim molts, però obrir la porta perquè més gent ens ajudi i sobretot, si tenim voluntariat jove millor, volem voluntariat jove perquè puguin implicar-se encara més. Després també hem creat un programa que el teníem en algunes Càritas parroquials i també a l’Andorrana, però que amb la pandèmia s’havia quedat parat que és el de l’acompanyament a persones que estan soles en residències o al domicili que es diu ‘Al teu costat’, que el porten voluntaris. A residències mateixes ens ha demanat si tenim voluntaris que poden anar a fer companyia a gent que es troben molt soles, i ho estem impulsant ara. És un objectiu bastant immediat per tenir-ho de cara al gener o al febrer.

Actualment, el 79% de les persones que atén Càritas Catalunya es troben en situació de pobresa extrema. Com es troba la situació a Andorra?

Aquí la situació no és com a Càritas Catalunya, és millor. És un país petit amb una xarxa social i nosaltres per exemple l’any 2023, es va atendre un 12% menys de persones que l’any 2022, la qual cosa vol dir que després de la pandèmia Andorra s’ha anat recuperant. La situació és una mica millor, si allà es aquest percentatge, doncs aquí es bastant més baix. No tinc les dades per comparar exactament però si que sabem que és bastant menys el nombre d’atencions que es fa, però dins de la nostra proporció d’habitants i el nivell de recursos que té el país també és important.

En aquesta nova etapa Càritas té la voluntat de sensibilitzar sobre les necessitats socials de la població. Quines són principalment?

L’acompanyament. Hi ha molta solitud en tots els aspectes i persones que tenen 45, 50 o 55 anys que són monoparentals o que no tenen fills i estan sols i necessiten suport psicològic, jurídic, mèdic, alimentari... Ara ens trobem que la roba, doncs en donem menys en proporció de nivell de suport psicològic, jurídic o mèdic. El 2023, el programa suport psicològic el van utilitzar 33 persones, el banc d’aliments 210, veiem que està creixent un altre tipus de necessitats. D’altra banda, ens preocupa que aquesta situació pugui anar a pitjor, que hi hagi més persones soles o en parella, però que tenen moltes despeses i que la precarietat fa que el benestar que tenien fa uns anys ha disminuït. Ja no poden comprar el que compraven el supermercat, o marxar de cap de setmana... Ens hem d’adaptar i ens preocupa que hi hagi moltes persones en aquesta situació i és el que volem atacar.

“El 2023, de les 1.148 persones ateses, 568 persones van acudir a l’atenció primària, és a dir per temes de salut, aliments, habitatge... És la meitat pràcticament de les persones ateses”

Quanta gent acudeix actualment a Càritas Andorrana?

Les dades sempre les donem any per any, però el 2023, de les 1.148 persones ateses, 568 persones van acudir a l’atenció primària (salut, aliments, habitatge, és a dir, les necessitats bàsiques). Això també et dona la idea que és la meitat pràcticament de les persones. També hi ha 118 del rober, 129 de la campanya de reis, 4 van demanar reforç escolar... En aquest sentit, ara també volem parlar amb els directors de les escoles per poder detectar si hi ha més nens que necessiten reforç escolar i les famílies no ho poden pagar, que puguin venir aquí i nosaltres amb la treballadora social, els voluntaris o es pugui pagar una acadèmia si no n’hi ha un, però que no es quedin sense aquest reforç. I per sensibilitzar farem aquest sopar del 15 de novembre que ens parlaran de les problemàtiques, però també de l’esperança que tenim, perquè si tots posem un gra de sorra, podem fer molt.

Quin és el perfil de l’usuari?

Un perfil seria les persones que estan soles i que potser amb el seu salari o pensió no ho poden cobrir tot, perquè paguen un lloguer, les despeses mèdiques, l’alimentació... Moltes d’elles tenen patologies. També pares que un dels dos ha perdut la feina i que per un temps puntual demanen una ajuda alimentària. També alguna persona que ha tingut algun problema de salut o legal i que necessita un assessorament psicològic. Són persones que estan soles, que no arriben a final de mes, sigui perquè l’habitatge és car, sigui perquè un s’ha quedat sense feina, i també persones que tenen feina, però un lloguer molt exagerat i que els hi podria anar bé un reforç escolar o una ajuda puntual. Nosaltres el que no volem a Càritas és el que abans es deia de la beneficència, de donar i donar, volem que les famílies surtin de la situació de vulnerabilitat. Alguns estan atesos uns mesos, altres un any, però si poden trobar una feina millor, o si els podem ajudar a trobar un lloguer més adequat. També gent gran que no tenen la pensió de solidaritat que dona Govern i que tenen dret, llavors la nostra treballadora social els ajuda a fer aquests tràmits, perquè la gent gran tot aquests processos que ara s’han de fer a través de la pàgina web o l’aplicació els hi costa molt, llavors venen aquí i una treballadora els ajuda a demanar-la. Nosaltres el que volem és això, anar solucionant situacions.

Com està el tema de les donacions?

Si nosaltres hem gastat 470.000 euros i els hem invertit en programes d’acció social, doncs potser hem recollit 430.000 euros, llavors sempre hi ha una mica de decalatge, per això fem també algunes accions per recollir més. L’any passat es va fer la campanya de ‘La solidaritat està amb tu’, que continua oberta, que es va explicar de quina manera la gent que vulgui pot deixar un llegat a Càritas el dia que faci el testament. Això són donacions que van molt bé, a les Càritas parroquials hi ha els socis, que si un pot donar 20 euros doncs 20, si pot donar 30 doncs 30, però és un ingrés fix i això pot ajudar molt a la gent d’aquella parròquia que se’ls hi pagui la medicació o l’ajuda alimentària. Nosaltres anem fent campanyes sempre perquè no demanem per nosaltres, demanem per aquesta causa i per això també el lema ‘Ajuda’ns a ajudar’. Farem també la trobada de voluntaris el dia 15 de novembre, i tot per sensibilitzar a la gent.

Quants voluntaris teniu?

Ens consten uns 89 voluntaris l’any passat. Ara esperem que siguin més de cara a l’any vinent perquè estem obrint aquest programa ‘El teu costat’, i llavors també estem obrint un que ja s’havia fet, que són les visites al centre penitenciari, on els voluntaris passen una pel·lícula amb valors que fa que aquelles persones puguin sortir del seu aïllament, de la seva solitud i puguin compartir un col·loqui quan s’acaba la pel·lícula sobre el que han vist allà que els ha semblat i ho agreixen moltíssim. Això també s’havia parat una mica i ho estem tornant a revifar.

Un altre dels programes que teniu en marxa és el Rober.

La roba es recull, es classifica i aleshores si la treballadora social determina que aquella família necessita la roba gratuïtament se’ls hi dona sense cap cost. També tenim la botiga de ‘Mà i mà’, on qualsevol persona que vulgui reaprofitar la roba allà la trobes a un preu molt barat. Hi ha molta feina perquè hi ha molta roba, però tenim dues persones classificant i triant i una altra a la botiga, i la veritat que la gent està contenta. La noia que s’encarrega de la botiga em va explicar que hi van anar temporers a buscar roba. Fem el que podem i és un altre projecte molt interessant.

Abans ho comentava una mica, el proper dia 15 de novembre fareu un sopar solidari.

Serà al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, ja s’han enviat les invitacions i també està penjat a xarxes socials. Començarem amb una acollida informal, després es farà una pinzellada dels problemes versus les esperances. La nostra treballadora social explicarà tots els projectes que tenim en curs. El sopar hi ha una part que va dedicada als recursos. Hem d’obtenir recursos per poder funcionar. I posteriorment també farem una rifa solidària en aquest sopar, perquè hi ha hagut una donació d’un objecte de valor, i tots els beneficis de la rifa seran per aquests programes. D’altra banda, el dia 21 de desembre al col·legi Sant Ermengol farem una trobada de voluntaris, però oberta a tothom, i on també hi seran l’arquebisbe i el bisbe coadjutor, també s’hi volen fer presents com a caps que són de Càritas.

Com és la relació entre Càritas Andorrana i les parroquials?

La comissió permanent que ens reunim cada mes i hi ha un representant de cada Càritas parroquial. Ara ho volem fer tot molt més unit, que siguem tota una entitat, tot i que cada Càritas parroquial és autònoma, té projectes i recursos per coses concretes, però també volem unir-nos al màxim.

Ja per acabar i tot i que ha arribat fa relativament poc que estàs al càrrec, quina valoració faria de com està anant l’any?

La valoració de moment seria molt similar a la del 2023. No hem tornat en aquells temps on hi havia molta demanda. Estem en un moment millor, però només mirant les ajudes que dona el Govern, ja es veu que n’hi ha moltes i nosaltres el que fem és completar el que ells fan i allà on no arriben. L’any passat va disminuir un 12% respecte a l’any anterior i ara estaria més o menys igual. Nosaltres també fem molt èmfasi a fer que la gent que necessiti ajuda no senti vergonya. Hi ha gent que no s’atreveix. Jo per exemple, no tinc vergonya d’anar al metge, hem de tenir la idea que un treballador social és un professional amb el seu secret professional. Si tens un problema econòmic que penses que Càritas, o els comuns que també tenen treballadores socials poden ajudar, doncs has d’anar amb aquest treballador o treballadora social i explicar-li per què ell també em comprendrà perquè és la seva feina. Entre tots hem de fer que la persona que ho necessiti no es quedi en la necessitat per vergonya, perquè no és culpa d’ell o ella. Les circumstàncies socials depenen de moltes coses, per tant, tots podem tenir una mala sort, un dia puc estar aquí i un altre dia allà. Però no hem de tenir vergonya. Hem de tenir la idea que busquem l’equitat i busquem la igualtat i que l’estat del benestar no sigui només per alguns sinó per tothom.