"Andorra ha de millorar amb drets socials perquè estem força endarrerits"

Quina és la valoració del primer any al capdavant del Raonador del Ciutadà?

Ha estat un any mogut i intens, del qual n'estic content amb la feina feta. Hi ha hagut els temes clàssics que el meu predecessor ja m'havia dit, com ara: temes de la CASS, gent que no està satisfeta amb prestacions socials i sobretot el tema estrella de tot l'any han estat els lloguers i l'augment d'aquests lloguers abusius i desproporcionats.
Podríem dir que la primera part de l'any va ser per posar-me al dia del càrrec i la segona ha estat sobretot aquesta allau de demandes i queixes dels lloguers, les quals m'han motivat a què aquesta tardor obrís una comissió d'ofici per veure què és el que jo podria portar al debat. En general, ha estat un any de molta feina.

L'ha sorprès aquesta allau de queixes pels preus de lloguer?

Bé, a finals de l'any 2017 es veia que el tema de l'habitatge estava canviant i que l'economia remuntava i quan remunta l'economia automàticament un dels efectes col·laterals és que això podia passar. Els primers mesos van començar a venir queixes i amb el temps s'han anat accelerant. És veritat que no preveia que hi hagués uns casos tan cridaners i excessius quant als lloguers. Durant molts anys els lloguers han estat congelats perquè hi havia la congelació de l'IPC. Però els augments constatats ho han estat amb uns percentatges molt alts que passen de 60,70,80% en els alguns casos. I això, és el que estic estudiant ara.

El Govern ha presentat propostes socials en què per exemple aquells contractes que vencin durant aquest 2019 es podran renovar amb un increment màxim del 0,8%. Com valora aquesta proposta?

Marc Vila creu que les propostes del govern en quan a lloguer estan "molt bé", però que també cal seguir parlant d'altres mesures per solucionar el tema de l'habitatge

És una primera mesura i la rebo molt bé perquè crec que és una intervenció directa i immediata al mercat. Que farà que durant aquest any, mentre es fan altres mesures, diversos centenars de famílies deixin de patir aquest augment de lloguer i això evitarà patiments. Tenir un augment d'aquest tipus produeix una angoixa i un malestar molt important a les famílies, perquè tenir la certesa que estàs a un habitatge sense que passin aquestes coses t'asseguren una cosa important de la vida. I si això no ho tens assegurat, altres drets es veuen pertorbats perquè has de treure altres rendes que tenies com ara del benestar dels nens o de la qualitat del menjar per posar-les a l'habitatge.Això tenint el cas dels que troben habitatge, perquè també n'hi ha que no troben res. Per tant, que tot això s'eviti i que aquestes famílies no hagin de passar per aquest patiment és una bona cosa.
En segon lloc, també és una bona cosa que es munti un precedent que el sector públic intervingui al mercat en el tema de l'habitatge perquè fins ara això no era una cosa molt habitual a Andorra. I que la gent, inclosos els propietaris de pisos, entenguin que el sector públic, les administracions o els Comuns poden intervenir en l'habitatge és una indicació per on poden anar en el futur mesures d'aquest caire i similars.
Això no impedeix que la proposta del Govern és una mesura provisional i que s'han de seguir parlant d'altres mesures com ara de la promoció de pisos socials pels qui tinguin necessitats que no és el mateix que la promoció d'habitatges a preus raonables, ja no només pels casos de salaris petits o mitjans que no poden fer front als preus cars de l'habitatge sinó perquè tot això vagi cada vegada en un sentit d'anar acostant el cost real de la vida a la gent d'una manera digna.

La gent del carrer, els sindicats, els partits de l'oposició expressen però que aquestes mesures són insuficients, electoralistes i que arriben tard.

D'electoralisme avui en dia ho és tot. És electoralista potser fer aquestes mesures però també ho és criticar unes mesures. Els mateixos que critiquen que són unes mesures electoralistes en el fons hi estan d'acord. No em poso en una qüestió política. Que arribin ara aquestes mesures són benvingudes, si haguessin arribat tres mesos abans hauria estat més content perquè hi hagués hagut algunes famílies amb menys problemes. Estem en època preelectoral i tot el que un fa està sotmès a crítica i tot el que no fa també.
Crec que és una mesura valenta perquè encara que sigui a última hora dóna un marge suficient de temps d'un any o el que es pugui prorrogar perquè les altres mesures vagin fent efecte, és a dir, aquelles que puguin sorgir de la llei i de la taula de l'habitatge. Que estigui en marxa aquesta taula és bo i espero que els nous polítics que arribin la continuïn. També espero que tots els partits polítics posin com a prioritari el tema de l'habitatge i donin idees perquè aquí totes les idees són bones. Segurament es necessitaran diverses mesures complementades les unes amb les altres i que la suma de totes vagin amb un sentit d'estabilitzar el mercat de lloguer i donar més tranquil·litat a la gent que se'ls hi acaba el contracte i no saben què és el que passarà.

Si vostè hagués d'explicar altres mesures que considera que són urgents i prioritàries en el camp de l'habitatge, quines serien?

El Raonador del Ciutadà defensa que l'administració pública s'ha d'implicar en el tema de l'habitatge perquè és una qüestió de necessitat

El que sé segur i cada vegada n'estic més convençut és que el sector públic i les administracions han de tenir presència en el mercat de l'habitatge. En el meu informe una de les proposicions que faré és que els Comuns han de començar a interessar-se seriosament pel tema, que el Govern ha de seguir interessant-se i de manera més present en el mercat, que hi hagi pisos de titularitat pública. Sobretot d'això a Andorra estem molt enrere, tenim un percentatge molt baix d'habitatges públics, a Àustria n'hi ha un 30% o a França un 25%. S'ha d'anar augmentat el parc d'habitatges públics perquè això redunda en una major estabilitat de l'oferta i la demanda i que no hi hagi aquests disparaments sobtats. Per tant, una de les mesures és que en un termini immediat hi hagi una prioritat cap a l'habitatge i una destinació de recursos públics pressupostaris o per crèdits extraordinaris perquè el sector públic promogui habitatge sigui construint-te de nou, trobant una sortida als pisos buits que hi ha actualment o bé creant una societat de gestió pública privada de gestió de lloguers moderats. Jo crec que anirà per aquí i que independentment de les mesures intermèdies penso que estem en una situació de necessitat suficient i una mesura de posar més habitatges en el mercat serà inevitable.

Més enllà dels habitatges. Quines són les altres queixes que rep la institució?

Un altre gran bloc són les queixes sobre el funcionament d'alguns expedients amb els saigs i el que estudio es veure quin és el tracte que es dóna a les persones que tenen dificultats per fer front als seus deutes. I veure si en el tema dels pagaments es pot suavitzar o millorar, és al saig a qui li pertoca dir quan i com s'han de fer els pagaments. El que estudio es si es podria fer alguna cosa perquè funcionés millor.

També rebem queixes de la CASS, però són més queixes sobre el que diu la llei i no n'hi ha gaires enfocades en el funcionament de la CASS. Així com queixes amb l'atorgament de les prestacions socials que en realitat són desajustos en el temps o qüestions que no indiquen un problema sistemàtic. Per la quantitat de persones que són ateses pels serveis socials el nombre de queixes són poques i de poca importància.

En aquest sentit, el parlamentari socialdemòcrata, Pere Lòpez ha proposat que s'instauri una tretzena paga als pensionistes. Com ho valoreu?

Bé, tot el que sigui augments de rendes amb persones que tinguin dificultats ho trobo bé. L'any passat l'informe del Raonador ja hi va haver una demanda d'aquest tipus. Tot el que sigui augment de rendes mínimes, augment de salari mínim, augment de pensions mínimes per anar acostant el cost real de la vida sobretot per les persones amb dificultats és bona cosa. El cert és que no rebem moltes queixes en aquest sentit.

Diu que la gent no està satisfeta amb prestacions socials. Creu llavors que falta una millora dels drets socials? 

A nivell de drets socials anem enrere i queden esforços per fer en el dret de l'habitatge, en l'àmbit de poder ratificar la carta social, a nivell de lleis sindicals i laborals. Veurem amb la nova llei, en la qual hi ha alguna millora amb drets socials, però és evident que estem per sota per exemple, de França. La utopia seria guanyar una part del retard que portem en drets socials i que Andorra millorés aquests drets perquè estem força endarrerits i cal fer esforços per anar més endavant. En canvi, a nivell dels altres drets individuals el país es troba normalitzat com una democràcia occidental per exemple pel que fa el dret a la reunió, llibertat d'expressió, de premsa.

De quins temes pensàveu que tindrieu més demandes i no n'heu tingut? 

Marc Vila fa autocrítica a l'hora de reconèixer que la institució no es coneix suficient

Per exemple del tema de l'avortament o que els menors vinguin a l'institució a explicar-nos les seves demandes com a garant dels drets de nens que la institució del Raonador del Ciutadà és. També per exemple, esperàvem més queixes sobre discriminació i tampoc n'hem tingut, creiem que això es deu a què no es coneix suficientment la institució.

Falta comunicació per donar a conèixer el Raonador del Ciutadà? 

Sí, hem de buscar la manera i arribar més a la gent, per exemple, anar a totes les classes d'escoles d'Andorra perquè els nens puguin conèixer qui som i que fem. També explica a la gent que tenim competències, des del novembre, al voltant del tema de discriminació i igualtat. En aquest sentit, creiem que hem de millorar el nivell divulgatiu de la institució. 
 

Aquesta falta de divulgació seria un dels punts febles que presenta la institució?

Sí, som molt petits, en total som tres treballadors i jo, amb assessorament extern però pocs. Teníem un pressupost molt limitat, he demanat un pressupost. Si em donen aquest pressupost, la idea que tinc és que podem fer més coses i tenir més presència en l'opinió pública i en la proposta de qüestions que ara per manca de temps i mitjans no podem fer. Tenim una persona per contractar pressupostada. D'alguna manera aquest augment de pressupost ens ha de permetre no només ser reactius, és a dir, que vingui la gent a queixar-se, sinó anar nosaltres mateixos a buscar sobre una indicació que hi pugui haver, per exemple a la premsa, anar nosaltres a investigar temes que puguin ser rellevants de violacions o dificultats per tal de fer més informes.  Així doncs, un repte que tinc és que la institució sigui més present no només en les queixes individuals sinó també a l'hora d'arribar a més gent perquè aquí no vénen prou.