“Sí, sí, sí. L’administració pública i la paciència també van molt lligats. I la veritat és que és un tema totalment nou per mi. Al final, fer procediments, fer projectes, gestionar persones és tot el mateix. Però tot el temari, la veritat, és molt diferent. I aprendre, i absorbir, tota la cultura de la CASS, de la legislació, de la relació amb els diferents ministeris, de tots els col·lectius implicats i tot, la veritat és que han estat uns mesos que ha costat agafar el ritme.” Però això no l’espanta ni poc ni gens. Ben al contrari. “Estem amb moltes ganes, planificant moltes coses, revisant moltes coses, i ja posant els pilars del que entenem nosaltres que hauria de ser la CASS del futur.”
Escoriza, refet ja de l’ensurt de veure’s investigat en un cas judicial que ell mateix -i el consell d’administració- va impulsar en veure irregularitats històriques en algunes prestacions, fa un extens repàs a la situació de la CASS sense revelar cap d’aquelles coses que està previst que exposi abans al Consell General. Com per exemple un nou estudi actuarial i alguns informes complementaris sobre el cost de les mesures que la seguretat social pregona des de fa temps per mirar de redreçar la sostenibilitat de les pensions. El CEO parla més o menys de tot. Però sempre políticament correcte.
Què és el que es troba quan arriba a la CASS respecte de la idea que vostè en tenia.
Sobretot que tot és molt lent. Molt ineficient, però no ineficient per part de la CASS, sinó ineficient per poder seguir tots els paràmetres de l'administració pública. La CASS és com qualsevol altra administració pública, s'ha de regir per unes normes, i estava habituada a treballar de la mateixa forma durant molts anys. I el que sí, clarament, es necessitava, i segurament va ser per això el motiu pel qual van buscar un perfil més tecnològic o sigui un perfil més d'innovació com el meu, és per començar a canviar coses en el que és la CASS. De tots els procediments que hi ha ara, una miqueta Andorra com a país estava evolucionant més ràpid que la CASS com a institució, que les lleis i les lleis com a institució. I és el que a poc a poc s’ha d’anar canviant: adaptar la CASS al que és la realitat de la societat.
Deia que estan intentant posar els pilars del que hauria de ser, al vostre entendre, la CASS. Com ha de ser aquesta CASS?
La CASS bàsicament ha de ser, i és en el que estem basant el pla estratègic que estem començant ara, perquè el pla estratègic anterior va acabar aquest any 2025 i ja estem fent el pla estratègic 2026-2028, deia que la CASS ha de ser una companya de l’afiliat. L’ha d’acompanyar. O sigui, se’ns ha de veure com un generador de confiança i que acompanyem. Això ho veus quan estàs aquí dintre. Des que neixes, que per als permisos de maternitat ja hi està involucrada la CASS, fins i tot el pagament del part, tot l’acompanyament com a nen petit, els metges, després els estudis, el tema de seguretat indirecta, després ja comences a cotitzar i al final acabes en les pensions. Si al final, la CASS t’acompanya tota la teva vida. Fins i tot en el capital de defunció.
“La CASS ha de ser una companya de l’afiliat. L’ha d’acompanyar. O sigui, se’ns ha de veure com un generador de confiança i que acompanyem”
La CASS hi és sempre.
El dia a dia de la CASS és moltíssim. Qualsevol cosa que fas en el dia a dia afecta en alguna cosa la CASS. A l’hora de treballar, a l’hora que estàs malalt, quan has d’anar a una farmàcia. En tot aquest dia a dia el que volem és que se’ns vegi com un generador de confiança i que estem al costat de l’afiliat i li donem suport. I també i sobretot, que els informem també del que diu la llei i de quins són els drets i els deures dels afiliats. Perquè al final, si no prens consciència, esdevé al final una sinergia. Vas treballant, vas treballant… però no s’ha d’oblidar que l’important al final són les persones que no venen a la CASS perquè volen. Venen a la CASS per una necessitat. I això és el que volem convertir-nos, en l’acompanyament del que és l’afiliat i els prestadors, esdevenir generadors de confiança i basar-nos en allò que sempre es diu: en la proactivitat, en les persones de la casa, en tot el tema de la innovació, en palanques operatives d’informàtica, digitalització. Per això són les palanques que necessitem. I el que hem d’aconseguir és de generar confiança en els afiliats.
I l’estructura que troba en arribar acompanya aquest acompanyament que pretén o també cal canviar-la?
Jo sempre dic que ‘no facis un projecte si no tens les persones adequades’. Perquè començaràs a fer una cosa i si no tens les persones adequades tindràs problemes amb l’estructura.
Però vostè tampoc pot aturar la màquina i començar de zero posant les persones que li convingui.
Per això mateix. I el que veiem és que l’estructura crec que és la bona, que és la que és necessita, veiem que potser sí que fa falta una pota de direcció jurídica i per això ara hem tret el concurs d’un director jurídic. Però creiem que l’estructura és la bona i segurament els perfils de les persones que hi ha han d’anar evolucionant i ser més tècnics que no pas tan administratius. Però per fer això necessites que et doni suport la informàtica i s'han de començar projectes informàtics per minimitzar la feina administrativa. I que la gent que fa feina administrativa passi a fer feina més de valor, més d'estudiar casos, més de veure com es pot millorar, més de veure repercussions de la llei, afectacions, casos especials. El problema d'això, que no és un problema si no la realitat, és que tot es basa en casos especials. El 95%, el 98% de tot el que fa la CASS, tot va automàtic. Sempre pensem que la CASS no està automatitzada. Si no estigués automatitzada seria un caos. Tot el tema de les cotitzacions, el tema del pagament de les prestacions que es fan, el tema de les farmàcies, tot va automàtic. El 98% de totes les prestacions estan automatitzades. Quan anem a una farmàcia, el dia següent ja ho tenim abonat. Tot això són sistemes automàtics que tenim realment. Però ens falten els casos especials, els casos manuals, els famosos fulls grocs. Ostres és que encara fem les receptes a mà. La gent té la potestat, per sort, de poder triar el metge. I si vol anar a un metge no concertat, la CASS li paga el 20%. Tot això és una cosa que s’ha de fer a mà perquè hi ha tantes casuístiques que s’han de fer a mà. I això és el que realment dona el 80% de la feina, tots aquests casos especials, i és el que genera més controvèrsia, més discussions, més problemes, més errors. I això és el que em trobo, és la realitat, i el que hem de mirar és minimitzar els riscos. I com es minimitzen els riscos? Automatitzant el màxim possible i que la gent faci el màxim de feina que aporti valor que no que faci feina administrativa perquè no hi hagi possibilitat d'error.
No sé si és el primer que li ha vingut al cap o què. Però l’únic departament nou que em cita és el gabinet jurídic. Entenc, per tant, que hi ha un equip potent d’informàtica, que hi ha professionals de primer nivell a prestacions, a…
A veure, a dins estem fent canvis en l’estructura. En els darrers 20 mesos han entrat diversos caps d’àrea nous. Un, dos, tres… quatre caps d’àrea nous, alguns en àrees que no existien i d’altres en àrees que sí que existien però s’ha fet un canvi de persones. Ara hem de fer també un parell de canvis més de caps d’àrea. Ara hem anunciat el canvi de direcció de prestacions. Ara busquem un director jurídic. En sistemes hem fet canvis, sobretot canvis en el fet de deixar-nos ajudar externament, en el sentit que fins ara tot ho volíem fer nosaltres. És una cosa molt Andorra. Tota la informàtica l’hem de fer nosaltres. I el que hem de fer és ser capaços de poder buscar empreses externes que ens ajudin. Si ho fem tot nosaltres, hi ha moltíssims canvis que no som capaços de fer o anem molt lents.
“Creiem que l’estructura és la bona i segurament els perfils de les persones que hi ha han d’anar evolucionant i ser més tècnics que no pas tan administratius. Però per fer això necessites que et doni suport la informàtica i s’han de començar projectes informàtics per minimitzar la feina administrativa”
Per exemple?
En la llei del pressupost per aquest 2025 hi ha hagut quinze modificacions que ens afecten a nosaltres. I hem de canviar quinze programaris nostres per adaptar-nos a la nova llei. I això és hipotecar sis mesos de cinc persones només per introduir aquestes modificacions. Constantment hem de modificar coses. I et deixes ajudar per gent de fora i crees un equip intern per controlar els serveis externs o t’hipoteques molt. I aquests canvis interns no són menors, són importants. I d’aquests canvis n’hi ha molts.
Ha costat molt trobar candidats per a la direcció de prestacions i també, per exemple, per al control mèdic. Per què costa tant trobar personal?
Per allò bo i per allò dolent, som Andorra. En el sentit que som un país petit que té coses meravelloses i coses més crítiques. Aquí ens coneixem tots i quan ja coneixes la feina i te’n canses perquè no hi pots progressar, mires al costat a veure si hi ha una altra feina. A nosaltres ara ens vindran ara dos metges procedents d’un ministeri…
Dos forenses, sí.
I a nosaltres ens han marxat metges cap al SAAS. Constantment passen professionals d’un costat cap a l’altre. Segurament que tot això solucionaria posant uns sous extraordinaris i uns sous que si paguem moltíssim vindrà tothom, però la realitat també és que són diners públics i has de trobar el màxim de gent possible amb el mínim de sou possible. Quan dic el mínim dic el que realment sigui necessari. I Andorra és meravellosa, però també té problemes, per exemple, amb l’habitatge. Aquí no pujarà ningú de fora sense mirar quan costarà un pis, quin sou cobrarà… i això és el que hem de mirar. I des de la CASS el que estem fent també és intentar fer conèixer Andorra. El sou serà aquest, les despeses d’habitatge seran aquestes altres, els avantatges fiscals que hi ha… Fem una mica de gestoria d’Andorra, perquè internament el cert és que està tot molt col·lapsat.
Quan vostè parla d’acompanyament, un element clau en aquest sentit i és un dels departaments que sempre ha estat en boca de molta gent, és atenció a l’usuari. Busquen professionals, ara. No sé si el disseny del departament no és prou bo.
Busquem gent i gent de la casa. I que estigui durant temps i que conegui perfectament la casa perquè una persona quan agafa el telèfon i truca rebi una resposta a la primera i de forma correcta. L'any passat ja vam veure que necessitàvem més gent. També vam canviar el procés de notificació de les resolucions. Totes les cartes han de sortir, ens hem d'assegurar que totes les resolucions que fa la CASS estan notificades de forma correcta, que es reben de manera correcta també… i per això necessitem gent. El 2024 no teníem pressupost per contractar segons quina gent i vam contractar gent externa. Quan contractes gent externa tens el problema que hi ha molta rotació. I llavors ja ho vam preveure en el pressupost d’aquest 2025: el que volem és tenir gent de la casa i prou gent de la casa perquè puguin atendre i conèixer bé quins són els procediments de la CASS. Perquè la gent externa que està tres mesos a la casa i quan li surt alguna cosa millor marxa, doncs a aquesta gent no la pots formar correctament. Per això ja ha sortit a concurs quatre places d’administratiu per atenció al públic amb el mateix objectiu. Són diferents petits projectes que al final persegueixen el mateix repte: tenir una CASS més propera i més eficient. Més eficient. Per a nosaltres aquesta és la paraula. No hem de ser els responsables de la sostenibilitat del sistema sanitari. Per això ja hi ha el Consell General, per això ja hi ha els diferents ministeris. La CASS ha de ser el més eficient possible i que la gent pugui tractar amb nosaltres els seus problemes amb tota la confiança.
En aquesta estructura quin pes o quin rol hi té, per exemple, el defensor de l’afiliat? Perquè els darrers temps també ha canviat.
És paral·lel. Per sort és paral·lel. Ha de ser una entitat totalment paral·lela a la CASS i quan vegi qualsevol tipus d’incidència que tingui la capacitat de fer-se sentir. I nosaltres la veritat és que agraïm molt que vingui i ens expliqui quines són les queixes per mirar d’avaluar quin és el procediment que no funciona i modificar-lo si cal. Però és una eina paral·lela. No podem pensar que el defensor de l’afiliat forma part de la CASS perquè seria un error. Ha de tenir vida pròpia.
Aquests canvis d'estructures que han fet o que ha promogut com a director general tenen res a veure amb possibles irregularitats o anomalies que hagi detectat en entrar?
No, no, no. No és per això ni molt menys.
Demanava, tan sols.
(Riu) Tot compta. Nosaltres el que vam fer va ser revisar tots els procediments de dalt a baix i en tots els procediments es van detectar coses. Alguns eren millorables i d’altres directament es feien malament. Quan ha estat així, s’ha demanat d’arreglar-ho i s’han posat tots els mitjans per solucionar-ho. L’exemple del tema del 172, del famós 172. (La qüestió de les pensions que està judicialitzada). Un cas com aquest. O quan veus que es fa una resolució a una persona en la qual ens hem equivocat donant-li un dret. O no donant-lo. Això al final és analitzar els procediments i veure què hi ha i què no hi ha. Ara hem contractat una empresa externa perquè ens fes el mapa de riscos. El que estem fent és analitzant els riscos i en funció del cas prenent unes determinacions o unes altres. Però en general el que hem buscat és que els caps d’àrea, que són els comandament intermedis que per a mi són els més importants que hi ha en qualsevol empresa, que siguin grans especialistes en gestionar. No cal que siguin molt bons tècnics, perquè de bons tècnics ja n’hi ha.
“Nosaltres el que vam fer va ser revisar tots els procediments de dalt a baix i en tots els procediments es van detectar coses. Alguns eren millorables i d’altres directament es feien malament. Quan ha estat així, s’ha demanat d’arreglar-ho i s’han posat tots els mitjans per solucionar-ho”
Entenc.
Els caps d’àrea han de poder treballar transversalment, tenir empatia entre unes àrees i les altres, no pensar que això és un problema d'una altra àrea. No, si és un problema d'una altra àrea és un problema de la CASS. I si és un problema de la CASS és un problema de tots. I això és una miqueta el canvi de cultura aquest que volem fer, que som una única entitat i no N entitats. I aquest canvi cultural és el que és més lent perquè afecta totes les persones i és el que anem fent a poc a poc amb formacions i amb canvis relacionats amb aquestes qüestions. I quan dic canvis és potser crear àrees que no existeixen. Fins ara no hi havia una àrea específica de contractació. I ostres, la contractació a l'administració pública és molt important. Doncs anem a crear especialistes per a això. I una miqueta és això: veure què li falta a la CASS per poder-li posar les peces que li faltaven.
Quan deia això de revisar processos, i usant una expressió que potser no li agradarà gaire, és com si el CEO Escoriza hagués vingut a aixecar alguna catifa?
No, el que fa és venir a entendre com funciona la casa i ve a entendre com s’ha de millorar. Però no es pot millorar una cosa que no entens. I és així. Jo sempre pregunto per què. I per què. Fins que algú em diu: ‘es que sempre s’ha fet així’. Llavors és quan ho tens. Perquè a mi no em serveix aquesta resposta. Anem a buscar i si aconseguim que cadascú que fa cada feina és capaç de veure el que fa bé i el que podria fer d’una altra manera perquè com ho fa no és lògic, doncs llavors és quan avancem. Quan algú veu que alguna cosa es podria fer d’una altra forma el que ha de fer és aixecar la bandereta i dir-ho.
Justament el problema és que s'ha estat 20 o 30 anys dient que es feien coses perquè es feien perquè sí?
No, el que passa és que durant 20 o 30 anys s’ha estat treballant amb unes prioritats que venien marcades pel dia a dia de la CASS i pels recursos que es tenien. I el que jo dic és: ‘escolteu, si volem realment que no se'ns mengi el dia a dia sinó fer alguna cosa més que el dia a dia, adaptar-nos a la nova societat, adaptar-nos a la nova realitat informàtica que hi ha pel món, el que necessitem són recursos, més recursos. Increment de pressupost i increment de persones’. Que tothom que faci una feina sigui perquè realment aquella feina és necessària, no perquè sempre s’ha fet així. I per això s’han qüestionat tots els procediments de tots els llocs de treball que hi havia aquí. Però és una cosa per entendre i és per dir, escolta, anem a revisar-ho tot. La societat d'Andorra està canviant moltíssim. Ho veiem en el tema dels comptes propis, la quantitat de comptes propis que estan venint, el tema de la massa salarial que està creixent. Canvi de lleis constant, incorporació en tot el que és la cartera de serveis de noves patologies que ha de pagar la CASS. Constantment cada mes hi ha alguna cosa que ens fa canviar alguna cosa de la CASS. I aquests canvis constants, si no tens una organització prou àgil per adaptar-te als canvis, se't menja. I et quedes estancat. Per això el que cal és aixecar el dit i explicar-se. Demanar recursos. ‘O em dones a mi 33 persones més, com hem demanat per aquest any, o no som capaços de gestionar el que històricament s'ha fet.’
“Durant 20 o 30 anys s’ha estat treballant amb unes prioritats que venien marcades pel dia a dia de la CASS i pels recursos que es tenien. I el que jo dic és: ‘escolteu, si volem realment que no se'ns mengi el dia a dia sinó fer alguna cosa més que el dia a dia, adaptar-nos a la nova societat, adaptar-nos a la nova realitat informàtica que hi ha pel món, el que necessitem són recursos, més recursos’”
Els 33 llocs de treball nous que han pressupostat per al 2025.
Exacte. Si no no s’arriba a qüestions com al seu dia van ser el tema dels ERTOs, quan es va decidir que la CASS gestionaria l’IRPF, tota la llei nova del compte propi… Tot això són canvis que afecten teòricament a d’altres ministeris o a altres departaments i que acaba caient a la CASS. I ens hem d’adaptar. I el que no és de rebut és anar dient: ‘Ja ho intentem fer amb els recursos que tinc, ja ho intentem fer amb els recursos que tenim…’ Hi ha un moment que arribes a una línia en què et dius: ‘Hem de canviar el xip.’ I cal canviar la forma de treball, hem de mirar d’incorporar tecnologia a tot això, hem de pensar diferent… i de vegades se t’escapa que estàs a l’administració pública i que hi ha unes línies vermelles que no pots passar. I aquesta és la part que m’ha tocat haver d’aprendre a mi. No sobrepassar en cap moment la línia vermella que s’imposa a l’administració. És canviar al màxim la CASS estan al límit de les línies que permet l’administració pública.
Vint mesos després aquesta revisió de procediments està tota feta? I li ho dic també d’una altra manera: tota aquesta llista d’ensurts o anomalies que hem viscut, que si casos a la fiscalia, que si auxiliars d’odontologia detinguts… tindrem algun ensurt més de pràctiques del passat?
Estem parlant de coses diferents. Una cosa són els controls que fem, que si els fem és perquè sempre hi ha coses i sempre es trobaran coses rares, externes. Això de l’odontologia que diu, per exemple, és fora de la CASS. Però és que la nostra feina és controlar. I tenir recursos per poder controlar tota aquesta gent. I canviar els algoritmes de revisió. I incorporar tecnologia per veure com s’ha de revisar. I tot això és una cosa que continuarem fent i continuaran sortint casos.
Ho té clar.
Per sort o per desgràcia la realitat és que la feina de control que fa la CASS sempre troba casos especials que s’han de rectificar. I internament? Doncs no dic que no hi hagi alguna persona que s’equivoqui i faci alguna cosa malament. És possible. I haurem de rectificar. I ens haurem de posar vermells i acceptar que ens equivocats.
Una cosa és un error i una altra…
Doncs si veiem alguna cosa que pot ser delicte, l’hem d’agafar i portar-la a fiscalia. El que no hem de ser és jutge. Hem de tenir clar que nosaltres no som jutges. En tot cas nosaltres hem d’anar traspassant a fiscalia tots els casos que ens sembli que hi ha algun tipus de delicte. Perquè no ens hem de quedar només en el fet que veiem una cosa que s’ha fet malament, sancionar i ja està. No. Hem de fer alguna cosa més. Si veiem que realment hi ha hagut delicte, cap a la fiscalia sense fer de jutges. I menys encara fer de jutge i part.
Té al cap quants casos s’han portat a la fiscalia des que vostè ha arribat a la CASS.
Que quedi clar que no sóc jo qui porta els casos a la fiscalia. Però en vint mesos potser una desena de casos.
Això dins de la mitjana de la institució, és molt o és poc?
Jo diria que és neutre.
La diferència, doncs, és que no ens n’assabentàvem?
Segurament.
Però s’han dut a la fiscalia pràctiques que es venien fent des del deu anys o més, força més anys, enrere.
Segurament que també es tractaven coses i revisaven coses d’una altra manera perquè també la societat va canviant. Es resolien com s’havien de resoldre en el seu moment. Però estic segur que es trobaven casos igual com ara. No crec que que trobem ara més casos d’errades que abans. Perquè no és lògic. Que ara hi ha més gent a fer aquests controls? També. Que estem canviant els algoritmes perquè la societat està canviant? Cert. Que estem aplicant més tecnologia en aquest tema? També. Que això ajuda? Segur! Però al final és trobar una casuística d’un cas i ara n’hem trobat uns quants. Els inspectors que tenim a la CASS, que ja m’agradaria que tinguessin més poder executor en el marc del país, doncs no estan malament. Ara tenim un equip de cinc inspectors potent. I aquests cinc inspectors també es dediquen a trobar coses. Com més recursos posis, més anomalies pots trobar.
I que vingui algú de fora net de pols i palla també deu ajudar?
Segurament sí, perquè es qüestiona tot el que hi ha, tot el que es fa. Sempre. Qualsevol persona que vingui nova, es qüestiona tot el que hi ha. I si ara arriba un director jurídic nou i arriba un director o una directora de prestacions nova, segurament dirà coses que tots plegats direm: ‘Doncs és veritat’. I quan ens ajuntem al CoDir qualsevol visió d’aquestes va molt bé. Perquè hi ha coses que donem per assumides i no hauria de ser així. Jo sóc partidari que de tant en tant els llocs i les persones de direcció s’han d’anar canviant. Jo sé que aquí hi seré un temps. Un temps acotat si abans no passa alguna cosa i he de marxar. Però no és per perpetuar-se en els llocs. Es necessita saba nova de tant en tant en els llocs. I també ho dic i és una opinió personal meva: que entrin professionals de l’empresa privada a l’administració pública també va molt bé. Perquè impregna d’una altra forma de fer. Perquès les coses es fan diferents.
“Si veiem alguna cosa que pot ser delicte, l’hem d’agafar i portar-la a fiscalia. El que no hem de ser és jutge. Hem de tenir clar que nosaltres no som jutges. En tot cas nosaltres hem d’anar traspassant a fiscalia tots els casos que ens sembli que hi ha algun tipus de delicte. Perquè no ens hem de quedar només en el fet que veiem una cosa que s’ha fet malament, sancionar i ja està”
Una qüestió a la qual vostè ha anat fent referència durant la conversa fins ara. El canvi constant de normatives. Entenc que és un reflex de la societat i és una potestat del poder legislatiu. Però a la institució, la que dirigeix, li van bé aquests canvis continus o li caldria més poder digerir més tranquil·lament.
Nosaltres no tenim opinió. Ens hem d’adaptar. I a l’hora de fer els canvis tothom ha de ser conscient que se’ns han de donar recursos per poder-nos adaptar. Si es canvia la llei del compte propi, si se’ns responsabilitza de l’IRPF, si es canvia el tema de pensions i com es cobra la branca de jubilació i tot això, són qüestions que decideix el Consell General. Poca cosa hi podem fer nosaltres. O sí: intentar d’anticipar-nos el màxim, intentar donar sempre la nostra opinió, que sempre la donem. Hem d’intentar ser un generador d’informació.
Per què ho diu?
Nosaltres tenim molta informació. I el que hem de fer és tenir tota la informació ben ordenada per poder-la facilitar a tots els organismes a qui li calgui. I això ja ens agrada perquè ens consulten. Però això ens obliga a adaptar-nos. El que no podem dir és: ‘A poc a poc no canviïs les coses que la CASS no s’ha adaptat’. Perquè ens diran: ‘Doncs espavila’t.’
Diu que tenen molta informació. Llavors perquè s’obliga les empreses a aportar dades sobre la bretxa de gènere o la bretxa salarial?
Sí, la tenim, però no sabem el càrrec exacte que té una persona o una altra. La llei diu que la bretxa de gènere ha de ser per franges, per categories. I això nosaltres no ho tenim. Tenim dones i homes, però de forma genèrica. Només podríem donar-ho en el cas que fos una empresa d’una sola persona. O dues persones. Però en el moment que hi ha més càrrecs, ja no ho sabem. Perquè la informació que rebem nosaltres no es correspon amb la que realment s’ha de fer. És que de bon principi el ministeri ja ens va demanar la informació. Nosaltres li vam mostrar la que teníem i va entendre que era veritat, que els calia una altra cosa.
D’acord.
També ens ho diuen ara amb les revisions dels comptes propis. Que nosaltres hauríem de dir el que cotitza la gent. Doncs no. Nosaltres no sabem què cotitzarà la gent l’any que ve. I la llei diu que s’ha de cotitzar segons el que es cobrarà el següent any. I jo no sé que cobrarà qui sigui l’any següent. Per tant, s’ha de venir aquí i dir-me: ‘Jo, com que facturaré X, cotitzaré Y.’ I sí que la llei diu que si tu no dius res jo et posaré el mateix que vas fer l’any passat. Jo no puc fer una acció a priori del que tu has de cotitzar. Jo puc fer una acció a posteriori quan des del Govern ens envien què és el que realment ha facturat la gent per poder comparar. I llavors és quan dius: ‘Home, per sort, tu has facturat molt més del que vas dir que facturaries, per tant et toca cotitzar molt més.’
“Nosaltres no hem vist un abús. I estem a l’espera que se’ns digui: ‘Tercer pagador per a tothom.’ Però no se’ns ha dit això. Vam donar la informació i el Govern tindrà les seves raons. No ens hi posem”
Són aquestes regularitzacions que han neguitejat tant el sector.
Exacte. Però és que nosaltres no podem fer una cosa proactiva i fer canvis. Tenim molta informació però no tenim la informació d’allò que tu facturaràs l’any que ve. I això és una cosa que bé, que no podem fer res més. I en lloc d’enviar cartes a tort i a dret el que hem fet és convocar la gent i explicar-los la situació. Ja entenem que a alguns els ha sabut greu i els sap greu. I hem començat per la gent a qui hem de tornar diners. Hem volgut començar per la gent a qui hem de tornar diners, que també n’hi ha. Volíem evitar que les situacions prescrivissin. I ara ens estem dedicant a reclamar els diners.
I fent un can mas, quan retornaran i quan reclamaran.
Reclamarem moltíssim més que no pas retornarem. El que havíem de retornar pràcticament ja ho hem retornat tot.
I parlem de…?
Menys de mig milió d’euros. I ara aquest 2024 hem reclamat un milió d’euros i ara la previsió és reclamar aquest 2025 un milió d’euros més. Amb la qual cosa són dos milions i mig que queden dins de les cotitzacions. Aquesta és la realitat. Són diners que han d’estar com a cotitzats i que han d’anar a la branca general o a la branca de jubilació.
No trigarem gaire a parlar de sostenibilitat, però vostè deia que la CASS té molta informació o dona molta opinió. Per exemple, quan parlen de tercer pagador i donen l’opinió que donen i el poder en aquest cas executiu fa el que fa i tira per un altre cantó, a la CASS com se li posa?
Doncs les seves raons deuen tenir. Nosaltres vam dir que estàvem capacitats per aplicar el tercer pagador. S’ha demostrat amb el tema de la gent gran. Nosaltres estàvem preparats per implementar el tercer pagador per a tothom i se’ns va dir: ‘Només gent gran.’ Doncs val, a la gent gran. Vam haver de canviar els programes informàtics… però cap problema.
Hi ha hagut algun abús?
Nosaltres ho hem revisat, hem mirat diversos col·lectius i serveis, i no hem detectat res. Nosaltres no hem vist un abús. I estem a l’espera que se’ns digui: ‘Tercer pagador per a tothom.’ Però no se’ns ha dit això. Vam donar la informació i el Govern tindrà les seves raons. No ens hi posem.
El 2024, veient les xifres fetes públiques fa pocs dies, ha estat bo.
Ha anat bé. Per sort, molts més ingressos dels esperats. Això vol dir que l’economia va millor de les previsions que hi havia. La despesa sanitària aquest any s’ha incrementat perquè també han entrat moltes més coses a la cartera de serveis. I la veritat és que veiem que, per sort, es troben diferents tractaments per poder curar coses que abans no es curaven. I això són coses molt cares. Aquests tractaments es van incorporant a la cartera de serveis i la veritat és que es veu que referent a segons quines patologies s’ha incrementat la despesa. Com s’ha dit, i en xifres rodones, el dèficit que hi ha hagut a la branca general ha estat un 10% més gran de la pressupostat. Hi ha hagut més ingressos però les despeses també han pujat.
Entès.
Ara estem en un moment en què estem revisant molta informació. Per exemple relativa a les malalties cròniques. Pensi que l’1% de les persones a qui se li paga prestacions consumeixen el 22% de tota la despesa sanitària del país. O sigui, un 1% és el 22%. Per sort, per això és la part social de la CASS. Cada vegada la població està més envellida i gasta més. O sigui, una persona de fins a 50 anys gasta entre 1.000 i 1.500 euros a l’any de despesa sanitària. I a partir de 50 o 60 anys gasta entre 4.000 i 5.000 euros. Quan més envellida és la població, més puja la despesa. I quan dic que tenim informació, ara estem analitzant aquesta informació del 2024 per donar tota aquesta informació al Govern per si s’ha d’actuar d’alguna forma o no s’ha d’actuar d’alguna forma. No tenim cap tabú. Però s’ha de tenir clar que tot el que es decideix en el passat té les repercussions en el futur. Quan tu aproves en la carta de serveis un medicament i no saps quan ho aplicaràs, ho aproves i ja està. Però si passen uns certs anys, la veritat és que li pots dir que aquella decisió són tants diners. Que ells ja ho saben, perquè ells sí que saben quantes persones pateixen les malalties.
“Jo sóc partidari que de tant en tant els llocs i les persones de direcció s’han d’anar canviant. Jo sé que aquí hi seré un temps. Un temps acotat si abans no passa alguna cosa i he de marxar. Però no és per perpetuar-se en els llocs. Es necessita saba nova de tant en tant en els llocs. I també ho dic i és una opinió personal meva: que entrin professionals de l’empresa privada a l’administració pública també va molt bé”
Com ara la nova unitat del càncer de mama, per exemple.
Exacte, es prenen decisions com el tema del càncer de mà d’ara fa poc. Nosaltres hi fem suport, perfecte. I a més, estem en disposats a passar tota la informació per saber si això suposarà més despesa o no en suposarà. Si les persones s’operen aquí en lloc de fer-ho a Barcelona, el cost de fer-ho fora, enviar les persones i tot plegat… doncs resulta que és millor per les persones perquè no s’han de desplaçar i millor per al sistema sanitari. Hi ha moltes coses sobre les quals podem donar informació per veure si valen o no valen la pena, independentment de la decisió que es prengui.
I quin estalvi suposarà operar a Andorra les persones que pateixin càncer de mama?
Dependrà del nombre de persones que s’hagin de tractar i de la gravetat del càncer que pateixin, per exemple. No sabem quanta gent serà. Ara estaríem avaluant si operar el càncer de mama aquí és millor econòmicament o no. Però el que és millor, sobretot, és per a la persona. I d’això no ens n’hem d’oblidar mai. L’estalvi en diners ara no li ho puc dir.
La branca de jubilació, parlant de xifres, també ha anat molt bé.
Sí. És que nosaltres la despesa que suposa el pagament de pensions la sabem calcular molt bé. Els ingressos depenen de com va l’economia. I com que l’economia ha anat millor del que es preveia… El que hem donat fins ara durant el 2024 ha estat molt més que no el que hi havia previst en el pressupost.
Havien de tenir un estudi actuarial a principi d’any. No sé si ja el tenen.
Sí, es presentarà al Consell General. Això demana el consell d’administració de la CASS de presentar-ho. Aquest any hem demanat anar una mica més enllà d’un estudi actuarial. Enguany l’ha fet una empresa que el va fer fa tres anys i, per sort, ha sortit equivalent. Això ens dona confiança que el sistema estava ben calculat. Perquè l’ha fet una altra empresa, amb una altra metodologia i ha sortit més o menys el mateix que va sortir en l’estudi actuarial amb dades de l’any 2020. Ha sortit el mateix. Hi ha riscos i ja s’explicarà. Perquè la realitat és la que és. Actualment estem pagant 14 milions d’euros al mes de pensions. Fa cinc anys pagàvem nou milions. El creixement de la despesa de jubilació és exponencial; el creixement dels ingressos no és exponencial. Si agafem l’estudi actuarial que es va fer al seu dia, per sort reflecteix perfectament el que surt ara. Però nosaltres hem volgut anar una mica més enllà i no només quedar-nos en un estudi actuarial, perquè ja sabem que és el que hi ha. I qui ho qüestioni és perquè realment no ho mira.
“En lloc d’enviar cartes a tort i a dret el que hem fet és convocar els comptes propis i explicar-los la situació. Ja entenem que a alguns els ha sabut greu i els sap greu. I hem començat per la gent a qui hem de tornar diners. Hem volgut començar per la gent a qui hem de tornar diners, que també n’hi ha”
El Josep Escoriza ciutadà pre-CASS i el CEO Escoriza van alineats? Abans que vostè entrés aquí ja pensava el que vostè pensa ara?
Ara tinc més informació.
Ara té la certesa que no li estan aixecant la camisa.
Totalment.
Però abans d’arribar aquí, vostè pensava que algú li aixecava la camisa?
Jo com a Josep Escoriza no. El que sí que li dic és una cosa. La CASS el 2022 va fer una proposta de 14 accions per millorar el tema de les pensions. I ara ens hem dit: ‘per què no les quantifiquem?’ Aquest any les hem quantificat. Hem valorat cadascuna de les mesures per veure com canviaria el tema de les pensions. El 2015 es va fer un canvi de llei molt important. Com ha afectat aquest canvi de llei en les pensions?
I com ha afectat?
Ha afectat. Però ja es presentarà. Les accions que es fan tenen repercussions. I enguany el que volem fer és aportar més informació al Consell General perquè puguin prendre les decisions que calgui. Perquè creiem que cal adoptar decisions.
Per posar una mica més de pressió perquè accelerin els legisladors?
No pressió: informació. Sempre que parlem amb qualsevol mitjà públic sempre diem el mateix, que creiem que el sistema de pensions s'ha de modificar. Ara el que donem és una miqueta més d’informació.
I el que falta és valentia política?
No. Això no ho diré jo. Les seves raons tindran.
Unes eleccions cada quatre anys?
Això no li sé dir. Potser fins ara podien dir que els faltava informació. Doncs ara tindran més informació i estaran més contents perquè sabran més coses. Jo sempre he dit que el tema de la política per mi és un tema independent. I sempre he dit que jo estic a la CASS però el dia que hi entri la política, surto de la CASS. Jo sóc un tècnic, no sóc un polític.
“Nosaltres la despesa que suposa el pagament de pensions la sabem calcular molt bé. Els ingressos depenen de com va l’economia. I com que l’economia ha anat millor del que es preveia… El que hem donat fins ara durant el 2024 ha estat molt més que no el que hi havia previst en el pressupost”
Tants tècnics han acabat fent de polítics… encara que potser és pitjor quan els polítics volen fer de tècnics. En tot cas, parlant de les pensions, vostè parlava d’un creixement exponencial de les despeses que no es dona en els ingressos.
Depèn de l'economia.
Li ho dic perquè hi haurà qui veient els resultats del 2024 li dirà: ‘Senyor Escoriza, no em toqui els nassos amb què cal cotitzar més i treballar més anys.’
Jo ara m’he mirat l’estudi actuarial amb les dades del 2020 amb ‘carinyo’. I jo què he vist allà? Que l’estudi actuarial del 2020, no el d’ara, deia que quan hi hagi tres anys seguits d’economia plana, la branca jubilació quedarà en dèficit. Això és el que diu. Jo no miro si l'any 2023, 2024 o 2025. Jo el que miro és que amb tres anys seguits d’economia plana entra la branca de jubilació en dèficit. És amb això amb el que ens hem de quedar. I que aquí hem tingut la sort que no hem tingut tres anys d’economia plana? Que per sort Andorra va molt millor? Perfecte! Si es vol mirar una altra cosa, doncs mirem-la. Però s’ha de mirar realment el que diu i per descomptat que qualsevol estudi actuarial que es faci a Andorra dirà el mateix. Que si hi ha tres anys d’economia plana…
I això no es pot preveure.
No es pot preveure. Però un estudi actuarial ho ha de preveure. Un estudi actuarial s’ha de posar en el pitjor dels casos possibles. Un estudi actuarial no pot dir que tot va bé i que això i allò altre. Justament, el que s’ha de fer és preparar la societat per poder absorbir tot el que ve.
I amb aquesta informació que donarà la CASS, per exemple, es diu quina mesura s’ha d’adoptar i, per exemple, en el cas que hi hagi un increment de cotització qui l’ha d’assumir?
No, no, no. Nosaltres el que direm és que tal com va dir el 2022, amb un seguit de mesures, com afectaria cada mesura per si sola. És l’única informació que podem donar.
“L’estudi actuarial del 2020 deia que quan hi hagi tres anys seguits d’economia plana, la branca jubilació quedarà en dèficit. Jo no miro si l'any 2023, 2024 o 2025. Jo el que miro és que amb tres anys seguits d’economia plana entra la branca de jubilació en dèficit. És amb això amb el que ens hem de quedar. Que per sort Andorra va molt millor? Perfecte!”
Aquelles catorze mesures encara són bones a dia d’avui.
Sí, però s’han de modificar. Pensi que la solució definitiva no hi ha cap país en el món que l’hagi trobat. No hi ha cap mesura o combinació de mesures que et solucioni la situació per sempre. No hi ha cap país en el món que hagi trobat la solució. L’hauríem de trobar nosaltres? Però hem de fer un sistema de pensions més sostenible i, sobretot sobretot sobretot, sense oblidar-nos de les generacions que vénen. Perquè sinó és molt fàcil fer propostes sense pensar amb qui ve darrera. M’encantaria que els polítics no només pensessis en els problemes d’ara si no en solucionar els problemes dels nostres fills. I això és molt difícil. I si al final es fa algun canvi, això no vol dir que ens haguem d’oblidar de tot. Perquè, ben al contrari, s’ha de continuar revisant tot i mirar quines són les projeccions amb la nova societat pel futur. No sabem com serà la societat d’Andorra d’aquí cinc anys, d'aquí deu anys. No podem preveure el sistema de pensions de la societat d’Andorra d’aquí deu anys. Per què? Perquè no la coneixem.
Però el que sí que podran dir és que si s’haguessin aplicat aquelles mesures, ara la caixa tindria X o Y més o menys.
El que li direm és que aquesta mesura ajuda a una cosa, ajuda a una altra, o ajuda a una altra encara. No està quantificada a l’euro ni molt menys, sinó que veient com van cadascuna de les mesures com afecta en la sostenibilitat, en la pensió, en la pensió mitjana…
I si el CEO Escoriza hagués hagut de triar tres mesures ineludibles per posar en marxa?
N’haurem de parlar d’aquí uns mesos, si vol. Jo no tinc la visió a llarg termini que poden tenir els polítics de com funcionarà Andorra. L’estudi sociològic de quina serà la societat d’Andorra d’aquí a tres anys.
Vol dir que els polítics tenen la visió de com funcionarà Andorra en el futur?
Sí, l’haurien de tenir.
És un condicional, són coses diferents.
Estic convençut que tenen més informació que jo, convençudíssim.
Alguns.
Convençudíssim que el Consell General té més informació que tinc jo.
Respostes políticament correctes. D’acord. Amb aquests 20 mesos que porta aquí i el coneixement previ que en tenia com a ciutadà, el sistema de seguretat social d’Andorra, creat al 1968 en un altre context, és una bona eina?
En la meva opinió és una molt bona eina. Molt bona eina. És la meva opinió. I sobretot comparada amb els països del voltant.
Un neguit gairebé personal. Com a afiliat, quan veig informes de les qualificadores de ràting que lloen la robustesa financera de l’Estat perquè té no sé quants milions que en el fons són del fons, valgui la redundància, de la CASS, em causa certa molèstia perquè sembla que em vulguin tocar la butxaca. Al CEO Escoriza i a l’afiliat Escoriza li passa el mateix?
Mentre aquests diners estiguin destinats a la pensió, no tinc cap problema. Mentre aquests diners estigui clar, i està clar perquè ho diu la llei, que només poden anar a la branca jubilació per pagar pensions estic més que tranquil. I que ajuda a la robustesa del país? Per descomptat. Perquè si no hi hagués el fons de reserva algú o altre ho hauria de pagar. Però el que seria inimaginable seria un país sense un sistema de pensions.
“No hi ha cap país en el món que hagi trobat la solució. L’hauríem de trobar nosaltres? Però hem de fer un sistema de pensions més sostenible i, sobretot sobretot sobretot, sense oblidar-nos de les generacions que vénen. Perquè sinó és molt fàcil fer propostes sense pensar amb qui ve darrera”
Però és que alguna vegada ha sortit idees que agafar aquests fons per fer pisos de lloguer a preus assequible.
El que s’ha de mirar és què se li exigeix al fons de reserva. S’ha de mirar perquè s’incrementi el màxim possible i ha d’assegurar la seva liquiditat. O sigui, que quan es necessitin els diners, automàticament se’n pugui disposar. S’ha de tenir això en compte. Avui va molt bé el tema dels pisos… però, i demà, com anirà. Ha de ser líquid, i si el dia de demà l’economia s’atura o va cap avall i necessitem tibar del fons de reserva, ha de tenir liquiditat. Ha d’estar en certs actius que realment es puguin disposar i es puguin pagar les pensions. Si una cosa es pot vendre l’any que ve però no es pot vendre ara, no és un bon actiu per al fons de reserva. Per això jo crec que la nova política del fons de reserva està sobretot basat en això i ens demana a nosaltres quines són les previsions. I s’estudia l’estudi actuarial. Hi ha molta gent que pot opinar, tothom té el dret d’opinar, però s’han de mirar totes les parts a les quals afecta qualsevol decisió. Estic molt tranquil amb com s’està gestionant el fons de reserva.
Recta final. Unió Europea, com ho veu?
A veure què decideix el país. Nosaltres ho estem estudiant, tenim tot el full de ruta pel tema de adaptar-nos. Per què? Perquè si al final s’aprova l’acord d’associació, hi ha dos anys de coll perquè es posi en marxa tot allò que afecti la CASS. I el que queda clar és que si no comencem a estudiar fins després d’una eventual aprovació, amb dos anys som incapaços de posar-nos al dia i estar preparats. I no serà perquè arribi un volum de gent molt gran, perquè no crec que arribi un volum de gent gaire superior al que ja ve. Però és per adaptar-nos a tot el tema de comunicacions que se li demana a la CASS. Igual com ara tenim convenis amb tres països, caldrà tenir-los amb 27, amb la qual cosa ens hem de preparar internament. Perquè el que ara són procediments especials amb tres països acabarien sent procediments especials amb 27. Per tot això hem començat a implementar un full de ruta i quan haguem fet tot l’estudi ens aturarem. Just quan sapiguem tot el que hem de fer. Modificar la part informàtica en dos anys arribem. Però primer hem de saber quines modificacions hem de fer. Ara tot el personal de la CASS està participant, amb l’ajuda d’una empresa externa, en avaluar quins procediments hem de canviar. Quan ho tinguem clar pararem i després, en funció de si s’aprova o no s’aprova l’acord, ens gastarem la resta de diners pel canvi informàtic. Al juliol o agost acabarem tot l’estudi de procediments.
Com a sistema de seguretat social, una possible associació amb Europa beneficia o no?
(Pensa) Jo crec que és la part més neutra que tenim. En el vessant sanitari, qualsevol persona podrà anar als països de la Unió Europea i fer i rebre una prestació d’urgència sense haver de portar cap paperet com portem ara en tres països. I qualsevol persona de fora que vingui aquí, doncs en lloc de portar un volant escrit, portarà el seu carnet i serà atès. I després nosaltres reclamarem a la seguretat social del país corresponent. I quan vagi un andorrà a fora i li hagin de fer una prestació de servei, doncs ens reclamaran a nosaltres per aquesta atenció. Per això deia que ens hem de preparar per aquesta comunicació entre països. A part d’això, la resta és neutra.
I la part de jubilació?
Sí, se sumaran els anys de jubilació. És a dir, per donar una jubilació o no a una persona se sumaran els anys cotitzats en tots els països d’Europa, no només els d’Espanya, França i Portugal. Però l'import de la jubilació no canviarà, perquè al final rebrà la jubilació del que ha cotitzat Andorra, no del que ha cotitzat altres països. Els altres països ja li pagaran la seva part. La part de la seguretat social afecta, però afecta d’una forma molt concreta.
“Jo crec que l’impacte d’un acord d’associació amb la UE seria neutre. I el text no obliga, de cap manera, a crear noves prestacions. Ho diu molt clar el text. Que tot depèn de la legislació de cada país. L’únic que ens obliga a tenir tota la legislació i totes les prestacions publicades”
I del que han anat llegint del text de l’acord, com a mínim d’allò que els toca a vostès, Europa obliga a crear alguna nova prestació, sigui contributiva o no?
No. De cap manera. Cap ni una. I ho diu molt clar el text. Que tot depèn de la legislació de cada país. L’únic que ens obliga a tenir tota la legislació i totes les prestacions publicades. Que només es pagaran les coses que estiguin publicades. I per això nosaltres ara estem publicant moltes més coses del que teníem. És l’únic.
Si no hi ha acord d’associació, a la CASS li cal fer nous vincles amb altres països més enllà dels tres històrics? Està arribant, per exemple, molts ciutadans de l’Amèrica Llatina.
A mi almenys no m'ha arribat que hi hagi cap tipus de reclamació sobre aquest tema.
I seguint amb aliances i vincles, i acabo. Tema prestadors. Hi ha algun canvi en aquest sentit? S’està content amb el que hi ha? Calen nous operadors?
Estem molt contents. Tenim la sort de tenir un acord amb Assistència Sanitària i el que sí que nosaltres sempre revisem si és la millor mútua per estar associats i continuem creient que sí. Tenim acords amb diferents hospitals i enteses generals amb les seguretats socials espanyola, portuguesa i francesa. Amb això estem molt tranquils.
I amb el prestador SAAS, què tal estan?
Molt bé. Som cosins.
Però diuen que com més cosins, més endins.
Doncs miri si estem endins que formem part del seu consell directiu. I coneixem molt bé com funciona el SAAS. És un monstre, un dels monstres més grans que hi ha al país. I amb una funció superimportant. I amb els problemes que tenim nosaltres per trobar gent qualificada, més problemes tenen ells, que necessiten molta més gent i constantment.
Comentaris (2)