Què fa Roberto Torres a Andorra?
És fàcil d’entendre. Tenia opcions de tornar a marxar lluny de casa, però no volia. Ja havia viscut un any i mig a massa quilòmetres de la meva família i de la meva gent, i també tenia clar que volia viure una altra experiència, però una mica més a prop. Estic encantat d’haver escollit venir aquí perquè m’he trobat un país preciós, a mi m’encanta la naturalesa, tinc un vestuari de gent molt maca, un grup amb un ambient espectacular, m’han acollit molt bé i estic còmode i content.
Què l’ha convençut del projecte de l’Inter?
Sabia que venia a un equip amb molt bons jugadors i que juga molt bé a futbol. Volia jugar prop de casa, però també volia jugar en un equip que aspirés a guanyar alguna cosa. Durant la meva carrera, sempre hi ha hagut altres objectius col·lectius i el de guanyar una lliga no l’havia tingut fins ara. És un objectiu que també em motiva molt, com també tornar a compartir vestuari amb José García com ho vaig fer a l’Osasuna, que també era un altre al·licient. Crec que he encertat plenament en la decisió.
Què tal va ser el debut de l'altre dia contra el Pas?
Van ser deu minuts. El partit tenia poc ritme perquè ells tenien un jugador menys, el camp estava molt sec, nosaltres havíem de marcar un gol i ells estaven una mica tancats. Va ser un partit en què les meves sensacions no van ser bones, perquè em va costar potser una mica, però la veritat és que em trobo molt bé. He entrenat moltíssim aquest estiu per, quan em toqués entrar en una dinàmica de grup, que es notés el menys possible, i la veritat és que estic molt content per aquest costat, per veure que tot el que he entrenat durant la pretemporada hagi fet que no es noti portar alguns mesos menys que els companys.
Vostè va estar cinc temporades formant part del filial d'Osasuna abans de debutar amb el primer equip. S’ha de tenir molta paciència, no?
Sí, llavors era molt difícil jugar a Primera divisió i debutar amb el primer equip de l’Osasuna. Va haver-hi companys que van debutar abans i que després no van aconseguir mantenir-se. A mi em va costar més debutar, però, quan ho vaig fer, vaig ser capaç de fer-me amb un lloc i estar allà durant molts anys. Em va costar més, però va valdre la pena. És cert que estava menys fet que els altres, però quan vaig fer el salt ja sí que estava preparat i vaig aprofitar-ho.
“Ens sentim molt orgullosos, sobretot quan les coses han anat malament, de fer un pas endavant i ajudar, no haver-nos escapat d’allà quan tot pintava negre”
I quin millor lloc per estrenar-se com a golejador que al Santiago Bernabéu. Deu parlar meravelles del club ‘rojillo’...
Quan som petits, el somni de jugar a Primera divisió el tenim tots. I si pots somiar amb el primer gol en un estadi d’aquest nivell també és una cosa molt bonica. Va ser una experiència preciosa, que també guardo amb molt d’afecte.
Ha estat un trajecte amb alts i baixos. Va arribar a salvar-se d’un descens a Segona B a l’últim minut, i a l’any següent, ascens i millor marca golejadora individual.
Ha estat una època, com deies, d’alts i baixos del club en la que diversos jugadors hem estat allà dins donant un cop de mà en tot el que hem pogut, dins i fora del camp. Això fa que ens sentim molt orgullosos, sobretot quan les coses han anat malament, de fer un pas endavant i ajudar, no haver-nos escapat d’allà quan tot pintava negre. He viscut dos descensos, però també dos ascensos preciosos. És el meu equip, la meva casa, la meva ciutat, i és una cosa que poca gent faria, i això fa que encara tingui més valor.
Quan tot apuntava que entraria a formar part del club ‘One Club Man’, se'n va a l'Iran i ara aterra a Andorra… per què?
Jo tenia molt clar que volia ser un més d’aquest club. Volia retirar-me a l’Osasuna perquè creia que allà ho tenia tot. Però va coincidir amb una temporada on vaig començar jugant molt poc i s’anava apropant Nadal i no canviava la cosa. Llavors va ser quan vaig decidir que era el moment de jugar, de sortir d’allà, perquè volia jugar i passar una temporada en blanc em podia perjudicar molt, i tenia l’opció d’anar a l’Iran perquè l’entrenador de l’equip que em va contractar (Javad Nekounam) havia estat el meu company a l’Osasuna i em va insistir molt des d’aquell mateix estiu fins i tot.
“És veritat que si em diuen si preferiria acabar la meva carrera a l’Osasuna o el que he viscut aquests dos últims anys, evidentment preferiria fer-ho a casa meva”
Per tant, la retirada ideal hauria estat a El Sadar?
Jo vaig decidir que em venia de gust viure una altra experiència, ells anaven a jugar la Champions d’Àsia, que també podia ser un aparador per a mi, i no me’n penedeixo gens. És veritat que si em diuen si preferiria acabar la meva carrera a l’Osasuna o el que he viscut aquests dos últims anys, evidentment preferiria fer-ho a casa meva, però, per un altre costat, he viscut experiències que no hauria viscut: he conegut gent meravellosa, el meu entorn m’ha demostrat qui està amb mi per com soc i qui soc, i no per qui vaig ser o pel Roberto Torres jugador d’Osasuna... I això també és bo per veure qui tens al voltant.
Fa només cinc anys vostè li estava marcant un doblet al Barça per a treure un empat a Pamplona. Li queda molt lluny o encara creu que té corda per estona?
Jo soc molt competitiu. No he vingut a retirar-me ni a gaudir de la naturalesa d’Andorra, sinó que he vingut a intentar ser titular, donar un bon nivell i la temporada que ve ja veurem què passa. De moment estic molt centrat aquí, tinc una il·lusió tremenda perquè m’he trobat un grup que és una meravella. Em sento molt còmode i molt a gust, això és totalment diferent d’un vestidor de Primera divisió espanyola, i fa que el dia a dia sigui molt còmode i molt fàcil de gaudir.
Quines són les diferències més importants que ha notat al vestidor?
Aquí és un vestuari ple de gent normal, que li agrada el que fa i ajuda molt al company. Això s’agraeix. Al final, el futbol de Primera divisió espanyola és diferent. Hi ha un nivell de competitivitat molt gran, moltes coses en joc, estàs exposat tots els dies als ulls de tothom perquè opini de tu... És una pressió gran que fa que hi hagi diferents ambients, que no són ni millors ni pitjor, sinó que són diferents.
“Des de la meva experiència, intentar ajudar als que siguin més joves o a qualsevol que vulgui millorar amb el que jo he viscut. Aquests són els meus objectius”
Ha dit que el seu objectiu és guanyar la lliga, però, i entrar a Europa? Vostè no hi ha jugat mai, veritat?
No hi he jugat, no. No sé si és un dels objectius també. Jo fa poc temps que estic aquí, però sí que és una il·lusió per a tots poder guanyar la lliga i després poder fer alguna cosa bonica a Europa. Estem parlant de jugar una competició que no tothom la juga, i tenir aquesta oportunitat fa que tinguem moltes ganes de poder aprofitar-ho i donar el màxim per aconseguir-ho. Però, de moment, per arribar fins allà s’ha de fer molt bé a la lliga.
I a escala individual, s’ha marcat algun repte en especial?
No. Com deia abans, he vingut amb molta il·lusió i moltes ganes de competir. Primer per ser titular, i després per donar el nivell que crec que puc donar per ajudar a l’equip, i després ja es veurà. A mi no m’agrada posar-me objectius ni res d’això. A mi m’agrada jugar el millor que sàpiga, ajudar el màxim als meus companys... Des de la meva experiència, intentar ajudar als que siguin més joves o a qualsevol que vulgui millorar amb el que jo he viscut. Aquests són els meus objectius.