Quins són els objectius que es marca en aquest mandat?
Hem creat sis comissions per treballar els projectes que creiem que són clau. Un d’ells és la Llei d’auditoria i tot el desplegament reglamentari. L’altre és tirar endavant una llei que reguli les professions relacionades amb l’economia (assessors tributaris, economistes, experts comptables i auditors). Estudiarem tot el que fa referència a l’acord d’associació amb la Unió Europea i els seus dubtes i també tractem tot el tema de la fiscalitat.
La llei dels economistes la tindran a la tardor com volien?
Hem treballat molt intensament els reglaments de la Llei d’auditoria, però esperem tenir-la en aquest període perquè ens vam comprometre amb tot el col·lectiu i també amb Govern. L’objectiu és presentar-la abans a finals d’any i aprovar-la durant el 2025 perquè el 2026 entri en vigor coincidint amb l’acord d’associació si s’acaba aprovant.
S’ha llegit l’acord d’associació?
No m’he llegit les 122.000 pàgines, però n’he vist parts, he revisat l’estudi d’impacte d’Andorra Recerca + Innovació, així com certes informacions d’alguns sectors. Ho estem assimilant tot plegat.
“Si surt un ‘no’ pensem que serà bastant negatiu per al futur d’Andorra i La capacitat de negociació que té el nostre país serà molt minsa”
Beneficis i febleses del text negociat amb Brussel·les?
Si surt un ‘no’ pensem que serà bastant negatiu per al futur d’Andorra. La capacitat de negociació que té el nostre país serà molt minsa. En canvi, si surt el ‘sí’ nosaltres podrem incidir, en la mesura de les nostres possibilitats, a dins d’Europa. Amb el ‘no’ ens tanquem aquesta possibilitat que crec que podria afectar a mitjà i a llarg termini. No hem de pensar en les nostres generacions, sinó en les generacions futures perquè serà més positiu que negatiu”.
Quins són els sectors que en sortiran més beneficiats?
El sector financer, sobretot. La construcció, l’agricultura i ramaderia no tindran massa incidència. Els més afectats seran els serveis professionals com els economistes i el sector públic que haurà d’assumir tot el cabal comunitari. També s’eliminaran aranzels i s’hauran de destinar més recursos humans. Penso que a mitjà i al llarg termini tothom se’n beneficiarà.
Vostès, els economistes estan preocupats?
No. Nosaltres, per sort o per desgràcia, mai hem tingut una legislació que ens emparés i estem acostumats a competir amb l’exterior. El nostre sector està preparat per competir amb empreses estrangeres. Entenc que altres sectors, no els vull citar, estiguin preocupats perquè se’ls hi traurà els avantatges competitius que tenien fins ara. Això els pot afectar a curt termini.
Andorra patirà si en el referèndum guanya el ‘no’?
Sí. Haurem de canviar una mica la manera com ens haurem de relacionar amb l’exterior. En canvi, si surt ‘sí’ serem com el cosí petit que ens escoltaran una mica. Sense l’acord ens sentirem aïllats i sols a l’hora de relacionar-nos amb els altres països.
De quina manera pot evolucionar el model econòmic del país?
L’acord no afectarà el sector del turisme. Pel que fa al comerç, alguns sectors en podrien sortir perjudicats a curt termini com el de les farmàcies per no poder vendre certs productes, tot i que no crec que els afecti de manera molt significativa. El turisme, penso, que s’està diversificant perquè abans venia bàsicament a comprar i ara ve per practicar activitats esportives i lúdiques.
“La inversió estrangera que ha vingut no ha estat de la qualitat que ens esperàvem. Tot i això, hem tingut inversió estrangera que ha aportat valor a l’economia”
Es parla molt de la diversificació econòmica, però la inversió estrangera no ha donat els fruits esperats...
Cert. La inversió estrangera que ha vingut no ha estat de la qualitat que ens esperàvem. Tot i això, hem tingut inversió estrangera que ha aportat valor a l’economia. Hi ha empreses tecnològiques, d’investigació i desenvolupament que han generat llocs de treball. Al nostre entendre l’acord d’associació ho millorarà a mitjà termini perquè Andorra pot ser un pol d’atracció d’inversió en matèria esportiva o de sanitat i ens adaptaríem a un marc regulador de la Unió Europea. Si fins ara no ha vingut és perquè el país té un problema amb les comunicacions.
Andorra hauria de tenir un aeroport?
Si es pot fer sí. Ara bé, no sé si tècnicament es pot fer. Cal tenir en compte que en ple segle XXI només poder accedir per carretera acaba penalitzant.
“Els estats capitanejats pels Estats Units estan estudiant que hi hagi una fiscalitat mínima del 15%”
Malgrat que la fiscalitat no ha estat objecte de negociació de l’acord amb la UE, caldrà incrementar-la?
Amb acord o sense acord, la fiscalitat canviarà en els pròxims cinc o deu anys. Hi ha les normes internacionals de l’OCDE que tots els països s’hi ha d’adaptar. Els estats capitanejats pels Estats Units estan estudiant que hi hagi una fiscalitat mínima del 15%. A Espanya ja s’estan treballant projectes de llei que adapten la fiscalitat mínima que exigiran als altres països. Per tant, Andorra s’hi haurà d’adaptar com s’ha fet fins ara amb els convenis per evitar la doble imposició i amb un sistema tributari nou.
Llavors si tot s’harmonitza deixarem de ser competitius?
No. Sempre tindrem un diferencial fiscal. Ara bé, si no és abusiu els països de l’entorn ho permetran, però si ho acaba sent et diran que no. Els estàndards internacionals estipulen que s’és abusiu a partir d’un 15%. Això representarà que Andorra s’hi haurà d’adaptar a llar termini? Possiblement sí.
S’ha fet tard a l’hora d’aturar la inversió estrangera especulativa?
L’obertura econòmica ha comportat l’arribada de la inversió estrangera especulativa. Ara la volem frenar. No em sembla malament, però s’ha d’anar amb compte quan els Governs intervenen en les polítiques econòmiques del lliure comerç. Pots produir els efectes contraris. Un dels exemples és Barcelona. Allí van intervenir el mercat immobiliari i els privats van deixar d’invertir. Caldrà seguir de prop com impacten en l’economia les iniciatives que està aplicant Govern per fer mesures correctores amb l’objectiu que la població pugui tenir benestar.
La mà d’obra qualificada costa molt de trobar al país...
El salari andorrà ha quedat desfasat respecte als països veïns. Ara un treballador espanyol no li compensa venir a Andorra. Les empreses andorranes han patit una pèrdua de competitivitat a causa de les obligacions que s’han generat pel nou sistema tributari i els marges fiscals s’han reduït. Això ha fet que la mà d’obra que s’importa sigui menys qualificada. Un dels grans reptes passa per atraure persones que generin alt valor afegit i això ajudarà a diversificar l’economia. Tot plegat és una qüestió de productivitat.
Clar, però Andorra viu ara de la construcció, turisme i comerç...
Són sectors que generen poc valor afegit. Per això cal atreure empreses d’alt valor afegit. Analitza els hotels de cinc estrelles que hi havia fa deu anys, un. Ara ja n’hi ha més. Ara bé, el turista que va en aquests hotels necessita serveis de qualitat.
“Compares l’habitatge del país i el que hi ha a la Seu i veuràs que pels preus similars pot ser tens més qualitat de vida a fora”
Com veu la implantació de la vinyeta per als excursionistes?
A títol personal, hi estic a favor perquè ens hem d’acostumar a pagar pels recursos que utilitzem. Els recursos no són il·limitats i ens hem d’acostumar a pagar pels que utilitzem. Sé que el comerç hi està en contra, però la capacitat d’absorbir tots els turistes i excursionistes és limitada. El que em genera dubtes és com controlarem que tothom ho pagui.
Fins on pot créixer Andorra en l’àmbit de població?
La capacitat de créixer d’Andorra és limitada i no crec que vagi més enllà de 100.000 habitants. Els recursos naturals són limitats, així com els serveis públics i la xarxa viària.
Continuarà l’èxode d’andorrans i residents cap a l’Alt Urgell?
Sí. El mateix consumidor fa un càlcul del cost de viure a Andorra i la qualitat de vida respecte al que em donen a fora. Compares l’habitatge del país i el que hi ha a la Seu i veuràs que pels preus similars pot ser tens més qualitat de vida a fora.
Comentaris (5)