Ha finalitzat la temporada de Fórmula 4 amb un sisè lloc a la general, com ho valora?
Ha anat bastant bé el campionat. Hem tingut bastants alts i baixos per problemes externs, però és el que té un esport on tot depèn del funcionament d’una màquina, que és el cotxe. Pot tenir alguns dies que funciona bé i alguns dies que no.
Tot i això, acaba a quatre punts de la quarta plaça dins una trentena de pilots...
Que hàgim fet curses som unes 29 persones. Estic bastant content amb la progressió que hem tingut, ja que l’any passat simplement no tenia el ritme ni res, i aquest any hem estat fent bastants podis i lluitant per victòries. Hem millorat pel que fa a pilotatge. L’únic que ens hem quedat molt a prop de, com a mínim, un top-4 que hagués estat molt possible, però, per exemple, l’últim cap de setmana vam tenir problemes tècnics que no ens van permetre assolir aquesta posició.
Què s’emporta d’aquesta segona temporada dins el món automobilístic?
M’emporto moltíssims aprenentatges, molta experiència guanyada, i sobretot això. He après de moltes situacions que ens ajudaran en un futur a què no tornin a passar.
És molt complicat portar un F4?
És bastant complicat anar de pressa (riures). De fet, ho és molt. Ja se sap que l’esport automobilístic és de les disciplines més tècniques que es coneixen. La tècnica que has d’aplicar per anar ràpid és extremadament complicada, has d’entendre moltes coses i hi entren massa factors en joc que fan la vida més complicada pel que fa a velocitat. Però tot tracta d’això: d’aprendre com anar ràpidament i, com a tots els esports, quan li has agafat el truc, és més fàcil.
Tots van amb el mateix cotxe? O hi ha equips diferents?
És la federació francesa d’automobilisme qui ho organitza, no hi ha equips allà. Tots anem amb el mateix equip i no hi ha diferències entre cotxes. És el punt que li dona més emoció al campionat francès, i que també m’ha ajudat molt a aprendre durant aquests dos anys. Són tots els cotxes iguals, no podem tocar els reglatges, i bàsicament competim en les mateixes condicions. El que despunta és la manera de conduir.
Canvien molt els monoplaces respecte als de l’elit (F1, F2, F3, DTM...)?
No t’ho puc dir perquè no he provat mai cap Fórmula 1 (riures). Però tot té el seu grau de complicació i penso que la F4 és un pas increïble d’aprenentatge per les següents categories, ja que és un cotxe extremadament complicat. Si t’adaptes bé i vas aprenent, saps que seràs ràpid a les altres disciplines.
“Vaig començar a l’ACA i en pocs mesos la progressió va ser molt exponencial, tant que vaig créixer fins a entrar dins l’equip. Més endavant, fent competicions amb ells, em van sortir altres oportunitats increïbles a la vida real totalment fora d’aquest aspecte, com per exemple fer un test a la Fórmula 4”
Vostè comença al món virtual i després passa a competir en temps real?
Quan tenia uns 15 anys, més o menys, i el meu pare corria les Andorra G-Series, al Pas de la Casa -tot i que simplement ho feia per divertir-se- ens va anar bastant bé i vam anar a tocar la porta a l’ACA per veure quins programes de joves pilots tenien oberts en aquella època. Jo era massa jove per entrar a les disciplines de muntanya i, en aquest sentit, em van oferir un nou programa que encara no s’havia iniciat, el SIM Racing, on jo formaria part del que és l’acadèmia.
Per tant, es va formar darrere una pantalla...
Així és. Vaig començar des d’un principi a l’ACA i en pocs mesos la progressió va ser molt exponencial, tant que vaig créixer fins a entrar dins l’equip. Més endavant, fent competicions amb ells, em van sortir altres oportunitats increïbles totalment fora d’aquest aspecte. Vaig trobar algú que em va oferir un test a la vida real en Fórmula 4 i no va anar malament, òbviament no era ràpid, però simplement es tractava d’una adaptació. Va ser una experiència increïble i aquesta mateixa persona em va oferir fer el campionat sencer de Fórmula 4, una gran notícia. D’aquí vaig fer el salt a les competicions a la vida real. Al principi només estava experimentant, ja que tenia zero experiència de kàrting ni havia corregut res, i ara estic aprenent moltíssim fins avui en dia.
Es pot saber qui és aquesta persona? Deu ser una figura important per vostè.
No ho faig públic perquè no el coneix ningú. És una persona que té molts calés i que va decidir fer-ho.
És gaire comú combinar les dues disciplines (virtual i real) alhora?
És complicat adaptar-se a les dues disciplines alhora i no perdre eficiència en cap de les dues. Però jo m’ho prenc com un entrenament que fa créixer les dues a la vegada. Coses que aprenc a la vida real, les aplico al simulador, i a l’inrevés. A la vida real experimento moltíssimes coses i estic envoltat de gent molt important que ja té molts anys d’experiència en aquest àmbit, i tot el que aprenc ho aplico al simulador.
Però, els altres pilots també ho fan?
Sí, a nivell d’entrenaments és bastant comú. El que potser no ho és tant és fer competicions i dedicar-se al simulador. Però la gran majoria de pilots avui en dia entrenen virtualment.
“Soc bastant ràpid al simulador. Hi ha molt nivell perquè és molt més accessible i la gent s’adapta millor. Són maneres de conduir lleugerament diferents, i això és un treball d’adaptació per la meva part”
Com ha anat el campionat virtual? Canvien gaire les sensacions?
La veritat és que soc bastant ràpid al simulador. Hi ha molt nivell perquè és molt més accessible i la gent s’adapta millor. Són maneres de conduir lleugerament diferents, i això és un treball d’adaptació per la meva part. Estic content amb el ritme que tinc, simplement que són categories diferents, i de moment les competicions que hem fet han anat molt bé. El campionat que vam fer el vaig guanyar, i ara mateix estic centrat en els FIA Games, que són les Olimpíades, en la disciplina de F4 virtual. Allà veurem si realment un pilot de la vida real pot ser ràpid al simulador o no, que jo penso que sí.
Com valora el paper de l’ACA Club en aquest procés d’obrir-se al món virtual?
Molt positivament. M’han ajudat a no perdre el focus de la disciplina virtual, en aquest sentit, del SIM Racing. Sempre m’han aportat tot el que necessito per poder entrenar i estar preparat al màxim rendiment.
El món dels esports electrònics és un camp per explotar aquí a Andorra?
És complicat perquè, com en tots els altres esports, som un país petit i és difícil tenir joves talents que s’hi dediquin i comencin a aprendre i créixer fent aquest esport, ja que no tenim massa de població. Però està molt bé el programa que tenen de l’acadèmia, on els joves es poden formar en aquestes disciplines. Si dediquen el temps necessari i hi posen el seu esforç, acabaran sent igual de ràpids que jo al SIM Racing.
Representarà el país als FIA Motorsport Games, que se celebren del 23 al 27 d’octubre a València, li fa il·lusió?
Sempre em fa il·lusió representar Andorra a la vida real, ja que en aquest esport tots representem la nostra bandera. També per assistir a unes Olimpíades com són els FIA Games i poder donar el màxim per dues coses: per demostrar-me a mi mateix que soc capaç, i per demostrar a tothom qui m’ha ajudat que podem aconseguir-ho, i ensenyar al món que el nostre país també existeix.
Hi haurà fins a 26 disciplines. Són moltes, veritat?
Als FIA Games hi ha moltíssimes disciplines reals, siguin ral·lis, circuit, diferents categories... N’hi ha una gran quantitat, i també fa un parell d’anys han inclòs la categoria SIM Racing. Aquest any hi haurà dues disciplines, amb cotxes i plataformes diferents: les GT i la Fórmula. Jo havia guanyat la selecció de GT’s i hagués anat cap allà, però a última hora van canviar-ho i finalment participaré a Fórmula, simplement perquè pogués fer les dues coses alhora.
La FIA ha escollit el circuit de Spa-Francorchamps. Té traça per afrontar-lo?
Igual que el controlo jo, el controla tothom. Hi ha gent amb molt nivell, tinc experiència en el circuit a la vida real i al món virtual, i, durant aquestes dues setmanes que hem tingut des que ho van anunciar, estic entrenant al màxim per arribar el més preparat possible.
Comentaris (3)