Finalment, a Encamp hi ha dues llistes. La vostra, però, gairebé sobre la botzina...
Nosaltres érem partidaris de fer un pacte amb altres formacions; ja vam prendre la iniciativa mesos abans i ens vam començar a reunir amb els partits per intentar aquest acord, però finalment no va ser possible perquè els altres grups, que pensàvem que hauria estat positiu que hi participessin, es van retirar molt al darrer moment. Així doncs, vam haver de fer llista sols. Comptem amb la gent del comitè local i altres persones afins per configurar-la. Abans de presentar-la, no havien previst que necessitaríem ocupar els llocs que reservàvem a altres partits i, per això, sí que és veritat que es va completar sobre la botzina. Quan tens menys temps per fer una llista en solitari, a darrera hora has de buscar més gent per completar-la.
Què va passar perquè no fos possible la coalició?
Els partits que havien d’aportar altres candidats es van retirar, primer l’un i després l’altre, més al límit de temps, pràcticament el dia abans al vespre, quan ens van comunicar que no volien continuar negociant.
Però, què va passar?
En un cas, el de Concòrdia, penso que va ser incapacitat de trobar els candidats per a la llista. Hi va haver una persona que potser sí que hauria estat, però la resta de noms que s’havien posat sobre la taula no ho van considerar adequat o no van decidir-se. I amb Agrupament Encampadà, hi va haver més divergències a l’hora de configurar la llista. Nosaltres no teníem pretensió d’encapçalar-la. Ja ho havia fet jo mateixa a les generals i ja ens anava bé que fos una persona seva qui fos la cap de candidatura, però no ens va semblar bé que tingués predomini o pràcticament totalitat d’AE o de persones afins al seu partit i, en canvi, només reservessin dos o tres llocs per gent del PS. Pensem que aquestes divergències s’haurien exagerat en el cas de negociar programa, ja que, aquí, també es veien diferències de criteri.
“El que té de positiu [d’anar sols] és que podrem aplicar el nostre projecte íntegrament; no haurem de fer concessions ideològiques o de model de gestió a altres formacions amb què ens hauríem hagut d’entendre”
Tot va ser un problema de cadires?
No de cadires, però sí de no arribar a un acord per un equilibri entre un punt de vista més progressista, que era el nostre, i un altre més conservador, o en el cas d’AE, no conservador al 100% perquè tenen gent de diversa sensibilitat, però sí que els noms que proposaven tenien aquesta tendència i a nosaltres no ens agradava.
Van sols davant UP, que no ha perdut cap elecció des del 2011. Accepta que no són favorits?
Sempre hem dit que potser la gent no ens percep com a favorits; entenem que ells tenen aquesta força, quan hi ha una inèrcia guanyadora és molt difícil de trencar en política, però hem d’oferir les nostres propostes com a alternativa. Pensem que és un moment que molta gent necessita aquest canvi. Des del punt de vista nostre, cal que hi hagi aquest canvi a Encamp i al Pas de la Casa. La inèrcia, a vegades, es converteix en desgast i sabem que hi ha qüestions que a la població els preocupen per sobre de tot i que ara mateix necessiten solució. I som els qui les oferim.
El fet d’haver fet la llista al darrer moment, pot generar dubtes sobre alguns dels integrants?
Els candidats que ja estava previst que entressin si anàvem en coalició ja tenien aquesta convicció de treballar per guanyar les eleccions i els que s’hi han afegit a darrera hora estan tan implicats i compromesos amb el projecte com els que hi eren des del principi, de mesos abans. En qualsevol cas, el que té de positiu ara és que podrem aplicar el nostre projecte íntegrament. No haurem de fer concessions ideològiques o de model de gestió a altres formacions amb què ens hauríem hagut d’entendre. A vegades, buscar el consens és positiu perquè hi ha diferents punts de vista que enriqueixen el debat, però si tot ha de generar una confrontació interna, és millor mantenir la coherència del partit o de les persones que com a independents són més properes a la nostra opció política.
Les seves opcions creixen si la gent vota més en clau nacional, com ara pensant en problemàtiques com l’habitatge, que no en clau parroquial?
Penso que en tots dos punts de vista necessitem aquest canvi. En clau nacional, sabem que hi ha un malestar per la problemàtica de l’habitatge i perquè els ingressos de les famílies són insuficients per afrontar el cost de la vida. I en clau parroquial, amb tots els problemes que ens afecten directament, no hi ha hagut sensibilitat per posar solució. UP+DA diu que ha aplicat la mesura del 0% a la cessió per afavorir que es construeixi habitatge de lloguer i nosaltres pensem que ha estat inútil. Totes les promocions que es fan són de pisos de venda. Anuncien més de 200 de lloguer, però la realitat és que en tenim, ara mateix, zero, i tampoc ens sabem contestar a quin preu. A Encamp és l’únic lloc on no s’ha parlat de preu assequible; només han dit que quan hi hagi més oferta el cost es regularà sol. És a dir, tenen una perspectiva encara més de liberalització de mercat que a altres parròquies.
Tornant al no pacte, entenen que tenen opcions de captar vot de les formacions que no es presenten?
Esperem que sí. Si aquestes opcions volen un canvi per millorar la parròquia, nosaltres som els que oferim aquesta visió d’intentar modificar la política actual i trencar l’hegemonia d’un partit que no té empatia amb la majoria de la gent i que no resol els problemes reals de la població. Si aquests grups entenen que cal un canvi, esperem que els seus votants ens facin confiança.
[Votants d’Agrupament, Concòrdia o SDP] “Si aquestes opcions volen un canvi per millorar la parròquia, nosaltres som els que oferim aquesta visió d’intentar modificar la política actual i trencar l’hegemonia d’un partit que no té empatia amb la majoria de la gent i que no resol els problemes reals de la població; si aquests grups entenen que cal un canvi, esperem que ens facin confiança”
Posi una nota al mandat actual...
[Ho pensa cinc segons] Un quatre.
Què ha fallat?
Aquesta manca d’empatia amb la població. Segurament, aquest triomfalisme desmesurat. Potser la inèrcia guanyadora els fa confiar que tornaran a vèncer. Ha fallat això, aquesta proximitat amb tota la població, no només els seus votants.
Des d’UP+DA es defensa que han estat transparents, però vostè no hi està d’acord...
Diuen que ho han estat, però sabem quina és la realitat. Quan m’ha tocat debatre amb Laura Mas, l’únic que fa és una exhibició de coneixement de les dades perquè com ha estat cònsol aquests quatre anys i consellera abans, té accés a la informació. Això demostra que no hi ha hagut prou comunicació ni amb la població ni amb nosaltres mateixos perquè no se’ns facilita tota aquesta informació. I, per exemple, amb temes tan importants com la nova concessió de les pistes no es va fer reunions de poble fins just tres dies abans d’aprovar-ho al consell de comú, quan ja sabien que tiraria endavant perquè tenen majoria. I es va comunicar tot el que seria positiu per a la parròquia, però el que no ho seria tant no es va explicar o es va amagar fins al darrer moment. I els consellers de l’oposició no van tenir informació o accés a una documentació molt extensa i complexa fins dues setmanes abans. I no se’ls va deixar ni treure-la de comú.
Té aspectes negatius l’acord?
Uns dies després vam saber que hi hauria un recurs del comú de Canillo per terrenys que formen part del nou mapa. Tot això no es va explicar. Ara Mas diu que no té cap intenció de seure amb el cònsol de Canillo. I si el recurs es resol de forma negativa, això segurament acabarà a la Justícia. Per tant, la suposada seguretat jurídica queda en dubte, quan era un dels motius pels quals els nostres consellers li van fer confiança. Això sí, van fer constància de la dificultat d’accedir a la informació i que no estaven d’acord amb les formes que no tant amb el contingut, que semblava positiu amb un cànon superior i unes inversions que estan bé.
“Aplicarem l’acord per la nova concessió, vigilant i controlant que totes les inversions previstes es compleixin i que tot al que Saetde s’ha compromès, que pot afavorir el desenvolupament econòmic de la nostra parròquia, es faci dins els terminis fixats i amb la qualitat necessària”
Hauria votat a favor de l’acord?
Jo m’hauria abstingut. I la major part del comitè local també hi era partidari, però finalment vam dir als consellers que votessin el que consideressin convenient. I ells van preferir fer aquest sí crític, com a vot de confiança que el nou acord era millor que el que teníem fins ara, que ens generava inseguretat jurídica.
Si surt guanyadora, aplicarà l’acord?
Sí, vigilant i controlant que totes les inversions previstes es compleixin i que tot al que Saetde s’ha compromès, que pot afavorir el desenvolupament econòmic de la nostra parròquia, s’apliqui dins els terminis fixats i amb la qualitat necessària. I també impulsarem informes d’impacte tant econòmic, com ambiental com social. No es pot descuidar el benestar dels veïns, especialment dels del Pas de la Casa.
Pel que fa a l’habitatge, quines solucions proposen?
Volem tendir a un model que reguli els preus. Primer, crearem un departament d’habitatge que assessori tant llogaters com propietaris, que molts cops, amb la política d’improvisació d’UP+DA han sortit també perjudicats. Segon, buscarem una regulació de preus a través d’eines com un índex de referència, que ja portàvem al programa a les generals. Ara, amb la nova llei aprovada amb la majoria d’esmenes proposades pel PS, després de molts anys de no fer-nos cas, s’ha reconegut que cal un registre de la propietat públic i transparent i aquest índex per fer polítiques tributàries que tendeixin a regular els lloguers. No pot ser que sempre es proposin ajuts perquè no volem ser una societat assistida, sinó una on es garanteixi l’accés a un habitatge digne.
El comú, si guanyen, impulsaria una promoció immobiliària pròpia?
Sí, perquè creiem en la gestió pública i intentaríem fer projectes de pisos a preu assequible. UP+DA mai ha parlat de cost assequible. Si, per exemple, hi ha la possibilitat de fer com es va fer amb Jovial a Andorra la Vella, que un propietari cedeixi els terrenys i, després en 40 o 50 anys recuperar-los, és un model que s’ha demostrat que funciona. En canvi, quan és el comú qui cedeixi la gestió a privats, no hi ha ningú interessat a presentar-se als concursos perquè la iniciativa privada vol negoci, no destinar la inversió a projectes socials que afavoreixin la classe mitjana i treballadora. Quan es parla de col·laboració publicoprivada no volem que es converteixi en un brindis amb Sol com passa amb DA.
I si tinguessin algun terreny públic?
Exacte. Si en tenim, també estudiarem aquesta opció. Pensem també en col·lectius com la gent gran, a fer pisos tutelats per als padrins que encara conservin autonomia i que tinguin el benestar d’aquest habitatge. I també projectes intergeneracionals, en el qual convisqui gent jove i d’edat més avançada.
Han dit en vàries ocasions que tenen por que a Encamp acabi havent-hi torres...
Potser es considera que amb l’actual pla d’urbanisme no n’hi haurà, però a nosaltres set plantes ja en semblen molt i hi ha llocs on es preveu créixer fins a nou. Per tant, d’aquí a uns anys tindríem la parròquia plena d’edificis que ens taparan la llum. Ja està passant en algun cas.
És factible canviar el pla d’urbanisme?
En el moment que toqui revisar-lo, el modificarem per evitar que es continuïn atorgant llicències a blocs de pisos d’alçades desmesurades. I si s’han de mantenir, haurem d’augmentar el percentatge de cessió de terreny.
“Potser es considera que amb l’actual pla d’urbanisme no n’hi haurà torres, però a nosaltres set plantes ja en semblen molt i hi ha llocs on es preveu créixer fins a nou. D’aquí a uns anys tindríem la parròquia plena d’edificis que ens taparan la llum”
Al Pas, no neguen que s’ha fet inversió, però entenen que no ha estat l’adient. Quina hauria estat l’adequada?
Doncs la que decideixin els mateixos veïns. Volem impulsar processos de participació ciutadana per decidir quin model volen de reforma dels carrers, d’embelliment; si, per exemple, es prefereix tendir cap a un model suïs de poble més bonic. Fins ara, on s’ha invertit, els mateixos veïns es queixen de les jardineres, que són metàl·liques i estan desconxades. Volem fer el model d’embelliment i de reforma que decideixi el poble. A part d’això, hi ha hagut sobrecostos amb algunes infraestructures. Per exemple, la llar d’infants, que està situada en un lloc on l’accés a vegades és complicat, el va tenir, com també altres infraestructures, com el parc de l’Ossa o el nou gimnàs, que s’ha disparat de preu. Si no fins al doble, sí un 70% del que havia de costar.
Porten molta gent del Pas a la llista; pot decidir les eleccions?
No, perquè hi ha molt menys electors, però ens preocupa perquè sempre hem escoltat la queixa que els veïns se senten menystinguts i aïllats de la resta de la parròquia i del país. Com que ens preocupa, tenim candidats del Pas, com el Josep Lluís Agudo, que seria el cònsol menor, la Clàudia Cunill, la Sònia Ferrera i el Cristian Regado. Tots ells estan amb el projecte.
Què es pot fer a les Pardines?
Reactivar i dinamitzar el turisme sense intervenir i respectant la muntanya i l’entorn natural. A tothom, sobretot a l’estiu i amb el bon temps, ens agrada; és un entorn que aprofitem i al qual anem a passejar. Molts en gaudim. Llavors, els turistes, que també ho facin com nosaltres. El jardí botànic tenim el cartell, però no es veu la planta perquè està seca sempre. Cuidem aquestes coses. Posem, si cal, un mitjà de transport per les persones amb mobilitat reduïda i que també puguin fer el camí. Tot això, una mínima intervenció, alguna atracció, més bona senyalització, que la gent vingui a pujar pels Cortals i no des d’Escaldes; que no pensi que han de baixar fins allà per pujar al llac d’Engolasters. Tot això es pot treballar i segurament es pot afavorir de forma respectuosa amb la muntanya.
Quines grans inversions preveuen?
Doncs, els pisos tutelats per a la gent gran n’és un. També tenim clar que projecte del casal del poble, amb el centre de dia, el tirarem endavant. UP diu que no l’han fet per culpa de la pandèmia, però fa anys que ho portaven al programa i ni tan sols s’ha adjudicat. Per la gent jove, també pensem a facilitar aquest accés a l’habitatge, potser amb el model mixt intergeneracional, que sigui un dret garantit i no necessitis un ajut per pagar el lloguer. Perquè, repeteixo, no volem una classe treballadora i mitjana empobrida.