La possibilitat de tenir un relació directa i oberta amb el Vaticà va ser una de les coses que van animar Baró a tornar a l’arena política de primer ordre. El ’problema’ és que calia dotar el ministeri de més contingut. D’aquí que també sigui el titular d’Educació. Hauria pogut ser el responsable de Justícia o d’Interior. Però no es va veure amb uniformats. Millor amb sotanes. Ha estat docent universitari i abans de la Constitució, conseller d’Educació i Cultura. Conseller executiu. Els ministres d’avui, vaja. Baró reflexiona i reflexiona. I parla. A voltes divagant més que aclarint.
La conversa és sobre tot allò que porta al ministeri. I tot vol dir gairebé tot. Però hi ha dos blocs clars: Educació i Relacions Institucionals. Semblava que l’entrevista havia de centrar-se en gairebé en exclusiva en la segona de les matèries citades. Però el 60% de la conversa o més acaba sent d’aspectes educatius. Queden per a un altre dia. Ara toca parlar amb el responsable de Relacions Institucionals.
Per cert, ministeri de Relacions Institucionals o ministeri de relació amb el Vaticà?
No, de Relacions Institucionals. I el Vaticà també és una institució, oi?
Sí, però fa la sensació que el seu ministeri és el que es dedica a regular o millor despenalitzar l’avortament.
Sí i no. Li he entès la pregunta i evidentment és un dels temes. I per prioritat… però a veure, és un ministeri…
Ministeri Ladislau Baró.
Aquest ministeri està en construcció. És més, no sé si futurs gabinets el seguiran construint. Jo crec que és un ministeri que hauria de ser ministeri de Relacions Institucionals i Presidència. Hauria de ser la mateixa cosa. Aquí a Andorra presidència sempre s’ha fet servir per marcar, com que la llei de Govern, no permet una vicepresidència, s’ha fet servir com a galó. És a dir, algú que té vocació o a qui se li vol atribuir el número 2 del Govern se li dona el nom de ministre de la Presidència, però no hi ha un corpus sota el ministeri que així ho acrediti. De fet, Relacions Institucionals i Presidència és una mica el mateix i és el que molts països tenen desenvolupat. Relacions amb el parlament, amb les institucions, però també hi ha tema de registres, hi ha tota una sèrie de temes vinculats amb Justícia. Però tampoc és ben bé el mateix.
“Aquest ministeri està en construcció. És més, no sé si futurs gabinets el seguiran construint. Jo crec que és un ministeri que hauria de ser ministeri de Relacions Institucionals i Presidència. Hauria de ser la mateixa cosa”
Llavors?
Una de les coses que em vaig dir que faria era rumiar com podria ser, que ja hi estic treballant, un ministeri de Relacions Institucionals amb caràcter permanent a Andorra, quines característiques hauria de tenir. Aquesta serà una de les meves feines. L’altra feina, vaig seleccionar tres àmbits. I ho vaig explicar en una compareixença a la comissió legislativa d’Interior i Relacions Institucionals al principi de la legislatura el novembre del 2023. Allà vaig distingir tres àrees: relacions amb la Unió Europea més que res pel tema referèndum. En tema hi he anat treballant, hi he anat rumiant, hi he anat parlant amb el Landry Riba i amb el cap de Govern però…
Però com que no se sap quan hi haurà referèndum…
Per això mateix, és un tema que l’he tractat…
I quan es digui si és mixt o no és mixt, ja decidiran tots plegats.
Exacte, ja decidirem tots plegats. Un altre tema que vaig enumerar és el de la relació amb els comuns. Però aquest el vaig vincular, perquè és un ministeri unipersonal, el vaig vincular molt concretament amb un mandat del Consell d’Europa, del Comitè de Poders Locals i Regionals, que quan fa un inventari de temes que manquen parla d’una llei de col·laboració entre Govern i comuns. Aquest tema sí que l’he treballat i el tinc desenvolupat, però...
Veurà la llum?
Veurà la llum, però no crec que vegi l’aprovació. La meva idea és, al 2026, treure’l a debat. Perquè és una llei que jo crec que té una importància gran i que a més es manifestarà perquè ara amb la llei òmnibus i la comissió aquesta que intenta retocar la llei, i si els comuns hi participen o no hi participen, hi ha un debat. Les conclusions de tot plegat aconsellaran una llei de coordinació entre institucions.
Se solaparà amb la llei de competències.
No s’hauria de solapar, amb la llei de competències. Però per això li dic que no veurà la llum perquè és una llei… però sí que tinc la idea d’introduir-la a l’agenda política el 2026 per satisfer el compromís amb el Consell d’Europa. Jo em podria haver limitat a desenvolupar una mica la llei de mancomunitats que ja hi ha. Recordo els primers anys que feia política que al país hi havia un problema de consens, de veure què s’havia de fer. Hi havia molt una necessitat de consens que quan es va fer la Constitució es va donar però després ha anat costant. Ara jo crec que hi ha un problema de coordinació. De coordinació entre el públic i el privat, de coordinació entre comuns i Govern… i ens n’adonem que som capaços de coordinar quan tothom diu que hem de ser capaços d’aturar el creixement, hem de ser capaços de controlar el creixement, hem de créixer d’una altra manera… i al final és com el dilema del presoner. Tothom vol guanyar deu i ningú està disposat a guanyar vuit, i al final tots acabarem guanyant dos per falta de coordinació.
“Jo crec que al país hi ha un problema de coordinació. De coordinació entre el públic i el privat, de coordinació entre comuns i Govern… i ens n’adonem que som capaços de coordinar quan tothom diu que hem de ser capaços d’aturar el creixement, hem de ser capaços de controlar el creixement, hem de créixer d’una altra manera… i al final és com el dilema del presoner”
Malament rai!
Per tant, jo crec que s’haurien de crear uns mecanismes institucionals que afavorissin aquesta coordinació i que premiessin la coordinació. El premi vindrà al final perquè anirem creixent de manera més harmònica i tothom anirà trobant el seu espai. Però jo crec que hi hauria d’haver una pauta normativa i per això estic amb un parell d’assessors intentant-ho construir. Ja ho veurem, perquè tampoc sé ben bé quan durarà la legislatura, però la idea és introduir-ho al 2026, perquè al 2025 m’agradaria centrar-me en l’altre tema, que és la despenalització de l’avortament.
I és aquí on vostès deuen posar ciris perquè no li passi res al papa Francesc.
Jo crec que està millorant. (Riures i desconcert)
Li ho dic perquè esta molt bé que vostè treballi en la despenalització, però com que ho vinculen a una altra institució, si l’altra institució, si la Santa Seu canvia certes regles de joc, es poden trobar vostès que les condicions anunciades pel secretari d’Estat Pietro Parolin canviïn amb un nou patriarca de l’Església catòlica i llavors al Vaticà ja no vulguin sentir parlar de res de res i la societat andorrana pugui voler una altra cosa i, fins i tot, trencar amb aquesta institució.
Vostè m’està demanant per un ’what if’. És a dir, què passaria si… Jo li puc respondre on estem.
I on estem?
Responc per on estem. Tenint la compareixença de Parolin el dia de Meritxell on es marquen les pautes i el punt d’equilibri perquè que li demanem els andorrans al Copríncep episcopal i, per tant també, al Vaticà, es pugui mantenir. És a dir, mantenir el Coprincipat i trobar una solució que permeti una posada al dia de la regulació penal en matèria d’avortament. Intentar fer compatible les dues coses. Parolin fa una declaració pública marcant una mica el seu plantejament. A partir d’aquell plantejament, doncs ens posem a treballar amb una molt bona base prèvia, que era l’informe que havia fet el professor Montalvo l’anterior de legislatura, un informe extensíssim que contempla les variables des del punt de vista de la bioètica, les institucionals, les constitucionals, de dignitat i drets de la dona, de consideracions sobre la necessària protecció que la Constitució estableix sobre la vida del que ha de néixer. Hi ha totes aquestes variables ja integrades que són les que ens permeten, a partir del que va dir el Parolin, a partir del diàleg que havien tingut amb el cap de Govern i que vam tenir el dia abans de la celebració de Meritxell (2023) en una sessió preparatòria del que ell diria sortint de la missa, doncs s’estableix el plantejament de les línies de treball. A partir d’aquí, a la comissió legislativa que abans em referia, vaig comentar que jo entenia que necessitàvem el 2024 per acabar d’encaixar totes les peces i veure com havia de ser la traducció legislativa de tot això i que el 2025 seria l’any, un any clau, per poder-ho desenvolupar i pràcticament concloure em vaig aventurar a dir. L’endemà pujava el Copríncep episcopal a una visita pastoral a Andorra la Vella i em va fer saber que no estava massa d’acord amb el calendari proposat. Em va expressar que era molt ràpid.
“El que sí que es fa és protecció de la dona embarassada, protecció de la dona que es troba en una situació de conflicte perquè no sap si tirar endavant l’embaràs o no. És clau aquesta consideració de pensar que aquesta dona està en una situació de conflicte i que, per tant, hi ha d’haver un acompanyament davant d’aquesta situació”
Però vostès han anat treballant.
Durant l’any 2024 hem anat treballant en encaixar totes les peces i en intentar construir com havia de ser aquesta llei. La tardor d’aquest mateix any hi va haver un següent contacte a Nova York, a Nacions Unides, entre Parolin i el cap de Govern, on se li va confirmar que estàvem treballant en aquesta línia. I ara ja aquest 2025 hem anat avançant amb l’esquema i hi va haver una reunió de treball al Vaticà, amb monsenyor Gallagher, on li vam anar a exposar amb una mica més de detall el que el cap de Govern ja havia exposat a Parolin a Nacions Unides.
Serà una llei.
És una llei.
Una mena de llei marc de l’avortament o una mena d’òmnibus sobre drets de les dones.
És una llei que conjuga diverses coses que estan totes contingudes en l’informe al qual abans eludia del professor Montalvo, que és un informe que ja va tenir una certa transcendència pública. Allà hi és tot. Però està reconfigurat i traduït en forma de llei. És una llei on un dels articles és una modificació del Codi Penal. El principi en el qual es basa aquesta llei que s’està treballant, que tampoc és cap novetat perquè ja s’ha anat dient, és el d’establir una protecció en primer lloc de la vida del que ha de néixer, però que no és una protecció...
Es posen uns temps, unes setmanes abans de les quals la protecció vers el que ha de néixer decau?
No. No. No. Però s’ha d’acabar de concretar, això. Però no. El que sí que es fa és protecció de la dona embarassada, protecció de la dona que es troba en una situació de conflicte perquè no sap si tirar endavant l’embaràs o no. És clau aquesta consideració de pensar que aquesta dona està en una situació de conflicte i que, per tant, hi ha d’haver un acompanyament davant d’aquesta situació. Un acompanyament que ha de ser fer-li arribar les diferents opcions que té. Entre elles, la possibilitat de no tirar endavant l’embaràs.
Seria vestir i bastir una mica millor el SIAD? Donar-li més força?
Una mica sí perquè el SIAD també s’ocupa de qüestions de salut sexual i reproductiva i la llei també s’hi ha de referir. S’ocupa de qüestions també en matèria d’informació, també en matèria des del punt de vista de les escoles...
Però ara, teòricament, es dona una informació relativament tímida. Aquesta llei hauria d’empoderar els professionals.
Donarà una força als professionals perquè pugui fer l’acompanyament. I l’acompanyament és el que et porta a la despenalització, acompanyament i despenalització. Formen part d’un mateix procés. Tampoc és un procés que s’allargui. Hi pot haver un acompanyament en matèria de salut sexual i reproducció, però en relació amb la interrupció de l’embaràs…
Això és clar, no pot ni durar nou mesos.
Serà molt més ràpid. I l’acompanyament és el que porta cap a la despenalització. El plantejament és aquest. No hi ha una legalització, en el sentit que no es pot practicar la interrupció de l’embaràs a Andorra. Hi ha qüestions que s’han de concretar. El plantejament és: acompanyament previ i despenalització. Acompanyament de cara a produir la interrupció de l’embaràs.
I hi ha d’haver un sistema de cobertura sanitària per a aquestes dones que decideixin interrompre l’embaràs.
S’està valorant.
En principi vostès havien dit que sí, que hi hauria aquesta cobertura.
S’està valorant.
“No està clar (que hi hagi cobertura sanitària per a l’avortament) però és una hipòtesi, sí. Per raons d’equitat. Per raons d’equitat, el Govern entén que és defensable, que potser no en tots els casos, però sí que per intentar evitar desigualtats, que si realment cal aquesta ajuda de la CASS, es pugui donar”
O sia: encara no està clar? És que s’havia dit que hi seria…
No està clar però és una hipòtesi, sí. Per raons d’equitat. Per raons d’equitat, el Govern entén que és defensable, que potser no en tots els casos, però sí que per intentar evitar desigualtats, que si realment cal aquesta ajuda de la CASS, es pugui donar. Aquest és el plantejament nostre, però s’està parlant.
De forma genèrica que el catàleg de serveis de la CASS inclogui la interrupció de l’embaràs serà més complicat?
De forma genèrica potser no perquè potser haurà de jugar el seu paper un criteri d’equitat. Però no està. No està ni deixa d’estar. No li ho puc dir però se n’està parlant.
I això quan preveuen que pugui estar llest?
Aquí sí que hi juga el ‘what if’ que dèiem abans però hi ha una cosa. Nosaltres vam fer aquesta darrera visita al Vaticà que era de treball. No era per arribar a acords ni res d’això. Era una visita per exposar una mica en detall tot el sistema que s’està dibuixant. Pocs dies després, aquell dia el Papa estava bé, va fer l’Angelus aquell matí, però al cap de tres dies va emmalaltir. I això pot comportar canvis suposant que hi hagi una successió i en funció de cap a on vagi la successió. I això no ho podem controlar.
No hi ha cap acord que vinculi les parts. Les paraules pronunciades al seu dia per Parolin no vinculen a la institució.
Vinculen al govern Parolin. No hi ha un tractat, no hem afegit res al Concordat. El que sí que és cert és que es continua treballant a nivell tècnic. Es continua treballant.
I que el successor previst del Copríncep episcopal sigui un diplomàtic que coneix més o menys la casa, aquella, la Santa Seu, dona algun tipus de garantia?
No entro a valorar-ho. Que la intuïció del periodista treballi.
Doncs la intuïció del periodista li dirà que el govern Parolin no ha enviat a la Seu d’Urgell un bisbe ‘com il faut’ si no un fontaner del Vaticà que va arreglar un tema alhora que haurà de fer també, a més a més, tasques pastorals. Vaja, al revés del que a priori hauria.
El que sí que li diré és que hi ha un Copríncep titular que està ben informat del que es va parlar amb monsenyor Gallagher. Està informat el Copríncep i el seu representant. Amb el bisbe coadjutor hi he parlat alguns cops però aquesta qüestió no l’he tractat amb ell perquè amb qui s’ha de parlar és amb el Copríncep.
“No crec que estigui en el proper Govern encara que m’agradaria acabar algunes coses aquesta legislatura. Però tampoc no sé què durarà aquesta legislatura. Succeir Espot? Més aviat és que no però jo què sé. Potser se’m gira el cervell. Però ara més aviat és que no. En principi no. Altíssima probabilitat que no”
Si hi ha canvis a la Santa Seu i els canvis suposen una major dificultat per arribar a solucionar la qüestió de l’avortament tal i com ara està a sobre de la taula, què es pot arribar a plantejar Andorra?
No ho sé, no ho sé. Perquè tampoc sé ben bé Andorra… una cosa és el que pensa el Govern d’Andorra i la majoria que li dona suport. Pel que he pogut parlar amb les forces parlamentàries, potser d’una manera més gradualista, no es veu malament el plantejament que s’està fent. Però s’ha d’acabar de veure concretat. Però més enllà d’això, no ho sé. Que hi haurà un debat públic no n’hi ha dubte. Però hi haurà qui dirà que ’per nosaltres el Coprincipat és inamovible en les condicions que sigui’ i n’hi haurà d’altres que tindran altres opinions. En tot cas, Demòcrates no ens hem plantejat cap altre escenari que el que no sigui culminar aquest plantejament que estem treballant. I de moment… el Papa és el Papa i es continua treballant i no s’ha interromput. Es continua avançant.
I el calendari?
El calendari. Jo no el sé ben bé perquè no depèn només de nosaltres. Anem informant molt directament al Copríncep episcopal, de com estem treballant i com s’avança; també informem menys intensament però també força bé al Copríncep francès… Amb els grups parlamentaris… També li he de dir que al Govern som el cap de Govern, la cap de gabinet i jo qui coneixem bé la qüestió i ara darrerament la ministra d’Afers Exteriors. Ho hem portat en un àmbit de discreció entre altres coses perquè el propi Parolin va recomanar altament en pro de l’èxit de la iniciativa aquesta discreció. No depèn només de nosaltres. Però si tot va bé a la tardor hauríem d’estar en condicions de plantejar l’estructura del text a les forces parlamentàries i a les associacions que correspongui i al debat públic.
Que no vol dir entrar-ho a tràmit parlamentari.
Bé, també dependrà una mica del que se’ns digui. Per nosaltres sí. Però tampoc no es pot condicionar. A mi m’agradaria que fos entrat per iniciativa parlamentària i que fos assumit pels grups. Que després es reservessin el dret de fer esmenes en algun àmbit o això, val. Però ja ho veurem, això és prematur. En tot cas sí que la idea seria sotmetre el text a les forces polítiques que integren el Consell General a la tardor.
Si no es tanca, pel que fos, aquesta llei en el que queda de legislatura, i Demòcrates tornés a guanyar unes eleccions, si li demanen Ladislau Baró continuaria al Govern o no?
(Pensa) No ho sé. M’ho hauria de pensar molt. En principi no. Home, si pogués deixar endreçat tot el que preveig del sistema educatiu andorrà també em faria gràcia, però és una feina de més llarg termini. Però no, no crec que estigui en el proper Govern encara que m’agradaria acabar algunes coses aquesta legislatura. Però tampoc no sé què durarà aquesta legislatura.
No cal que li demani si vostè es candidat a res en termes de successió de Xavier Espot.
No, no. No m’ho demani.
Doncs llavors li ho demano. Vostè és candidat a succeir Espot?
Més aviat és que no però jo què sé. Potser se’m gira el cervell. Però ara més aviat és que no. En principi no. Altíssima probabilitat que no.
El projecte demòcrata com el veu?
Està madur.
Però a punt de caure de l’arbre o resisteix.
Madur.
“Si hi ha un bipartidisme es pot intuir quines parròquies es pot endur Concòrdia i PS i quines es pot endur la nova DA o DA i afins. El centre dreta reconstituït. Però si surt la Carine, que sembla que ha triat un discurs de dreta contundent, i si és capaç de fer moltes llistes territorials, obrirà una incertesa electoral molt gran”
I això què vol dir?
Que aquell impuls inicial no hi és però segons com es faci la renovació, perquè la renovació del lideratge és important, i també la reconfiguració de l’estratègia que hi pugui haver. Miri, jo normalment estava bolcat en tasques parlamentàries que deixen més temps per a la reflexió i sempre tenia molt clar per on aniria l’escenari polític. O com a mínim tenia idees, propostes, escenaris. I ara la veritat és que no. Potser perquè estic molt matxacat pel dia a dia del ministeri, però no sé veure què passarà.
Què vol dir?
Que les propers eleccions seran complicades
La regeneració és Concòrdia? I perdoni que li ho digui així, però la regeneració a Sant Julià ha estat Desperta Laurèdia que és un dels embrions de Concòrdia i vostè no deixa de ser fundador de Demòcrates i impulsor de Desperta Laurèdia. Això li genera alguna contradicció, alguna controvèrsia?
Controvèrsia no, alguna contradicció potser sí. Però qui estigui lliure de tota culpa que tiri la primera pedra. Contradiccions en tenim tots i més en política que és dinàmica i que genera transaccions i negociacions constants. Jo amb Desperta Laurèdia hi vaig tenir molta simpatia, que encara tinc, fundacional. De fet, vaig presentar-ne la candidatura. I encara hi tinc una excel·lent relació. Només una discrepància que és més amb Concòrdia, però també amb Desperta Laurèdia, que és en relació amb el posicionament sobre la Unió Europea. Aquí sí que tinc un posicionament diferent del que té Concòrdia i per derivació amb una part de Desperta Laurèdia tot i que en aquest darrer cas són més matisats que la postura de Concòrdia.
Això diuen.
Però jo em referia no a la regeneració de partits si no a la regeneració de DA. Quin lideratge tindrà i quina política de pactes o de coalicions pot fer. Perquè hi poden haver diferents escenaris. Un d’ells és que Concòrdia, amb o sense Desperta Laurèdia, encara que tot sembla indicar que amb, acabi pactant amb el PS, que és una opció, encara que igual no es dona, però tot apunta que això hi pot ser. I tot això porta a una polarització del centre dreta i dreta per intentar aprofitar el sistema electoral. Però hi ha un factor, que és la Carine Montaner, que pot tenir un paper clau. Si hi ha un bipartidisme es pot intuir quines parròquies es pot endur Concòrdia i PS i quines es pot endur la nova DA o DA i afins. El centre dreta reconstituït. Però si surt la Carine, que sembla que ha triat un discurs de dreta contundent, i si és capaç de fer moltes llistes territorials, obrirà una incertesa electoral molt gran.