Com va començar en el món del circ?
Jo vaig començar fent d’actor en una petita companyia de la meva ciutat Piacenza, però des que tenia cinc o sis anys sempre m’havia agradat el món del ‘clown’. Quan mirava la televisió sempre em fixava en personatges com el Gordo y el Flaco, Charles Chaplin, Jacques Tati… totes aquestes formes d’explicar les coses que tenien m’encantaven. Llavors, paral·lelament al teatre, vaig començar a treballar com a ‘clown’ amb un toc contemporani. Vaig anar a una escola de Milà de teatre que treballàvem amb el mètode de Jacques Lecoq, que és un dels grans mestres del ‘clown’ europeu. Quan tenia uns 17 o 18 anys, vam començar amb uns amics una companyia de ‘clowns’. A poc a poc vaig començar a fer més coses amb companyies una mica més grans, però el Cirque du Soleil era una idea molt llunyana per a mi.
Llavors com va ser que va arribar a treballar pel Cirque du Soleil?
Jo tenia la meva companyia a la meva ciutat, Piacenza, i òbviament coneixia al Cirque du Soleil, però mai vaig pensar que acabaria treballant en un circ d’aquestes característiques tan espectaculars. Un dia, però, vaig rebre la trucada del director de l’espectacle ‘Corteo’, que havíem treballat en alguna ocasió junts, i em va demanar si volia formar part de l’espectacle. Així va començar la meva col·laboració amb el Cirque. És un circ completament fora de la norma, fins i tot de forma artística, no és un circ contemporani perquè té la figura del ‘clown’, té actes, generalment l’ambientació és comprensible i la història es troba entre el que és tradicional i el contemporani. Jo ho descriuria com una indústria amb la qualitat artesanal.
Com va encarar el seu rol en aquesta funció?
Jo feia uns 20 anys que estava a l’espectacle ‘Corteo’. Quan em van demanar si volia venir aquí i em van explicar el projecte vaig decidir deixar ‘Corteo’, fer un canvi i provar una cosa nova. El personatge és bastant diferent del que era el meu “personatge genèric”, que era molt més comunicatiu amb el públic, més còmic… i aquest és un personatge que quan el director de ‘Sublim’, Oriol Tomas, em va explicar la història, ho vaig trobar molt interessant. Era com sortir de la meva zona de comoditat i de confort que vaig tenir durant molts anys, per trobar una cosa nova i una mica diferent de la meva característica com a ‘clown’. He de dir que als primers quatre o cinc espectacles vaig haver d’acostumar-me i entendre una mica la situació, però ara molt bé. Em diverteixo molt.
“És interessant perquè cada dia quan surto sobre l’escenari intento fer alguna cosa nova. Intento buscar alguna cosa dins de mi que pugui donar una credibilitat a tot el que estic fent”
Té llibertat creativa a sobre l’escenari?
És interessant perquè cada dia quan surto sobre l’escenari intento fer alguna cosa nova. Intento buscar alguna cosa dins de mi que pugui donar una credibilitat a tot el que estic fent. Hi ha alguns ‘clowns’ que poden fer el mateix acte durant 20 o 30 anys, però jo no. Ho perfecciono, ho canvio i trobo sempre alguna cosa nova a fer.
Què poden veure els espectadors a ‘Sublim’?
És un espectacle molt curat, molt atent i molt perfeccionista que parla d’una ambient de la màxima perfecció amb un toc d’humanitat. La perfecció dels números d’acrobàcies -que són molt bons- trasllada aquest missatge de perfecció en l’ambientació de l’alta moda. Encén a l’espectador. El director de l’espectacle i la directora d’acrobàcies van fer una combinació que fa que el públic entri dins de la història.
Abans ha comentat que els primers dies de la funció estava una mica nerviós. Com van ser les primeres actuacions al país?
El públic d’Andorra és molt bo. Es nota que estan acostumats als espectacles del Cirque du Soleil i es nota que esperen que novament torni, i això fa que el públic empenyi molt als artistes. La idea de ‘Sublim’ ja feia temps que estava preparada, però el que és la composició de l’espectacle ho vam fer amb només tres setmanes. Tots estem una mica nerviosos i el públic va ser un suport molt bo, que de fer, va ser fins i tot sorprenent per mi perquè es notava que aquí a la carpa tothom estava molt feliç.
“El públic d’Andorra és molt bo. Es nota que estan acostumats als espectacles del Cirque du Soleil i es nota que esperen que novament torni, i això fa que el públic empenyi molt als artistes”
Com és el seu dia a dia al circ?
És molt tranquil perquè només fem una funció al dia. Quan estava a ‘Corteo’ en fèiem dues o fins i tot tres. A part, Andorra és un lloc molt tranquil i és molt agradable tant l’ambient com la gent. És un lloc molt bonic, m’està agradant molt. A més, va venir amb mi tota la meva família, i ara s’han quedat els meus dos fills petits que estan contentíssims. Als matins anem a donar una volta per la muntanya i posem els peus al riu. Per mi és com que em trec “les sabates de ‘clown’” i puc remullar els peus a l’aigua tranquil·lament [riu]. Després venim aquí a la carpa i ens comencem a maquillar i assajar alguna part de l’acte. Avui per exemple hem fet un tros que havíem d’afegir una cosa, i sempre tenim alguna cosa per treballar. La veritat és que està sent molt bonic i l’experiència és molt interessant.