Francisco Marco ha vingut en més ocasions de les que pot semblar al Principat. Per feina en algunes ocasions, per oci en tantes o més d’altres. Certament, sempre té l’orella i més i tot connectats on sigui. Estar atent al que escaigui. Si ja ho feia abans que el detinguessin arran de l’aparició de la gravació de la qui llavors era la líder del PP català i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, ho fa encara més ara. No es perd cap detall. No deixa res per lligar. O, com a mínim, ho intenta.
Les aventures i desventures del controvertit comissari de policia espanyol José Manuel Villarejo han estat ja objecte d’alguns dels seus llibres. Però el rerefons de l’‘Operació Catalunya’ li ha deixat tantes espines clavades que les vol anar traient a poc a poc. O molt ràpid, com escaigui. Velocitat a banda, el que vol fer és provar fins a la darrera coma que escrigui, l’última paraula que deixi anar. Ara, també a Andorra, on pensa obrir una delegació de la seva agència d’intel·ligència. Li servirà per tornar a fer reviscolar la marca Método3, que des de la seva detenció havia deixat en ‘stand by’.
Marco parla sense embuts i anuncia, a banda de la delegació de l’agència d’intel·ligència que està segur que autoritzarà tot i les crítiques que ha aixecat sols anunciar que pretén instal·lar-se al Principat, també està acabant d’elaborar un llibre molt centrat en Andorra. Parla de Villarejo, de Toni Martí, de Xavier Espot o d’Alfons Alberca i Carles Fiñana sense temor. “És obvi que els dirigents andorrans no són narcos, però sí que han permès que les estructures del narco s’infiltrin al país”, diu.
“Quan les mateixes famílies dominen la banca, l’empresa i la política es produeixen circumstàncies com les que van permetre que un grup de policies espanyols entressin a Andorra creient-se que conquerien l’Oest Americà”
Assegura que Método 3 obrirà oficina d’intel·ligència a Andorra. Què és exactament el que es proposa i com ho farà? Ja ha posat en marxa la sol·licitud per les autoritzacions administratives pertinents?
Estem redactant la documentació per sol·licitar la reserva de la denominació social i obtenir el NIA. Fa unes setmanes que visito amb la meva parella pisos i despatxos. També m’he entrevistat amb gent perquè m’ajudi a posar en marxa aquest projecte que tanta il·lusió em fa. Així que durant el mes vinent obriré una sucursal de la meva societat matriu al Principat. Iniciaré l’aventura empresarial amb les marques Método 3 i Soporte al Litigio, com una corporació d’intel·ligència empresarial amb què, com a Espanya, realitzem tasques de recerca en processos judicials i en situacions empresarials en què cal informació sensible per a la presa de decisions. Un mitjà de comunicació andorrà va publicar que anava al país a fer investigacions il·legals quan ni tan sols he començat a treballar. El seu director fa temps que demostra que més que periodista és una pitonissa i no cal fer-li gaire cas. Estic segur que el Govern autoritzarà la meva empresa si compleixo tots els requisits legals.
Al programa ’Col·lapse’ de TV3 parlava vostè de l’elaboració d’un llibre. És aquesta la seva única finalitat? No semblaria necessari que hagi d’obrir res enlloc per això.
La segona part d’‘Operació Catalunya’ és un llibre que fa ja gairebé un any que l’estic elaborant. A mesura que vaig anar investigant, la part andorrana va cobrar vida pròpia i, per això, vaig parlar d’un ’spin off’ sobre la corrupció al Principat que m’ha portat als Estats Units i a la República Dominicana. L’empresa i el llibre són dos projectes diferents, però com que l’últim any he estat més de quinze vegades al país m’he adonat que puc cobrir un forat empresarial i ajudar les empreses andorranes a la presa de decisions tant a Espanya com a l’estranger, així com a eliminar dubtes sobre possibles fraus en processos judicials o empresarials descobrint les corrupteles, com fa tants anys que faig al meu país.
“Desentranyar la corrupció a Andorra”. No és la primera vegada que ho diu i ben segur que a Andorra hi ha hagut i potser hi ha corrupció. La que vostè vol desentranyar és estrictament la suposadament vinculada a la denominada ‘Operació Catalunya’?
No, desentranyar la corrupció no és el mateix que l’‘Operació Catalunya’. Un país on un dirigent polític es contracta a si mateix o bé a un familiar és un país sense transparència democràtica i a Andorra el tràfic d’influències s’ha convertit en la norma com ho va ser a Espanya durant la transició. Quan les mateixes famílies dominen la banca, l’empresa i la política es produeixen circumstàncies com les que van permetre que un grup de policies espanyols entressin a Andorra creient-se que conquerien l’Oest Americà. Cal que siguin els mateixos andorrans els que apostin perquè es netegi el país i es pugui jutjar a Andorra els polítics i policies que van permetre que, per interessos polítics i del càrtel bancari andorrà, caigués el sistema financer. Des del punt de vista estranger és incomprensible que el partit polític que gairebé va portar a la fallida el sistema financer i que va posar en safata d’un altre país les seves empreses continuï en el poder.
“Cal que siguin els mateixos andorrans els que apostin perquè es netegi el país i es pugui jutjar a Andorra els polítics i policies que van permetre que, per interessos polítics i del càrtel bancari andorrà, caigués el sistema financer”
Per què ara a tocar d’unes eleccions? Serà una agència independent o compta amb el suport d’algú? Si fos una agència d’intel·ligència veniu a Andorra a fer una investigació genèrica així per interès personal?
Sí, treballaré de manera independent, com sempre he fet, però no podem oblidar que, en aquest cas, busco que tots els que van treballar i van donar suport a l’‘Operació Catalunya’ acabin sent jutjats als tribunals.
Andorra, o alguns ciutadans i empreses -com ara BPA- del país, sembla que han estat víctimes com a mínim col·laterals de l’‘Operació Catalunya’. Vostè també ho és. D’aquí el paral·lelisme i el seu interès a aclarir els secrets de la policia patriòtica al Principat?
Part d’aquesta pregunta ja l’he contestada. Però sí, crec fermament que la caiguda de la BPA va ser provocada per la policia patriòtica espanyola i la confluència dels interessos americans al país. Però no podem oblidar que res no hauria passat sense l’ajuda del Govern de Toni Martí i dels tècnics andorrans que van preferir la caiguda d’un banc sense tradició a canvi de protegir la banca tradicional. I per mostra un botó: l’únic mitjà que m’ha atacat és el mitjà que sustenta Crèdit Andorrà. I la por preventiva demostra que el càrtel bancari té molt a amagar a l’‘Operació Catalunya’ i, per això, aquesta mateixa banca paga pàgines publicitàries en mitjans de comunicació espanyols per evitar que se’ls situï a la diana informativa. Jo, en canvi, no treballaré per a cap dels bancs andorrans i així mantindré la meva independència.
“Cal escoltar els àudios per entendre que Villarejo intentava vendre informació a la BPA i, alhora, a Andbank. BPA va acabar tancada i Andank, on hi havia els diners de la família Pujol, protegida per l’‘establishment’ andorrà”
A Televisió de Catalunya va apuntar algunes operacions relacionades amb interessos russos, amb algun jutge andorrà i el narcotràfic… Abans d’abordar tot això si vol fer-ho, si ens centrem estrictament a les clavegueres de l’Estat espanyol i la suposada policia patriòtica… fins on va anar el seu mal a Andorra si és que ho va fer, si és que n’hi va haver?
Sap que la dona de Bonifacio Díez, un dels precursors policials d’‘Operació Catalunya’ a Andorra és amiga del magistrat Josep Maria Pijuan i va ser funcionària al jutjat? Sap que Díez va consultar Pijuan per poder ser el delegat policial espanyol a Andorra? El mateix jutge que investigava CiU, el partit polític a batre pels dirigents espanyols amb aquesta operació. L’incomprensible és que aquesta mateixa policia va amenaçar Pijuan i ell va acabar amb un retir daurat a Andorra. Coneix que el magistrat Anglada va instruir la causa Petrov en haver-hi un aforat català de CiU i que durant les qüestions prèvies del procés va sentir que els Estats Units havia utilitzat aquesta operació per investigar a Andorra i Espanya de manera il·legal, referint-se a la BPA? I sap que aquella investigació policial va ser prèvia a la caiguda de la BPA? Hi ha poques coses casuals a la vida i cap conspiració com no em canso d’explicar als meus fills quan fan cas a les xarxes socials. En aquesta causa, simplement, hi va haver un Govern, el de Toni Martí, que va facilitar que els Estats Units i Espanya investiguessin a Andorra ajudant un càrtel bancari que van protegir les seves empreses a canvi d’empènyer pel precipici els empleats de la BPA.
Vostè va ser víctima de Villarejo. A Andorra hi ha qui qüestiona el paper de Villarejo perquè suposadament s’hauria posat del costat de BPA. Quin rol va jugar o ha jugat el controvertit comissari però també Martín Blas, Celestino Barroso… o dirigents polítics com Rajoy, Fernández Díaz o García-Legaz per posar-ne alguns exemples
El que Villarejo va intentar fer amb mi, en part ja s’ha jutjat i estem pendents de conèixer la sentència que estic segur que serà condemnatòria. El seu paper a l’‘Operació Catalunya’ va ser clau, atès que la va crear el 2012 per ordre de Jorge Fernández Díaz sota la direcció política de Mariano Rajoy. El 2014 ha de deixar l’operació, ja que el desemmascaro en un llibre anomenat el ‘Método Confidencial', on desvetllo l’àlies que utilitza i que està captant gent per atacar els partits catalanistes. A partir d’aquí és Martín Blas qui pren el relleu com a director d’‘Operació Catalunya’ sota les ordres d’Eugenio Pino (DAO del CNP). Celestino Barroso i Bonifacio Díez són els que coneixien Andorra i els que utilitzen per advertir els directius de BPA que o es pleguen als interessos d’Espanya o acabaran amb el banc, com així va passar.
“Crec fermament que la caiguda de la BPA va ser provocada per la policia patriòtica espanyola i la confluència dels interessos americans al país. Però no podem oblidar que res no hauria passat sense l’ajuda del Govern de Toni Martí i dels tècnics andorrans que van preferir la caiguda d’un banc sense tradició a canvi de protegir la banca tradicional”
Barroso és qui fa una advertència que ha quedat gravada al CEO de BPA.
Sí, i Martín Blas és qui materialitza les amenaces a Joan Pau Miquel, el CEO de la BPA, a l’Hotel Villamagna i qui parla amb el Sepblac que rebia informació de la UIFAnd. Poc després van empresonar durant dos anys Joan Pau Miquel que així que va sortir de la presó va comprovar que a poc a poc es coneixia no només la seva innocència sinó la injustícia que s’havia comès. Per això, dir que Villarejo és a les ordres de BPA és no conèixer res del que s’investiga a la causa ‘Tàndem’ de l’Audiència nacional on transporten totes les aventures del comissari. Simplement, cal escoltar els àudios per entendre que Villarejo intentava vendre informació a la BPA i, alhora, a Andbank. BPA va acabar tancada i Andank, on hi havia els diners de la família Pujol, protegida per l’‘establishment’ andorrà. El que és ridícul és que, després d’haver-se destapat la veritat, és a dir, que després de la fallida de la BPA confluïen interessos espuris i no blanqueig de capitals, el Govern d’Andorra ha iniciat una nova causa judicial contra els propietaris de BPA sol·licitant a l’Audiència nacional que aporti aquests àudios. L’Audiència ja ha dit que no els dóna. ¿Però com volen que els doni? Si contra Villarejo hi ha 36 causes i no n’hi ha cap en què es vinculi la BPA és perquè no hi ha d’haver res il·legal, excepte a Andorra on el fiscal general (Alfons Albercat) actua com un advocat de l’Estat i no com un fiscal. Si jo fos ell, abans d’acabar el meu mandat impulsaria les causes judicials contra els governs de Toni Martí i de Xavier Espot per prevaricació en comptes de demanar l’arxiu. Aquesta és la diferència entre passar a la història o convertir-se en un simple protector dels interessos dels grups de poder. És la diferència entre atrevir-se a denunciar i perseguir un grup mafiós incrustat a la policia, com he fet jo amb la meva família, o perseguir uns empresaris per tapar la màfia que està incrustada a l’‘establishment’ andorrà. Jo no passaré a la història, però possiblement els meus amics i la meva família em recordaran per haver-me enfrontat a la màfia policial i defensat els meus drets i el nom de la meva empresa a costa de la meva seguretat. A Alberca, no se’l recordarà tret que abans de jubilar-se vulgui fer les coses bé i dormir tranquil a les nits després d’haver-se retirat d’aquest procés judicial de pandereta.
Així, a parer seu, poca possibilitat de prosperar té la causa judicial a Andorra?
La causa judicial coneguda com a causa BPA o causa 81 és un procés interminable que no pot acabar de cap manera més que amb l’absolució de tots els processats. El problema ja no és ni tan sols aquest, sinó que per decència democràtica el Fiscal General hauria de retirar l’acusació de tots aquests empleats del banc que han vist el seu futur truncat per interessos polítics. Estic segur que el tribunal agrairia que no deixin a les mans la decisió d’absoldre i que el fiscal general vol acabar amb la lletania d’estar escoltant-se en un procediment en què ningú no li respon. Tots haurien esperat que el senyor Espot hagués estat valent i fer públiques les comunicacions entre el FinCEN i el Govern d’Andorra o, almenys, que hagués acabat amb el patiment de tantes famílies. Perquè això no va d’Espot ni de la família Cierco, va de treballadors de banca que cada matí s’aixequen per assistir al seu propi judici amb els estalvis embargats. I això el senyor Espot ho sap i en comptes de pensar-hi s’ha decantat per fer una valoració electoralista de les seves decisions. Jo, si fos ell, no ho dubtaria i em mostraria valent davant dels seus electors acabant ja amb un procés que mai no s’hauria hagut d’iniciar. Però si els seus assessors són tots com el director de l’únic mitjà que aquests dies s’ha centrat en atacar-me, les causes vinculades a la BPA seguiran deu anys després, igual que les que s’iniciaran en pocs mesos contra la resta de la banca andorrana i contra tots aquells que van donar suport a l’‘Operació Catalunya’ a Andorra. Si Espot té assessors que viuen del conflicte i menteixen per atiar-lo, aquest mai no s’acaba.
“A Andorra on el fiscal general (Alfons Alberca) actua com un advocat de l’Estat i no com un fiscal. Si jo fos ell, abans d’acabar el meu mandat impulsaria les causes judicials contra els governs de Toni Martí i de Xavier Espot per prevaricació en comptes de demanar l’arxiu”
Sense el ‘compte Soleado’ i l’avui Emèrit rondant per Andorra, l’actuació espanyola hauria estat diferent?
Bé, aquesta és la teoria de Villarejo que se sustenta amb els seus àudios i algunes de les notes d’intel·ligència que va escriure en aquella època.
L’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol Francisco Martínez assegura que tota la culpa al ’cas BPA’ va ser d’Andorra i que no hi va haver ’Operació Catalunya’. Què li diu aquesta manifestació de Martínez?
La carta de Martínez té set pàgines. A les primeres es defensa a si mateix negant l’existència d’una cosa que ja no es pot negar, com és l’‘Operació Catalunya’. Tot i això, l’important d’aquesta és que ens explica com les dades que va utilitzar el FinCEN per llançar l’advertiment que va provocar la caiguda de BPA se’ls va donar el seu homòleg andorrà, el director de la UIFAnd, Carles Fiñana. I jo li puc dir que gran part de les meves primeres investigacions per al llibre em van portar a Holanda on un narcotraficant ha signat un document notarial explicant les seves relacions amb Fiñana i com el seu germà va poder escapolir-se d’Andorra abans de ser detingut. És de les coses que més m’han impressionat més els últims anys: escoltar un narcotraficant com portava maletes amb diners provinents de la droga a Crèdit Andorrà i com la Justícia holandesa ho va investigar mentre que el senyor Alberca no els perseguia al Principat. Cal no oblidar que en aquells moments Alberca i Fiñana eren fiscals. Ni tan sols a Espanya s’entendria que la persona que ha de controlar que els diners del sistema bancari siguin nets, no dimiteixi quan se sàpiga que els seus béns provenen d’una transacció amb un narcotraficant i que en l’operació hi va fer de mitjancer una persona jutjada per blanquejar diners del narco a través d’aquestes propietats que va comprar Fiñana. I que aquesta persona no va ser jutjada a Andorra sinó a Holanda, encara que se’l va detenir al Principat per ordre de la Interpol. Si la dimissió i l’obertura d’una causa judicial contra Fiñana no es produeix quan es presentin les proves a la causa 81 és perquè aquesta mateixa persona acusada de blanquejar diners fa poc era l’intermediari financer en la compravenda d’un habitatge del cap dels jutges andorrans a la mateixa urbanització investigada per la Justícia holandesa. I si continuo parlant, una cosa que no faré per prudència processal que no personal perquè jo no temo ningú, entendria per què vaig dir que el Principat és un narcoestat, és a dir, un Estat entre les vetes del qual s’ha infiltrat el narcotràfic tot i que sigui un Estat amb poc consum intern de drogues.
O sia, que Andorra no és un ‘narcoestat’ en el sentit literal de mogudes amb la droga però sí que…
Fins ara hem parlat que el cap dels jutges i de la intel·ligència financera tenen relacions contractuals amb narcotraficants. Doncs bé, el company de pupitre escolar del senyor Pijuan va ser investigat a Espanya per blanquejar diners per a un narco argentí. I si li dic que el magistrat trucava a advocats de la causa per demanar-los tranquil·litat i els anunciava que Espanya anava a sobreseure el cas? I si li dic que Alberca va demanar l’arxivament de la mateixa causa de blanqueig a Andorra sense ni tan sols jutjar-lo? I si li dic que el tribunal que va permetre que aquest grup de narcos argentins sortís impune d’Andorra és el mateix que jutja la BPA? I si us dic que part d’aquest blanqueig es va fer a Banc Sabadell d’Andorra on treballa com a directiva la dona del magistrat que va signar l’arxivament de la causa? És obvi que els dirigents andorrans no són narcos, però sí que han permès que les estructures del narco s’infiltrin al país. Algun dia us deixaré escoltar els enregistraments que tinc amb narcotraficants confessos parlant de la banca andorrana, dels dirigents, dels policies, dels jutges… I aquell dia se n’adonaran que ja és hora que el país faci una catarsi i que es canviïn les estructures del poder. M’estic plantejant venir a viure a Andorra quan em jubili i m’agradaria fer-ho al país tan meravellós i que tan bé conec i on la meva parella se sent tan a gust. I sé que, tard o d’hora, viuré a Andorra, sempre que hagi desaparegut la influència del narcotràfic.
“La causa judicial coneguda com a causa BPA o causa 81 és un procés interminable que no pot acabar de cap manera més que amb l’absolució de tots els processats. Per decència democràtica el Fiscal General hauria de retirar l’acusació de tots aquests empleats del banc que han vist el seu futur truncat per interessos polítics”
Quan li demanen una gravadora per a Alícia Sánchez-Camacho va sospitar ni que fos en somnis puntuals que tot allò tingués la repercussió, a tot nivell, que va acabar tenint?
El problema no és la gravadora, sinó que Alícia Sánchez Camacho es va convertir en el factòtum informatiu d’‘Operació Catalunya’. Va ser ella qui va apuntar a quins catalans s’havia d’investigar i allò va passar a unes notes informatives entre els objectius de les quals a investigar hi havia la banca andorrana, en concret, Andbank i Banca Mora pels seus possibles vincles amb polítics catalans. El més curiós és com finalment se’ls va deixar en pau i es va investigar la BPA.
Ens referíem al tema de La Camarga… el seu cas com està? Tant com eventual investigat, processat… com en el vessant de possible impulsor d’accions contra aquelles que van fer malbé la seva imatge i la seva empresa.
Em van detenir el febrer del 2013 i pocs mesos després ja estava tot arxivat judicialment. A mi no m’han processat mai per cap delicte i menys condemnat i no serà perquè no ho han intentat. Però, com vaig dir a TV3, tots aquells que ho van intentar ara són els que tenen els problemes judicials, personals i econòmics. Com diu un amic meu, a mi no se’m pot explicar un problema perquè ho faig meu per resoldre’l, però mai no se’m pot trair o atacar perquè llavors em converteixo en una piconadora. Espero que els advertiments mediàtics que se’m van fer des d’Andorra es converteixin en una anècdota feta pel bomber que vol quedar bé amb els seus caps i, així, la meva resposta es quedarà a la querella que s’està preparant. Com li vaig dir a ell per Whatsapp jo sé encaixar cops quan aquests vénen sense mentides, mitges veritats o paranys informatius. Sabia que la meva arribada a Andorra despertaria les pors de tots aquells que tenen coses a amagar, però mai no vaig imaginar que un periodista es plegaria als interessos d’un partit polític per advertir-me a través de les seves pàgines. Estic segur és que als accionistes de Crèdit Andorrà no els agradarà res que un dels seus empleats s’enfronti a mi deixant que, pels seus interessos electoralistes -estic investigant si aquest periodista és alhora assessor de campanya de Demòcrates-, els secrets més ben guardats del banc s’airegin. Si fos d’ells, demanaria al meu empleat que mai torni a escriure sobre mi i sol·licitaria al meu departament de ’compliance’ que investigui si cal posar en risc un banc perquè un dels meus empleats tingui agenda política pròpia.
“Gran part de les meves primeres investigacions per al llibre em van portar a Holanda on un narcotraficant ha signat un document notarial explicant les seves relacions amb Fiñana i com el seu germà va poder escapolir-se d’Andorra abans de ser detingut”
A ‘Col·lapse’ va posar dos exemples. Els va apuntar, vaja. Al seu llibre n’hi haurà molts més? Per a quan el llibre? L’agència ja ha dit que en un mes més o menys…
El llibre apareixerà al mes de setembre. L’empresa estarà en marxa les pròximes setmanes, depenent de l’autorització del Govern. Però part de la informació apareixerà abans. Potser coneixerem la vida del banquer de Putin, de la màfia italiana, de ‘chemsex’ i orgies, de comiats de solter i altres viatges pagats amb diners públics, de requalificacions afavorint polítics, de borses de diner negre per a polítics, de contraban, de blanqueig a Dominicana, de narcos, de compres a jutges i policies i s’atreveix a publicar-ho, podem començar a parlar. No tinc por de res i tot el que dic ho puc provar. Per això ningú ha pogut parar cap dels meus llibres i, per això, intueixo que així que comencin a saber-se totes aquestes coses hi hauria pressions per no publicar-les i jo més amenaces que ignoraré i començaré a investigar qui les fa fins que la Justícia ho posi al seu lloc. Encara que si li dic la veritat, el que més m’agradaria és que aquesta veritat porti amb ella la pau social a Andorra que només passarà quan es doni carpetada judicial, política i mediàtica a l’‘Operació Catalunya’ amb un pacte d’Estat que posi fi a una contesa que aviat farà deu anys.
Comentaris (44)