Com i quan sorgeix el moviment d’Acció Feminista?
Va dins de l’onada mundial que hi ha hagut en el feminisme en què les dones estem fartes que decideixin per nosaltres. Es va convocar pel 8 de març d’aquest any una vaga feminista global i des d’aquí Andorra un grup de dones vam decidir que per sumar-nos aquesta vaga mundial havíem de formar-nos, i així ho vam fer amb Acció Feminista. Vam crear un manifest que vam llegir aquell dia i que treballa en matèria de la qualitat democràtica, l’economia, l'educació, la salut i el benestar, i els drets laborals.
D’on sorgeix el nom Acció Feminista?
De fet, el nom d’Acció Feminista ve de la plataforma del Grup de Dones per la Reflexió i l’Acció, i d’aquí vam agafar Acció perquè precisament és el que tenim, ganes d’actuar i de treballar. És un moviment que es va moure molt per les xarxes socials.
Quines sensibilitats teniu?
Quan vam consensuar el manifest el que buscàvem era que hi hagués gent que fos molt transversal i de fet, dins d’Acció Feminista hi ha gent una mica de tots els partits i de totes les sensibilitats polítiques. Precisament, és aquesta varietat de pensaments les que fan una mica la nostra força per tal d’arribar a mirar les coses des del punt de vista de les dones i això ens ajuda a poder consensuar moltes coses.
Quantes membres sou?
En la base de dades, en aquests moments hi ha 105 dones, i que siguin actives al que són les comissions n’hi ha una trentena. Però, quan passem la comunicació dels actes trobem que hi ha persones que ens fan un retorn d’aquesta informació, amb el qual podem determinar que hi ha una cinquantena de persones que participen a Acció Feminista i les restants podríem dir que són simpatitzants amb el moviment.
De quina forma esteu organitzades?
El manifest precisament parla de sis punts: qualitat democràtica, economia, educació, salut i benestar, i drets laborals. D’aquesta manera, estem organitzades de manera ordenada per comissions, una per cada punt que hi ha al manifest. Aquestes comissions no són rígides, sinó que són obertes en funció del que hem de treballar i també van sorgint grups de treball de manera espontània amb els neguits que van sorgint, com per exemple, ara tenim un grup de treball a la comissió de salut i benestar sobre els ventres de lloguer perquè precisament és una problemàtica existent al Principat i una de general. L’objectiu és poder-nos pronunciar sobre el tema dels que es tracta, és a dir, amb quines condicions, estudiar-ho una mica, poder donar una postura sobre el tema.
Precisament, el passat 10 de desembre Acció Feminista es va constituir com associació.
De fet, ens hem constituït com associació només per formalitzar el moviment. Perquè des del 8 de març les comissions estan treballant i força. A nivell pràctic no ha canviat res, és una mera formalitat. A algunes institucions quan hi vas a parlar ens deien, ‘i tu qui representes?’, en canvi, quan ets una associació formal es té molta més credibilitat.
Però, reiterem que a nivell de funcionament no hi ha hagut cap canvi. Les comissions funcionen de manera autònoma i prenen les seves pròpies decisions dins del marc del manifest i quan veiem que hi ha alguna cosa que pot diferir es vota en assemblea. Però, si no cada comissió decideix el que vol treballar, on se sent còmoda i com ho tirarà endavant.
Entre vosaltres després comuniqueu el que sorgeix de cada comissió?
L'associació - organitzada en comissions - treballa temes d'interès com la bretxa salarial, unes llistes electorals paritàries, els estereortips entre els sexes, els ventres de lloguer, entre d'altres
Això sí, intentem que hi hagi molta comunicació entre nosaltres de manera que tothom pugui saber més o menys el que s’està treballant a cada comissió. Totes les comissions fan una acta de reunions i ho passen a la general perquè d’aquesta manera tothom pugui saber què és el que s’està treballant i si hi ha algú que ha de dir alguna cosa sobre l’altra ho pugui fer. I el fet que estiguis en una comissió no vol dir que no puguis estar en una altra. Ningú de nosaltres ens dediquem de forma plena a l’associació, però precisament per ser que ningú hi té la seva activitat professional lligada, creiem que s’ha fet molta feina. I el fet que hi hagi persones que tenen un sentit social o més sensible que unes altres és molt enriquidor.
A més, necessitem estar en contacte amb la ciutadania. No es poden fer les lleis sempre dins d’un despatx i aquesta mentalitat s’ha de canviar. Precisament, això és el que està passant a França i els “armilles grogues” reclamen que el govern ha anat tirant cap a una política individualista que no es preocupa pel conjunt i que s’han anat carregant els intermediaris entre allò que vol la ciutadania i el govern, que precisament som les associacions, els sindicats qui fem aquesta actuació intermediària.
Ens podríeu donar exemples del que treballeu en aquestes comissions?
A economia vam estar treballant tot el tema dels Consells d’Administració de les entitats parapúbliques amb infografies, és a dir, veure que Andorra que és un país on hi ha un índex de treball de la dona molt alt en relació a Espanya i França i que la gran majoria estan assalariades. Però a mesura que vas pujant els llocs de poder i comandament cada vegada et trobes amb menys dones i et preguntes com pot ser. Perquè precisament si anem a les Universitats i hi ha la mateixa igualtat d’homes que de dones i els resultats són els mateixos, o fins i tot millors. Llavors, vam treballar aquesta problemàtica des de la denúncia i vam tractar de visualitzar els percentatges en empreses del Principat, com ara la STA o al Consell Judicial. Ara, també s’està treballant un neguit que hi ha al voltant de la llei de la persona i la família amb el tema de les pensions de les dones en cas de divorci.
A qualitat democràtica per exemple, són els que s’encarreguen de fer els estatuts i en aquest sentit, els que han fet la feina més bruta. Un altre tema que s’està tractant és el tema de les quotes i llistes electorals perquè precisament volem que a les llistes hi hagi més presència de dones i si pot ser feministes, millor.
A educació treballem ara per eliminar els estereotips a les escoles, ja que per exemple s’ha detectat que hi havia molta violència dins dels patits entre nens i nenes, i això s’ha de corregir des de la base perquè si no després és massa tard. I hem organitzat tallers per fer a les escoles en què els infants a través de joguines reflexionin. De moment, sabem que ha tingut una entrada positiva i la idea és que un cop acabi la prova pilot es pugui fer una avaluació.
A salut ara mateix estem posats, en el tema del lloguer de ventres o la maternitat subdrogada precisament perquè a Andorra s’han donat casos i l’objectiu és veure com s’ha d’encarar i quina ha de ser la postura i la nostra visió. De moment, estem treballant-hi. A més, el fet que ideològicament tinguem una paleta diferent està molt bé per poder tenir molts punts de vista i d'acord amb els arguments podem agafar una postura global sobre el tema o simplement donar advertències en allò que considerem.
Durant el període d’esmenes de les lleis laborals, per exemple vau reivindicar la igualtat en la baixa per maternitat.
Acció Feminista reivindica la igualtat efectiva entre homes i dones per viure en una societat millor
Sí, perquè nosaltres enteníem i de fet així ho portem al manifest, que la baixa per maternitat ha de ser d’igual durada i intransferible. Quan una dona demana feina i estar amb edat fèrtil això l’empresa ho té en compte perquè pensen ‘aquesta dona es quedarà prenyada i la tindré de baixa’. La idea que defensem és que la baixa sigui la mateixa pels dos progenitors de manera que a l’hora d’anar a buscar la teva feina sigui el mateix, agafis un home o una dona. Perquè l’home també et pot marxar de baixa. Les desigualtats s’han de trencar d’arrel, i aquesta comença aquí. És igual quan defensem les mesures de conciliació laboral i familiar i entenem que no han d’estar només dirigides a les dones, sinó que els homes també han de sumar aquesta part. A més, creiem que hi ha molts homes encantats amb trencar aquestes desigualtats perquè al final les dones estem tancades dins del rol de cuidadores i això també és una opressió per als homes. Nosaltres defensem el bo, la igualtat i allò que és bo per a tothom, per millorar la societat.
Un altre tema que tracta el vostre manifest és l’avortament.
Evidentment s’ha parlat i es parla de l’avortament, perquè hem de fer una conscienciació que hi ha un problema greu a Andorra sobre aquest tema perquè l’avortament és un fracàs perquè falta educació sexual i no totes les dones volen avortar. Hi hauria d’haver un centre que pogués acollir la gent que tenen problemes amb aquesta temàtica o inclús que no només donés respostes a l’avortament, sinó que ho fes a la vida sexual, a la reproducció, a la contracepció. Perquè només es té la visió d’Internet pel que fa a la sexualitat. Nosaltres defensem que hi ha d’haver un centre, perquè per exemple una nena davant de tota una classe no gosarà a preguntar coses íntimes. Per això seria important un centre amb professionals com psicòlegs, doctors, ginecòlegs.
Precisament, el passat dimecres 12 de desembre, Xavier Espot va anunciar en la presentació com a candidat a Cap de Govern la creació d’un servei públic per assessorar i acompanyar les embarassades que no haguessin desitjat ser-ho. Què en penseu?
La idea d’aquesta creació del servei públic que ha anunciat el ministre Espot ve d’Acció Feminista. I donem gràcies al fet que l’ha agafat. Nosaltres farem un programa i el presentarem a tots els partits polítics per veure quines seran les seves accions. La nostra victòria seria que els programes de tots els partits duguessin inclosos el manifest d’Acció Feminista. S’ha de valorar positivament si de cara a les eleccions el tema de l’avortament és present a tots els programes, sigui tractar d'una manera o una altra, en què podem estar més o menys d’acord, però el fet és que hi sigui present. Seria una gran victòria amb el sentit que abans no es parlava i era un tema petit i això és un petit pas per a les dones. Com també ho seria que les llistes fossin paritàries.
L’associació Stop Violències també va presentar la Xarxa La Meri per tal d’informar i assessorar les dones sobre la Interrupció Voluntària de l’Embaràs i els seus drets sexuals i reproductius. Com valoreu que sorgeixin iniciatives com aquesta?
Andorra està a la cua dels països europeus en accés a la contracepció moderna, és a dir, a l’accés als subministraments anticonceptius, l’assessorament en planificació familiar i la informació en línia
No ho podem valorar més que positivament. Totes les accions que es fan per ajudar a les dones que en un determinat moment puguin tenir necessitat, és una bona cosa i és precisament, el que fa falta. Com ja hem dit, el problema de l’avortament, no és l’avortament en sí, sinó tot l’obscurantisme que hi ha i que fins ara, no es pogués parlar d’avortament ha provocat que no es parlés d’educació sexual. De fet, Andorra és un país que està a la cua d’accés a la contracepció. I anar a avortar, no és només anar a avortar, que és una mica el que s’està obligant a les dones, dient “tranquil·la te’n vas a Barcelona o França i avortes”. Però, hem de saber que quan una dona pren la decisió de no seguir amb l’embaràs, necessita un suport, necessita un acompanyament i per tant, la Xarxa La Meri ens sembla genial en aquest sentit. Però és terrible que hagin de ser les associacions i entitats privades les qui hagin de fer aquesta feina, perquè hauria de ser una acció governamental.
Vosaltres heu manifestat que la vostra idea transversal és la de la igualtat.
Sí, perquè una de les coses que creiem que és súper important i que cada vegada que es fa una llei, hi hagi un impacte d’estudi de gènere pel que fa a aquella llei. Perquè si no ens resulta d’una profunda desigualtat, si es treballa una llei que per exemple té a veure amb laboral s’ha de parlar de la bretxa salarial i la desigualtat que hi ha i no deixar-ho aparcat per una altra llei quan realment té relació amb el que es treballa. Totes les lleis encara que semblin neutres, no ho són. Hi ha d’haver un estudi d’impacte per a reconduir i veure com afecta el reglament a la vida pràctica, a les persones.
En aquest sentit, això no es veu des del Govern i a les persones que fan les lleis els hi falta un sentit pràctic de les coses. Totes les lleis s’haurien de fer amb consens i fent que els suggeriments que s’hi aporten no quedin amb un calaix. Com per exemple, les esmenes de les lleis laborals que vam fer hi han quedat i malgrat que són ben rebudes, després no acaben sent efectives.
I en aquesta línia, quin és la resposta que us proporciona Govern quan els hi feu demandes o traslladeu preocupacions?
Les demandes directes que hem fet a Govern han estat per la llei d’igualtat genèrica, és a dir, de no discriminació. I vam contactar amb el ministeri corresponent i vam aconseguir que es treballi una llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i en aquests moments s’hi està treballant. Sabem que serà per la pròxima legislatura, però en aquest cas hi estem treballant directament. Ve de la base que si volem reivindicar coses, hem de saber com són les lleis i els reglaments per poder discutir sobre aquesta i veure cap a on podem anar. Per altra banda, també en el marc de la comissió d’educació ens hem vist amb el tècnic per muntar els tallers i amb el ministre per presentar l’associació.
La veritat és que ens acullen bé i no podem dir una altra cosa. Però som conscients que estem en període electoral i l’important ve després, s’ha de fer pressió i vigilar per tal que allò que es presenta a la ciutadania es compleixi. A vegades, pensem que per votar a una persona, ja es farà el que s’ha dit, i no, hem de fer pressió i continuar vigilant i detectant tots els problemes que hi ha.
I la violència de gènere com la treballeu?
La violència de gènere entenem que des de cada comissió s’està treballant perquè és un tema transversal, per exemple, es treballa a educació amb els tallers o quan parlem de la llei d’igualtat. I a més, en l'àmbit pràctic hi ha dues associacions que ho estan fent molt bé perquè precisament donen respostes pràctiques a la gent que viuen situacions, com són l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) i Stop Violències i el que no farem és multiplicar quan aquesta feina està coberta. Per tant, el que fem és donar tot el nostre suport aquestes associacions.
Precisament, juntament amb Acció Feminista, ADA i Stop Violències sou les tres associacions feministes del país. Com es valora?
El fet que hi hagi tres associacions feministes és enriquidor. En aquest sentit, com més associacions hi hagi molt millor. Cada associació té les seves prioritats i manera de fer i entre totes anem cap a un objectiu final. Dins del nostre moviment tenim a gent que forma part també de les altres associacions, no som cap partit polític i per tant això fa que cadascuna de nosaltres puguem estar en més d’una associació si ho volem, i a l’hora és positiu per poder veure totes les accions que es fa. Les altres dues associacions, ADA i Stop Violències sónmés al carrer, amb els problemes que hi ha i nosaltres potser tenim una part més política en què volem canviar reglaments, lleis. Des del govern ens necessiten tenir com a interlocutors, perquè no estem muntades contra alguna cosa en concreta, sinó que el nostre objectiu s'està a favor de construir una societat millor, i d’aquesta manera, hi ha diferents formes d’arribar a l’objectiu per part de les associacions feministes que hi ha.
Comentaris (1)